dimecres, 18 de juliol del 2018

Pic de les Bruixes (1.390 m) i Puig del Comanegra (1.557 m)

Dimarts 17 de juliol de 2018

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Garrotxa.

Temps aproximat: 4 h 15 m (8,4 km)

Desnivell: 435 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada. Anirem en direcció a Vic, fent una parada a les 4 carreteres de Tona a fer el tallat. Després seguirem per la C-17 fins a Ripoll. A partir d’aquí seguim per la C-26 en direcció Camprodon i enllacem a la C-38 direcció Molló fins agafar a la dreta el trencall a Beget per la GIV-5223. Ara cal seguir aquesta carretera fins el poble de Rocabruna.

Per arribar a la bassa de Monars des de Rocabruna anirem en direcció a Beget. A uns 2 km de Rocabruna (i a uns 5 km per arribar a Beget) veurem una pista a la nostra esquerra. La pista fa una pujada suau i hi podrem veure un gran dipòsit de ciment. Hem de seguir aquesta pista durant uns 8 quilòmetres passant per l’Oratori de Can França (2,8 km) i Can França (3,7 km) i travessar una porta metàl·lica fins arribar a la Bassa de Monars (8 km)


Itinerari:

Localització

Temps

Distància

Alçada

Bassa de Monars

0h 00m

0,00 km

1.300 m

Fi de pista

0h 15m

0,90 km

1.250 m

Abeurador

1h 00m

2,50 km

1.300 m

Pic de les Bruixes

1h 50m

3,90 km

1.390 m

Pla de Serra

3h 00m

5,10 km

1.370 m

Fageda de la Jaça dels Xais

3h 15m

6,00 km

1.420 m

Cim Comanegra (punt geodèsic)

3h 25m

6,60 km

1.557 m

Cim Comanegra (creu)

3h 30m

6,70 km

1.552 m

Bassa de Monars

4h 15m

8,40 km

1.300 m



  
Deixarem els cotxes al davant de la Bassa de Monars. La Bassa de Monars (1.300 m) serveix per beure el bestiar que hi ha a la zona. Es troba en un lloc molt bonic, on hi ha uns magnífics prats i la vista és molt amplia, amb el Pirineu al fons. Començarem a caminar seguint la pista forestal i arribarem al final de la pista.

En finalitzar la pista trobarem dos rètols indicatius. Un d’ells ens indica la ruta a Maians (que no seguirem), mentre que l’altre indica la ruta al Puig de les Bruixes i de Sant Marc. El camí cap a Maians es desvia a l’esquerra (en direcció nord-est) i puja fins al Pla de Serra. Aquest camí està indicat per marques verdes i vermelles (seria la via per pujar directes al Comanegra). Nosaltres seguirem el camí que es desvia cap a la dreta, en lleugera baixada, i que està indicat per senyals blanques i grogues.


El camí baixa lleugerament durant uns metres, endinsant-se en un bosc de roures i, més endavant, d’avellaners. Als 5 minuts de passar els rètols trobem el que devia ser una font amb un abeurador.

Ara, tot el camí fins el Pic de les Bruixes passa pel llindar del bosc i per tant entrarem i sortirem del bosc tot alternant la passejada entre els arbres i petits prats de muntanya dels Rasos de Monars. La vista sobre Monars (molts metres més avall) poc a poc es fa més àmplia i arribarem a assolir una bona vista.

Poc a poc anirem guanyant alçada i ens anirem apropant al pic de les Bruixes. Al arribar a uns abeuradors, el camí puja sobtadament i sobrepassa el Pic per la vessant sud-oest tot seguint cap el Coll de Sant Marc i el Puig del mateix nom. Hem d’anar amb compte en aquest punt ja que les marques no semblen seguir una lògica…

Hem de sobrepassar el Pic de les Bruixes i girar a l’esquerra ara ja amb la intenció de fer el cim. Tornarem a trobar algunes marques blanques i grogues, algunes de grogues i blaves i marques verdes i taronges, si veiem que ens porten cap el cim hem de seguir-les. El camí no té pèrdua perquè el cim es veu perfectament, amb la seva forma piramidal, i només cal seguir el sentit comú per arribar-hi però sembla que hi ha diferents marques i això pot despistar una mica. Just abans de fer el cim hi ha un petit prat i per fer el cim (tot i tenir-lo a tocar) haurem de fer una curta però forta pujada. El cim és bàsicament un pas estret i llarg en el que hi ha un pessebre on el camí és evident ja que es tracta d’una senda molt marcada.



Només cal seguir la carena per la senda que se’ns presenta al davant. Algunes marques verdes i taronges ens ajudaran a seguir el camí correcte que passa en algun punt per les fagedes que s’estenen a la vessant nord.


Anirem avançant per la carena fins arribar al Pla de la Serra, es tracta d’una zona on el prat és més evident. Hem de seguir la carena fins al final del prat. Hem d’anar amb compte i no anar pel camí que baixa cap a la pista forestal on tenim el cotxe, per tant no ens hem de desviar cap a la nostra esquerra i estar atents ja que si notem que el camí fa baixada haurem de recular… El camí correcte el distingirem per unes fletxes taronges que comencen poc abans d’un freixe.


En pocs minuts passarem la zona coneguda com a Jaça dels Xais (és una zona on s’hi està el bestiar especialment a l’estiu) i una mica més enllà la fageda. Dins la fageda només cal que seguim les senyals de pintura i que remuntem el fort pendent que hi trobarem. El pendent és fort però curt i es fa sense problemes. El camí surt de la fageda i ens regala unes magnífiques vistes, poc després s’hi torna a endinsar i el camí es torna planer. Ja estem gaire be al cim del Comanegra, pocs metres més enllà trobarem el punt geodèsic que assenyala la part més alta i uns metres a l’oest veurem la creu que corona el cim.



Des d’aquí veurem perfectament la Bassa de Monars. Naturalment no cal desfer el camí per tornar al nostre punt de partida. Seguirem el camí i les senyals i baixarem directament pels prats de la falda del Comanegra. No cal que ens preocupem gaire per trobar les marques que ens indiquen el camí de baixada (senyals verds i vermells) ja que la bassa sempre la tenim a la vista i per tant només cal buscar el camí que ens dicti el nostre sentit comú.




Observacions: El 17 de juliol de 2004 (just fa 14 anys!) ja vàrem pujar al Comanegra, aquí podeu veure la ressenya: http://maifemcim.blogspot.com/2004/07/comanegra-1558-m.html

El Comanegra és el sostre comarcal de la Garrotxa i està a la llista dels 100 cims de la FEEC.

Aquesta ruta circular parteix de la Bassa de Monars i puja fins el pic de les Bruixes tot travessant boscos de roures. Tot seguit, i resseguint la carena, passa per prats de muntanya i fagedes fins arribar al cim del Comanegra per tornar pels prats fins a la bassa de Monars.

Comanegra i el Pic de les Bruixes son pics frontererers. El de Comanegra fa frontera amb França mentre que el Pic de les Bruixes separa l’Alta Garrotxa de l’Alt Empordà. Tot i no ser els cims més alts de la zona (el Montfalgars té una alçada de 1.610 metres) presenten unes de les millors panoràmiques de la zona. La vista al sud sobre la província de Girona o el Canigó al nord és digne de contemplar. També podem albirar, des del Pic de les Bruixes, la costa francesa i part de la plana del Rosselló.

Tota la part inferior del recorregut (des de la finalització de la pista forestal fins a gaire be el cim de les Bruixes) es fa per boscos. També una part del tram entre el Pic de les Bruixes i el Comanegra transcorre per fagedes. Per tant, tot i ser un tram on a l’estiu toca el sol de valent no ha de ser especialment dur de fer a ple estiu.

Dinarem en algun restaurant de la zona. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.