Puig Oriol (895 m)

Dijous 14 de desembre de 2017

Matinal

Hora de sortida: Vuit del matí.

Ubicació: Comarca d’Osona.

Temps aproximat: 1 h 45 m (3 km)

Desnivell: 155 m (acumulat)

Dificultat (1): Fàcil.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per l’autopista Terrassa-Manresa. Passat Manresa, agafarem l’eix del Llobregat en direcció a Sallent, Navàs, Puig-reig i Gironella. Passat Gironella, sortirem per la sortida 90 en direcció a Prats de Lluçanès. Per accedir a Lluçà, cal agafar la carretera C-154, que uneix Prats de Lluçanès i Gironella, i prendre a mà dreta (al km 33) la BV-4341 que porta al poble en 4 km. Al costat de l'antiga església de Santa Maria de Lluçà, del segle XII, hi ha un aparcament on es pot estacionar el cotxe.

Itinerari: A l’antiga església de Santa Maria de Lluçà s’agafa el GR-1 cap al puig Oriol. Aquest sender recorre un bell entorn natural de prats, camps de conreu i un bosc poblat de pins, roures i avets.

Després de quinze minuts de camí, passada una masia abandonada, s’agafa la pista que porta al turó, on es troben les ruïnes de l’antic castell de Lluçà.

Més avall hi ha l’ermita de Sant Vicenç, de l’any 988. Les vistes des del turó són magnífiques. Al sud, les terres del Lluçanès i el massís del Montseny, al nord, la serra del Cadí i el Pirineu oriental; a l’oest, els Rasos de Peguera.

0,0 km (751 m). Santa Maria de Lluçà. Des d'aquí, deixant el temple a la dreta i donant una volta pel costat del cementiri, que es deixarà a l'esquerra, es creua la carretera i es pren un camí senyalitzat a l'altra banda amb les marques blanques i vermelles del GR 1 (sender de gran recorregut), que es dirigeix cap al nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

S'avança per una pista i, als 5 min, es topa amb una cruïlla on hi ha una alzina i una creu. Es continua recte (N) pujant per la pista amb indicacions cap al castell i deixant, a mà esquerra, l'accés a la masia del Vilaró.

0,7 km (798 m), 0 h 15 min. S'arriba a la masia abandonada del Castell. Davant mateix, es deixa el GR i es gira a la dreta per una pista que s'enfila cap al turó en direcció SE. Es travessa una tanca per al bestiar, que cal tornar a tancar en haver passat, i s'accedeix a una esplanada. Des d'aquí es puja al turó per un camí que discorre per dins del bosc.

1,5 km (895 m), 0 h 45 min. S'arriba al cim del turó. Aquí es troben les runes de l'antic castell de Lluçà, on es distingeixen les bases de les muralles. Una mica més avall, s'ubica l'ermita de Sant Vicenç (880 m), petit temple de forma circular de l'any 988 que va ser reformat als segles XI i XII. Les vistes des del turó, on hi ha un mirador, són magnífiques: al S es poden veure les terres del Lluçanès i el massís del Montseny, al N la serra del Cadí i el Pirineu Oriental, i a l'oest els Rasos de Peguera. Per tornar es desfà el camí.

3 km (751 m), 2 h. 30 min. Santa Maria de Lluçà, punt de partida i final del recorregut.

Track: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6702861

Observacions: L’exemple més representatiu de l’art romànic al Lluçanès el trobarem a l’església de Santa Maria de Lluçà, del segle XII. El terme municipal de Lluçà, un dels més grans de la comarca d’Osona, està format per dos nuclis. Un és el poble del mateix nom, i l’altre, Santa Eulàlia de Puig-oriol, on hi ha l’ermita de Sant Vicenç del segle X, i un antic castell medieval.

Lluçà és un conjunt dispers de cases i masies disposat a l'entorn d'un petit nucli rural que compta amb nombrosos i destacats vestigis històrics. Dóna nom a la comarca natural del Lluçanès, actualment integrada a Osona. El municipi inclou, també, el poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Al nucli de Lluçà es visitarà l'església de Santa Maria de Lluçà del segle XII i, en al turó veí de Puig Oriol, les restes d'un antic castell medieval i l'ermita romànica de Sant Vicenç, de finals del segle X. El trajecte discorre, a més, per un bell entorn natural de prats, camps de conreu i un bosc poblat de pins, roures i avets. Ruta senyalitzada.

En acabar, podem visitar el conjunt monumental de Santa Maria de Lluçà, articulat al voltant del Museu de Lluçà. Consta d'un patrimoni arquitectònic que abasta des del romànic primerenc fins al gòtic. Cal contemplar-ne el claustre, l'església, on destaca el frontal de l'altar, la porta forrellada, les pintures al fresc, la creu policromada i les tombes antropomorfes.

Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.

Vàrem fer aquesta excursió el 14 de gener del 2012, aquí podeu veure la ressenya i fotos: http://maifemcim.blogspot.com.es/2012/01/castell-de-lluca-895-m.html

Pujol de la Mata (771 m)

Matinal

Dissabte 9 de desembre de 2017

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca del Vallès Occidental.

Temps aproximat: 3 h (14 km)

Desnivell: 350 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada. Anirem par la AP-7 per enllaçar amb la C-16 en direcció a Terrassa. Després anirem en direcció a Matadepera i agafarem la carretera BV-1221 que uneix Terrassa i Talamanca, que la seguirem fins la zona d’estacionament del Coll d’Estenalles.

  

Itinerari: Sortirem del pàrquing del Parc Natural situat uns metres abans d’arribar al coll d’Estenalles.

Els diversos trencalls que anirem trobant ens porten a altres indrets interessants de visitar, que deixarem per altres sortides.

Ens podem desviar uns minuts per visitar l’àmplia bauma del Muronell. A partir d’aquest punt el camí s’enfonsa fort fins gairebé el llit del torrent del Roure del Parrac. Racó força salvatge des d’on remuntarem fins ben bé sota l’escarpat Pujol de la Mata (771 m). L’accés al cim és fàcil gràcies a un parell de passos equipats amb estreps metàl·lics. Aquest és un dels cims més bonics de l’Obac.

En definitiva, una excursió a un indret molt bell i interessant.

Track: https://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12480964

Observacions: El Pujol de la Mata està dins de la llista dels 100 cims de la FEEC i es troba situat al parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Molt a prop del popular Coll d’Estenalles hi ha indrets ben atractius de la Serra de l’Obac que passen gairebé desapercebuts. El Montcau, amb el seu magnetisme, relega a un segon pla la interessant zona del Pujol de la Mata, molt a prop del bonic nucli de Mura.

En tres hores es pot fer una bona ruta amb uns desnivells suaus i pujar dalt del Pujol de la Mata. Només vigilant una mica (fer-ho sense infants ni tampoc animals de companyia) pujarem els dos trams d'escala de gat (graons clavats a la roca), però, tot i que no té gaire dificultat, cal parar atenció a la baixada. La grimpada ens permetrà descarregar una mica d'adrenalina per continuar trescant per aquests mons de Déu...

Tornarem a casa als voltants de la una del migdia.

Us volia dir quelcom.

Si la bondat no estigués tan desacreditada, començaria dient que fulanet o fulaneta és una persona bona.

Però en els temps que corren hi ha el risc que es confongui amb una mena de candidesa, innocència o fins hi tot ingenuïtat.

Així que començaré de nou: és un muntanyenc o una muntanyenca. I això significa compromís, honestedat i companyonia.

Entenc que hi pot haver qui aixequi la ma per protestar, però abans que les samarretes tècniques, els altímetres, els GPS etc. inundessin les alçades, hi havia valors que estaven estretament lligats a les muntanyes.

No eren principis exclusius de la gent que fem muntanya, per descomptat, però la passió per pujar un cim solitari, per olorar el fred d’una glacera, la rosada de la matinada, ajuden a desenvolupar el saludable hàbit de saber-se insignificant.

La gent que pugem muntanyes sempre tenim un somriure fàcil, fem aquella ganyota tímida i entenem les encaixades com un pont i no com una formalitat.

Pugem junts, convivim junts, ens ajudem els uns als altres. La gent que vivim la muntanya som uns bonassos, però estrictes com una monja amb son.

Som gent que diem que si poguéssim, ens agradaria passar mig any a la muntanya.

Quan ens ho imaginem, fem càlculs, fem plans, mirem el calendari, l’agenda. Se’ns il·luminen els ulls i posem cara d’infants.

Ja no som muntanyencs com els d’abans, de mans calloses, veu greu i mirada aspra. Som aquella bona gent que et creues pel camí i t’ajuden per que si, perquè ajudar-se és el més normal.

Ho he dit al principi, som gent que ens agrada i estimem la muntanya i la natura.

I el que encara no havia dit: Aquest 6 de desembre fem 20 anys!

Matagalls (1.697 m)

Dimecres 6 de desembre de 2017

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarques del Vallès Oriental.

Temps aproximat: 3 h 30 m (7,6 km)

Desnivell: 552 m

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i agafarem l’autovia de l’Ametlla, passarem per Aiguafreda, Centelles i Balenyà. A l’arribar a Tona pararem a fer el tallat al Bar restaurant 4 Camins i tot seguit agafarem la carretera BV-5301 en direcció a Sant Esteve de Palautordera. Ens aturarem al punt més alt de la carretera, a Collformic.

Itinerari: Deixarem el cotxe a l’aparcament de Collformic (1.145 m.) - (Carretera BV-5301 de Seva a Sant Celoni). A mà esquerra de la carretera per la que hem vingut trobarem unes escales, per les que pujarem, seguint en ferma ascensió per un camí pedregós fins trobar la pista del mas de Sant Andreu de la Castanya, que deixarem, per seguir a l’esquerra i muntanya amunt, per una senda anomenada Carena dels Roures, fins assolir el Pla de la Barraca (1.370 mts.), planúria ample i herbada, ocupada al seu centre per un antic pou de gel, quedant un refugi enlairat en un turó a la nostra esquerra. En aquest punt el camí no és tan evident, encara que no té pèrdua, ja que hem de seguir muntanya amunt, remuntant cap a la dreta, un llom pedregós i costerut que ens ha de conduir al Turó Gros (1.542 mts.), des d’on comencen a gaudir de bones panoràmiques de la vall de la Tordera, que neix als nostres peus, de la plana de Vic i de les muntanyes prepirinenques.

Ara el sender es torna planer i caminem a llom de la serra, arribant a un collet herbat als peus del Turó de l'Estanyol i d’aquí al Collet del Llops (1.565 mts.), quedant-nos al davant (cap al NE) la darrera rampa i sobre d’ella el nostre objectiu, la Creu del Matagalls, ja molt evident. En aquest collet trobarem a la nostra esquerra la font Freda i de la Rosa.

Aquest tram torna a ser bastant pendent, però la visió propera del cim fa que s’escometi amb ganes i que ens durà directament al cim en més o menys 1,5 hores. La Creu del Matagalls (documentada ja l’any 1.614) és un vèrtex geodèsic situat a 1.697 metres d’alçada, i tot i ser la tercera cota del Montseny, després del Turó de l’Home i Les Agudes, és un dels millors miradors del país, donat que, en un dia clar, la panoràmica s’estén des del mar fins al Pirineu, sense oblidar altres zones com la serra de Montserrat i el seus entorns.

Km totals	DESCRIPCIÓ	Temps totals
0	Collformic. Hem deixat enrere el bar - restaurant i travessem la carretera. Pujada marcada.	0:00 h
0,125	Pista. La travessem i una mica a l’esquerra trobem la continuació del corriol cap amunt.	0:05 h
0,400	Pujada forta pel pedregar. Al collet veiem a la dreta la masia de Sant Andreu de la Castanya.	0:10 h
0,650	Pista. La travessem i continuem recte amunt.	0:20 h
1,500	Collet. Canviem de vessant.	0:40 h
2,284	Collet. Al fons a l’esquerra ja podem veure la Creu de Matagalls.	0:55 h
3,000	Corriol a l’esquerra (porta a la font). Continuem recte amunt pel de la dreta, cap al coll.	1:15 h
3,800	Cim i Creu del Matagalls. El GR5-2 continua per la dreta, planejant i baixant lleugerament.	1:30 h

El cim del Matagalls és arrodonit però es distingeix clarament per la immensa creu de ferro que hi ha instal·lada. Des d'allà tenim una esplèndida visió de les veïnes muntanyes del Montseny i de la vall de Viladrau, la Plana de Vic, les Guilleries i la vall de la Tordera. Els dies clars el panorama s’estén des del mar fins al Pirineu.

Tornarem pel mateix camí.

Traça: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6700010

Observacions: El Matagalls, de 1.697 m, és un dels cims més característic del Montseny, un massís situat entre les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental. La zona esta protegida com a Parc Natural i va ser declarada reserva de la Biosfera per la UNESCO.

El Matagalls és una de les muntanyes més emblemàtiques del massís del Montseny, no és la més alta, (1.697 m, contra els 1.707 del Turó de l'Home), però si que té l’honor de ser la més visitada pels excursionistes a peu.

De tothom és sabuda la tradició excursionista que té el Montseny, segurament per la seva proximitat a la ciutat de Barcelona i, òbviament, per la qualitat dels seu entorn natural, amb notables canvis de color, especialment espectaculars a la tardor, quan les castanyedes, rouredes i fagedes adquireixen cromatismes encisadors.

Caldrà dur l’esmorzar. Dinarem al Restaurant Can Besa, Tel: 93 847 30 58, Crta. de Sta. Mª de Palautordera a Montseny (BV-5301), km 15 – MONTSENY, web: http://www.restaurantcanbesa.com/ . Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

PR C-128 Cingles de Vallcebre (1.341 m)

Dissabte 2 de desembre de 2017

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca del Berguedà.

Temps aproximat: 5 h (13 km)

Desnivell: 455 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en direcció a Manresa i Berga. Ens aturarem a fer el tallat a l’estació de servei Sant Jordi (Petromiralles) a Cercs. Després seguirem en direcció a Guardiola de Berguedà i, abans d’arribar-hi, agafarem el desviament a ma esquerra en direcció a Saldes, i abans d’arribar a Saldes, agafarem de nou un desviament a ma esquerra fins a Vallcebre, on aparcarem.

Itinerari: Vallcebre – Ermita de Santa Magdalena – Grau de la Mola – Cinglera de Vallcebre – Grau del Sastre – Grau dels Boigs – Grau de les Granotes – Cal Menut – Grau de Sant Climents – Grau de les Granoteres – Cal Felip Roc – Grau del Moro – La Foradada – Mines de Vallcebre – Grau de Can Deig – Vallcebre.

Sortirem de la plaça de l'Església de Vallcebre (1.120 m), on hi ha una font i planell explicatiu de les diferents rutes de senderisme. Pujarem per la mateixa carretera per la qual hem arribat, en direcció a Fígols i al coll de la Trapa. De seguida girarem a l'esquerra per una pista de terra que ens dirigeix a l'ermita de Santa Magdalena (rètol indicador). Ben aviat a mà dreta veurem dues cases: Cal Vila i Cal Pons i al costat del camí la Font de Belians (un antic safareig públic)

Quan portem mitja hora caminant, agafarem un sender que surt darrere d’una creu fixada a una roca que es té davant. Creuarem un torrent i començarem a remuntar lleugerament. Arreu hi ha feixes i bancals abandonats.

Al quilòmetre 2,5 arribarem a l’ermita de Santa Magdalena (1.295 m), un edifici molt auster d'una sola nau amb campanar bastit al s. XVII on cada any se celebra un aplec popular. Al seu costat hi ha una font - dessecada des que es construïren unes galeries a les mines -, l'aigua de la qual es creia que tenia propietats curatives contra les berrugues. Continuarem cap al grau dels Boigs remuntant suaument per l'interior d'un espès bosc de pi roig.

Després d’una hora de caminar (km 3,2) arribarem a una bifurcació. El sender de la dreta baixa a Fígols. Nosaltres seguirem a mà esquerra per dins del bosc davallant fins al grau de la Mola (1.341 m), és el punt més alt del recorregut, des d’on començarem a carenejar cap a llevant per la cinglera de Vallcebre. En aquest punt podrem gaudir d’unes vistes esplèndides del Catllaràs i la vall del Llobregat.

Un cop arribarem al grau del Sastre, entrarem i sortirem del bosc resseguint tothora el penya-segat amb grans i canviants panoràmiques dels mateixos cingles, Vallcebre i les serres circumdants com Ensija, Gisclareny, el Cadí, el Moixeró, el Catllaràs i el Picancel. Més endavant podrem contemplar l'embassament de la Baells. Un cop al grau dels Boigs, deixarem a la dreta una variant de la ruta (PR C-128.3) que descendeix al Jou.

Al quilòmetre 5,4 arribarem al grau de les Granotes (1.220 m). Agafarem una pista a l'esquerra per, de seguida, deixar també a mà esquerra una altra variant (PR C-128.1) que corona el tossal Llissol. Abans d'arribar a cal Menut, rere els estables, podrem observar trumferes, unes muntanyetes fetes de pedra i terra amb una petita obertura on es guarden les patates un cop collides.

Passada la casa, agafarem un sender a la dreta que duu, en uns metres, al grau del Jou (km 6, 1.210 m), on deixarem un trencall a la dreta i continuarem cap al grau de Sant Climents seguint senyals i fites a través dels prats. A mà dreta es distingeix una placa commemorativa en record d'un pilot que, a l'edat de 28 anys, va morir en aquest indret en estavellar-se amb la seva avioneta l'any 1958.

Cal anar amb precaució: és a una zona d'enfonsaments càrstics que no garanteix trepitjar ferm tothora (hi ha fins i tot una zona acotada per impedir l'accés a unes perilloses esquerdes). A sota podrem veure el Jou, el castell dels Moros, una antiga explotació de carbó a cel obert i, més a llevant, la vall del Llobregat, els cingles del Reu, els de Malanyeu i el Catllaràs. Més endavant, vorejarem la cinglera i podrem distingir, al nord-est, la Torre del Foix, un mas construït al voltant d'una torre medieval, i l'església romànica de Sant Climent (s. XI). Prosseguirem remuntant ara progressivament cap al nord-oest i divisarem, sobresortint entre les muntanyes, els dos majestuosos pollegons del Pedraforca i, més al nord, el Cadí.

Amb dues hores de recorregut (7,3 km) arribarem al grau de Sant Climents. Trobarem una bifurcació i seguirem a mà esquerra en direcció a cal Felip Roc. Passat el grau de les Granoteres, deixarem a l'esquerra l'última variant de l'itinerari (PR C- 128.2) i continuarem baixant per la dreta de cal Felip Roc. Fins al grau de Cap Deig, gaudirem d'amplíssimes vistes als quatre vents.

Baixarem arran dels cingles fins a arribar, després del grau del Moro (km 9,2), al pont que creua l'engorjat de la Foradada (950 m – el punt més baix del recorregut), única sortida de les aigües de Vallcebre i punt de menor altitud del trajecte. A sota s'observa el torrent de Bosoms, afluent del riu de Saldes, i un antic molí de pedra adossat a la roca (passat el pont hi ha un camí a mà esquerra que hi duu).

Havent travessat el pont, deixarem un sender de la dreta que baixa a una font que hi ha vora la carretera i prosseguirem pujant fortament per terreny rocallós fent ziga-zagues fins a la cresta de la cinglera, que resseguirem a ponent. De seguida, a la dreta, podrem veure les restes de la torre d'un antic telefèric construït als anys 40 del segle passat que baixava el carbó de les mines de Vallcebre en vagonetes metàl·liques fins al Collet (Guardiola de Berguedà) i el ferrocarril. El trajecte careneja estratègicament el penya-segat per permetre gaudir tota l'estona de grans panoràmiques. A sota contemplarem l'església de Sant Julià de Freixens.

L’últim tram de l’itinerari s’inicia al Grau de Can Deig. Portarem gairebé quatre hores de recorregut. Creuarem la carretera B-401 (1.111 m) i continuarem a ponent per una pista del davant que es dirigeix a la Barceloneta. Avançarem a planejant entre extenses pastures, en què es distingeixen velles feixes testimonis de conreus abandonats, i masies disperses que conformen aquesta barriada. Finalment, tornarem a la plaça de l'Església de Vallcebre pel carrer Major.

Track: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21376381  

Observacions: Itinerari circular que permet gaudir de les grans panoràmiques i dels secrets arquitectònics que amaga aquesta vila del Berguedà. Aquesta ruta està senyalitzada amb marques blanques i grogues del PR C-128.

El PR C-128 transcorre bona part del temps pel sobre d’aquestes cingleres, ben a prop de l’estimball. Hi ha força trams amb el camí gens fressat, però estan excel·lentment senyalitzats i el camí és net de malesa. Trobarem correctament indicats quasi tots els graus, punts de pas antigament obligats per persones i animals, aprofitant replecs i canals de roca. Molts son encara transitables.

A vista d'ocell, el municipi de Vallcebre s'assembla a un con inclinat elevat sobre grans parets rocoses. Aquesta ruta circular ens porta pel perímetre d'aquestes parets i d'aquí ve el seu principal atractiu: les vistes privilegiades de pràcticament totes les serres del Berguedà i algunes del Ripollès. Per als amants de les grans panoràmiques, l’itinerari serà una delícia pràcticament de principi a fi. L'entorn per on es transcorre és eminentment agrícola, però Vallcebre té un passat miner que es pot descobrir en altres rutes senyalitzades. D'altra banda, el poble també es comença a conèixer pels seus jaciments paleontològics. L'església de Santa Maria de Vallcebre, l'ermita de Santa Magdalena i les runes d'un antic molí a la Foradada aporten el vessant historicocultural del recorregut.

Dinarem a la Rectoria de Vallcebre, Plaça de l’Església, 1 – Vallcebre. Tel.: 606 388 977, www.rectoriavallcebre.com. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.