Dissabte 4 d’abril de 2015
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca del Vallès Oriental.
Temps aproximat: 6 h. 30 m. (16,9 km.)
Desnivell: 950 m. (acumulat)
Dificultat: Difícil.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada, i
agafarem l’autopista AP-7 agafant el desviament a la C-17 en direcció a Vic.
Passarem per La Garriga i anirem fins a el Figaró on buscarem un bar per fer un
tallat.
Sortirem del Figaró en direcció a la Rectoria (Escola de Natura) indicat
com a veïnat de Vallcàrquera, on deixarem els cotxes. Abans passarem per Sant
Pere de Vallcàrquera, una església romànica.
Itinerari: Començarem a caminar des de la Rectoria, on
haurem arribat en cotxe des del Figaró i en dirigirem cap al nord deixant a
l’esquerra el camí de Tagamanent. Passarem per Can Puig i Can Grau.
Uns quaranta metres abans de Can Gil, a l’esquerra, comença una pista, tancada al pas de vehicles amb una cadena, que, al principi, puja i passa gairebé per sobre de la masia. Baixarem i creuarem un torrent.
Seguirem per aquesta pista. Agafarem un camí que s’enfila a l’esquerra
(direcció nord) indicat amb marques blanques i grogues i amb un cartell que
diu: Tagamanent.
Aquest camí remunta el serrat de les Sapines i ens durà fins al Bellver.
Des de la masia, ens dirigirem a l’Agustí (des de l’aparcament del Bellver un
corriol molt tranquil hi mena)
Pujarem a la creu de l’Agustí, un petit coll que hi ha al NE de la
masia. S’hi pot arribar per la pista principal o per diverses dreceres. Un cop
al coll, la pista gira cap al SE i fa una bona pujada. Al cap d’uns 200 m.
arribarem a un replà del camí on trobarem una alzina amb 4 troncs i un pal
metàl·lic amb marques del GR-5, la Matagalls – Montserrat i la ruta
Verdagueriana. Aquí s’ha d’agafar una pista que marxa a la dreta (S), tot
planejant.
Dos-cents metres més endavant arribarem al final de la pista, a l’extrem
d’un alzinar, just on comença un corriol molt ben marcat que marxa a l’oest. Hi
ha alguns blocs erràtics i marques de color taronja.
Començarem a baixar lleugerament. El camí emprèn les carenes d’en Bosc.
El seu punt més alt és el turó Monner (1.098 m.). Només es tracta de seguir la
carena en direcció sud.
A la collada del Mojó (1.017 m.) trobarem una pista i la seguirem uns
cent metres cap a l’esquerra (E), tot pujant, fins a trobar el corriol que
segueix la carena.
El corriol arriba, finalment, al lloc on acaba una pista. Just al
davant, a pocs metres, tindrem el cim del roc de Centelles (1.001 m.) amb un
vèrtex geodèsic i una bona vista.
Tornarem a la pista, que seguirem tot baixant. Deixarem una primera
cruïlla a l’esquerra (que puja i travessa la carena) i baixarem fins a prop del
pla de la Batalla, on trobarem un altra pista, que seguirem a la dreta (O)
Seguirem baixant fins que un altra pista se’ns ajunta per la dreta.
Continuarem el descens i arribarem a un coll. Podem triar entre el camí de
l’esquerra (i passar per davant de can Valls i arribar-nos a Sant Cristòfol de
Monteugues) o el de la dreta que ens durà a la creu d’en Plans. Ambdós camins
s’ajunten poc abans de la creu d’en Plans, on trobarem les marques del PR-C36
que haurem de seguir fins al costat de la zona d’aparcament de la Rectoria.
Unes escales ens permetran fer el darrer tram i pujar directament a la
casa de natura.
Observacions: Donada la llargada de la sortida, ens durem també el dinar. Tornarem a
casa als voltants de les sis de la tarda.