dimarts, 27 de febrer del 2018

Estany de Malniu (2.252 m)

Dissabte 24 de febrer de 2018

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Cerdanya.

Temps aproximat: 5 h 30 m (13 km)

Desnivell: 410 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en direcció a Berga i el túnel del Cadí. Ens pararem a fer el tallat a la seva àrea de servei i després seguirem en direcció a Puigcerdà, Guils i l’estació d’esquí nòrdic de Guils Fontanera.


Itinerari: L’itinerari arrenca de l’aparcament de Guils Fontanera pel camí que va cap al refugi de la Cabanella. A uns 300 metres del bar restaurant de l’estació hi ha el GR-11.

Girarem a la dreta i seguirem els senyals de pintura blanca i vermella en direcció nord, avançarem en pujada per diversos prats i passant per la dreta de les roques Feres.



Al km 2,5 arribarem al pla de la Feixa, a 2.177 metres i 700 metres més enllà trobarem la pista forestal que va a Meranges. El refugi de la Feixa queda uns metres a la dreta.


Des d’aquí, el rumb variarà en funció del gruix de neu. Si n’hi ha molta, podem mirar d’anar per la directa, caminant sobre la tartera Roja. Si no n’hi ha prou, seguirem la pista forestal fins al primer revolt a l’esquerra, on veurem els senyals de dos senders: el de l’esquerra és el GR-11, que va cap al refugi de Malniu; el de la dreta és un sender local que puja directament a l’estany de Malniu (Km 6,5), on haurem de superar el suau relleu de la serra de l’Home Mort.



La tornada la farem pel mateix camí. 






Tracks: 



Observacions: L’estany de Malniu, a 2.252 metre sobre el nivell del mar, és un dels paratges naturals més bells i populars de la Cerdanya. Observar-lo és un regal per als sentits en qualsevol època de l’any. Envoltat de boscos i monòlits de granit, descansa sota les imponents parets d’un enorme circ d’origen glacial, i durant el rigorós fred hivernal la superfície del llac es converteix en una immensa pista de gel natural.

Per arribar-hi des de l’estació de Guils Fontanera, hi ha múltiples opcions, que dependran de la quantitat de neu que hi trobarem. Si n’hi ha molta, el mantell nival pot cobrir obstacles naturals, com ara grans rocs, torrents o caos de roques, de manera que podrem avançar camp a través. Si hi ha poca neu, haurem de cenyir-nos als mateixos camins que es fan servir a l’estiu, senyalitzats com a GR-11 durant un primer tram i com a sender local més endavant.

Cal tenir en compte que aquesta ruta és una activitat destinada a persones amb una certa experiència d’anar amb raquetes, de fer excursions per la neu i que sàpiguen orientar-se i progressar per la muntanya hivernal.

Ja hem estat diferents cops al llac de Malniu, és un lloc que ens agrada molt! Aquí podeu veure les ressenyes d’algunes de les altres vegades i fotos: http://maifemcim.blogspot.com.es/2013/04/estanys-de-malniu-i-de-mal-2254-m.html / http://maifemcim.blogspot.com.es/2001/04/estany-de-malniu-2250-m.html  /  http://maifemcim.blogspot.com.es/2004/02/sortida-nocturna-al-llac-de-malniu-2240.html

Per qui no tingui raquetes, es poden llogar a la mateixa estació d’esquí. Tots haurem de treure el forfait de raquetes. Es recomana de dur cadenes pel cotxe.


Dinarem al bar-restaurant de l’estació de Guils – Fontanera. Tenen un menú molt correcte per 18.- Euros, amb amanides, trinxat de la Cerdanya, etc. Tel.: 872 00 30 21. Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.

dissabte, 10 de febrer del 2018

Castell d’Esponellà (271 m)

Dissabte 10 de febrer de 2018

Hora de sortida: Vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Pla de l’Estany.

Temps aproximat: 2 h 45 m (9 km)

Desnivell: 200 m (acumulat)

Dificultat (1): Fàcil.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en direcció a Girona per l’autopista AP-7. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny (passat el peatge de Granollers) i després seguirem fins a la sortida 6 – Girona nord i anirem en direcció a Banyoles per l’autovia C-66.

Un cop passat Banyoles, trobarem un desviament a la dreta (carretera GIP-5121) en direcció a Figueres. Passarem per Fontcoberta i anirem en direcció a Esponellà. Una llarga recta ens portarà pel pla de Martís. Aviat arribarem a la residència per a la tercera edat “Pla de Martís”, on aparcarem els cotxes. Al davant tindrem l’entrada a l’antiga Casa dels Enginyers amb un mirador.


Itinerari: Començarem a caminar pel mateix camí pel que hem vingut, deixant a l’esquerra la residència i a la dreta la Casa dels Enginyers. En 100 metres s’acaba el tram asfaltat i comença un ample camí de terra, senyalitzat amb alguna marca blava i blanca.

Ben aviat trobarem un giravolt de 90º a la dreta. Deixarem a l’esquerra un camí amb indicadors de diferents cases de pagès. La ruta avança entre alzines i pins per un costat i entre vegetació de ribera per l’altre, doncs el riu Fluvià queda a la nostra esquerra.


Passarem per la presa de Martís i la Central elèctrica. A la nostra esquerra, al congost del Fluvià, a la cinglera veurem Sant Miquel de la Roca (o Sant Miquel del Portell, església gòtica troglodita)

Una mica més endavant es troba la Font de la Central. Seguirem el camí fins trobar el càmping Esponellà. La pista s’acaba a la carretera, just davant de l’entrada d’Esponellà, on arribarem després d’uns 45 minuts des de la sortida.






El petit poble d’Esponellà, molt proper a Banyoles, fou centre d’una important baronia creada a finals del segle XIV. La seva església de Sant Cebrià conserva elements romànics i gòtics, i en ella destaca la porta ferrada amb treballs de forja romànics.



També és interessant el pont medieval sobre el riu Fluvià, de 156 metres. El poble conserva plenament el seu caràcter rural, amb camps de cultiu en el mateix centre urbà.


Després de visitar el poble i els punts esmentats, seguirem la nostra ruta des de la gran rotonda (de les Carabasses) de la part nova del poble, on hi ha una important cruïlla de carreteres (Bàscara, Crespià, Figueres, Banyoles) agafarem la de Banyoles, que puja lleugerament, i al primer gran giravolt, la deixarem per seguir els pals de senyalització que trobarem a mà esquerra, just on hi ha un panell amb bústies. Per aquí pujarem al castell d’Esponellà, del que sols en queden les ruïnes. El camí està indicat amb alguns cartells..

El castell d’Esponellà (segles XI-XVII) és d’origen medieval. Fou construït com a torre de vigilància, però a l’any 1250 el rei Jaume I va donar llicència per aixecar aquí un castell. Les restes de l’edifici dominen els plans d’Esponellà i de Banyoles. El 1495 existia en aquest punt una capella dedicada a la Verge de l’Esperança, molt venerada a la zona, però el 1647, després de l’assassinat del rector d’Esponellà, es va deixar de dir missa en aquest lloc. Després de diverses vicissituds històriques, el castell fou abandonat completament en el segle XVIII.








Al baixar del castell agafarem una pista paral·lela a la carretera cap a l’esquerra. Després de caminar un kilòmetre arribarem al pla de Martís, on trobarem el mateix desviament que al començament de la ruta, però ara a l’altre costat, es a dir, a la dreta.

A 260 m ens desviarem a la dreta cap a Martís de Baix i de seguida arribarem al Salt de Martís o d’Espoll. Aquest salt arriba a ser força espectacular quan li arriba l’aigua del Clot d’Espolla mitjançant el Rec d’Espolla.

Tornarem al camí asfaltat i arribarem al punt de sortida.


Observacions: Ruta circular senyalitzada amb senyals blaves i blanques. Itinerari senzill i agradable que passa al costat del riu Fluvià, on podrem veure una petita pressa, i pel poble d’Esponellà, que conserva el seu caràcter rural. Des de les runes del castell d’Esponellà es gaudeix d’una magnífica vista de la comarca.

La primera part de l’itinerari es coneix com Camí de les Rescloses, perquè aprofitant el curs del riu es varen construir tres petites preses per produir energia elèctrica.


Llocs curiosos i interessants: en la ruta d’accés i en la proximitat de l’excursió n’hi ha uns quants:

1 - Aulines reclamadores:

Aulines o alzines amb la capçada de forma peculiar, modelades per l’home amb la finalitat de capturar ocells, sobretot tords. Es “reclamaven” fent sonar una mena de xiulet (reclam) i esperant que els ocells quedessin envescats. Les dues alzines següents han estat declarades monumentals:

·         Aulina Reclamadora de Puigsaguàrdia (arbre monumental) també anomenada "Aulina Reclamadora de la Rajoleria o dels Costers". Força a prop hi ha l’Aulina de l’Omeda, que es troba a uns 440 m en direcció ESE.
·         Aulina Reclamadora de l'Omeda (arbre monumental) Aulina o alzina anomenada "Aulina de l'Omeda". "Alzina Reclamadora" ha donat nom a l 'escola de Fontcoberta. També sabem que aquestes dues alzines eren utilitzades al final de la Guerra Civil com a referència per la gent que fugia cap a França.
Per arribar-hi:

Autopista i carretera C-66 direcció a Banyoles, al km 45,250 cal desviar-se, a la dreta, per la GIV-5132 (direcció Vilavenut i Fontcoberta). A uns 2 km continuar per la GIV-5136 cap a Fontcoberta. Aproximadament, quan arribem al veïnat d’en Fares (km 3,5), l'Aulina Reclamadora de Puig Sa Guàrdia apareix a la nostra dreta (direcció NE). És a uns 400 m (entre un camí agrícola i un sender). Tornarem pel mateix camí cap a la carretera i una mica més endavant (direcció a Fontcoberta), al km 3,6 veurem l’Aulina Reclamadora de Puigsaguàrdia (a 90 m a la nostra dreta).


2 - Sant Miquel de la Roca:

Sant Miquel de la Roca (o Sant Miquel del Portell) és una església gòtica troglodita del municipi de Crespià, al Pla de l'Estany. Es troba al congost del Fluvià prop de la central hidroelèctrica d'Esponellà, en una cinglera. S'hi accedeix per un camí des del mateix poble de Crespià, passant per l'església esgavellada de Sant Bartomeu de Portell. Es tracta d'un edifici d'estil gòtic encastat en un penya-segat rocós format per roques aglomerades cimentades per materials argilosos i sorrencs de tons rogencs. L'edifici es troba a la part superior del cingle, elevant-se a gran alçada per damunt del Fluvià. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Miquel_de_la_Roca


3 - Pont d’Esponellà:

El pont sobre el Fluvià és “modern” en el sentit que no té res a veure amb un suposat pont romà que servís l'estrada romana interior. La primera notícia certa de l'ús del pont la tenim de la senyora del lloc, Sibil·la de Vilademuls, la qual, el 1392, n'autoritzava la construcció i, un cop acabat (1442), imposava el dret de pontatge, exceptuant-ne els veïns d'Esponellà i els de Porqueres i Merlant. Fou una obra extraordinària per aquells temps: 16 m d'alçada sobre les aigües i 156 m de llargada sobre sis arcades semicirculars, la central més gran que les altres. Amb motiu de la Guerra Gran, el marquès de Las Amarillas donà ordre de volar-lo, per tal d'impedir el pas de les tropes franceses. Malgrat de l'oposició de la gent d'Esponellà, el pont era inutilitzat enderrocant-ne l'arcada central (1794), que romangué en aquest estat fins al començament del segle XX, quan la Diputació de Girona n'emprengué la restauració (1900-1903). Encara fou volat el 1939 en la retirada de l'exèrcit republicà, però fou restaurat a finals del mateix any. El ull central és cobert amb una jàssera metàl·lica. El pont és representat de manera heràldica (un pont de cinc ulls ) a l’Escut d’Esponellà.


4 - Salt de Martís o d’Espolla:


L’esmentat Rec d'Espolla té el primer tram que transcorre pel pla de Martís - Usall, una vegada arriba a Martís de Baix li cal guanyar el desnivell que el separa del Fluvià: una mica més de cent metres. De bon començament ho resol despenjant-se per la timba i formant el saltant Petit d’Espolla o Martís i el saltant Gros d’Espolla o Martís. Després el llit del rec, sempre de pedra i sovint recobert de concrecions calcàries, davalla més plàcidament. Algunes gorgues - gorga dels Gossos, gorga de les Anguiles…- retenen l’aigua quan el rec s’asseca. A l’arbreda d’en Colomer el rec d’Espolla descarrega discretament al Fluvià. http://www.esponella.cat/coneix/llocs-dinteres/salt-de-martis/

Dinarem en algun restaurant de la zona. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

diumenge, 4 de febrer del 2018

Albarca – pi de la Carbasseta (1.164 m)

Dissabte 3 de febrer de 2018

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Priorat.

Temps aproximat: 5 h

Desnivell: 400 m (acumulat)

Dificultat (1): Normal.


Programa: Anirem per la C-32 en direcció a Vilanova i la Geltrú. Seguirem aquesta autopista fins a enllaçar amb la AP-7. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Médol. Després seguirem, cal desviar-se per la sortida 34, després de passar Tarragona, a l’altura de Vila-seca, cap a Reus. A Reus cal vorejar la ciutat per agafar l’N-420 en direcció a Falset i tot seguit agafar la C-242 fins a Cornudella de Montsant. Passat aquest poble, seguirem fins Albarca.

Albarca, dins el terme municipal de Cornudella de Montsant, és un nucli agregat a aquesta població.


Itinerari: Un cop a Albarca, se segueixen les marques blanques i vermelles del GR-171, que no deixarem fins a Santa Magdalena i el Pla dels Hostalets ja de tornada.


Un cop al pla dels Hostalets, cal prendre el GR-171 cap al pla del Grau. Es puja seguint un tram molt erosionat del vell camí de ferradura que pujava a Montsant pel grau Gran, que va cap a la serra, fins a trobar els plafons indicadors dels camins de Montsant.





Se surt a la pista i se segueix fins a superar el cingle i arribar al pla del Grau on s’ha de deixar el camí per seguir una pista a la dreta (pal indicador), tot vorejant el barranc dels Pèlags Més endavant la deixarem i agafarem el camí de l'Ermita de la Mare de Déu de Montsant.





Ermita de la Mare de Déu del Montsant. L’ermita està situada a 1027 metres d’altitud, al peu de la Roca Corbatera, essent l’ermita més alta de la serra de Montsant. Té el seu origen en les construccions eremítiques del segle XII i és també coneguda històricament com Santa Maria de Montsant. Se sap que antigament s’hi celebraven romiatges en diferents èpoques de l’any, gairebé sempre per demanar pluja per als conreus. 


Continuarem pel camí que ressegueix el cingle per la cara nord tot passant per el Portell de Peret, el collet del Parral fins a arribar al Pi de la Carabasseta (pal indicador)


El Pi de la Carabasseta, és un pi singular força conegut, encara que no ha estat declarat monumental. Citat a: Agrupació Excursionista Montsant d’Ulldemolins, 2010. "Inventari d'arbres singulars d'Ulldemolins i el seu entorn" (Descripció 15) http://www.aemontsant.cat/images/aemontsant/docs/arbres_singulars.pdf?phpMyAdmin=85030e2fa3b14f7b5b3fd845a7d0d67b


On, a més de les característiques hi ha una llarga descripció novel·lada de la seva vida:

Pi de la Carabasseta: “...vaig tenir la gran sort d'anar a caure vora mateix del camí principal que enllaçava les dues simpàtiques viletas que, són a un i altre costat de la muntanya. Aleshores, no hi havia carretera com ara, i la gent de la Morera i d'Ulldemolins, quan es volien comunicar havien de passar per força a ran meu...


Tinc el meu nom, és popular, com no podia ser d'altra manera i, té molt a veure amb l'indret privilegiat on sóc. Temps era temps, la gent d'aquestes viles de què us he parlat , acostumaven a dur l'aigua o el vi en una carabassa que, un cop seca i buida de les seves llavors, feia el mateix servei que ara fa una cantimplora. I és clar, en arribar sota la meva ombra, feien una pausa per recuperar forces i refrigerar-se, treien la carabasseta del fons de la sàrria i feien el traguet, jo, només m'ho mirava ... el consol ... el dec també a tots vosaltres que encara l'aneu conservant, i és clar, sobretot a l'atzar que em va fer néixer en aquest lloc privilegiat."




Agafarem el GR que baixa, a la dreta fins a Santa Magdalena i d’aquí, seguint la pista amb indicadors, en una hora arribarem a Albarca, completant la circular. 


Observacions: Fa molts anys, Albarca era un lloc de pas en el camí ral que travessa el Montsant. En aquest poble de pessebre hi havia uns quants hostals (per això hi ha un indret conegut com el pla dels Hostalets) i algunes cases, que ara només s’habiten el cap de setmana. Tanmateix, és popular perquè fa de punt de sortida d’unes quantes excursions pel Montsant.

Vàrem fer una sortida al Pi de la Carabasseta des de Albarca el 22 de maig de 2012. Aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com.es/2012/05/ruta-dalbarca-al-pi-de-la-carabasseta.html

Dinarem al restaurant La Serra a Cornudella del Montsant, Finca La Plana, s/n. Tel. 977 82 11 06. Web: http://www.restaurantlaserra.com/ .Aquest restaurant, situat a l’antiga serradora de Cornudella, és un lloc original per fer un àpat després d’una excursió. S’hi pot menjar cuina catalana. Alguns exemples: patates al forn farcides de carn o senglar estofat. Menú 21.- Euros, molt recomanable. Tot ben acompanyat amb el vi de la casa que és el Cap de Ruc.

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

divendres, 2 de febrer del 2018

Congost de Fraguerau (670 m)

Dijous 1 de febrer de 2018

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Priorat.

Temps aproximat: 3 h (11,5 km)

Desnivell: 350 m (acumulat)

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per l’autopista AP-7 en direcció a Vilafranca del Penedès. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès. Després seguirem i agafarem l’autopista AP-2 en direcció a Lleida fins a la sortida 9 – Montblanc / Espluga de Francolí. Passarem per Montblanc, Vimbodí i anirem fins a Ulldemolins.

En aquest poble agafarem el camí de les Ermites fins a la de Santa Magdalena, on aparcarem el cotxe.


Itinerari: Començarem a caminar en direcció a l’ermita de Sant Antoni (pals indicadors), agafarem en direcció oest, la pista marcada amb el GR-655-1 fins a la font de la Gleva.

D’aquí anirem fins al mirador de les Cadolles Fondes, on veurem les interessants gorgues del riu Montsant.


A l’esquerra ens endinsarem al congost de Fraguerau i deixarem a l’esquerra una gran balma, en terres ja habitades durant el Paleolític. Tot el congost és envoltat de grans masses rocoses amb noms tan expressius com el Cap de Mort, els Tres Jurats, la Cadira, la Lleona, el Bisbe o el Formatge. El riu Montsant s’obre un complicat camí pel congost fins a Margalef i al seu voltant s’hi vertebra una important riquesa biològica.



Tot seguit arribarem a una cruïlla senyalitzada. Cal agafar el ramal de l’esquerra (direcció Margalef i Sant Bartomeu) i a uns 10 minuts baixarem a la dreta per un corriol amb una balma.


Entrarem en una pineda i arribarem a una passarel·la penjant sobre el riu. A l’altre costat agafarem direcció nord, deixarem el riu i remuntarem el llit del barranc de Sant Bartomeu entre vegetació. Retrobarem senyals del GR i en 10 minuts assolirem la petita església de Sant Bartomeu, fundada el segle XII per fra Guerau Miquel, un dels ermitans més llegendaris del Montsant. Al costat de l’ermita hi ha una fosca balma d’on regalima una font natural.



Ermita romànica fundada cap els volts de 1160. A partir del segle XVIII es va anant abandonant i al voltant dels ans 70 del segle passat va ser objecte d'una reforma. La zona és molt erosionada i amb indrets amb noms poètics i plens de llegenda.






Tornarem pel mateix camí fins a l’ermita de Santa Magdalena.







Observacions: Al nord del Priorat, el congost de Fraguerau separa les serres de Llena i de Montsant. Aquesta excursió per l’anomenada “vall del Silenci”, un dels indrets més bells i originals de la Catalunya meridional, és una agradable passejada entre plàcides aigües i imponents masses rocoses amb finalització a la solitària ermita romànica de Sant Bartomeu.

Es tracta d’una excursió fàcil i bonica, apta per a tothom, que porta a un dels racons més emblemàtics i fascinants de Montsant i el Priorat. L'itinerari ressegueix el curs del riu Montsant on es poden contemplar les seves impressionants parets fins arribar a l'ermita de Sant Bartomeu punt final del recorregut. Sortint de la població d'Ulldemolins caldrà seguir la ruta de les ermites que porta a visitar les ermites de Sant Antoni i Santa Magdalena fins arribar a la bifurcació on, en aquest cas, es segueix fins l'ermita de Sant Antoni, punt inicial de la sortida.

Vàrem estar en aquest lloc el 14 de maig de 2016, aquí podeu veure la ressenya: http://maifemcim.blogspot.com.es/2016/05/ulldemolins-ermita-de-sant-bartomeu-670.html

Dinarem a la Fonda Toldrà d’Ulldemolins, c/. Major, tel.: 977 56 15 37 – 660 45 00 11.


En ben dinat, es pot anar, amb cotxe, a veure el Saüquer de Fontalba o de les Olletes, arbre monumental (va ser declarat arbre monumental el1988), http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/priorat/sauquer_de_fontalba/

Va ser el saüquer de més alçària i més capçada mesurat a Catalunya. La primera foto és de 1995. Ara és el testimoni i podeu comparar el decandiment que ha sofert amb el pas dels anys amb la segona foto actual (2018/02, foto a l’hivern, sense fulles)



Es troba a la confluència del torrent de Fontalba amb el riuet del Teix. Aproximadament a 1 km al sud d’Ulldemolins o a 1,5 km per camí apte per a vehicles. Citat a: Agrupació Excursionista Montsant d’Ulldemolins, 2010. "Inventari d'arbres singulars d'Ulldemolins i el seu entorn" (Descripció 5) http://www.aemontsant.cat/images/aemontsant/docs/arbres_singulars.pdf?phpMyAdmin=85030e2fa3b14f7b5b3fd845a7d0d67b


Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.