Dijous 26 d’octubre de 2017
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca de l’Alta Cerdanya.
Temps aproximat: 5 h 30 m (14
km)
Desnivell: 670 m
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada, anirem en
direcció a Berga i el túnel del Cadí, on ens aturarem a fer el tallat a la seva
àrea de servei.
Després seguirem fins a Puigcerdà i La Guingueta i d’aquí anirem fins a Porta
(1.511 m). Situada en un indret estret de la vall de Querol, aquesta població
és ombrívola i freda a l’hivern, però amenitzada per un paisatge molt bonic.
Antigament era una agrupació de cabanes de pastor, té una església parroquial,
romànica, dedicada a sant Joan Baptista. Disposa d’albergs i estació de tren.
Per arribar al començament de l'excursió, estant a Porta anirem a
l’entrada del poble, venint de Puigcerdà, al lloc on hi ha l’Alberg Campcardós.
Travessarem un pont sota la via del tren i enllaçarem amb una pista asfaltada.
La seguirem cap a l’esquerra, passarem el riu per un pont i de seguida trobarem
un petit aparcament (0,5 km). A partir d’aquí està prohibida la circulació amb
automòbil.
Itinerari: Agafarem una pista asfaltada que remunta la
vall i arriba fins a una instal•lació d’un repetidor de telecomunicacions, i
agafarem una pista sense asfaltar. Tot l’itinerari està senyalitzat amb marques
blanques i vermelles de GR. El primer tram del nostre recorregut és el més
costerut i està envoltat de parets de pedra seca, i anirem trobant avellaners a
banda i banda del camí. Trobarem una tanca per al bestiar, i partir d’aquest
punt el camí ja no és tan costerut, i la vall es va obrint, progressivament, al
davant nostre, gaudint de les primeres vistes del Roc Colom i del Peiraforca – inconfusible
–. Remuntarem per la vall, amb el riu Campcardós a la nostra esquerra.
Anirem trobant alguna cabana de pastor, amb les parets de pedra i el
llosat del sostre recobert d’herba. El camí planeja abans d’arribar a una
pujada empedrada, en un camí antigament freqüentat per traginers, pastors i
contrabandistes, al final de la qual albirarem el refugi. El veurem situat a
l’esquerra de la vall, on arribarem en poca estona, situant-nos a 1.950 m
d’altitud. A partir d’aquest punt, la pista es transforma en un sender i el
camí s’enfila per un sector de prats on a l’estiu, habitualment, trobarem
ramats de vaques pasturant. Arribarem a un tram recobert de matollar de bàlec
per dirigir-nos cap al fons de la vall, acostant-nos cap al riu, el qual
travessarem per unes pedres, remuntant uns turonets coberts per un tapís de
neret, trobant-nos amb l’estany Petit i, passats uns turonets, l’estany Gros – 2.076
m –. Val a dir que no hem d’esperar
trobar uns grans estanys i que aquests estan reculant a causa del procés de
rebliment i a la seva reduïda dimensió.
0:00 Pujarem
per la pista, encara asfaltada, que ascendeix en pendent suau entre marges
granítics, a dreta i esquerra, amb cabanes de pastor. Senyals blancs i vermells
(GR 7).
0.15 Travessarem un torrent que baixa del pic de
Fontfreda i arribarem a un repetidor de televisió, on acaba la pista. El camí,
però, continua amunt. Amb trams empedrats, molt vistosos (antany era freqüentat
per traginers, pastors i contrabandistes), entra en una densa avellanosa amb
bedolls, freixes, pins i moixeres de guilla. Indret força humit. Augmenta el
pendent i creuarem un altre torrent.
0.30
Tanca metàl·lica per al bestiar. El camí, ample i empedrat encara en
alguns trams, penetra cada cop més en la vall de Campcardós. Després d’un
revolt a la dreta veurem, al fons, el punxegut Peiraforca. A l’esquerra destaca
la baga de Santou, extens bedollar amb nerets.
0.45 Nova
tanca per al bestiar, aquesta de fusta. La vall es fa més ampla. Petites pastures
closes amb marges de pedra. Baixa per la dreta el torrent de Montfillà, que
també prové del pic de Fontfreda, força enlairat. Pendent suau.
1.15 Pla
de les Comes (1.950 m). Petit refugi a l’esquerra (tancat amb cadena i
forrellat). El Peiraforca, desafiador, s’alça davant nostre, com un gegantí
sentinella estàtic. Extens matollar de bàlec als vessants de la serra de la
Vinyola (solana), mentre al S (obaga) n’hi ha de neret i nabiu amb boscos de
bedoll. Lloc francament pintoresc que convida a aturar-se. Continuarem a l’oest
pel senyalitzat GR 7. Torna a augmentar un xic el pendent.
1.30 Creuarem
el torrent de Campcardós i passarem a la seva riba dreta (S). Travessarem unes
pastures freqüentades pel bestiar a l’estiu. De seguida veurem l’estany Petit
de Campcardós a la dreta, en realitat unes mulleres que arriben a assecar-se si
fa molta calor i no plou. Continuarem pels prats.
1.45 Estany
Gran de Campcardós (2.076 m). Amagat a la dreta, més aviat, també, uns
aiguamolls. Destaca, darrere, el pic de Fontnegra. Al S, en canvi, veurem
l’aspra coma rocallosa formada entre el Peiraforca, el roc Colom i els pics
dels Engorgs, per on transcorre un sinuós caminet (fites) que s’enfila, en
llaçades, cap al port de Meranges. Si volem anar-hi, tenim aproximadament 1 h i
15 min de ferma pujada. Prosseguirem pel fons de la vall i travessarem altre
cop el torrent.
2.00 Més
aiguamolls (2.151 m). A la primavera constitueixen un vertader estany. A
l’esquerra destaquen, ara, els espadats del pic de la Bressola. Continuarem
amunt i en 30 min assolirem l’espaiosa jaça de la Pleta de Barrera (2.300 m) i en
45 min més arribariem fins a la Portella Blanca d’Andorra, la qual, malgrat el
nom, dóna pas a la vall de la Llosa, ben cerdana.
Observacions: L'excursió es fàcil i de paisatges
agradables, primer per dins el bosc, i més endavant ja sense arbres, però tota
l'estona per camí molt clar i ben senyalitzat (GR 7). Nosaltres farem mitja
volta a l'Estany Gros, però es pot continuar fins a la portella blanca
d'Andorra.
Aquest
itinerari ens permetrà recórrer una petita part del Camí dels Bons Homes – GR-107–
i del GR-7 – que prové d’Andorra – per una de les valls, on gaudir d’una gran
calma per no ser gaire freqüentada, malgrat la seva pau i singular bellesa.
Sensacional
passejada per una de les valls més salvatges de la Cerdanya, freqüentada pels
isards i les marmotes que hi viuen. Tindrem a la dreta (N) la serra de la
Vinyola, enlairada i pedregosa, i a l’esquerra (S) els frondosos boscos de la
baga de Santou i més endavant les agrestes parets del Peiraforca i el roc
Colom, properes al port de Meranges, que per aquesta banda demana un esforç
considerable assolir-lo. Caminar per aquesta vall, el torrent de la qual és
tributari del riu Querol, resulta una vertadera delícia. Rica flora d’alta
muntanya a començaments d’estiu i ambient que en més d’un moment recorda el
dels Pirineus centrals, amb penyals i agulles enasprats.
La Vall de Campcardós està presidida pel Peiraforca i el
Roc Colom. Ubicada al vessant nord del Puigpedròs, la trobem tancada, a l’oest,
per la Portella Blanca, i protegida dels vents del nord pel cordal dels pics de
Fontfreda, Fontnegra i Envalira. Els boscos que anirem trobant a la nostra
dreta i la inconfusible silueta del Peiraforca configuren un paisatge que ens
evocarà altres valls pirinenques més centrals de l’Alt Pirineu – del Pallars i
de l’Aran –, mantenint una certa singularitat respecte a la fisonomia del
Pirineu més oriental i mediterrani del seu entorn – Alta Cerdanya –. Aquest
sector de la vall té una clara morfologia glacial, amb muntanyes escarpades a
la part de la obaga, com el Peiraforca, on trobem uns magnífics boscos de bedolls,
freixes, pins i moixeres, espectaculars a la tardor.
Ens endurem el dinar. Tornarem a casa als voltants de les
set de la tarda.
