Dissabte 19 de maig de 2018
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca de la Noguera.
Temps aproximat: 7 h (17 km)
Desnivell: 950 m.
Dificultat (1): Difícil.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i
anirem per l’A-2 en direcció a Igualada i més endavant, sortirem per la sortida
517 en direcció a Agramunt i Artesa de Segre.
A la sortida d’Artesa de Segre (per la L-512 en direcció a Tremp)
passarem pel Pont d’Alentorn (on ens pararem a fer el tallat)
Després seguirem i ens desviarem a l’esquerra fins a Vilanova de Meià i
Santa Maria de Meià on aparcarem els cotxes al costat de l’església.
Si es vol escurçar el recorregut i es disposa d’un vehicle 4x4, es pot
seguir per la pista forestal fins al punt marcat al mapa com a Vall d’Ariet.
Ens estalviarem entre anar i tornar, uns 4 km i 1 h 30 m. Si ha plogut la pista
es torna molt enfangada i no seria una bona idea ficar-s’hi amb vehicle.
Itinerari: Començarem a caminar des de el darrere de
l’església de Santa Maria de Meià. Deixarem la pista de Figuerola de Meià i
Fontllonga i baixarem per un altra entre camps i alguna granja.
Passarem un rec i quan la pista planeja, abans d’un revolt, trobarem un
camí a la dreta. El camí puja en llaçades molt suaus, on es veuen les parets
que l’aguanten, entre alzines, boix, i algun roure.
Sortirem a una pista i la seguirem cap a la dreta.
La Creueta (45 min)
Deixarem a la dreta les restes del castell de la Vall d’Ariet i baixarem
per una zona de camps. Veurem Sant Mamet; a la dreta tindrem unes curioses
valls amb camps que baixen en paral·lel.
Passarem un rec amb
una alzina molt gran a la dreta i un encreuament; a l’esquerra hi ha les restes
de la Vall d’Ariet.
Baixarem i entrarem en un bosc fins a un revolt molt marcat on agafarem
un camí, molt pedregós, a la dreta. El camí puja suaument fent una llarga
diagonal. Sortirem de la roureda i iniciarem una pujada molt dreta i pedregosa
per una carena. Al capdamunt les alzines ara estan més disperses, fins a
desaparèixer del tot.
Carena (2 h 15 min)
Seguirem la pista en mal estat que avança pel llom de la carena.
Desembocarem a la pista que puja d’Alòs de Balaguer. Hem de seguir la pista fins a trobar una porta i ja haurem arribat a Sant Mamet (3 h)
Després d’una breu parada i de les fotos de rigor, seguirem la carena al
Nord (pista d’Alòs) i la deixarem per seguir de dret. Forta baixada per una
antiga pista pedregosa que acaba convertint-se en un corriol molt pedregós.
Anirem en direcció a una elevació rocosa on hi ha una torre (més a
l’esquerra en veurem un altre)
Al peu de les roques, girarem a la dreta i pujarem fins a un camp, que
vorejarem. (En aquest tros del recorregut no hi ha camí marcat). Entrarem en un altre camp a l’indret del coll de les Comes (3 h 45
m)
Al final del camp, el revoltarem i sortirem a la pista d’accés. La pista
voreja un camp, en passa un altre i baixa suaument entre alzines.
Al final, baixarem als camps. Passarem per les ruïnes de Can Ros i Can
Pubill fins a enllaçar amb el camí d’anada, molt a prop de la Vall d’Ariet.
Tornarem pel mateix camí fins a Santa Maria de Meià.
Segons l’hora que arribem al cim, podem tornar pel mateix camí que hem
pujat, per escurçar una mica la tornada.
Tracks:
- https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-mamet-100-cims-2723406
- https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/muntanya-de-sant-mamet-9057758
- https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-mamet-17128804
Observacions: La
muntanya prepirinenca de Sant Mamet és de formes arrodonides. Al cim hi ha
l’ermita reconstruïda amb un refugi annex. Bona panoràmica del Montsec, Pirineu
i terres baixes de la Noguera. Està a la llista dels 100 cims de la FEEC.
Sant
Mamet permet gaudir del paisatge i oblidar les presses per assolir el cim, fet
que ens quedarà substituït per l’interès creixent, tant del territori i la seva
gent, com per la necessitat de gaudir de la natura i de tots els fenòmens que
aquesta ens ofereix.
Al
cim, l’ermita de Sant Mamet (que dóna nom al cim) recentment restaurada amb
molta dignitat.
Aquestes
senzilles construccions que anem trobant pel nostre territori, aixecades
probablement per les capes més humils del poble, ens mereixen tots els
respectes. A l’interior les imatges corresponents, espelmes, recordatoris,
flors i, gairebé sempre, llibres amb missatges d’amor a les persones i a la
natura.
Caminar
per aquests i altres indrets ens fa adonar de la importància que tingueren en
èpoques pretèrites. Només arribar a Santa Maria de Meià per iniciar la caminada
fins al capdamunt de la serra de Sant Mamet, es respira història. A banda del
monestir, deixarem als costats del camí restes d’altres edificacions de
considerable importància, aixecades entre els segles X i XII. No és difícil
imaginar el paratge, avui solitari, amb gent i sorolls d’altres èpoques. De
pagesos, llenyataires, carboners i traginers ens en queden ben pocs, o cap.
Des
dels cims, tot l’espectacle de la natura. Masies disperses, turons i turonets,
boscos i terres de conreu amb tonalitats diverses. A la tardor, les terres, ja
llaurades i a punt per la sembra. En altres, el verd ja apunta. A la primavera
aquest color esclata i les planes semblen encatifades amb tots els colors del
verd. O també el tro llunyà i la ràfega de vent fresc que, als cims, ens
adverteixen de la possibilitat d’una tempesta
Per la llargada de l’excursió, caldrà que ens enduguem el
dinar. A la tornada ens aturarem al Forn Rosa Serra d’Artesa de Segre, http://www.forn-rosa-serra.com/catala/Instalacions.htm
a comprar alguna de les seves famoses coques de recapte per sopar. Tornarem a
casa als voltants de les set de la tarda.
