Dimarts 17 de juliol de 2018
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca de la Garrotxa.
Temps aproximat: 4 h 15 m (8,4
km)
Desnivell: 435 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada. Anirem en
direcció a Vic, fent una parada a les 4 carreteres de Tona a fer el tallat.
Després seguirem per la C-17 fins a Ripoll. A partir d’aquí seguim per la C-26
en direcció Camprodon i enllacem a la C-38 direcció Molló fins agafar a la
dreta el trencall a Beget per la GIV-5223. Ara cal seguir aquesta carretera
fins el poble de Rocabruna.
Per arribar a la bassa de Monars des de Rocabruna anirem en direcció a
Beget. A uns 2 km de Rocabruna (i a uns 5 km per arribar a Beget) veurem una
pista a la nostra esquerra. La pista fa una pujada suau i hi podrem veure un
gran dipòsit de ciment. Hem de seguir aquesta pista durant uns 8 quilòmetres passant
per l’Oratori de Can França (2,8 km) i Can França (3,7 km) i travessar una
porta metàl·lica fins arribar a la Bassa de Monars (8 km)
Itinerari:
|
Localització |
Temps |
Distància |
Alçada |
|
Bassa de Monars |
0h 00m |
0,00 km |
1.300 m |
|
Fi de
pista |
0h 15m |
0,90 km |
1.250 m |
|
Abeurador |
1h 00m |
2,50 km |
1.300 m |
|
Pic de les Bruixes |
1h 50m |
3,90 km |
1.390 m |
|
Pla de
Serra |
3h 00m |
5,10 km |
1.370 m |
|
Fageda de la Jaça dels Xais |
3h 15m |
6,00 km |
1.420 m |
|
Cim
Comanegra (punt geodèsic) |
3h 25m |
6,60 km |
1.557 m |
|
Cim Comanegra (creu) |
3h 30m |
6,70 km |
1.552 m |
|
Bassa de
Monars |
4h 15m |
8,40 km |
1.300 m |
Deixarem els cotxes al davant de la Bassa de
Monars. La Bassa de Monars (1.300 m) serveix per beure el bestiar que hi ha a
la zona. Es troba en un lloc molt bonic, on hi ha uns magnífics prats i la
vista és molt amplia, amb el Pirineu al fons. Començarem a caminar seguint la
pista forestal i arribarem al final de la pista.
En finalitzar la pista trobarem dos rètols
indicatius. Un d’ells ens indica la ruta a Maians (que no seguirem), mentre que
l’altre indica la ruta al Puig de les Bruixes i de Sant Marc. El camí cap a
Maians es desvia a l’esquerra (en direcció nord-est) i puja fins al Pla de
Serra. Aquest camí està indicat per marques verdes i vermelles (seria la via
per pujar directes al Comanegra). Nosaltres seguirem el camí que es desvia cap
a la dreta, en lleugera baixada, i que està indicat per senyals blanques i
grogues.
El camí baixa lleugerament durant uns metres,
endinsant-se en un bosc de roures i, més endavant, d’avellaners. Als 5 minuts
de passar els rètols trobem el que devia ser una font amb un abeurador.
Ara, tot el camí fins el Pic de les Bruixes
passa pel llindar del bosc i per tant entrarem i sortirem del bosc tot
alternant la passejada entre els arbres i petits prats de muntanya dels Rasos
de Monars. La vista sobre Monars (molts metres més avall) poc a poc es fa més
àmplia i arribarem a assolir una bona vista.
Poc a poc anirem guanyant alçada i ens anirem
apropant al pic de les Bruixes. Al arribar a uns abeuradors, el camí puja
sobtadament i sobrepassa el Pic per la vessant sud-oest tot seguint cap el Coll
de Sant Marc i el Puig del mateix nom. Hem d’anar amb compte en aquest punt ja
que les marques no semblen seguir una lògica…
Hem de sobrepassar el Pic de les Bruixes i girar
a l’esquerra ara ja amb la intenció de fer el cim. Tornarem a trobar algunes
marques blanques i grogues, algunes de grogues i blaves i marques verdes i
taronges, si veiem que ens porten cap el cim hem de seguir-les. El camí no té
pèrdua perquè el cim es veu perfectament, amb la seva forma piramidal, i només
cal seguir el sentit comú per arribar-hi però sembla que hi ha diferents
marques i això pot despistar una mica. Just abans de fer el cim hi ha un petit
prat i per fer el cim (tot i tenir-lo a tocar) haurem de fer una curta però
forta pujada. El cim és bàsicament un pas estret i llarg en el que hi ha un
pessebre on el camí és evident ja que es tracta d’una senda molt marcada.
Només cal seguir la carena per la senda que se’ns
presenta al davant. Algunes marques verdes i taronges ens ajudaran a seguir el
camí correcte que passa en algun punt per les fagedes que s’estenen a la
vessant nord.
Anirem avançant per la carena fins arribar al Pla de la Serra, es tracta d’una zona on el prat és més evident. Hem de seguir la carena fins al final del prat. Hem d’anar amb compte i no anar pel camí que baixa cap a la pista forestal on tenim el cotxe, per tant no ens hem de desviar cap a la nostra esquerra i estar atents ja que si notem que el camí fa baixada haurem de recular… El camí correcte el distingirem per unes fletxes taronges que comencen poc abans d’un freixe.
En pocs minuts passarem la zona coneguda com a
Jaça dels Xais (és una zona on s’hi està el bestiar especialment a l’estiu) i
una mica més enllà la fageda. Dins la fageda només cal que seguim les senyals
de pintura i que remuntem el fort pendent que hi trobarem. El pendent és fort
però curt i es fa sense problemes. El camí surt de la fageda i ens regala unes
magnífiques vistes, poc després s’hi torna a endinsar i el camí es torna
planer. Ja estem gaire be al cim del Comanegra, pocs metres més enllà trobarem
el punt geodèsic que assenyala la part més alta i uns metres a l’oest veurem la
creu que corona el cim.
Des d’aquí veurem perfectament la Bassa de
Monars. Naturalment no cal desfer el camí per tornar al nostre punt de partida.
Seguirem el camí i les senyals i baixarem directament pels prats de la falda
del Comanegra. No cal que ens preocupem gaire per trobar les marques que ens
indiquen el camí de baixada (senyals verds i vermells) ja que la bassa sempre
la tenim a la vista i per tant només cal buscar el camí que ens dicti el nostre
sentit comú.
Observacions: El
17 de juliol de 2004 (just fa 14 anys!) ja vàrem pujar al Comanegra, aquí podeu
veure la ressenya: http://maifemcim.blogspot.com/2004/07/comanegra-1558-m.html
El
Comanegra és el sostre comarcal de la Garrotxa i està a la llista dels 100 cims
de la FEEC.
Aquesta
ruta circular parteix de la Bassa de Monars i puja fins el pic de les Bruixes
tot travessant boscos de roures. Tot seguit, i resseguint la carena, passa per
prats de muntanya i fagedes fins arribar al cim del Comanegra per tornar pels
prats fins a la bassa de Monars.
Comanegra
i el Pic de les Bruixes son pics frontererers. El de Comanegra fa frontera amb
França mentre que el Pic de les Bruixes separa l’Alta Garrotxa de l’Alt
Empordà. Tot i no ser els cims més alts de la zona (el Montfalgars té una
alçada de 1.610 metres) presenten unes de les millors panoràmiques de la zona.
La vista al sud sobre la província de Girona o el Canigó al nord és digne de
contemplar. També podem albirar, des del Pic de les Bruixes, la costa francesa
i part de la plana del Rosselló.
Tota
la part inferior del recorregut (des de la finalització de la pista forestal
fins a gaire be el cim de les Bruixes) es fa per boscos. També una part del
tram entre el Pic de les Bruixes i el Comanegra transcorre per fagedes. Per
tant, tot i ser un tram on a l’estiu toca el sol de valent no ha de ser
especialment dur de fer a ple estiu.
Dinarem en algun restaurant de la zona. Tornarem a casa
als voltants de les sis de la tarda.
