diumenge, 5 de novembre de 2017

Estanys de Campcardós – Pleta de Barrera (2.300 m)

Dijous 26 d’octubre de 2017

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca de l’Alta Cerdanya.

Temps aproximat: 5 h 30 m (14 km)

Desnivell: 670 m

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada, anirem en direcció a Berga i el túnel del Cadí, on ens aturarem a fer el tallat a la seva àrea de servei.

Després seguirem fins a Puigcerdà i La Guingueta i d’aquí anirem fins a Porta (1.511 m). Situada en un indret estret de la vall de Querol, aquesta població és ombrívola i freda a l’hivern, però amenitzada per un paisatge molt bonic. Antigament era una agrupació de cabanes de pastor, té una església parroquial, romànica, dedicada a sant Joan Baptista. Disposa d’albergs i estació de tren.

Per arribar al començament de l'excursió, estant a Porta anirem a l’entrada del poble, venint de Puigcerdà, al lloc on hi ha l’Alberg Campcardós. Travessarem un pont sota la via del tren i enllaçarem amb una pista asfaltada. La seguirem cap a l’esquerra, passarem el riu per un pont i de seguida trobarem un petit aparcament (0,5 km). A partir d’aquí està prohibida la circulació amb automòbil.


Itinerari: Agafarem una pista asfaltada que remunta la vall i arriba fins a una instal•lació d’un repetidor de telecomunicacions, i agafarem una pista sense asfaltar. Tot l’itinerari està senyalitzat amb marques blanques i vermelles de GR. El primer tram del nostre recorregut és el més costerut i està envoltat de parets de pedra seca, i anirem trobant avellaners a banda i banda del camí. Trobarem una tanca per al bestiar, i partir d’aquest punt el camí ja no és tan costerut, i la vall es va obrint, progressivament, al davant nostre, gaudint de les primeres vistes del Roc Colom i del Peiraforca – inconfusible –. Remuntarem per la vall, amb el riu Campcardós a la nostra esquerra.

Anirem trobant alguna cabana de pastor, amb les parets de pedra i el llosat del sostre recobert d’herba. El camí planeja abans d’arribar a una pujada empedrada, en un camí antigament freqüentat per traginers, pastors i contrabandistes, al final de la qual albirarem el refugi. El veurem situat a l’esquerra de la vall, on arribarem en poca estona, situant-nos a 1.950 m d’altitud. A partir d’aquest punt, la pista es transforma en un sender i el camí s’enfila per un sector de prats on a l’estiu, habitualment, trobarem ramats de vaques pasturant. Arribarem a un tram recobert de matollar de bàlec per dirigir-nos cap al fons de la vall, acostant-nos cap al riu, el qual travessarem per unes pedres, remuntant uns turonets coberts per un tapís de neret, trobant-nos amb l’estany Petit i, passats uns turonets, l’estany Gros – 2.076 m –. Val a dir que no hem d’esperar trobar uns grans estanys i que aquests estan reculant a causa del procés de rebliment i a la seva reduïda dimensió.

0:00  Pujarem per la pista, encara asfaltada, que ascendeix en pendent suau entre marges granítics, a dreta i esquerra, amb cabanes de pastor. Senyals blancs i vermells (GR 7).

0.15  Travessarem un torrent que baixa del pic de Fontfreda i arribarem a un repetidor de televisió, on acaba la pista. El camí, però, continua amunt. Amb trams empedrats, molt vistosos (antany era freqüentat per traginers, pastors i contrabandistes), entra en una densa avellanosa amb bedolls, freixes, pins i moixeres de guilla. Indret força humit. Augmenta el pendent i creuarem un altre torrent.

0.30  Tanca metàl·lica per al bestiar. El camí, ample i empedrat encara en alguns trams, penetra cada cop més en la vall de Campcardós. Després d’un revolt a la dreta veurem, al fons, el punxegut Peiraforca. A l’esquerra destaca la baga de Santou, extens bedollar amb nerets.

0.45  Nova tanca per al bestiar, aquesta de fusta. La vall es fa més ampla. Petites pastures closes amb marges de pedra. Baixa per la dreta el torrent de Montfillà, que també prové del pic de Fontfreda, força enlairat. Pendent suau.


1.15  Pla de les Comes (1.950 m). Petit refugi a l’esquerra (tancat amb cadena i forrellat). El Peiraforca, desafiador, s’alça davant nostre, com un gegantí sentinella estàtic. Extens matollar de bàlec als vessants de la serra de la Vinyola (solana), mentre al S (obaga) n’hi ha de neret i nabiu amb boscos de bedoll. Lloc francament pintoresc que convida a aturar-se. Continuarem a l’oest pel senyalitzat GR 7. Torna a augmentar un xic el pendent.




1.30  Creuarem el torrent de Campcardós i passarem a la seva riba dreta (S). Travessarem unes pastures freqüentades pel bestiar a l’estiu. De seguida veurem l’estany Petit de Campcardós a la dreta, en realitat unes mulleres que arriben a assecar-se si fa molta calor i no plou. Continuarem pels prats.





1.45  Estany Gran de Campcardós (2.076 m). Amagat a la dreta, més aviat, també, uns aiguamolls. Destaca, darrere, el pic de Fontnegra. Al S, en canvi, veurem l’aspra coma rocallosa formada entre el Peiraforca, el roc Colom i els pics dels Engorgs, per on transcorre un sinuós caminet (fites) que s’enfila, en llaçades, cap al port de Meranges. Si volem anar-hi, tenim aproximadament 1 h i 15 min de ferma pujada. Prosseguirem pel fons de la vall i travessarem altre cop el torrent.

2.00  Més aiguamolls (2.151 m). A la primavera constitueixen un vertader estany. A l’esquerra destaquen, ara, els espadats del pic de la Bressola. Continuarem amunt i en 30 min assolirem l’espaiosa jaça de la Pleta de Barrera (2.300 m) i en 45 min més arribariem fins a la Portella Blanca d’Andorra, la qual, malgrat el nom, dóna pas a la vall de la Llosa, ben cerdana.





Observacions: L'excursió es fàcil i de paisatges agradables, primer per dins el bosc, i més endavant ja sense arbres, però tota l'estona per camí molt clar i ben senyalitzat (GR 7). Nosaltres farem mitja volta a l'Estany Gros, però es pot continuar fins a la portella blanca d'Andorra.

Aquest itinerari ens permetrà recórrer una petita part del Camí dels Bons Homes – GR-107– i del GR-7 – que prové d’Andorra – per una de les valls, on gaudir d’una gran calma per no ser gaire freqüentada, malgrat la seva pau i singular bellesa.

Sensacional passejada per una de les valls més salvatges de la Cerdanya, freqüentada pels isards i les marmotes que hi viuen. Tindrem a la dreta (N) la serra de la Vinyola, enlairada i pedregosa, i a l’esquerra (S) els frondosos boscos de la baga de Santou i més endavant les agrestes parets del Peiraforca i el roc Colom, properes al port de Meranges, que per aquesta banda demana un esforç considerable assolir-lo. Caminar per aquesta vall, el torrent de la qual és tributari del riu Querol, resulta una vertadera delícia. Rica flora d’alta muntanya a començaments d’estiu i ambient que en més d’un moment recorda el dels Pirineus centrals, amb penyals i agulles enasprats.

La Vall de Campcardós està presidida pel Peiraforca i el Roc Colom. Ubicada al vessant nord del Puigpedròs, la trobem tancada, a l’oest, per la Portella Blanca, i protegida dels vents del nord pel cordal dels pics de Fontfreda, Fontnegra i Envalira. Els boscos que anirem trobant a la nostra dreta i la inconfusible silueta del Peiraforca configuren un paisatge que ens evocarà altres valls pirinenques més centrals de l’Alt Pirineu – del Pallars i de l’Aran –, mantenint una certa singularitat respecte a la fisonomia del Pirineu més oriental i mediterrani del seu entorn – Alta Cerdanya –. Aquest sector de la vall té una clara morfologia glacial, amb muntanyes escarpades a la part de la obaga, com el Peiraforca, on trobem uns magnífics boscos de bedolls, freixes, pins i moixeres, espectaculars a la tardor.

Ens endurem el dinar. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.