La ruta d’en Serrallonga
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca de la Selva.
Temps aproximat: 5 h 30 m (15
km)
Desnivell: 740 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i
anirem a buscar l’autopista AP-7 en direcció a Girona. Ens pararem a fer el
tallat a l’àrea de servei del Montseny. Després seguirem fins a la sortida 8 en
direcció a la C-25 fins a Santa Coloma de Farners, on agafarem la C-63 fins a
Anglès. Anirem fins al carrer Puigbell, on podrem aparcar i per on passa el
track del GR-178.1.
Itinerari:
0,0 km 0:00 h Anglès (c/. Puigbell).
2,0 km 1:00 h Bellvei.
3,0 km 1:45 h Pla de Llancers.
4,9 km 2:30 h Cim de Santa Bàrbara (858 m).
6,9 km 3:00 h Coll de Roscall. Connexió amb el GR® 178.
Observacions: A les valls i boscos que uneixen la serra
de Guilleries i la comarca de la Selva va viure i morir un dels bandolers
catalans més coneguts: Joan Sala, àlies Serrallonga. Aquest cop seguirem un
sender que passa pels llocs que més va freqüentar.
La Ruta d’en Serrallonga (GR-178) és un itinerari que uneix Santa Coloma
de Farners amb Sau passant per Osor, donant a conèixer els llocs més importants
de la biografia del mític bandoler : encreuaments de camins on realitzava els
atracaments, colls on era esperat per batlles i sometents, indrets on es va
casar i viure, masos i coves on s’amagava i també el lloc on va ésser capturat.
És una ruta que travessa el nord de les Guilleries des de llevant fins a
ponent.
L'itinerari principal uneix Santa Coloma de Farners amb Sau, passant per
Osor i té dues variants, la GR.178-1 i la GR.178-2, que uneixen,
respectivament, les poblacions d'Anglès i Sant Hilari Sacalm amb la ruta
principal.
“Torna, torna, Serrallonga...”
Del
cor de les Guilleries
sortirà
un gran espetec
que en
farà ressons de guerra
a les
parets de Tavertet
Des de
Sau a La Cellera,
des
del Far al Matagalls,
el
trabuc d´en Serrallonga
tornarà
als amagatalls.
Torna,
torna, Serrallonga,
que
l'alzina ens cremaran,
que
ens arrencaran les pedres,
que la
terra ens robaran.
La cançó és només una mostra de la fascinació
que encara sentim per aquells homes que assaltaven carruatges de rics i
capellans, s’amagaven al bosc i es guanyaven la protecció de pagesos i gent
dels pobles.
En Serrallonga va ser, sens dubte, el bandoler
més famós de les terres catalanes, fins al punt que les seves aventures es
cantaven en forma d’auques de punta a punta del Principat.
Però els bandolers amb barretina dels segles XVI
i XVII no tenien res a veure amb Robin Hood o amb Curro Giménez. Ni eren nobles
desheretats ni robaven per afavorir els pobres. Malgrat tot, la gent senzilla
els amagava i els ajudava perquè representaven l’única força que s’enfrontava
al poder del rei i dels governants que els espremien amb impostos.
Molts d’aquells masos han caigut a terra i els
camps conreats han estat envaïts pel bosc espès i humit. A més del bosc i les masies,
les viles d’Osor, Santa Coloma de Farners, Anglès i Sant Hilari Sacalm van ser
l’escenari habitual de la banda d’en Serrallonga.
Si volem conèixer els indrets on va viure el
famós bandoler, els punts on atracava, les masies que l’amagaven i el mas on el
van capturar, res millor que seguir el GR-178, que surt de Santa Coloma i
arriba al pantà de Sau.
Marcat amb franges blanques i vermelles,
l’itinerari passa per camins ben fresats i pistes forestals no aptes per a
vehicles. Si volem fer el GR-178 sencer ens caldrà un cap de setmana, amb
jornades de set hores, o bé, fer-lo a trams.
La ruta comença al pont d’en Manyà de Santa
Coloma. Passa prop de Ca l’Agustí, el lloc on van detenir en Serrallonga, i
continua pujant cap a Can Toni Mola, un casalot que conserva una alzina, un
suro i un roure centenaris.
El camí travessa una zona de masies que sempre
acollien en Serrallonga, Ca l’Albó i el Surós. Uns metres més amunt, per un
trencall a l’esquerra, s’aixeca una castanyeda centenària amb exemplars de soques
buides. Al coll de Roscall s’encreuaven el camí de Santa Coloma a Osor i el de
Vic a Girona, un punt perfecte per assaltar viatgers desprevinguts (el nostre
recorregut d’avui finalitzarà en aquest punt, venint d’Anglès, caldrà que estem
amatents als possibles ensurts...)
L’ermita de la Santa Creu d’Horta i el mas
Sobirà (1294) són els dos indrets que trobarem anant cap a Osor. Primer, però,
veurem a l’esquerra el cim més alt de les Guilleries: Sant Miquel de Solterra o
de les Formigues (1.202 m) al que hi hem pujat un parell de vegades:
http://maifemcim.blogspot.com.es/2012/05/puig-de-sant-miquel-de-solterra-1203-m.html
el 2 de juny de 2012
http://maifemcim.blogspot.com.es/2016/05/sant-miquel-de-les-formigues-o-de.html
el 21 de maig de 2016.
A Osor, Serrallonga hi tenia molts
col·laboradors, però el batlle del poble va assetjar la seva banda al coll
Nafré. De resultes, van morir dos bandolers. Més endavant s’arriba a can
Serrallonga, el mas ara derruït on va viure la seva dona.
Joan Sala i Ferrer va néixer al mas Sala de
Viladrau el 1594. Cinquè d’una família de nou fills, es va casar amb la pubilla
de can Serrallonga, on es va quedar a viure i d’on li va venir el sobrenom.
Quan els guanys de la terra van ser insuficients
per mantenir l’economia familiar, en Joan va començar a alternar l’ofici de
bandoler amb el de pagès. La seva “carrera professional” com a assaltador de
camins va iniciar-se l’any 1622, a partir de l’assassinat d’un veí, Miquel
Marfull, que l’havia denunciat.
Amb el nom de Serrallonga va fugir a la
muntanya, va agrupar la colla dels germans Martí i va arribar a envoltar-se de
cent homes.
El temien a les Guilleries, però també a prop de
Girona, a la vall d’en Bas, al Vallès, al coll de Montcada i a la Catalunya
Nord. Entre els seus protectors hi havia batlles, masies i gent dels pobles
d’Osona i la Selva. Lluny de les Guilleries comptava amb l’ajuda de l’abat de
Banyoles, dels monjos de Sant Pere de Rodes i dels de Sant Miquel de Cuixà.
La vigília de Tots Sants de l’any 1633 va ser
traït i detingut al mas Agustí, a prop de Santa Coloma de Farners. Al procés a
què va ser sotmès a Barcelona es van declarar 48 assassinats, més de dos-cents
robatoris i segrestos, pallisses, peus socarrimats, nassos tallats, bestiar
mort i collites cremades. El 8 de gener del 1634 va ser executat.
Dinarem al restaurant L’Aliança d’Anglès 1919, c/. Jacint
Verdaguer, 3 tel.: 972 42 01 56. Tornarem a casa als voltants de les set de la
tarda.
