Dissabte 15 de febrer de 2014
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca de l’Alt Empordà.
Temps aproximat: 6 h. 30 m.
(12,5 Km.)
Desnivell: 890 m. (acumulat)
Dificultat: Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada en direcció a
Girona, per l’autopista AP-7. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de
La Selva. Després seguirem fins a la sortida nº. 4 de Roses. Seguirem per la
N-II i després per la N-260, per desviar-nos després a l’esquerra per la C-252
en direcció a Garriguella, on agafarem la GIV-6032, passarem per Vilamaniscle i
des de aquest poble, seguirem les indicacions fins al monestir romànic de Sant
Quirze de Colera, on aparcarem i començarem a caminar (a mig camí passa a ser
una pista forestal en excel·lents condicions)
Itinerari:
Localització
|
Temps
|
Distància
|
Alçada
|
Monestir de Sant Quirze de Colera
|
0h 00m
|
0,00 km
|
175 m
|
Coll de Pallerols
|
1h 00m
|
2,00 km
|
525 m
|
Puig d’en Jordà
|
2h 00m
|
3,10 km
|
740 m
|
Puig de la Calma
|
2h 45m
|
4,50 km
|
717 m
|
Coll del Llop
|
3h 30m
|
5,90 km
|
380 m
|
Coll de Banyuls
|
3h 45m
|
6,70 km
|
355 m
|
Mas Pils
|
4h 30m
|
8,40 km
|
245 m
|
Desviament Dolmen Comes Llobes
|
4h 45m
|
9,20 km
|
245 m
|
Coll de la Plaja
|
5h 45m
|
10,80 km
|
390 m
|
Font dels Gossos
|
6h 00m
|
11,00 km
|
375 m
|
Monestir de Sant Quirze de Colera
|
6h 30m
|
12,60 km
|
175 m
|
El nostre recorregut comença al Monestir de Sant
Quirze de Colera, abadia benedictina fundada probablement al s. VIII tot i que
el seu moment de màxim esplendor no arribaria fins el segles X-XI. L’any 1123
es consagra l’església de Santa Maria (situada just al davant del monestir). A
mitjans del s. XV entra en una profunda decadència. Actualment es troba en fase
de restauració.
Per començar el recorregut aparcarem al costat del restaurant (més enllà del monestir) i anirem en direcció sud, baixant pel costat posterior del monestir i travessant el torrent de la Perdiu per un bonic pont de fusta i arribant en menys de 5 minuts a la font de l’Abad. Deixarem la font a la nostra esquerra i seguirem pujant fins trobar un rètol que ens indica el camí cap el Coll de Pallerols (ens indica que està a uns 45 minuts). Només cal que seguim els senyals grocs i comencem la pujada en direcció a les Roques Blanques.
La pujada comença forta, es suavitza poc abans
d’arribar a l’alçada de les Roques Blanques (hi passarem per sota) i torna a
ser forta poc abans d’arribar al Coll de Pallerols. Una vegada al Coll de
Pallerols, baixarem uns 50 metres cap a la dreta (en direcció sud) fins trobar
un grup de grans alzines sureres que donen una bona ombra. Des d’aquí ja podrem
veure perfectament tota la vall on està situat el monestir (que no hem deixat
de veure en tot el recorregut) i part de la badia de Roses. El Canigó (com
sempre per aquesta zona) es presenta inconfusible al fons.
Seguirem en direcció nord i poc a poc ens anirem
acostant al Puig d’en Jordà.
Puig d’en Jordà (740 m.) foto de rigor.
Seguirem la nostra ruta, ara de baixada. El camí
aquí ja es fa molt més descansat ja que perdem alçada i anem cap el Coll del
Torn tot seguint els senyals grocs.
Tot seguit comença la pujada i arribarem al Puig
de la Calma. No cal dir que les vistes des d’aquí be valen la pujada (tot i que
millor no imaginar com serà l’entorn un dia de forta Tramuntana). Unes fites ens
indiquen (per si encara no està clar) que hem arribat al cim. Des d’aquí veurem
clarament la Torre de Madaloc (ja en territori francès), darrera seu se’ns
amaga a la vista Cotlliure.
Arribats a aquest punt podrem seguir en direcció
nord (és el camí proposat en aquesta ruta) o seguir en direcció oest si volem
prendre una drecera. Aquesta drecera (que passa a ser una pista
forestal) ens portarà al Coll de Plaja en poc més de 2 kilòmetres
estalviant-nos una hora i mitja o dues hores de camí.
Si seguim pel camí proposat, la baixada és molt
forta i es fa per una senda rocallosa, caldrà que ens agafem de tant en tant a
alguna de les roques que sobresurten per tal de poder descendir. Malgrat tot,
amb calma i mirant on posem els peus s’arriba al Coll de Vallfreda sense cap
problema.
Poc després d’arribar al Coll de Vallfreda arribarem, al Coll del Llop. En aquest punt veurem la
primera marca fronterera (al costat del Coll de Banyuls hi trobarem la segona)
i la senda es converteix en una agradable pista que bordeja el Puig de les
Forques per la dreta (cal que prenem el trencant de la dreta abans d’arribar al
Puig si no volem pujar i baixar un desnivell de 30 m)
Uns metres més i arribarem al Coll de Banyuls on
podrem veure un antic búnquer, que va ser construït per fer front a una
hipotètica invasió des de França, ara reconvertit en refugi pel Centre
Excursionista Empordanès. El refugi és de públic accés i té aigua corrent. Una
fita amb el número 591 indica que ens trobem en el punt fronterer. Des
d’Hondarribia (al País Basc) fins a la serra de Rodes hi ha un seguit de punts
fronterers que van de l’1 al 602.
Ara el proper destí es arribar a prop del Mas
Pils. Per tal d’arribar-hi podem seguir la carretera però és molt millor seguir
la pista que neix just al costat del refugi en el Coll de Banyuls. Aquesta
pista es converteix més avall en un sender. De fet durant uns metres caminarem
per dins d’un rierol que ens acompanya al costat del sender fins arribar al Rec
de Puig d’Estela (coneixerem el lloc pels arbres i per la travessa de tren
clavada al marge del rierol).
Tot just al nostre davant tenim un prat, només
cal que girem a l’esquerra per arribar a la carretera i veure el Mas Pils.
Seguirem carretera a la dreta i a pocs metres prendrem la primera pista a la nostra
esquerra (és part del GR-11 i per tant senyalitzat amb marques blanques i
vermelles).
Seguint per la pista trobarem en uns 15 minuts
el rètol indicatiu del Dolmen de Comes Llobes. El rètol ens desvia cap a
l’esquerra per una senda, segons el rètol son uns 400 metres per un camí que
puja fins el dolmen (situat a uns 80-90 metres pel damunt nostre). Més endavant, però a la dreta trobarem un altre rètol que ens indica que podem arribar
en 30 minuts al Dolmen d’en Solà d’en Gibert.
La senda s’enfila fortament fins el Puig del
Migdia i segueix la carena fins arribar a un filat. Passant el filat arribarem
a la pista que va del Dolmen d’en Solà d’en Gibert fins a Coll de la Plaja. Al
començament, aquesta senda està indicada amb senyals grocs, però a mida que anem
avançant perdrem els senyals i cal de fer cas de la intuïció i dels caminets
marcats pel pas d’altres persones i animals. No és difícil arribar però per
anar tranquils i estar lliures d’esgarrapades no agafarem aquesta senda i seguirem
per la pista fins al Coll de Plaja.
Al Coll de Plaja trobarem una cruïlla de 4
camins, un és la drecera a la que hem fet referència abans i que ve del Puig de
la Calma, l’altre és la pista que ve de Mas Pils, la
tercera és la pista que va al Dolmen d’en Solà d’en Gibert i la quarta és la
pista que ens porta de tornada al Monestir de Sant Quirze de Colera. Seguint
aquesta pista avall trobarem un rètol que ens indica que la Font dels Gossos és
molt a prop (només cal sortir una mica de la pista per trobar-la). Reprenent la
pista trobarem un rètol que ens indica una drecera per arribar al monestir.
Només cal prendre aquesta drecera muntanya avall per arribar al nostre punt de
partida en uns 30 minuts.
L’antic monestir de Sant Quirze de Colera és un
dels punts més interessants de tota la zona (foto al peu) Construït al segle XI
és un bonic escenari que convida a parar.
Sant Quirze de
Colera
Observacions: La ruta des de Sant Quirze de Colera a Coll de Banyuls pel Puig d’en Jordà
està excel•lentment senyalitzat (marques grogues). Des del Coll de Banyuls a
Mas Pils no té pèrdua (no trobarem cap trencant) i de Mas Pils a Sant Quirze de
Colera només cal que seguim els senyals del GR (vermelles i blanques) i que
seguim el rètol indicatiu al tram final.
Podem distingir dos trams molt diferenciats. El primer tram que va de Sant
Quirze de Colera a Coll de Banyuls passant pel Puig d’en Jordà és un tram
costerut que transcorre per colls, carenes i cims, mentre que el segon tram
(que passa pel costat del Mas Pils) es un trajecte més relaxat (si no passem
pel Puig del Migdia) i es fa gaire be tot per pista forestal i camins força
amples.
Part del recorregut transcorre per la Reserva Natural del Paratge Natural
d’Interès Nacional de L’Albera. És un paratge amb una extraordinària diversitat
botànica que es posa de manifest durant aquesta època de l’any, la presència de
granotes i gripaus a molts dels rierols que trobarem a les cotes més baixes
indica un bon estat del medi. L’interès d’aquesta ruta rau innegablement en els
paisatges que podrem contemplar al carenar i en la diversitat d’insectes i
flora que es comença a trobar per aquesta època i, com no podia ser d’una altra
manera, en els dos dòlmens, el monestir i l’església que trobarem pel camí.
Dolmen: La paraula dolmen és d’origen celta i significa taula (dol) de pedra
(men), i sovint es fa servir per referir-se a totes les construccions
megalítiques. Els dòlmens s’acostumaven a fer servir com a sepulcres.
Menhir: Menhir ve de pedra (men) dreta (hir). Els menhirs són pedres fetes amb
finalitats desconegudes.
Inscultures: En alguns d’ells (tant en dòlmens com en menhirs) hi ha el que s’anomena
inscultures, incisions de formes diverses datades de la mateixa època
prehistòrica.
Dinarem al restaurant El Grill del Celler, c/. Sant Joan, 11 - Perelada, tel. 972 53 82 63 de . Tornarem a casa
als voltants de les set de la tarda.
