dimecres, 25 de maig del 2016

Turó de Montcabrer (307 m.)

Dijous 26 de maig de 2016

Matinal

Hora de sortida: Nou del matí.

Ubicació: Comarca del Maresme.

Temps aproximat: 1 h. 30 m. (2,5 km.)

Desnivell: 230 m.

Dificultat: Fàcil.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i per la Ronda Litoral anirem en direcció a Barcelona, fins a la sortida 27 que l’agafarem i seguirem en direcció a Mataró per l’autopista C-31. Deixarem aquesta autopista a la sortida 92 i anirem en direcció a Vilassar de Dalt i Cabrils.

Un cop a Cabrils, aparcarem el més a prop possible de la seva església parroquial de la Santa Creu.


Itinerari: Començarem a caminar des de l’església de la Santa Creu, situada al centre de Cabrils. Documentada al segle XV, tot i que va estar objecte de reformes als segles XVI-XVII, amb un campanar del segle XX. Molt a prop hi ha el Museu d’Història Municipal, situat a la masia de Ca l’Arrà.


Des de la Plaça de l’Església, agafarem, a la dreta, el carrer Castell (a la cantonada hi ha l’Hostal de la Plaça). Pujarem per aquest carrer, fins trobar-nos de cara amb una construcció que sembla un castell, amb torres i una capella.....


En aquest punt, girarem a l’esquerra i agafarem el carrer Doctor Emili Masriera que seguirem fins agafar, a la dreta, un camí de terra que puja i va a desembocar al carrer Camí Antic d’Argentona. Seguirem aquest carrer, en pujada, i les estaques que ens marquen el camí ens faran agafar, a la dreta, un camí, ja de terra, sempre seguint les estaques que marquen el Sender Local que estem seguint.

El recorregut continua en pujada, tot vorejant el turó de l’Infern (indicat i on podem pujar si en tenim ganes) i s’arriba, finalment, al turó de Montcabrer, una muntanya emblemàtica del parc. Primer trobarem unes antenes de telefonia i les seves corresponents construccions) Des de aquest cim hi ha unes bones vistes de la plana litoral, el Montseny i el Montnegre. A dalt de tot hi ha la creu de Montcabrer. Segons la tradició, aquesta creu protegeix la zona de les tempestes provocades per les bruixes del Maresme.


Després de les fotos de rigor, tornarem pèl mateix camí.


Observacions: Itinerari senyalitzat amb els indicadors del parc. Es tracta d’un recorregut urbà, que després s’endinsa pels camins del Parc de la Serralada Litoral.



En els seus llibres de viatges, Josep Pla descrivia al detall i en un llenguatge amè i molt poètic, tot el que veia. Al Maresme, es va fixar en els pobles de l’interior, que restaven propers i alhora llunyans a la costa. Un exemple d’aquets pobles seria Cabrils. Des de el centre del poble s’arriba al turó de Montcabrer, un mirador excepcional del Maresme.

Josep Pla (1897 – 1981) va ser un escriptor i periodista. Un dels més llegits i coneguts. Des de molt jove, es va plantejar la literatura com a professió. Com a periodista, va fer de corresponsal a diversos països, des d’on va escriure cròniques. Molts dels seus llibres són un important testimoni de la vida i els paisatges de Catalunya.

L'escriptor té una responsabilitat total davant de l'època que li ha tocat viure.

La primera obligació d'un escriptor és observar, relatar, manifestar l'època en què es troba.

A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen. Els passa exactament el contrari que amb la religió i l'altra vida: hi creuen, però no els interessa.

A Josep Pla li agradaven més els pobles de l’interior del Maresme que els de la costa: “Tots els pobles, viles i ciutats del Maresme són iguals. Hi ha unes cases davant el mar, sobre la platja, que formen l'antic barri de pescadors. Aquestes cases estan separades en dos grups- el de llevant, el de ponent - per la riera. La riera baixa, generalment, en forma abrupta i ràpida de la minúscula vall de l'interior. Sobre els seus marges s'alcen uns edificis que solen ésser, a cada poble, els més burgesos. Aquests edificis formen la Rambla. La Rambla és el centre d'aquestes poblacions. Tothom - o gairebé - ha de passar per la Rambla cada dia. Cap al vespre, les senyoretes i els joves de la localitat s'hi passegen molt ben posats. Generalment, aquestes rieres són seques. Tenen un aspecte exhaust i polsós. Uns arbres n'ombregen els marges. Quan plou es desborden, fan molta fressa, arrosseguen molta sorra i produeixen uns estralls meridionals i tartarinescos. Després, a tots dos cantons de la Rambla, hi ha cases, els carrers, les places, les fàbriques. Com que gairebé tots aquests pobles estan construïts sobre un pla més o menys inclinat, la seva constitució està formada per carrers paral·lels al mar, superposats. En aquesta ampliació, hi sol viure la ciutadania que no depèn exclusivament del mar - o sia la immensa majoria dels seus habitants.”

“Les poblacions de la costa són vives, animades, denses i sovint industrials. Poblacions de pas amb el tragí de la carretera i del ferrocarril, la seva vida és una dispersió de portes enfora. Els pobles de l'interior, en canvi, tenen una prodigiosa calma. Posats dins d'una botànica exquisida, de garrofers molsuts i d'ametllers rosats, de marges dolços amb les atzavares elegants, amb el verd brillant de tarongers i llimoners a les façanes de les cases, amb horts recòndits on la sínia canta, els rierals profunds amb les velles figueres, perfumats de fonoll, espígol i farigola, aquests pobles semblen concentrats cap endins, plegats sobre ells mateixos. Són pobles que m'agraden.”

Un d’aquets pobles encantadors és Cabrils, un poble situat a la capçalera d’una oberta dins de la Serralada Litoral, travessada per una riera del mateix nom, que desemboca al mar a Vilassar de Mar. El poble està envoltat per turons d’aspecte típicament mediterrani, coberts de pins i alzines. La ruta que farem s’enfila cap a un d’aquets turons, el de Montcabrer.

A la urbanització que du el nom de Montcabrer al poble de Cabrils, hi ha un Garrofer monumental): https://plantipodes-am.cat/fitxes/garrofermontcabrer.html

Tornarem a casa als voltants de la una de la tarda.

divendres, 20 de maig del 2016

Sant Miquel de les Formigues (o de Solterra) (1.203 m.)

Dissabte 21 de maig de 2016

Circular Osor – Sant Miquel de les Formigues - Osor

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Selva.

Temps aproximat: 7 h. 30 m. (21 km.)

Desnivell: 870 m. (acumulat)

Dificultat: Difícil.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i agafarem l’autopista AP-7. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de La Selva. Seguirem per l’autopista fins a la sortida 8 Aeroport/CIM la Selva/Riudellots de la Selva/Cassà de la Selva/C-25/Vic i agafarem la C-25 en direcció a Santa Coloma de Farners, després seguirem per la C-63 en direcció a Anglès i d’aquí per la GI-542 fins a Osor. Aparcarem al costat de l’Ajuntament, a la mateixa carretera per on hem entrat al poble.


Itinerari: Aquesta primera part del camí la farem seguint el GR-178 (camí d’en Serrallonga). Així doncs només cal que seguim els senyals blancs i vermells. Tot i estar dispersos en algun lloc del camí, no presenta cap dificultat seguir el camí correcte.

Sortirem de l’Ajuntament d’Osor per la carretera en direcció a Anglès. A uns 200 metres de la sortida del poble trobarem un rètol verd que ens indica una desviació cap a la dreta. Aquest rètol ens diu que tenim 2 hores i 20 minuts de camí fins el Sobirà de Santa Creu, però nosaltres ens desviarem abans d’arribar a aquest impressionant mas.

Seguirem els senyals del GR i tot pujant arribarem al Baier en uns 20 minuts. El Baier és una casa abandonada de tres plantes amb porta adovellada de mig punt i finestres quadrangulars amb llinda monolítica i obertures amb arc rebaixat.

Passat el Baier, que deixarem a la nostra esquerra, començarem a trobar fortes pujades (afortunadament son curtes) que ens permetran arribar en poc temps a una alçada des de la que podrem contemplar a la nostra dreta el cim de Sant Miquel de les Formigues (o de Solterra) i diferents cases i masos. Tot i que el camí presenta força bifurcacions només ens cal estar atents als senyals blancs i vermells del GR per tal de seguir-lo.



Durant una bona estona del camí no perdrem de vista el cim de Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues) sempre present a la nostra dreta. Quan ja portem unes dues hores quinze minuts caminant ens trobarem de sobte amb El Gelats (després d’una cruïlla on deixarem momentàniament el GR fins retrobar-lo 15 minuts més tard). Passarem pel costat de la casa i seguirem pujant fins que un parell de quilòmetres més amunt trobarem una cruïlla on deixarem el GR. En aquest punt hi ha clares indicacions que ens diuen que no girem a la dreta ja que abandonarem el GR (vàries creus indicadores de pas barrat). Tot i això a nosaltres ens toca abandonar el GR i per tant girarem a la dreta abandonant el GR i seguint els cercles de color vermell, força visibles. No cal que els seguim gaire estona. A uns 800 metres i després de passar per una zona de pins trobarem el camí de Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues) i empalmarem amb el camí que ve de la Font dels Abeuradors.

Aquesta part del camí és molt fàcil de seguir ja que està indicada amb rètols metàl·lics que ens donen la distancia i direcció cap al cim de Sant Miquel de Solterra. Només cal seguir amunt i fer cas dels senyals indicadors.


Passarem per una cruïlla però no ens desviarem. Aquesta cruïlla la prendrem quan baixem ja que ens portarà a Osor per un camí diferent del que hem pres per pujar (es pot distingir pel rètol verd de 2.270 m per Sant Miquel de les Formigues i la indicació del camí cap a Osor). Ara però només ens fixarem en on està i seguim pel camí indicat pels rètols verds fins arribar a la Font Sa Guarda.


Uns 10 metres abans d’arribar a la Font Sa Guarda veurem, a l’esquerra del camí, una petita senda i un rètol que ens indica que ja només falten 900 metres de distància pel cim.

Aquesta senda, molt marcada, transcorre entre faigs, roures i castanyers i és una autèntica postal. Com a pagament tindrem, que en arribar a dalt del cim, aquest ens ofereix espectaculars vistes.

Tot pujant per aquest idíl·lic paisatge arribarem al cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues, el nom de les Formigues prové de la gran quantitat de formigues voladores que es troben en aquest punt cap al final de l’estiu. Tant és així que a la base de la creu hi ha representades tres formigues metàl·liques.


Des d’aquí en un dia clar la panoràmica es molt bonica.


La tornada la farem pel mateix lloc. Tornarem a baixar senda avall per on hem vingut i reprendrem el camí de la pista en direcció a l’esquerra. Aquest punt està just en el punt on hi ha el rètol que ens indica que estem a 2.270 metres de Sant Miquel de Solterra i veurem també la indicació de que Osor està a 8 km. En desviarem doncs cap a l’esquerra i entrarem al GR-83, els senyals blancs i vermells ens guiaran fins la Riba d’Amunt aquesta es una casa restaurada (tant la casa com l’entorn) amb molta cura. Des d’aquí tenim una bona panoràmica del coll de Nafré, la muntanya de Sant Gregori i del Puig d’Afrou.




Ja poc abans d’arribar a la casa veurem uns pals de fusta amb un rombe de color verd. Aquests pals ens indiquen un camí alternatiu que agafarem tot just després de passar la Riba d’Amunt. Així, passada la casa veurem com a la nostra dreta surt un camí que s’endinsa al bosc deixant el GR (si ho desitgem podem seguir per la pista continuant pel GR-83 però el camí proposat és més entretingut) El camí ens farà passar entre uns pals de fusta (que eviten l’entrada de motos) i baixa després a l’esquerra per dins el bosc per les restes d’uns graons fets de soques. El camí no sembla excessivament freqüentat però és transitable. Aquest corriol creua el GR més endavant passant de nou entre petits troncs que eviten el pas de motos.

El camí s’endinsa de nou entre castanyers i tot seguint els pals de fusta amb els rombes de color verd anem a sortir al camí de la font de la Verge. Aquí trobem un rètol que ens indica que venim del camí que porta a Sant Hilari, Arbúcies i Viladrau, que si seguim a l’esquerra anirem a la Font de la Verge i que si seguim a la dreta anem cap a Osor. Nosaltres agafarem camí a Osor.

En cinc minuts enllaçarem amb el GR que hem deixat a la Riba d’Amunt i que ha passat per la Riba d’Avall. Aquí girarem a l’esquerra tot creuant un petit rierol. El camí arriba al lloc conegut com el Pont del Ripoll que deixem a l’esquerra tot seguint el GR que ara puja lleugerament. Aquesta trajectòria del GR ens evita haver de passar pel Ripoll (un gran mas restaurat). Més endavant trobarem una bifurcació, cal prendre el camí que baixa a l’esquerra i on seguirem trobant els rombes verds dels pals de fusta i els senyals del GR.

A l’esquerra veiem el Ripoll i Can Cercenedes i en uns 30 minuts enllaçarem amb la pista cimentada provinent del Ripoll. Ara ja estem a tocar d’Osor on arribem 10 minuts després. Podem aprofitar per entrar per la part més antiga del poble (l’església) o per anar a prendre un refresc, que ben segur ens l’haurem guanyat!




Observacions: Aquesta és una ruta circular de poc més de 21 km, basada en una proposta de "Senderisme i teca" www.senderisme.tk . No té una gran dificultat tot i que la primera part del camí conté força petits trams de fortes pujades. Tot i així ja sabem el subjectiu que és això de les dificultats. El cim permet gaudir d’un increïble paisatge. És el cim més alt de les Guilleries (en un bon dia podem veure sense dificultats el mar i el Pedraforca) i caminar entre els faigs i roures del cim compensa sobradament.

Ja vàrem fer aquest cim el dissabte 2 de juny de 2012: http://maifemcim.blogspot.com.es/2012/05/puig-de-sant-miquel-de-solterra-1203-m.html sortint des de Sant Hilari Sacalm.

Per la llarga durada de la sortida durem esmorzar i dinar. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

dimarts, 17 de maig del 2016

Aiguafreda - Pla de la Calma – Tagamanent (1.258 m.)

Dimecres 18 de maig de 2016

Hora de sortida: Vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Vallés Oriental.

Temps aproximat: 6 h. (18,7 km.)

Desnivell: 960 m.

Dificultat: Mitjana.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i, primer per la AP-2 i després seguirem per la AP-7 i la C-17 en direcció a Vic, fins a Aiguafreda.

Un cop a Aiguafreda agafarem el carrer Molí d’Avençó fins arribar al restaurant / càmping Les Alzines d’Avençó.


Itinerari: Començarem a caminar des de l’aparcament del restaurant Les Alzines d’Avençó. Agafarem una pista ampla que seguirem molta estona. Passarem per una pedrera a l’esquerra de la pista. Nosaltres seguirem la pista, que progressivament i a base de moltes giragonses, va agafant alçada.


Passarem per una masia que ens queda a l’esquerra (el Bellit) i una mica més enlairada que el nostre camí. Més endavant veurem un senyal verd que ens indica que si seguim, anirem al Tagamanent, que ja fa una estona que anem veient al lluny a la nostra dreta. Trobarem una cruïlla i seguirem a la dreta fins arribar al Pla de la Calma on veurem un cartell que ens indica a l’esquerra a Coll Fornic i a la dreta Tagamanent, que nosaltres seguirem.

És un camí ample que segueix l’antic camí que unia la vall del Congost i el sector oriental del massís. Aquest camí passava als peus del Tagamanent i va servir de camí ramader per on es portava el bestiar que anava a l’important fira de la Calma, que es feia des de el segle XVI.

El camí va planejant pel pla de la Calma (vàrem passar per aquest pla en la sortida del passat 28 de novembre del 2015: http://maifemcim.blogspot.com.es/2015/11/collformic-i-el-burgues-1265-m.html )

Passarem per la masia de l’Agustí, un dels element més destacats del patrimoni arquitectònic del Montseny. Després de molts anys d’abandonament, la Diputació de Barcelona la va restaurar a finals dels 90 del segle passat i la va convertir en una casa museu en el que es pot gaudir d’un retorn al passat i experimentar com era la vida al segle XVIII en aquestes masies. Actualment sembla que no es faci servir i l’herba creix davant de la porta.


Al costat de la masia de l’Agustí, trobarem la de Bellver, un altre masia. Les dues masies són equipaments del Parc Etnològic del Tagamanent. La masia Bellver, del segle XIV, punt d’informació on podem trobar tota mena d’informació sobre excursions per la zona. Hi ha servei de bar i restaurant els caps de setmana. Joan Maragall tenia una gran relació amb aquesta zona, a la que hi va dedicar alguns versos.

Al cap d’unes tres hores arribarem a l’inici del camí cap al cim del Tagamanent. Joan Maragall acostumava a fer aquest camí dalt d’un burro.

3 h. 30 .: Arribarem al cim del Tagamanent (1.059 m.). Ja vàrem fer aquest cim el 3 d’abril del 2010 (http://maifemcim.blogspot.com.es/2010/03/tagamanent-1059-m.html) A dalt del cim hi ha restes de la primitiva església romànica de Santa Maria de Tagamanent, que ja està documentada al 993. Un terratrèmol a l’any 1448 va malmetre l’edifici, que posteriorment va ser reconstruït, donant lloc a l’edifici actual.

L’edifici configura un toc especial al paisatge amb molt bones vistes dels pobles de Tagamanent i el Figaró, així com de les muntanyes que envolten el cim.



Després de les fotos de rigor, baixarem del turó i al arribar al principi del camí (on hi ha la carretera asfaltada) agafarem, el GR-5 a l’esquerra que ens durà fins a Aiguafreda i el lloc on hem deixat els cotxes.



Observacions: Itinerari de tornada, senyalitzat amb els senyals del GR-5.

A finals del segle XIX i principis del segle XX, un grup d’intel·lectuals catalans solien visitar el Montseny i s’estaven a la masia la Figuera, prop del pla de la Calma i el turó de Tagamanent. Un d’ells va ser Joan Maragall, qui en aquest racó apartat, va escriure algun dels seus assajos i poemes més famosos.

Aquell encantament de cap al tard
(allà en els plans més alts,
al peu dels cims augustes
del color esmorteït de l’hora baixa)
me reprèn i em rodona
la tristesa fecunda.
Ai! Altes soledats, que en sou, de dolces
amb els herbatges verds
on canta l’esquellot de la ramada,
i el bosc silenciós
i la masia lassa!...

Joan Maragall Del Montseny 1906

Joan Maragall i Gorina (1860 – 1911) Poeta, assagista i traductor. D’esperit romàntic i partícip del moviment modernista, defensava el fet poètic com a manifestació natural. Algunes de les seves obres són La vaca cega, La sardana, Oda infinita, Oda nova a Barcelona o Del Montseny.

A Aiguafreda s’hi pot visitar la capella romànica de Sant Salvador.


Dinarem al Bar el Racó, Carrer del Pont, 46 – Aiguafreda. Telèfon: 93.844.23.05. Dia de tancament: Dimarts. Ofereixen un menú molt variat per 10.- Euros. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

diumenge, 15 de maig del 2016

Ulldemolins – Ermita de Sant Bartomeu (670 m.)

Dissabte 14 de maig de 2016

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca del Priorat.

Temps aproximat: 4 h. 15 m.

Desnivell: 400 m. (acumulat)

Dificultat: Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per l’autopista AP-7 en direcció a Tarragona. Passat Vilafranca del Penedès, ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès i després, seguirem, agafant l’enllaç amb l’autopista AP-2 en direcció a Lleida fins a la sortida 9 (Montblanc / L’Espluga de Francolí)

Passarem per l’Espluga de Francolí, Vimbodí, Vallclara, Vilanova de Prades i Ulldemolins.

A Ulldemolins, seguirem els indicadors a les “Ermites”, que ens faran travessar el poble, baixar fins a una riera i seguir per una pista asfaltada fins a l’ermita de Santa Magdalena, on aparcarem els cotxes.


Itinerari: Començarem a caminar des de aquest punt. L’ermita de Santa Magdalena, que data del segle XVI, i a la qual s’arriba sense pèrdua seguint les indicacions del camí. Aquesta construcció és anomenada també la “catedral del Montsant” per les seves grans dimensions. Té sis capelles, cor, tribunes i una cripta on es venera un Crist jacent. Un cop arribats a l’ermita, val la pena visitar també la cova de Fra Llorenç Julià. Es tracta de l’indret on aquest religiós va viure com a penitent.

Després, seguirem el GR 65-5 i arribarem en poca estona a l’ermita de Sant Antoni (680 m.) Es reconeix fàcilment gràcies als impressionants xiprers que creixen a banda i banda del camí d’entrada. Aquest ermita, que data del segle XV, es caracteritza pels arcs apuntats, l’atri frontal i el campanar d’espadanya. L’indret ha estat tradicionalment un lloc d’aplecs i esbarjo, amb una zona d’esplai distribuïda en diverses terrasses.


Un cop visitada l’església, ens disposarem a fer el tram més llarg de l’itinerari que enllaça l’ermita de Sant Antoni amb de Sant Bartomeu, sempre seguint el mateix GR 65-5.

Per arribar-hi ens caldran unes dues hores, però val la pena. El camí és ple d’indrets de gran bellesa, com les Cadolles Fondes, una sèrie de gorgs allargassats i molt profunds a la confluència del torrent de la Gleva, que cau en forma de cascada, amb el riu Montsant.

Seguint el GR, agafarem una pista que baixa al riu. Trobarem dreceres que escurcen els toms de la pista.

Sense deixar el sender arribarem a la font de la Gleva, amagada a la dreta del camí. Quan el camí s’estreny, baixarem unes escales i arribarem a un pla situat sobre l’espectacular engorjat de les cadolles Fondes, un dels punts més encisadors de l’excursió.

Un mirador suspès sobre el riu permet contemplar l’essència de la seva bellesa. Roques de formes capricioses ens envolten: els Tres Juradets i els Tres Jurats al marge esquerre del riu o el Cap de Turc i el Camell al costat dret. Arribats a la cruïlla de Sant Bartomeu, veurem un pal indicador i tombarem a la dreta seguint el GR.




Creuarem el riu per un pont penjant i remuntarem el barranc de Sant Bartomeu.

I ja a tocar de l’ermita es contempla el congost de Fraguerau, un impressionant estret obert pel riu Montsant on l’erosió de l’aigua ha esculpit un relleu rocallós espectacular.

Al bell mig d’aquest paratge de pedra i vegetació hi ha Sant Bartomeu de Fraguerau, una ermita romànica, que té el seu origen en la cova de Fra Guerau, formada per dues penyes que s’apuntalen l’una amb l’altra i en la qual Fra Guerau va construir la capella dedicada a Sant Bartomeu. Anys després, aquesta es traslladà a la placeta davant de la cova. Ara l’ermita és una petita capella d’una sola nau amb carreus de pedra i campanar d’espadanya. I al costat de l’església, com és habitual en aquestes contrades, no hi falta un magnífic xiprer. Habitat per eremites en el passat, és un indret envoltat de grans cingles arrodonits on es respira calma i silenci. En un dels extrem de la llarga balma hi ha unes piques excavades a la roca, els cossis de Sant Bartomeu, on es recull l’aigua d’un degotall.






Tornarem pel mateix camí. 

Observacions: Al terme d’Ulldemolins, als peus de les cingleres del Montsant i enclavades en un paisatge de roques amb formes capritxoses, coves i balmes, hi ha les ermites de Santa Magdalena, Sant Antoni i Sant Bartomeu. Les tres, fruit de la tradició eremítica i espiritual d’aquesta terra, estan unides per camins i corriols que permeten descobrí natura i art en una sola excursió. Es poden aprofitar les àrees de pícnic de les ermites per fer-hi algun àpat.

Dinarem a la Fonda Toldrà d’Ulldemolins, c/. Major, tel.: 977 56 15 37 – 660 45 00 11. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.


dilluns, 9 de maig del 2016

Bellmunt (1.246 m.)

Diumenge 8 de maig de 2016

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca d’Osona.

Temps aproximat: 2 h. 45 m. (10,8 km.)

Desnivell: 270 m.

Dificultat: Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 i la C-17 en direcció a Vic. Pararem a fer el tallat a Les 4 Carreters de Tona i seguirem fins a Sant Quirze de Besora, on ens desviarem fins a Vidrà. Un cop al poble, anirem fins al càmping de Vidrà, al camí de Santa Bàrbara s/nº. on estan els que han pujat dissabte al Camp Sant Jordi de l’Agrupament de Sant Boi. Aquí podrem esmorzar quelcom.


Itinerari: Sortirem caminant del càmping de Vidrà i anirem a la Plaça Marià Vila d’Abadal (10 min.). A la plaça hi ha un bar restaurant on podem fer un cafè i una fleca on ens proveirem d’un bon tall de coca de sucre. Tot seguit ens dirigirem cap a la zona de l’església seguint els indicadors blanc i vermells del GR-3 tot travessant el poble per anar a sortir de nou a la carretera.

Caminarem 10 minuts per la carretera fins arribar al Coll de Vidrà on un rètol que indica el Coll d’Hi-era-de-massa i Bellmunt ens indica que cal que deixem la carretera i prenem la pista que surt a la nostra esquerra. La pista és de molt bon fer amb no gaire pendent i poc a poc anirem guanyant vistes sobre el Pedraforca a l’oest. El camí no te cap pèrdua ja que només cal seguir el GR per una pista forestal.



DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Localització
Temps
Distància
Alçada
Vidrà
0h 00m
0,00 km
977 m
Coll de Vidrà
0h 15m
0,70 km
1.008 m
Coll d’Hi-Era-Massa
1h 00m
3,00 km
1.107 m
Santuari de Bellmunt
1h 25m
3,80 km
1.239 m
Cim de Bellmunt
1h 30m
3,90 km
1.246 m

En poca estona arribarem a un punt on el camí es torna més planer. A partir d’aquest punt ja veurem el Santuari de Bellmunt i tindrem vistes al nord de les Agudes i el Matagalls. La pista s’endinsa entre roures que poc a poc deixen pas a una fageda. Així arribarem al Coll d’Hi-era-de-massa (existeixen diverses llegendes que expliquen el perquè d’aquest curiós nom) on deixarem el GR-3 i, tot seguint les indicacions del rètol que hi trobarem, continuarem pel PR C-45 en direcció a Bellmunt.


Un rètol ens indica que seguint a la nostra esquerra tornarem a Vidrà per un camí diferent al que hem seguit fins ara. Pujarem fins el Santuari de Bellmunt i per això seguirem el petit corriol que s’endinsa a la fageda i que puja fins el Santuari.

El corriol passa a ser un camí “empedrat” i després de seguir una curta però intensa pujada arribarem al Santuari de Bellmunt. En direcció nord veurem el Pedraforca, serra del Cadí, Puigllançada, Taga, Puigmal, Bastiments, Canigó, Comanegra… cap el sud les Agudes, el Matagalls, la plana de Vic, Montserrat… pujarem fins el cim de Bellmunt (on un gran crucifix intenta competir amb les antenes)


Tornarem pel mateix camí.

Ja a Vidrà només ens cal arribar a la zona d’acampada del Camp Sant Jordi on podrem dinar una magnífica paella d’arròs.


Observacions: Aquesta és una ruta que, partint del càmping de Vidrà, puja fins el Santuari de Bellmunt i torna a Vidrà tot seguint en part el PR-C47.

Es tracta d’una ruta amb una gran varietat de camins: començarem a caminar uns metres per carretera per passar ràpidament a una pista, que poc abans d’arribar al santuari es converteix en un corriol. Es tracta d’un trajecte molt variat i entretingut i l’ascensió al santuari és molt més suau que la corresponent a la seva cara sud.

*   Sortirem a 2/4 de 8 del matí.
*   Hem de ser tots al càmping de Vidrà, com a molt tard a 2/4 de deu.
*   Començarem a caminar a les 10 del matí.
*   A 2/4 de dues tornarem a estar de tornada al càmping.
*   Dinarem al càmping de Vidrà, on els/les organitzadors/es del Camp Sant Jordi ens          hauran preparat una magnífica paella d’arròs. Preu 3.- Euros. Cal dur els coberts.
*  Inscripcions per dinar: Per correu electrònic a l’adreça: 50anysdelcau@gmail.com   indicant el nombre d’assistents. Termini màxim per inscriure’s: fins el dimecres 4 de    maig. El pagament del dinar (3.- Euros) s’haurà de fer el mateix dia.
*   Tornarem a Sant Boi sobre les sis de la tarda,



Santuari de Bellmunt

El santuari de Bellmunt és un santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), que està ubicat al cim de la Serra de Bellmunt, a 1.246 m d'altitud. Disposa d'un mirador des d'on es veu la plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges i el Bisaura. Junt al santuari hi ha un refugi i un restaurant, tots ells edificats sobre roca viva. Es pot accedir a peu o en cotxe des de Sant Pere de Torelló, i des de Vidrà a peu. La imatge de la Mare de Déu de Bellmunt és una estàtua d'alabastre pintat de 22 cm.

Jacint Verdaguer l'anomenà, en un dels versos inicials de l'Emigrant, “ermita al cel suspesa”.

Segons es creu, el santuari de Bellmunt fou inicialment la capella de l’antic (i avui inexistent) Castell de Sa Reganyada. El culte a la Mare de Déu apareix documentat per primer cop l’any 1.219. Des de llavors, l’ermita ha sofert diverses reformes i ampliacions. Actualment també és un refugi i bar-restaurant amb servei d’esmorzars dinars i sopars (Tel. 93 744 71 07).