Dijous 5 de juliol de 2018
Una passejada per Olot
Hora de sortida: Vuit del matí.
Ubicació: Comarca de la Garrotxa.
Temps aproximat: 2 h 30 m (5,4
km)
Desnivell: 100 m (acumulat)
Dificultat (1): Fàcil.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en
direcció a Vic, fent parada a les 4 carreteres de Tona a fer el tallat.
Seguirem passant Vic i deixarem la C-19 a la sortida 69 a l’alçada de Manlleu.
Seguirem per la C-37 i passarem pel túnel de Bracons. Passarem per Sant Andreu
de la Vola, Sant Esteve d’en Bas i arribarem a Olot. Anirem fins al Parc Nou a
l’Avinguda República Argentina, on aparcarem.
Itinerari: El recorregut proposat comença al Parc Nou,
que correspon a una antiga finca senyorial. Al seu interior hi ha la torre
Castanys, d’estil modernista, obra de l’arquitecte barceloní Josep Fontserè. A
la planta baixa s’allotja el museu dels volcans, on hi ha una exposició
permanent sobre els volcans, els terratrèmols, la vegetació i la fauna de la
comarca, i al primer pis hi ha el centre d’informació del Parc Natural. Una
part dels jardins d’aquesta torre constitueixen el Jardí Botànic, que conserva
entre altres comunitats, una esplèndida roureda de roure pènol, catalogada com
a arbreda monumental. Més informació a: https://plantipodes-am.cat/fitxes/rouredaparcnou.html
Travessant l’eixample Malagrida, projecte
urbanístic amb criteris noucentistes promogut l’any 1916 per l’olotí Manuel
Malagrida, s’arriba a l’Hospici, construcció del darrer quart del segle XVIII.
Aquí hi ha el Museu Comarcal de la Garrotxa, on s’exposen els fets més
característics de la comarca entre finals del segle XVIII i mitjan segle XX:
l’exploració dels bosc, el tèxtil, els tallers de sants i el moviment artístic.
D’aquest darrer, cal esmentar la pintura paisatgista de l’escola olotina (els
Vayreda o Berga i Boix) i l’escultura modernista i noucentista (amb Clarà com a
màxim exponent)
El recorregut passa per l’església de Sant
Esteve, el passeig d’en Blay, la plaça de braus i el cementiri. A partir d’aquí
el camí s’enfila pel vessant oest del volcà de Montsacopa. Un cop dalt del cim,
es pot gaudir d’una interessant vista panoràmica de la ciutat d’Olot i d’una
bona part de la zona volcànica de la Garrotxa. Dalt del Montsacopa hi ha
l’església i l’ermita de Sant Francesc, construïdes al segle XVII i
emmurallades durant l’ocupació francesa de 1812, època en què es van construir
les dues torres de defensa, edificis de planta circular situats al voltant del
cràter.
El Montsacopa és una de les vint-i-sis reserves
naturals del Parc de la zona volcànica de la Garrotxa. És un volcà de 532
metres d’alçada, alineat entre els de la Garrinada i de Montolivet. El seu
cràter de 120 metres de diàmetre i 12 de fondària, està centrat al cim i la
seva forma de copa és la que dóna nom al volcà. Té un cràter circular producte
d’una erupció estromboliana poc explosiva.
Els seus vessants estan desforestats.
Inicialment, els camps de conreu van substituir els boscos. Més tard, les
extraccions de greda van fer perdre part d’aquests camps. Les àrees excavades
que s’observen darrere el cementiri corresponen a antigues grederes,
clausurades als anys seixanta, d’on s’havia extret material per a la
construcció. Bona part de la ciutat d’Olot es va construir amb aquests
materials. És l’últim volcà que es va formar a Olot. Va erupcionar fa uns
10.000 anys.
Dins el recinte fortificat de l’església de Sant
Francesc, damunt del cràter, trobarem un espai de serveis al visitant, el
Fortí; que disposa de bar i restaurant amb una carta de plats elaborats a base
de productes de proximitat.
Observacions: L’ascensió
al Sant Francesc, nom local del Montsacopa, és una passejada típica dels
olotins. El volcà és un dels més representatius del Parc natural de la zona
volcànica de la Garrotxa, gràcies al fet que permet fer-se una idea força clara
de la morfologia d’aquest tipus d’elevacions. Per arribar-hi seguirem un
itinerari urbà amb parades al Parc Nou, el Museu dels Volcans i el Museu
Comarcal.
Dinarem al restaurant Cafè Europa, Plaça Major, 3 Olot,
tel.: 972 273 113. Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.
