diumenge, 3 de febrer de 2013

Puig del Bassegoda (1.373 m.)

Dissabte 9 de febrer de 2013

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Garrotxa.

Temps aproximat: 4 h. 40 m. (6,9 km.)

Desnivell: 535 m.

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l’autopista en direcció a Girona. Pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de la Selva. Després seguirem fins a la sortida nº. 4 de Roses. A la rotonda agafarem la tercera sortida, en direcció: La Jonquera/Perpinyà/C-260/Roses/Cadaqués/N-260/Llançà/Portbou/Centre Duaner Vilamalla, i ens incorporarem a la N-II. Més endavant agafarem la sortida: La Jonquera, Perpinyà, Llers. Desprès de dues rotondes, agafarem la GIP-5107 i desprès la GI-510. Passarem pel poble de Terrades i més endavant agafarem la GI-511, passant per Sant Llorenç de la Muga i Albanyà. En aquesta població continuarem per una pista cimentada fins a Bassegoda. El trencall a can Nou es troba indicat i s’hi pot arribar amb un turisme. També es pot deixar el cotxe en aquest trencall. 

Itinerari: 0.00 h. Can Nou. 770 m. Lloc per aparcar. Serveixen begudes i cafès i dinar si s'ha encarregat prèviament. Des de aquí tenim una espectacular vista del cim del Bassegoda   i de la masia Can Galàn (refugi del Bassegoda - 810 m.).


Pujarem pel costat de la casa, seguint el GR-11. Uns deu minuts després arribarem a Sant Miquel, antiga església parroquial, romànica. Al costat hi ha la casa de can Galan, actualment adaptada com a refugi lliure. Les claus les tenen a can Nou. Continuarem amunt, fins a una pista, que seguirem a la dreta. Poc després arribem a un coll.

1.25 h. Coll de Bassegoda – 1.095 m. Deixarem el GR-11 i prendrem un corriol precari a l’esquerra (W), que ens estalviarà una marrada. Arribarem a una pista, que seguirem a l’esquerra, fins al pla de la Bateria, al peu del cim. Iniciarem l’ascensió directes (SW), per un camí costerut, seguint ara unes marques verdes, fins als peus de la mola final. Per pujar-la cal grimpar, ajudats per cadenes molt segures.

2.15 h. Puig de Bassegoda – 1.373 m. El cim és una plataforma allargada, amb vèrtex geodèsic. La visió es extraordinària i dilatada. aquí podrem llegir les primeres línies de la novel·la "La Punyalada" de Marià Vayreda i que es reprodueixen més avall. El retorn el farem pel mateix camí. 











A Can Nou es pot  menjar. És convenient trucar abans: 689 389 391.


Observacions: El puig de Bassegoda és per si sol una atracció imponent, per l’esveltesa del seu cim i per l’extensa panoràmica que ofereix. És també un dels punts mítics de l’Alta Garrotxa, immortalitzat per Marià Vayreda a La Punyalada, just al començament del llibre, on en fa una inoblidable descripció:

Dalt del puig de Bassegoda, com posat exprés per a confort de l'excursionista fatigat  hi ha un canapè de planíssima herba i sòlid respatller de pedra, on algun temps jo m'hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós panorama que s'estenia a mos peus. A sol ixent, les terres baixes de l'Empordà s'obiraven boiroses per damunt les serralades de la Mare de Déu del Mont, emboscades fins a sota les calisses de sa carena nua; més ençà, el pic de Tossa, i més ençà encara, Lliurona rònega i perduda entre els alzinars, el rierol del Borró tallat a pic, la serra de Banyadors i les negres pinoses de Polí; cap a la dreta, els formidables reductes del Freu, els crenys i gorges de Sadernes, on s'hi veu encara l'encinglada cova des de la qual diu que un temps el bisbe pasturava el seu ramat i beneïa, per damunt l'avenc, a les verges del Senyor arraulides en son convent de Coll-Roig, entre esquifits conreus i minúsculs vergers enrondats de murtres i llentiscle. Més a ponent, Talaixà, a cavall de cingleres espantoses, el grandiós absis de Sant Aniol i les feréstegues raconades del Brull. Mirant cap a Segarra, veia Ribelles damunt les imponents canals d'Uja, Bestracà sobre els enderrocs d'Escales; i cap al nord, Costabona i el majestuós Canigó tot cobert de neu. Ça i enllà, contemplava aixecaments espantosos de massius granítics que, desnivellats de base, s'havien obert formant dantesques esquerdes, muradals immensos, ensulsiades colossals que deixaren al viu roques nues i pelades com insepults cranis de titants; i per entremig de tal desllorigament, hi veia verdejar, en ufanós embull, des del roure aparatós i la rogenca alzina dels solells, fins al frescal faig de les obagues i l'airós pi de les altures, que formant onades de vegetació, omplien les fondalades, remuntaven vessants i carenes, i escalaven fins els espadats, per mica que en sos relleixos i revirons pogués arrapar-s'hi la jonça o clavar-hi l'urpa el rebec alzinall, enc que fos llençant ses branques a l'abism.

Quan tenia la vista sadollada d'aquell luxuriós espectacle, i els pulmons ben saturats de l'alenada canigonenca, davallava tres pisos d'aquella mena de torre de l'homenatge, i enfonsant-me en les fosses gegantines, travessava boscúries, ombrívoles unes on mai s'hi feia dia, migrades altres i aclamaïdes per la misèria del terrer rocós d'on xuclaven; creuava clapes de soques negroses, socarrimades pels incendis dels pastors descuidats o maliciosos, o bé devastades pels collidors d'escorça que les deixaven nues i sagnoses a la mercè dels carboners i artigaires que les destralejaven sense pietat; trescava per damunt de clapisses de pedra cantelluda i sollevadissa, i escalant espadats i xaragalls, furgava i recossiava coves i tutes perdudes entre la malesa, en busca de records i relíquies de llurs passats habitadors, visitava masies i barraques de carboners, recollint cançons i llegendes, romanços i rondalles, tot pescant al vol locucions i mots especialíssims d'aquell terrer que talment sembla abandonat de la mà de Déu.

Marià Vayreda: La punyalada 

El cim es pot atacar per moltes bandes, la més atractiva de les quals és des de la vall de Sant Aniol, sortint de les planes de la Muntada i passant per les Marrades o, si es vol fer una mica més còmodament, des de Ca l’Agustí, i després pujant pel caire de Comadells. La descripció que en fem aquí és molt més senzilla: surt de can Nou, al costat d’Albanyà que és l’única casa que encara queda habitada de l’antic llogaret de Bassegoda.

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Track de la ruta: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5065475