dilluns, 28 de maig del 2018

Poblet – Mirador de la Pena – Pic de l’Àguila (1.051 m)

Dissabte 26 de maig de 2018

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca de la Conca de Barberà.

Temps aproximat: 4 h 45 m (14,6 km)

Desnivell: 570 m (acumulat)

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 en direcció a Martorell i Vilafranca del Penedès. Passat Vilafranca, ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès.

Després seguirem i anirem per la AP-2 fins a la sortida 9 de Montblanc. Passarem Montblanc i anirem en direcció a l’Espluga de Francolí i Poblet.

Des de el Monestir de Poblet seguirem la carretera TV-7007 fins al pont del barranc de Sant Bernat, on trobarem un punt d’informació del parc natural i deixarem els cotxes. Aquest lloc està molt proper al barri conegut com Les Masies i al Balneari de l’Espluga. 



Itinerari: Començarem a caminar per la pista, en direcció sud.

Km 0,85: Abandonarem la pista principal en un revolt a la dreta i continuarem recte pel sender que ressegueix el barranc de Sant Bernat.




Km 1,2: En la cruïlla, deixarem la pista per un sender que surt a mà esquerra. A la dreta, hi ha el camí per on farem la tornada.


Km 2,3: Travessarem un torrent diverses vegades i enfilarem una pujada que ens porta a l’esplanada de la plaça de la Llibertat. Més endavant passarem per la Roca Roja.


Km 3: Seguirem la pista a l’esquerra per anar al pou de gel, on continuarem per tornar a la pista, fins a trobar la desviació a la casa forestal de la Pena.

Km 3,5:Passarem pel davant de la casa forestal i, en arribar a una bassa, girarem a l’esquerra fins a trobar la continuació de la pista. Més endavant passarem per la font del Deport.





Km 3,8: En arribar a la pista i a la font del Deport, anirem a la dreta i en uns metres agafarem el camí que s’enfila al mirador de la Pena. En aquest mirador gaudirem de la millor vista sobre el bosc de Poblet i la Conca de Barberà, amb el monestir de Poblet als peus.


Seguirem el camí i passarem prop de la font dels Boixers.


Km 5: Pic de l’Àguila (1.051 m) Després de les fotos de rigor, seguirem el camí, ara de baixada.

Km 7,5: Descendirem fent ziga-zagues, passarem dues antigues pedreres i retrobarem la pista de pujada, que seguirem fins a tornar al punt de sortida.






Observacions: Aquest cop proposem un itinerari per un dels boscos més singulars del nostre país, el bosc de Poblet, amb un clima gairebé continental tot i trobar-se a només 40 km del mar.

El 13 de setembre de 2008, vàrem fer una sortida fins al mirador de la Pena. Aquí podeu veure la ressenya i fotos d’aquell dia: http://maifemcim.blogspot.com.es/2008/09/el-bosc-de-poblet-mirador-de-la-pena.html

Des de la fundació de l’Abadia de Poblet, al segle XII, els monjos han viscut sempre immersos entre vinyes i l’entorn boscós, un espai privilegiat, arrecerat al vessant de les muntanyes de Prades. La singularitat d’aquest bosc rau en el fet que tot i ser només a uns 40 km del mar, la seva orientació el manté en un clima gairebé continental, i això dóna lloc a una gran varietat de vegetació, amb predomini d’alzines, pins, roures, castanyers i til·lers.

Per endinsar-nos al bosc i pujar al mirador de la Pena, anirem al punt d’informació del Paratge Natural de Poblet, situat al costat de la carretera que va de l’Espluga de Francolí a Poblet. D’aquí surt una pista forestal amb marques del GR-171 i de l’itinerari 1 del parc natural. Començarem a pujar i, en deixar la pista principal, travessarem la falla de Poblet, que només advertirem pel canvi de color de les roques. A aquets materials els separen més de 300 milions d’any, i es troben junts a causa de la presència de la falla. Travessarem una antiga carretera i ens endinsarem en un magnífic alzinar. Arribarem així a la Plaça de la Llibertat, una antiga plaça carbonera on les piles de llenya eren cremades per transformar-les en carbó vegetal. El camí comença a zigzaguejar per guanyar altura i arriba al mirador de la Trona.

Continuarem per la pista i al cap de poc sorgeix a la dreta una drecera que porta a un antic pou de gel construït pels monjos, a la casa forestal de la Pena i, en retrobar la pista, a la font del Deport. Seguirem la pista a la dreta i trobarem ràpidament el camí que s’enfila al mirador de la Pena, que en dies clars permet veure fins al Pirineus.

Baixant del mirador, abans de l’antic pou de gel s’agafa la senda del Mata-rucs. Aquest tram de baixada és una de les millors mostres de l’exuberància del bosc de Poblet, passant d’un alzinar d’altitud a un altre de més mediterrani. Passarem unes antigues pedreres i retrobarem el sender de l’inici, pel qual farem el camí de tornada.

Dinarem al restaurant Bosseria de Poblet (Hostatgeria del Monestir) tel. 977 87 00 89. Menú més begudes: 25.- Euros per persona.

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

diumenge, 20 de maig del 2018

Sant Mamet (1.391 m)

Dissabte 19 de maig de 2018

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Noguera.

Temps aproximat: 7 h (17 km)

Desnivell: 950 m.

Dificultat (1): Difícil.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per l’A-2 en direcció a Igualada i més endavant, sortirem per la sortida 517 en direcció a Agramunt i Artesa de Segre.


A la sortida d’Artesa de Segre (per la L-512 en direcció a Tremp) passarem pel Pont d’Alentorn (on ens pararem a fer el tallat)

Després seguirem i ens desviarem a l’esquerra fins a Vilanova de Meià i Santa Maria de Meià on aparcarem els cotxes al costat de l’església.

Si es vol escurçar el recorregut i es disposa d’un vehicle 4x4, es pot seguir per la pista forestal fins al punt marcat al mapa com a Vall d’Ariet. Ens estalviarem entre anar i tornar, uns 4 km i 1 h 30 m. Si ha plogut la pista es torna molt enfangada i no seria una bona idea ficar-s’hi amb vehicle.


Itinerari: Començarem a caminar des de el darrere de l’església de Santa Maria de Meià. Deixarem la pista de Figuerola de Meià i Fontllonga i baixarem per un altra entre camps i alguna granja.

Passarem un rec i quan la pista planeja, abans d’un revolt, trobarem un camí a la dreta. El camí puja en llaçades molt suaus, on es veuen les parets que l’aguanten, entre alzines, boix, i algun roure.

Sortirem a una pista i la seguirem cap a la dreta.

La Creueta (45 min)

Deixarem a la dreta les restes del castell de la Vall d’Ariet i baixarem per una zona de camps. Veurem Sant Mamet; a la dreta tindrem unes curioses valls amb camps que baixen en paral·lel.


Passarem un rec amb una alzina molt gran a la dreta i un encreuament; a l’esquerra hi ha les restes de la Vall d’Ariet.

Baixarem i entrarem en un bosc fins a un revolt molt marcat on agafarem un camí, molt pedregós, a la dreta. El camí puja suaument fent una llarga diagonal. Sortirem de la roureda i iniciarem una pujada molt dreta i pedregosa per una carena. Al capdamunt les alzines ara estan més disperses, fins a desaparèixer del tot.

Carena (2 h 15 min)


Seguirem la pista en mal estat que avança pel llom de la carena. Desembocarem a la pista que puja d’Alòs de Balaguer. Hem de seguir la pista fins a trobar una porta i ja haurem arribat a Sant Mamet (3 h)



Després d’una breu parada i de les fotos de rigor, seguirem la carena al Nord (pista d’Alòs) i la deixarem per seguir de dret. Forta baixada per una antiga pista pedregosa que acaba convertint-se en un corriol molt pedregós.

Anirem en direcció a una elevació rocosa on hi ha una torre (més a l’esquerra en veurem un altre)

Al peu de les roques, girarem a la dreta i pujarem fins a un camp, que vorejarem. (En aquest tros del recorregut no hi ha camí marcat). Entrarem en un altre camp a l’indret del coll de les Comes (3 h 45 m)

Al final del camp, el revoltarem i sortirem a la pista d’accés. La pista voreja un camp, en passa un altre i baixa suaument entre alzines.

Al final, baixarem als camps. Passarem per les ruïnes de Can Ros i Can Pubill fins a enllaçar amb el camí d’anada, molt a prop de la Vall d’Ariet.

Tornarem pel mateix camí fins a Santa Maria de Meià.

Segons l’hora que arribem al cim, podem tornar pel mateix camí que hem pujat, per escurçar una mica la tornada.

Tracks:


  
Observacions: La muntanya prepirinenca de Sant Mamet és de formes arrodonides. Al cim hi ha l’ermita reconstruïda amb un refugi annex. Bona panoràmica del Montsec, Pirineu i terres baixes de la Noguera. Està a la llista dels 100 cims de la FEEC.

Sant Mamet permet gaudir del paisatge i oblidar les presses per assolir el cim, fet que ens quedarà substituït per l’interès creixent, tant del territori i la seva gent, com per la necessitat de gaudir de la natura i de tots els fenòmens que aquesta ens ofereix.

Al cim, l’ermita de Sant Mamet (que dóna nom al cim) recentment restaurada amb molta dignitat.

Aquestes senzilles construccions que anem trobant pel nostre territori, aixecades probablement per les capes més humils del poble, ens mereixen tots els respectes. A l’interior les imatges corresponents, espelmes, recordatoris, flors i, gairebé sempre, llibres amb missatges d’amor a les persones i a la natura.

Caminar per aquests i altres indrets ens fa adonar de la importància que tingueren en èpoques pretèrites. Només arribar a Santa Maria de Meià per iniciar la caminada fins al capdamunt de la serra de Sant Mamet, es respira història. A banda del monestir, deixarem als costats del camí restes d’altres edificacions de considerable importància, aixecades entre els segles X i XII. No és difícil imaginar el paratge, avui solitari, amb gent i sorolls d’altres èpoques. De pagesos, llenyataires, carboners i traginers ens en queden ben pocs, o cap.

Des dels cims, tot l’espectacle de la natura. Masies disperses, turons i turonets, boscos i terres de conreu amb tonalitats diverses. A la tardor, les terres, ja llaurades i a punt per la sembra. En altres, el verd ja apunta. A la primavera aquest color esclata i les planes semblen encatifades amb tots els colors del verd. O també el tro llunyà i la ràfega de vent fresc que, als cims, ens adverteixen de la possibilitat d’una tempesta

Per la llargada de l’excursió, caldrà que ens enduguem el dinar. A la tornada ens aturarem al Forn Rosa Serra d’Artesa de Segre, http://www.forn-rosa-serra.com/catala/Instalacions.htm a comprar alguna de les seves famoses coques de recapte per sopar. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

diumenge, 13 de maig del 2018

Els avencs de la Febró (1.016 m)

Dissabte 12 de maig de 2018

Circular al voltant de la Mussara

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Camp.

Temps aproximat: 4 h 30 m

Desnivell: 240 m.

Distància: 7 km

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per l’autopista C-31 o per la AP-7. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Médol i després seguirem fins a la sortida 34 que anirem en direcció a Reus, La Selva del Camp i l’Albiol.

Deixarem els cotxes a una esplanada que hi ha al coll de la Negra, just a la cruïlla de la carretera T-704, que puja de Vilaplana, amb la TV-7093 que va cap a la Mussara. 


Itinerari: Començarem a caminar pel camí dels Motllats i anirem pujant suaument cap a un gran dipòsit que deixarem a la dreta; el camí es converteix en un corriol i segueix pujant fins a arribar al coll de l'Agustenc. A partir d'aquí continuarem per pista en lleugera baixada fins als plans del Panxó, lloc on esmorzarem mentre gaudim de les vistes del poble de la Febró.









Continuarem l'excursió ara per un viarany fins a trobar el sender que puja de la Febró, que agafarem a l'esquerra, en direcció a la Mussara.

En pocs minuts serem a l'entrada de l'avenc. Aquest té en tot el seu recorregut claror natural, i és força planer. Al final hi ha un munt de pedres procedents d'un ensorrament del terreny i quedarem tancats. Just en aquest punt, a la dreta hi ha unes escales de gat per on podríem sortir de l'avenc. Nosaltres tornarem enrere per desfer el camí. De tornada, qui vulgui podrà visitar la cova.








Un cop al corriol, resseguirem l'avenc per dalt fins arribar al punt d'on surten les escales de gat. D'aquí anirem a buscar el sender principal que anirem seguint fins arribar a un camí que ens durà fins a la carretera.







Quan arribem a la carretera la travessarem i agafarem un viarany pel mig del bosc que mena al sender que puja de Vilaplana i que ens durà al poble deshabitat de la Mussara.

El poble de la Mussara està situat a uns 990 m i ofereix un mirador espectacular sobre el Tarragonès i el Baix Camp. El terme municipal d'aquest petit poble del Baix Camp va deixar d’existir l'any 1961, en annexionar-se al poble de Vilaplana. Al poble hi havia vint-i-quatre cases comptant l’església i el xalet-refugi de les Airasses. La totalitat de les cases del que es considerava el carrer major estan enderrocades. L’església encara s’aguanta, tret del sostre.



Un cop al poble, pujarem a la punta de les Airasses per contemplar l'extensa panoràmica i visitar les restes de l’antic xalet-refugi del Centre Excursionista de Catalunya.

El xalet-refugi de les Airasses fou inaugurat el 14 de novembre de 1926 amb motiu del cinquantenari del Centre Excursionista de Catalunya i fou construït gràcies al patrici i soci Siríac Bonet i Escarrer.




Abans d'abandonar el poble de la Mussara farem una passejada pels seus entorns per gaudir de la riquesa botànica de l'indret.


Finalment, ens dirigirem cap al coll de la Negra, punt de sortida de l'excursió d'avui, passant per l'actual refugi de la Mussara.


Observacions: Els Avencs de la Febró són un conjunt d'esquerdes amb una llarga història, utilitzades per contrabandistes, conspiradors i espoliadors que en feren ús com amagatall o per extreure’n concrecions per adornar jardins. Estan situades al terme municipal de la Febró, a les Muntanyes de Prades.

L'excursió que es proposa permet visitar, sense dificultats, el més popular dels avencs de la Febró. L'esquerda té uns 300 metres de llargària i una alçada en el lloc més alt d'uns 30 metres, la seva amplada pot arribar als 8 metres i potser un parell de metres en el lloc més estret. A dins hi ha una cova amb una sala força gran, la Cova Gran. Qui vulgui visitar-la caldrà que porti un frontal o una llanterna.

Tindrem temps per gaudir de les diferents espècies de flors que hi ha a la Mussara. També és zona d'orquídies, tot i que no es pot assegurar que en trobem.

Dinarem en un restaurant de Vilaplana, Ca la Perona, Tel.: 977 81 51 71.

dijous, 10 de maig del 2018

GR-178.1 Anglès – Coll de Roscall – Anglès (858 m)

Dijous 10 de maig de 2018

La ruta d’en Serrallonga


Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca de la Selva.

Temps aproximat: 5 h 30 m (15 km)

Desnivell: 740 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem a buscar l’autopista AP-7 en direcció a Girona. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny. Després seguirem fins a la sortida 8 en direcció a la C-25 fins a Santa Coloma de Farners, on agafarem la C-63 fins a Anglès. Anirem fins al carrer Puigbell, on podrem aparcar i per on passa el track del GR-178.1.


Itinerari:

0,0 km     0:00 h     Anglès (c/. Puigbell).
2,0 km     1:00 h     Bellvei.
3,0 km     1:45 h     Pla de Llancers.
4,9 km     2:30 h     Cim de Santa Bàrbara (858 m).
6,9 km     3:00 h     Coll de Roscall. Connexió amb el GR® 178.













Observacions: A les valls i boscos que uneixen la serra de Guilleries i la comarca de la Selva va viure i morir un dels bandolers catalans més coneguts: Joan Sala, àlies Serrallonga. Aquest cop seguirem un sender que passa pels llocs que més va freqüentar.

La Ruta d’en Serrallonga (GR-178) és un itinerari que uneix Santa Coloma de Farners amb Sau passant per Osor, donant a conèixer els llocs més importants de la biografia del mític bandoler : encreuaments de camins on realitzava els atracaments, colls on era esperat per batlles i sometents, indrets on es va casar i viure, masos i coves on s’amagava i també el lloc on va ésser capturat.

És una ruta que travessa el nord de les Guilleries des de llevant fins a ponent.

L'itinerari principal uneix Santa Coloma de Farners amb Sau, passant per Osor i té dues variants, la GR.178-1 i la GR.178-2, que uneixen, respectivament, les poblacions d'Anglès i Sant Hilari Sacalm amb la ruta principal.

“Torna, torna, Serrallonga...”

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavertet

Des de Sau a La Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d´en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga,
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.


La cançó és només una mostra de la fascinació que encara sentim per aquells homes que assaltaven carruatges de rics i capellans, s’amagaven al bosc i es guanyaven la protecció de pagesos i gent dels pobles.

En Serrallonga va ser, sens dubte, el bandoler més famós de les terres catalanes, fins al punt que les seves aventures es cantaven en forma d’auques de punta a punta del Principat.

Però els bandolers amb barretina dels segles XVI i XVII no tenien res a veure amb Robin Hood o amb Curro Giménez. Ni eren nobles desheretats ni robaven per afavorir els pobres. Malgrat tot, la gent senzilla els amagava i els ajudava perquè representaven l’única força que s’enfrontava al poder del rei i dels governants que els espremien amb impostos.

Molts d’aquells masos han caigut a terra i els camps conreats han estat envaïts pel bosc espès i humit. A més del bosc i les masies, les viles d’Osor, Santa Coloma de Farners, Anglès i Sant Hilari Sacalm van ser l’escenari habitual de la banda d’en Serrallonga.

Si volem conèixer els indrets on va viure el famós bandoler, els punts on atracava, les masies que l’amagaven i el mas on el van capturar, res millor que seguir el GR-178, que surt de Santa Coloma i arriba al pantà de Sau.

Marcat amb franges blanques i vermelles, l’itinerari passa per camins ben fresats i pistes forestals no aptes per a vehicles. Si volem fer el GR-178 sencer ens caldrà un cap de setmana, amb jornades de set hores, o bé, fer-lo a trams.

La ruta comença al pont d’en Manyà de Santa Coloma. Passa prop de Ca l’Agustí, el lloc on van detenir en Serrallonga, i continua pujant cap a Can Toni Mola, un casalot que conserva una alzina, un suro i un roure centenaris.

El camí travessa una zona de masies que sempre acollien en Serrallonga, Ca l’Albó i el Surós. Uns metres més amunt, per un trencall a l’esquerra, s’aixeca una castanyeda centenària amb exemplars de soques buides. Al coll de Roscall s’encreuaven el camí de Santa Coloma a Osor i el de Vic a Girona, un punt perfecte per assaltar viatgers desprevinguts (el nostre recorregut d’avui finalitzarà en aquest punt, venint d’Anglès, caldrà que estem amatents als possibles ensurts...)

L’ermita de la Santa Creu d’Horta i el mas Sobirà (1294) són els dos indrets que trobarem anant cap a Osor. Primer, però, veurem a l’esquerra el cim més alt de les Guilleries: Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1.202 m) al que hi hem pujat un parell de vegades:


A Osor, Serrallonga hi tenia molts col·laboradors, però el batlle del poble va assetjar la seva banda al coll Nafré. De resultes, van morir dos bandolers. Més endavant s’arriba a can Serrallonga, el mas ara derruït on va viure la seva dona.

*Joan Sala i Ferrer va néixer al mas Sala de Viladrau el 1594. Cinquè d’una família de nou fills, es va casar amb la pubilla de can Serrallonga, on es va quedar a viure i d’on li va venir el sobrenom.

Quan els guanys de la terra van ser insuficients per mantenir l’economia familiar, en Joan va començar a alternar l’ofici de bandoler amb el de pagès. La seva “carrera professional” com a assaltador de camins va iniciar-se l’any 1622, a partir de l’assassinat d’un veí, Miquel Marfull, que l’havia denunciat.

Amb el nom de Serrallonga va fugir a la muntanya, va agrupar la colla dels germans Martí i va arribar a envoltar-se de cent homes.

El temien a les Guilleries, però també a prop de Girona, a la vall d’en Bas, al Vallès, al coll de Montcada i a la Catalunya Nord. Entre els seus protectors hi havia batlles, masies i gent dels pobles d’Osona i la Selva. Lluny de les Guilleries comptava amb l’ajuda de l’abat de Banyoles, dels monjos de Sant Pere de Rodes i dels de Sant Miquel de Cuixà.

La vigília de Tots Sants de l’any 1633 va ser traït i detingut al mas Agustí, a prop de Santa Coloma de Farners. Al procés a què va ser sotmès a Barcelona es van declarar 48 assassinats, més de dos-cents robatoris i segrestos, pallisses, peus socarrimats, nassos tallats, bestiar mort i collites cremades. El 8 de gener del 1634 va ser executat.

Dinarem al restaurant L’Aliança d’Anglès 1919, c/. Jacint Verdaguer, 3 tel.: 972 42 01 56. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.