Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per
l’autopista C-32 (túnels) fins a enllaçar amb l’autopista AP-7. Un cop en
aquesta autopista, ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Médol
(tenen croissants de Nocilla....)
Després seguirem fins a la sortida 34 i anirem en direcció a Reus, Le
Borges del Camp i Alforja.
Seguirem per la carretera C-242 fins al desviament a la dreta, que
trobarem a l’alçada del coll d’Alforja, on agafarem la TV-7012 fins a Arbolí.
Aparcarem a la zona d’aparcament que hi ha a l’entrada del poble.
Itinerari: Sortirem de la zona d’aparcament i anirem
fins als rentadors (714 m) a la mateixa entra del poble.
Agafarem el carrer Trinquet i seguirem el PR C-87. Girarem a la dreta
pel carrer Sant Pau i el PR ens portarà fins al GR. S’acaba el carrer i es
converteix en un sender elevat sobre el riu Arbolí.
Deixarem a l’esquerra el PR que puja a l’ermita de Sant Pau i seguirem
pel GR que ja no abandonarem fins al poble de Gallicant.
Girarem a l’esquerra per un sender amb un empedrat en bon estat. El camí
s’enfila per la solana en sis llaçades i supera el cingle.
Veurem marges de pedra seca de gran alçada i vegetació de solana. El
camí s’allarga i es torna planer fins arribar al collet dels Colls.
Travessarem la pista i continuarem pel camí planer fins davant de
Gallicant (870 m), que tindrem uns 100 metres a l’esquerra. Ens acostarem a
aquest llogarret abandonat (despoblat després del 1939) i al cingle per
contemplar Siurana i la serra del Montsant.
Tornarem al GR i el seguirem fins a un camp de cereals. El voltarem una
vintena de metres pel marge dret del camp i un corriol puja per dins del bosc
fins al vèrtex geodèsic del puig de Gallicant (1.011 m)
Panoràmica espectacular de les muntanyes de Prades (Nord i Est), el mar
i les serres del Mestral (Sud), el Port (Sud-oest), vall del riu Siurana
(Oest), Montsant (Nord-oest).
Baixarem pel mateix camí fins passat el collet dels Colls, en que
deixarem el GR i agafarem un camí a la dreta, marcat amb una fita que ens durà
fins a Arbolí passant prop de l’ermita de Sant Pau.
Observacions: L’any
1975 es van traçar les primeres marques del GR-7, el pioner entre els senders
de gran recorregut de tota la Península. L’ascensió que proposem recorre un
tram d’aquest sender i assoleix el bell puig de Gallicant. A més, permet visitar
el llogarret abandonat del mateix nom, situat en un indret idíl·lic al
nord-oest de la comarca del Baix Camp.
El
boscós puig de Gallicant és la primera muntanya que, venint del sud, supera els
mil metres a les muntanyes de Prades. Està a la llista dels 100 cims de la
FEEC.
Dinarem
al Restaurant Les Brases de ca l'Olla a Vilaplana, Passeig de la Mussara, 8
tel.: 977 78 28 62.
Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.
(*) Els temps total de la caminada, inclou, a més de les aturades
habituals per esmorzar, fer fotos, etc. més d’una hora dedicada a collir
fredolics....
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem fins a
Cubelles per la C-32, parant-nos a fer el tallat a l’àrea de servei del Garraf.
Anirem fins a la plaça de l’estació de Cubelles on aparcarem.
Itinerari: Aquesta ruta comença a la plaça de
l’estació de Cubelles. Creuarem la via del tren per un pas subterrani i
agafarem l’Avinguda del Mediterrani. A la Plaça del Mar, on hi ha el monument a
Charlie Rivel, anirem pel carrer Mallorca fins al carrer Bruch. Més endavant,
els carrers Josep Tarradellas i Roses ens portaran al passeig Marítim.
A l’esquerra, la platja de Solimar de Vilanova. A la dreta, la platja
Llarga de Cubelles, amb dos espigons artificials. Després de creuar el riu
Foix, que desemboca al cap de Sant Pere, arribarem a la platja del Clot de Sant
Pere, en el mateix passeig Marítim.
En aquest punt, el passeig no passa de la categoria de projecte, i les
platges, plenes de pedres, no són les més òptimes per al bany. Darrera la
central tèrmica i uns antiestètics descampats. Un gran espigó, freqüentat per
pescadors, és el preludi de la veïna Cunit.
Com a curiositat, direm que aquest braç de roca és el punt més
meridional de la comarca.
Per completar l’itinerari visitarem els carrers cèntrics de la vila i
ens aturarem a fer el vermut en alguna terrassa.
Observacions: La
vila de Cubelles ha tingut una vida entretinguda. Els seus orígens es troben en
l’antic castell, esmentat l’any 1041 pel cavaller Gombau de Besora en el seu
testament. El terme que es formà més tard va ser incorporat a la Corona de
Catalunya i Aragó pel rei Jaume I l’any 1251. El municipi es crea per un
privilegi d’Alfons III, al segle XIV. El 1611, Cubelles i Vilanova es separen.
Quatre segles abans, la mateixa Vilanova s’havia format sota l’empara de Cubelles.
El
casal dels marquesos d’Alfarràs va ser edificat l’any 1675 a sobre mateix de
les restes de l’antic castell de Cubelles. És una edificació rectangular, de
tres pisos, i està adossada a una torre semicircular.
Es
té constància de l’existència d’una parròquia de Cubelles l’any 1154. L’actual
parròquia de Santa Maria és una construcció barroca del segle XVII. El
campanar, octogonal, és del 1765.
La
Cubelles actual té dos trets característics: la construcció de segones residències
i el record al millor pallasso de tots els temps: Charlie Rivel.
El
torrent de Santa Maria separa, en la seva part més baixa, els termes de
Vilanova i Cubelles. Més endavant hi ha la del Clot de Sant Pere. Entre les
dues desemboca el riu Foix i, en paral·lel, se situa el passeig Marítim. Tot i
que són més abundants a les zones rocoses, a la plana que envolta Cubelles
també es poden observar algunes aus marines colonials. S’alimenten de peix.
Bàsicament, l’espècie més abundant és el gavià argentat (Larus argentatus), gavina
blanca per sota i grisa per sobre. Com totes les gavines, té un punt vermell al
bec, que els polls piquen per demanar menjar. Davant l’estímul, els pares
regurgiten l’aliment. El
març-abril de 2019 es va acabar d’enderrocar la icònica xemeneia de la central
tèrmica de Foix, a Cubelles. Feia 175 m d’alçària. A la
part inferior hi ha ell Port de la Central o Dàrsena de Cubelles (https://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A0rsena_de_Cubelles) que era en realitat, d’on es
captava l’aigua per refrigerar els sistemes de la fàbrica. Està protegit per un
curiós espigó coronat amb dues fileres d’uns grans cons de formigó, com es pot
apreciar a la foto.
Es
tracta, sobretot de fer un passeig.
Tornarem
a dinar a casa.
Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.
Als confins del món o, més exactament,
a la part més austral del continent americà, s'estén una regió de fronteres
suspeses sobre les geografies del sud de Xile i Argentina: la Patagònia.
Una terra de perfils agrestos i de
planúries pentinades pel vent, travessades per la majestuosa serralada dels
Andes. Un paisatge indòmit i superb, entre les aigües del Pacífic i l'Atlàntic.
En aquests paratges, a cada vall, a cada plana desmesurada, a cada cim
inaccessible, a cada llac que plora rius fins l’oceà, a cada poble
fantasmagòric però viu, les llums canviants perfilen i amaguen els contorns
d'una natura extravagant.
Però no tot és paisatge, a la
Patagònia. Els pobles disseminats pel territori semblen records mig oblidats,
però les persones que allí hi viuen acullen al viatger amb tota hospitalitat.
Una altra realitat patagona tan interessant de viure com pot ser l’admiració de
cims i glaceres.
Patagònia és un paradís per aquells que
gaudeixen del subtil art de captar amb les seves càmeres la bellesa – i duresa
– dels entorns naturals i humans.
Patagònia
és immensitat.
Vasts panorames de cels infinits,
normalment carregats de núvols coreogràfics i colors intensos. Natura en estat
pur formada de muntanyes increïbles, valls sorprenents, glaceres vives i rius
impetuosos. Naturalesa vital amb fauna i vegetació adaptades a un ambient
extrem.
Patagònia
és vent i llum.
Elements sempre lligats a aquest
univers on el sol, quan es presenta, il·lumina boscos, aigües, cels i muntanyes
de granit, verticals com poques i fascinants com cap. Parets que canvien de
tonalitat amb les llums del crepuscle i de l'alba, reflectint-se en els llacs
cristal·lins per a delit dels ulls fotogràfics tenaços. És el premi a la
il·lusió, l'entusiasme i a la recerca del mirador perfecte.
Un racó del planeta amb molts espais
salvatges de fàcil accés, paradís per
als amants dels grans horitzons. Evidentment es requereix un mínim esforç
per poder apreciar tota la bellesa de l'entorn però les comoditats no falten
mai quan s'acaba la jornada, mèrit de la bona infraestructura local.
Els allotjaments del viatge estaran
situats en els millors enclavaments possibles per estar a prop dels punts
d'interès fotogràfic del recorregut i així no perdre el temps en desplaçaments
superflus.
El camp de gel patagònic
En el segle XXI, i després de més de 500 anys
d’exploració de tot el planeta, sembla increïble que encara existeixin llocs
que continuen sent un misteri pel món científic i desconeguts per a la majoria
de les persones. Però el meravellós és que això passa. Ja sigui pel seu difícil
accés, la seva extrema llunyania o pel clima, o per tot plegat, hi ha racons
del món que resten ignorats per a la majoria mentre ens acompanyen en el temps,
aliens a la resta del món, sovint donant un servei silenciós i vital per a la
conservació del medi ambient i de la salut del planeta.
És el cas del camp de gel Patagònic Sud, una
enorme massa de gel mil·lenari de 17.000 km quadrats, supervivent de la darrera
glaciació, ocorreguda a la Terra fa més de 20.000 anys i que es despenja a les
dues vessants dels cims andins. Mentre els seus rius de gel més coneguts cauen
del costat argentí, amb noms com Perito Moreno o Upsala, el costat xilè, al
qual cauen 42 de les seves 48 conques glacials, resta silenciós, expectant a
l’arribada ocasional d’uns pocs afortunats.
I la raó no és altra que la capriciosa
geografia de la zona austral de Xile, que dibuixa una estreta franja de terra
entre la serralada i el Pacífic i perforada per cents de fiords i canals.
Obres d’art naturals, que en el seu conjunt
representen la tercera reserva d’aigua dolça del món, sols per darrera de les
reserves trobades a l’Antàrtida i Groenlàndia.
*****************************
ITINERARI
*****************************
Dia
Data
Horari / Itinerari /Llocs / Visites a fer.
Hotels
1
16/11
05:45 – Aeroport de Barcelona. Facturar
bosses. Tràmits controls. Cafè.
08:00 - Vol UX7704G Barcelona – Madrid.
09:25 – Arribada a Madrid. Esmorzar.
11:05 – Vol AR1135A Madrid - Buenos Aires.
20:15 – Buenos Aires. Controls duaners,
recollir equipatges. Transfer hotel.
Buenos Aires – Visita a la ciutat: Teatro
Colón i Casal Català.
21:30 - Transfer aeroport.
23:55 - Vol AR1132A Buenos Aires – Madrid.
15
30/11
16:10 – Madrid.
20:30 - Vol UX7707G Madrid – Barcelona.
21:45 - Barcelona
Dia 1 - Dissabte 16 de
novembre: Vol Barcelona – Buenos Aires. Arribada a Buenos Aires, Allotjament a
l’hotel.
Sortida
amb avió des de Barcelona (amb transfer a Madrid) cap a Buenos Aires,
Argentina. En arribar a l'aeroport ens recollirà el transport per portar-nos a
l'hotel, on deixarem l'equipatge. Sopar i nit a l'hotel.
05:15
– Sortir amb taxi de Sant Boi fins a l’aeroport, terminal 1.
05:45
– Facturar maletes al taulell d’Air Europa / Aerolineas Argentinas.
08:00
– Vol UX7704G Barcelona – Madrid.
09:25
– Arribada a Madrid.
11:05
– Vol AR1135A Madrid - Buenos Aires.
20:15
– Arribada a Buenos Aires. Tràmits fronterers, recollir bosses. Trasllat a
l’hotel (ens estaran esperant a l’aeroport)
12:30
h: Barri de San Telmo - Plaça Dorrego – Fira d’Antiquaris. La fira de Sant
Telmo és la més famosa de Buenos Aires. Des de 1970 rep milers de persones cada
diumenge. La Fira d'Antiguitats de San Telmo és un veritable festival de
carrer. Cada diumenge rep prop de 10 mil persones, entre elles molts turistes
estrangers. Funciona des de les 10 del matí fins a les cinc de la tarda. Millor
anar-hi al matí, menys gent. https://www.buenosaires123.com.ar/ferias/san-telmo.php
17:30
h: Café Tortoni (berenar) http://www.cafetortoni.com.ar/en/
Sabies que al Cafè Tortoni Carlos Gardel tenia sempre una taula reservada per a
ell, lluny de la vista dels seus admiradors? D'acord amb el poeta Enrique
Cadícamo, era la que es trobava al costat dret del saló al costat de la
finestra entrant per Rivadavia. Has sentit parlar de la llet merengada, més
enllà de la cançó de Maria Elena Walsh? El Tortoni és un dels pocs llocs a
Buenos Aires on encara es pot demanar aquest gelat de llet que prenen els
habitants de la Ciutat des de fa més d'un segle.
18:30
h: Hotel.
El
passeig, en total és de 14 km i si el féssim sense aturades, estaríem unes 3 h
30 min
20:30
h: Sopar Restaurant Rufino de l’Hotel Mio, Avd. Presidente Manuel Quintana, 465
- http://rufinoargentino.com/index.html
a 30 minuts a peu des de el nostre hotel.
Dia 3 –
Dilluns 18 de novembre: Vol Buenos Aires - El Calafate - Transport El Calafate
– El Chalten (Hotel) – Festiu a l’Argentina: Dia de la sobirania nacional.
Ens
llevarem, ben d’hora, ben d’hora (hem d’estar a l’aeroport a les sis del
matí...
07:45
h: Vol AR1846T Buenos Aires – El Calafate.
11:00
h: Arribada a El Calafate. Recollida dels equipatges i trasllat amb transport
privat fins a El Chalten.
Ens
dirigirem cap a El Chalten, un petit i pintoresc poble al peu del Fitz Roy, fent
una parada a la mítica estància La Leona,
famosa per haver allotjat a Butch Cassidy i Sundance Kid. Per aquest territori
va passar Charles Darwin (en total tres hores de trajecte, més el temps de les
fotos, la darrera vegada que hi vàrem ser vàrem trigar cinc hores....) Aquí
dinarem quelcom. http://www.hoteldecampolaleona.com.ar/portada.html
El
trajecte transcorre per l'estepa Patagònica recorrent uns 220 Kms. En la
província argentina de Santa Cruz, a l’extrem nord-oest del “Parque Nacional de
los Glaciares”, el Fitz Roy (3.405 m) i el Cerro Torre (3.133 m) s’alcen altius
damunt els infinits mar de glaç. La seva silueta retallada sobre el cel, és un
reclam ineludible pels escaladors més intrèpids, que somien en trepitjar els
seus cims. També són un imant pel afeccionats al senderisme, que es complauen
observant-los des de un pla més horitzontal, tot gaudint d’algunes de les rutes
de trekking més valorades i espectaculars que existeixen en tot el planeta.
El
jove poble de El Chalten, fundat a l’any 1985, és la porta d’entrada a aquest
paradís, en el que amb tant sols quatre hores de caminar ens portaran a
llacunes cobertes d’icebergs i flanquejades per colossals gratacels granítics.
Per a més informació: www.elchalten.com A
l’arribar a El Chalten farem una parada a l'oficina del Parc on obtindrem
informació sobre totes les caminades que volem fer. Tot seguit anirem al nostre
hotel: Hotel Destino Sur http://www.hoteldestinosur.com/
(Hem de comprar dinar per demà passat.)
A
la tarda farem la primera excursió per estirar les cames:
Dia 4 –
Dimarts 19 de novembre: El Chalten – Mirador Cerro Torre (Desnivell acumulat: 233
m – 9,2 km – 3 h 30 m)
Aquest
dia visitarem al matí el poble de El Chalten:
La botiga de l’Ivo Domènech.
El centre d’informació del parc, a
l’entrada al poble.
Dinarem
al restaurant La Oveja Negra, Avd. San Martín, 780, molt proper a l’hotel.
A
la tarda farem una caminada fins els miradors del Cerro Torre.
Per
fer això recorrerem la vall del Cerro Torre, per on corre el riu Fitz Roy (que
neix a la llacuna Torre) i acaba al
poble. És un sender una mica més llarg i amb més desnivell que el sender al
Chorrillo del Salto del dia anterior.
Hem
fet aquesta excursió per la tarda, doncs al matí ens ha plogut, i hem hagut de
modificar els nostres plans inicials.
Si
es disposa de tot el dia i segons les condicions meteorològiques, es pot
arribar a la llacuna Torre, mirador natural de la glacera i del Cerro Torre.
Sens dubte una experiència única que a més, ens permetrà admirar el frontal de
la glacera a pocs metres de distància. El color i el marc natural són
senzillament inoblidables.
Aquesta
llacuna tancada entre morrenes generalment amuntega blocs de gel que es
desprenen de la glacera Grande, que cau en el seu extrem Oest. L'impressionant
grup d'agulles del Cerro Torre, amb els seus esvelts 3.128 m. d'alçada,
emmarquen el paisatge. Es poden recórrer les rodalies de la Llacuna Torre amb
vistes al Cerro Solo i Glacera Adela. Si tenim ganes, ens podem arribar fins al
Mirador Maestri (entre anar i tornar: 4 km, 1 h 30 m, 200 m de desnivell
acumulat, tot inclòs en el total de l’encapçalament)
Cap
al tard tornarem a El Chalten. Sopar al restaurant de la Hosteria Rancho
Grande, al costat de l’hotel.
Dia 5 –
Dimecres 20 de novembre: El Chalten – Cerro Fitz Roy – Laguna de los Tres 1.201
m. (Desnivell acumulat: 956 m – 23,4 km – 10 h 30 m)
Començarem
les caminades, la primera cap als miradors del Cerro Fitz Roy i la Laguna de
los Tres.
Arribarem
a la llacuna Capri (2 hores), des
d'on la vista del Fitz Roy i les seves glaceres és una postal única.
Continuarem cap al nostre primer objectiu, el campament Laguna Capri.
Llacuna Capri
Es
camina pel sender que voreja el Riu de las Vueltas fins als primers miradors
del Cerro Fitz Roy fins a arribar al Campament Base del Fitz Roy, anomenat Rio
Blanco (4 hores aprox. entre anar i tornar)
Des
del camp base, els que ho desitgin, i si les condicions de clima ho permeten,
pujarem a la llacuna de los Tres, un
dels llocs més espectaculars del parc amb increïbles vistes al Fitz Roy i totes
les agulles granítiques del seu entorn (2 hores 30 m des de la llacuna Capri)
amb una exigent pujada d'aproximadament una hora i mitja que ens portarà fins a
un dels miradors més espectaculars del Parc: La Llacuna dels Tres situada a 1.201
m
El
Fitz Roy i les seves agulles s'eleven verticalment davant nostre envoltades de
glaceres. El Fitz Roy és considerat una de les tres muntanyes més espectaculars
del món, juntament amb el Pic Alpamayo a
Perú i el K2 al Karakorum.
Si
fem tot el recorregut, en total són unes 9 h 30 m, 950 m de desnivell acumulat
i 23,4 km, tot i que nosaltres hem trigat prop d’onze hores per les diferents
parades a veure el Fitz Roy.
Al
vespre tornarem al nostre allotjament a El Chalten. (Comprar menjar per dinar
demà i reservar taula per sopar demà.)
Soparem
al restaurant la Maffia, San Martín 76-99 – El Chalten (fer reserva prèvia)
Dia 6 - Dijous
21 de novembre: El Chalten – Miradores de los Condores i de las Aguilas - El
Calafate (3 h – amb parada per dinar inclosa - 6,1 km - 170 m de desnivell
acumulat)
Comprarem
unes “empanades” per dinar i anirem a fer una caminada als miradors de “Los
Cóndores y las Aguilas” (3 h – amb parada per dinar inclosa - 6,1 km - 170 m de
desnivell acumulat)
El
camí comença des de el Centre de Visitants del Parc, a l‘entrada del poble.
El Calafate ésun bonic poble situat al costat del Lago Argentino. Situat a 400 metres sobre
el nivell del mar és una pintoresca vila turística.
Nota: Quan un viatja a la
Patagònia fa uns plans, però la climatologia sovint t’obliga a modificar-los.
És el que ens va passar a nosaltres. Teníem previst de fer aquesta excursió,
però la hem deixat per a la propera vegada que hi anem...
El Chalten – Loma del Pliegue Tumbado (Desnivell acumulat: 925 m –
18 km – 7 h)
Al matí, ben
d’hora, ens acomiadarem del poble del Chalten i ens arribarem a la Loma del Pliegue Tumbado.
Aquest turó,
situat al Sud del Riu Fitz Roy tancant per aquest costat la Vall del Torre,
ofereix algunes de les panoràmiques més belles sobre el conjunt de muntanyes de
la zona, incloent el Fitz Roy, el Torre i les seves valls i glaceres.
Opcionalment,
podrem triar entre pujar als miradors intermedis de la muntanya (situats a uns
900/1.000 m d'altura), o intentar arribar al cim, que es troba a 1.500 m.
d'alçada, amb 925 m de desnivell sobre El Chalten.
La caminada
travessa estepa, matoll i bosc, arribant a les tarteres d’alçada de la
muntanya. Des del cim podrem veure tant el Cerro Fitz Roy com el Torre;
l'impressionant vall de glaceres que hi ha entre tots dos i les muntanyes
elevant-se des dels Gels Continentals. (7 h aprox)
Dia 7 –
Divendres 22 de novembre: El Calafate - Glaciar Perito Moreno
Dedicarem
el dia a veure una de les meravelles naturals: El Perito Moreno.
Després
d'esmorzar sortirem cap a la península de Magallanes, àrea on es troba el famós
Glaciar Perito Moreno dins del “Parque de los Glaciares”. Seguirem la carretera
que bordeja el Lago Argentino (80 km) des de El Calafate, travessant l'estepa
fins arribar a la glacera Perito Moreno. Aquesta glacera descendeix des del
camp de gel Patagònic, una gran capa de gel de 22.000 km2, que és la tercera
àrea glacial més gran del món després de l'Antàrtida i Groenlàndia.
Primer farem el "mini-trekking" per damunt la glacera i potser prendrem una copa de whisky acompanyat de gel mil·lenari, una tradició que es va instaurar fa més de 40 anys.
Després el
veurem des de els seus miradors i passarel·les que porten fins al front de la glacera
(hi ha aproximadament 5 km de passarel·les), amb les seves parets de 70 metres
d’alçada. Veurem la glacera des de diferents vistes mentre les constants
ruptures i caigudes de immensos trossos de gel amb un soroll característic.
Dia 8 –
dissabte 23 de novembre: El Calafate – Navegació Lago Argentino.
Navegació
de dia complet, el recorregut abasta el braç nord del Llac Argentino, recorrent
les glaceres Spegazzini i Uppsala, entrant en les badies que aquests conformen
i també incloent la navegació en el cordó de blocs de gel situat a uns 20 km. de
la glacera Upsala.
Ens
recolliran a l'hotel per emprendre el recorregut de 47 km. fins a Punta Bandera
a on salpa el vaixell. La primera part del recorregut es travessa la Boca del
Diable, la part més estreta del llac, per després dirigir-se al Canal Upsala i
Canal Spegazzini en on es poden apreciar al final de cada canal les respectives
glaceres.
La
navegació transcorre entre espectaculars blocs de gel d'enorme grandària i
variades formes. Des de l’embarcació es podrà veure, entre d'altres, les
Glaceres Upsala i Spegazzini, la més gran i la més alta respectivament entre
totes les glaceres del Parc Nacional. L’excursió inclou el dinar.
Al
tornar farem una volta per la llacuna Nimez, interessant reserva d’aus a El
Calafate i un passeig pel carrer principal.
Dia 9 –
Diumenge 24 de novembre: El Calafate – Puerto Natales - P.N. Torres del Paine.
A
primera hora del matí sortida amb bus de línia regular cap a la frontera de
Xile. Durant el trajecte podrem gaudir de precioses vistes que ens ofereix
l'estepa Patagònica. Aquest trajecte dura unes 4 h. Arribada a l'encreuament de
la frontera entre Xile i l'Argentina anomenada pas ''Cancha Carrera / Cerro
Castillo'' .Tràmits fronterers. A Xile no està permès entrar cap tipus de
menjar vegetal (Fruites, fruits secs, etc)
Creuarem
la frontera entre l’Argentina i Xile pel lloc de Cerro Castillo i anirem fins a
la ciutat de Puerto Natales.
Agafarem
els 4x4 de lloguer. (Comprar menjar
dinar per dos dies i bidons de lloguer amb combustible, dins del parc no hi ha opció de carregar-ne pels cotxes.)
Sortirem
amb els vehicles de lloguer cap al Parc Nacional Torres del Paine, a la
Patagònia Xilena. El recorregut és espectacular i les vista sobre el massís del
Paine encara més.
La
frontera entre Xile i l’Argentina és la tercera més llarga del món i es pot
franquejar, per via terrestre, a través de més d’una dotzena de passos que
impliquen travessar la imponent serralada dels Andes (hi ha alguns passos tan
estrets que només es poden superar amb moto o amb cavall o a peu....). La
experiència resulta inoblidable.
En
aquest trajecte, pararem a berenar a Cerro Castillo. Cerro Castillo és un petit
poblat de no més de 500 habitants, que se situa 60 km. al nord-oest de Puerto
Natales i és l'última localitat abans de l'ingrés al Parc Nacional Torres del
Paine. L'economia local es basa en la ramaderia i, pel que fa als seus
atractius turístics, destaquen les construccions que daten de principis de
segle XX i que van pertànyer a l’antiga estància Cerro Castillo. A l'estiu i
primavera es realitzen activitats culturals tradicionals.
Continuarem
cap al Parc Nacional Torres del Paine, nomenat per la UNESCO Patrimoni de la
Humanitat.
Paine,
blau en maputxe, mot que fa referència a la brillantor maragda de les glaceres.
Els cims treuen el cap per sobre de la boira que cobreix a primera hora el Seno
Última Esperanza, batejat pel navegant Juan Ladrillero, deprimit per no trobar
la sortida a l’estret de Magallanes, dins del immens laberint de fiords, al
segle XVI.
Hi
ha moltes publicacions internacionals que han destacat en algun moment les
Torres del Paine com un dels millors paisatges del món, i amb raó. Les seves
peculiars formacions i l’alternança entre llacunes, prats, boscos i glaceres no
té cap mena de comparació possible.
El
Parc Nacional de les Torres del Paine, un dels parcs amb més reputació del
continent sud-americà, recentment votat com la vuitena meravella del món per
més de cinc milions de persones, en el portal Virtual Tourist. Ja sigui a peu,
en alguna de les seves múltiples rutes de senderisme, o en cotxe, qualsevol
visita a aquesta reserva de la biosfera, permet gaudir de la bellesa i espectacularitat
dels seus paisatges.
Meravelles
de la natura com les famoses Torres del Paine, tres moles verticals de granit,
perfectament alineades que fan les delícies d’excursionistes i escaladors de
tot el món, o els Cuernos del Paine, un macís coronat amb roques de sediment de
color més fosc, que semblen dibuixar un barret damunt dels seus cims.
Entrarem
al parc per la porteria Llacuna Amarga. Des de aquest lloc s’obté una
panoràmica sublim del conjunt, amb la llacuna Los Flamencos en primer pla. Ens
acompanyaran incomptables guanacs – els típics camèlids patagònics -, guineus
i, al cel, el vol del còndor.
Arribarem
al capvespre al Refugi Torre Central (https://torresdelpaine.com/alojamiento/refugio-torre-central-refugio-torre-norte-camping-torres/
), amb sort, durant aquesta segona part del trajecte o l’arribada al refugi,
podrem assistir a l'espectacle de la posta de sol en aquest lloc màgic. Sopar i
descans. Trajecte total per carretera: unes 5 hores aproximadament incloent la
parada a Cerro Castillo.
Dia 10 -
Dilluns 25 de novembre: P.N. Torres del Paine: Descoberta.
Com
ja ens va passar un dia a El Chalten, a la Patagònia “el hombre propone y la climatologia dispone”. Ens hem llevat amb un
dia plujos que no feia aconsellable fer l’ascensió prevista per aquest dia al
Mirador de las Torres del Paine, i que malauradament hem hagut de deixar per un
altre viatge, doncs els dies següents teníem altres coses previstes com ara la
navegació pel llac Grey ja pagada.
Hem
dedicat el dia a fer un recorregut amb els 4x4, aturant-nos als següents llocs,
entre d’altres:
Salto
Grande.
La
següent parada la farem a la Hosteria Pehoé, on farem un cafè i admirarem els
Cuernos del Paine i el Llac Pehoé. Situat 145 km. al nord de Puerto Natales i
és un bell llac que presenta un vista impressionant dels Cuernos del Paine. Les
seves aigües de color verd on en ocasions es reflecteixen les muntanyes.
Seu
Administrativa del Parc amb el seu museu. (hem dinat en una bonica glorieta
damunt el llac Toro i dins la seu del parc, en la que ens han deixat estar,
doncs seguia plovent...)
Puesto
Serrano (entrada al parc)
Mirador
damunt Pueblito Rio Serrano.
Per
després tornar tranquil·lament al nostre refugi.
Ascensió al Mirador de las Torres
del Paine.
Excursió d’unes
9 hores, 18 km i 900 m de desnivell. Dia dedicat a una de les caminades
clàssiques i més espectaculars del Parc: el sender a les Torres del Paine.
Després de
l'esmorzar, ens dirigirem on comença el nostre trekking, el pàrquing de la
Hosteria Las Torres, des d’aquí començarem a caminar remuntant la muntanya
Almirall Nieto, i la vall del Riu Ascensio. Després d'una caminada d'una hora
arribarem al refugi Chileno, situat a la vall.
Un sender que
travessa el bosc ens portarà al campament base de les Torres, on els
muntanyencs, esperen les condicions climàtiques adequades per poder escalar les
verticals parets de 900 m de desnivell.
El sender ens
conduirà al mirador de les Torres, situat a 1.040 m. Un espectacular amfiteatre
natural al peu de les torres de granit, que arriben als 2.800 m d'altura.
Retorn pel mateix camí.
Dia 11 –
Dimarts 26 de novembre: P.N. Torres del Paine: Visita al parc incloent el llac
i la glacera Grey, el llac Pehoé, los Cuernos del Paine, etc.
Esmorzarem
i sortirem del refugi amb els 4x4 sobre les vuit del matí.
Anirem
directes a l’Hosteria Grey a l’altre costat del parc. Hi hem de ser a les 9 del
matí.
El llac i la glacera Grey, a l’oest del parc, són la cirereta del
parc. Es caracteritza per les seves formacions rocoses, en què destaca la
coloració grisenca de l'aigua. Es calcula que la seva profunditat arriba als
500 m i des d'aquí es poden observar els enormes blocs de gel que cauen a
l'aigua, en un bell espectacle. Navegarem fins al peu de la glacera, entre
gegantins blocs de gel.
De
la glacera es desprenen contínuament blocs de gel blaus que cauen al llac i
naveguen empesos pel vent amb rumb sud.
Glacera Grey. Amb 70 m. d'alçada i 25 Kms de llarg,
se situa a la riba del Llac Grey per on naveguen les grans masses de gel que es
desprenen amb certa periodicitat. És l’única del camp de gel que cau terra
endins en el costat xilè. Podrem comprovar que, mercès a la força indòmita de
la natura, guanacs i guineus corren lliures.
Tindrem
un altre dia inoblidable, dedicat a visitar la vall del Llac Grey, amb vista a
les glaceres que baixen del Camp de Gel Sud. Entre elles destaca l'imponent
Glacera Grey d'aproximadament 300 km quadrats d'extensió i 25 Kms de llarg.
Aquesta glacera, ha experimentat un notable retrocés els darrers anys, i
actualment, es troba dividia en tres braços que aboquen al llac Grey per
separat.
A
la tornada farem una caminada d'uns 30 minuts (anar i tornar) seguint el sender
ens portarà al a un impressionant mirador des del qual es domina tot el llac,
la glacera i les muntanyes que emergeixen a l'oest del Camp de Gel.
Tornarem
i dinarem quelcom a la zona de pic-nic (sota la pluja....) i ens refarem amb
quelcom calent al bar de la Hosteria Grey.
Després,
amb els 4x4 tornarem per la pista per on hem vingut.
Seguirem
el nostre recorregut i ens aturarem per veure novament el Salto Grande del Riu Paine. Es troba al riu Paine i és el seu major
salt d'aigua, que desguassa el llac
Nordenskhold dins el Parc Nacional Torres del Paine. El seu entorn es
caracteritza per la vegetació verda i formacions rocoses.
Dia 12 –
Dimecres 27 de novembre: P.N. Torres del Paine – Laguna Azul – Estancia el Lazo
– Puerto Natales.
Al
matí sortirem del refugi amb els 4x4 i anirem a la Laguna Azul. Aparcarem i farem una curta caminada pel costat del
llac, fins arribar al punt on, amb una mica de sort (aquest cop podem dir que
hem tingut molta sort), tindrem una bonica i exclusiva vista de les Torres del
Paine i ens acomiadarem d’elles.
Sortirem
del Parc i anirem a dinar a la estància
El Lazohttp://www.estancialazo.com/es/
(on dinarem un asado al seu “quincho”) situada prop del Llac Toro. És el llac més gran de la regió, amb una extensió de 202
mt² i uns 320 m de profunditat. Compta amb diverses penínsules on es poden
observar variades espècies de vegetació i animals.
Per
arribar a Puerto Natales passarem pel costat de la llacuna Figueroa (a la dreta de la Ruta 9 Norte) lloc estratègic
quan va estar a punt d’esclatar la guerra entre l’Argentina i Xile a finals
dels anys setanta del segle passat. Per aquest motiu s’hi poden veure uns
cartells que adverteixen de la presència de mines.
És
una petita llacuna envoltada de vegetació, on habita gran quantitat d'aus. Les
aigües són tranquil·les pel que es pot practicar la pesca esportiva. A més, des
d'aquest punt es pot accedir per via terrestre fins a la Glacera Pío XI del
Parc Nacional Bernardo O'Higgins.
Un
efecte més dramàtic va ser la tala indiscriminada que van efectuar els pioners
al seu dia, amb intenció d’ampliar les pastures per al bestiar. D’aquí
l’escassetat de bosc i la tristor de la pèrdua soferta en un incendi el
desembre de 2011.
Estarem
a 45 km. de Puerto Natales seguint la Ruta 9 Nord.
Puerto
Natales és, des de sempre, la població porta d’entrada a les Torres del Paine.
Encara que el trànsit es deixa sentir més ara que quan hi vàrem ser per primer
cop a l’octubre de 1997, continua conservant l’aire pioner, amb les casetes de
fusta folrades de zinc per lluitar contra el vent.
Un
dels comerços més interessants a Puerto Natales és el de Míriam Parra i els seus lapislàtzuli, al carrer Carlos
Bories, 228.
La
botiga taller del Árbol és adequada per comprar-hi artesania feta amb fusta i
joieria, carrer Eberhard, 360, mentre que a El Toque Campero hi venen
“bombines” per beure mate i altres equipaments imprescindibles en la vida del
gautxo de la regió, carrer Eberhard, 148.
Soparem
a la Pizzeria Mesita Grande, al c/. Arturo Prat, 196 (cantonada amb la Plaza de
Armas)
Hotel
Costa Australis. Tel (+ 56) 61 41 16 42. https://www.hotelcostaustralis.com/
al seu bar podrem tastar el famós pisco sour i els famosos vins xilens.
Dia 13 –
Dijous 28 de novembre: Puerto Natales - El Calafate – Buenos Aires.
Al
matí (7:30 h), agafarem l’autobús de línia regular. Tornarem a travessar la
frontera per Cerro Castillo (Xile) i Cancha Carrera (Argentina) i anirem a El
Calafate.
A
El Calafate ens esperaran a la terminal d’autobusos i ens portaran a l’aeroport
i agafarem un avió a Buenos Aires.
Vol
AR-2869Q. Sortida a les 16:25 h.
20:20
h.: Arribada a Buenos Aires, trasllat a l’hotel, sopar i dormir.
Dia 14 -
Divendres 29 de novembre: Buenos Aires – Madrid.
10:15
h: Teatre Colón http://www.teatrocolon.org.ar/es
visites guiades de 9 a 17 hores, sortides cada 15 min, durada de la visita: 50
min. Compra d’entrades: Paseo de los Carruajes, entrant per Tucumán 1171.
11:15
h: Anirem tot passejant, fins al Casal de Catalunya. Es pot aprofitar per fer
compres de darrera hora.
16:00
h: Tornada a peu a l’hotel amb para (com no) per fer el darrer cafè al Café
Tortoni i amb un petit ensurt sense conseqüències, mercès a que les companyes i
companys del grup anàvem sempre vigilants (a la ciutat de Buenos Aires, és
important extremar les mesures de protecció per evitar possibles robatoris,
molt freqüents, sempre hi ha algun delinqüent a l’aguait i no podem dissimular
que som turistes. Es recomana dur sempre les bosses i/o motxilles al davant i
ben agafades i vigilar-nos els uns als altres)
18:00 h: Estona lliure a l’hotel.
20:00 h:
Trasllat a l’aeroport. Cal anar-hi amb força temps d’antelació a la sortida del
vol, el trànsit és caòtic a la ciutat i l’aeroport encara més caòtic
23:55 h:
Sortida vol AR-1132A – Buenos Aires – Madrid (surt amb més d’una hora de
retard, degut a la intensa pluja que ha caigut al migdia sobre la ciutat i que
ha inundat dos fingers)
Dia 15 –
Dissabte 30 de novembre: Madrid – Barcelona.
16:10 h:
Arribada a Madrid.
20:30 h:
Vol UX7707G - Madrid – Barcelona.
21:45 h:
Arribada a El Prat. Teníem un somni i el vàrem seguir!
“La nostra destinació no és mai un lloc, sinó una nova forma de
veure les coses”
NOTES SOBRE EL VIATGE:
Documentació:
Passaport
en vigor, amb una validesa mínima de 6 mesos a la data de tornada del viatge.
Fer fotos al
mòbil del passaport, DNI i bitllets d'avió. Poden resultar molt útils en cas de robatori
o pèrdua.
Documentació de viatge:
Còpia de l'itinerari en el qual es detalla el recorregut de cada dia, llocs a visitar, hotels amb telèfon i adreça,
noms de corresponsals i telèfons, etc. Deixar una
còpia a casa per a estar localitzats.
Maletes:
L'equipatge màxim és de 20
Kg. per persona en viatges d'avió classe turista i 5 Kg. com equipatge de mà en
l'interior de l’avió. Dur bosses i no maletes dures.
Moneda:
Argentina: Peso argentí: 1 euro = 48,3
Pesos argentins a 29/06/2019 – 63,96 Pesos argentins a 17/10/2019. 65,76 a 12/11/2019.
Xile: Peso xilè: 1 euro = 771,64 Pesos
xilens a 29/06/2019 – 794,15 Pesos xilens a 17/10/2019.
No hi ha cap vacuna obligatòria. Es
recomana la vacuna antitetànica.
Per aconseguir la Targeta Sanitària
Internacional, trucar al nº. 901 16 65 65. Si teniu alguna mútua, pregunteu
quines cobertures us donen i on heu de trucar en cas de necessitat.
L’assegurança que portem de l’agència també ens cobreix bastantes coses.
Els
majors de 65 anys han de dur un certificat mèdic per poder fer el trekking del
Perito Moreno.
Equipatge aconsellat:
Anorac.
Banyador (alguns hotels tenen spa....)
Bastons de trekking (recomanables) amb
calces per les puntes.
Botes de trekking o calçat resistent a
l'aigua (tipus Goretex) per a les caminades i calçat de recanvi tipus
esportives.
Càmera de fotografiar.
Capell (barret o gorra)
Capelina o impermeable, paraigües.
Carregadors de: Mòbil, càmeres de
fotografiar, tauleta,...
Cartera per a dur els documents i el
diners.
Folre polar o jersei fi, folre polar
gruixut o Polartec 200.
Gorra de llana.
Guants.
Jaqueta impermeable transpirable
(tipus Goretex)
Jersei.
Llanterna frontal amb bateries de
recanvi.
Malles tèrmiques.
Medicació personal (incloure pomada
per torçades i cops)
Mitjons: 3/4 parells gruixuts.
Motxilla de dia per a efectes
personals.
Navalla suïssa (als vols, dur-la a la
maleta per embarcar)
Pantalons de trekking.
Pantalons impermeables transpirables
(de tempesta)
Passamuntanyes de folre polar o llana,
mocador per al coll (Buff)
Protecció solar i labial alta.
Samarretes tèrmiques - thermastat,
Polartec ...
Taps orelles (al refugi poden ser
útils...)
Targetes de memòria de la càmera de
recanvi.
Tauleta.
Ulleres de sol amb filtre UV per a
alta radiació solar.
Entre els medicaments que convé dur
estan:
oAnalgèsics per als refredats i la
febre (Paracetamol...)
oAntidiarreics (Fortasec, Taguinol).
oPomada antiinflamatòria.
oTiretes.
Electricitat:
220 volts. A la majoria d’hotels, els
endolls són de tipus americà, no compatibles amb els nostres. Molts Smartphones
porten a la caixa, adaptadors per diferents tipus d’endoll, es recomana
portar-los.
Telèfon:
Per a trucar a Espanya marcar 00 + 34 + nombre desitjat. Evitar trucar des
dels hotels perquè cobren una comissió elevada.
Dur el telèfon mòbil apagat durant el dia (o en mode avió), aprofitar el
WI-fi dels hotels i en cas de portar-lo connectat per poder rebre trucades,
anular la transmissió de dades (per les trucades entrants també es paga....),
la factura del telèfon podria sortir més cara que el viatge....!!!!
Aquest
viatge alterna visites turístiques, dies de caminades amb altres de navegació
en vaixell o trajectes per carretera. La durada de les caminades també varia
entre uns dies i uns altres, el que permet una bona adaptació al clima i una
bona recuperació física.
Les
marxes són per senders i camins de muntanya mitjana, amb altitud moderada i
sense dificultats tècniques especials. En ocasions, el terreny pot ser humit i
relliscós, i en altres, pedregós. Per tant, es tracta d’itineraris que
transcorren per senders en bon estat, sense dificultats tècniques destacables.
Cal
que estigueu en bona forma física i hagueu vingut al màxim de sortides
possibles, de les que farem al llarg de l’any 2019.
Un
altre factor a tenir en compte és la climatologia. Per la seva situació
geogràfica, podem trobar bruscs canvis en les condicions meteorològiques, que
poden dificultar la marxa. En funció d’això, es poden canviar l'ordre de les
excursions i caminades o suspendre alguna de les activitats quan el clima o
altres impediments ho justifiquin, a favor de la seguretat dels integrants del
grup.
Apunts de botànica
L’Eduard
ha fet aquest quadre i junt amb la imatge que ajuden a poder distingir
diferents Nothofagus de la Patagònia (ara caldria tornar-hi i
comprovar-ho...)
Coger:Mai li digueu a un
argentí que vas a "coger"
alguna cosa. I quan dic mai, és mai. “Coger” a l’Argentina és sinònim de tenir
sexe, no d’agafar alguna cosa, així que penseu-lo dues vegades abans de dir-ho
si no voleu que us mirin malament. Si esteu buscant un sinònim argentí de
"coger" en el sentit que ho fas servir habitualment, podeu usar
"agarrar".
Quilombo:En realitat, el
significat original de la paraula "quilombo" és un
"bordell", un lloc dedicat a la prostitució. Però amb el temps ha
acabat expressant un embolic, un desgavell, un rebombori. Per exemple, si vols
parlar d'una situació no massa organitzada pots dir "això és un
quilombo!".
Boludo:"Ser un
boludo" significa ser alguna cosa ximple, un neci o estúpid, però moltes
vegades es pot utilitzar paradoxalment per expressar cert afecte o companyonia
amb la persona a la que et refereixes. Per exemple, estàs parlant amb un amic,
li vols donar un consell i li dius "haceme caso, boludo".
Pibe:Com moltes altres
paraules, "pibe" és un terme d'origen italià i significa noi, nen o
jove. S'utilitza moltes vegades per cridar a algú amb qui t'uneix una relació
afectuosa. Per exemple: "Apúrate, pibe, tenemos mucho que hacer".
Viste:"Viste" és la
segona persona del pretèrit indefinit del verb "veure", però és molt
comú a Argentina utilitzada com falca a la fi de qualsevol frase. Significa
alguna cosa com "saps?" Exemple: "No podré ir esta tarde, viste?".
Dale:"Dale" és una
forma d'animar, d'arengar però també d'acceptació d'alguna cosa, de dir que si.
Un equivalent en altres països com Catalunya seria, per animar la paraula
"som-hi!" i, per acceptar la paraula "d’acord". Potser la
entengueu millor en aquest exemple: "Dale, no seas tan aburrido". Cloenda El problema de viatjar a la Patagònia és que acabes
de finalitzar el viatge i ja hi vols tornar... El segon problema és que queda una mica lluny... I el tercer és que sempre és un viatge car. La resta tot són avantatges. A partir d'ara viurem aquest viatge de manera
permanent, el recordarem, en parlarem, en tornarem a parlar... Quan això passa, és que t'has enamorat d'aquest
lloc!❤ Un company de feina de l'Argentina, davant de
la meva passió per la Patagònia, em deia: Es puro desierto, pura pampa,
pura nada entre la nada.... bah! Jo penso que l'important és viatjar sabent el que
succeeix en un país, aprendre del que es contempla i buscar interlocutors que
t'expliquin la realitat. La Patagònia,.... planes immenses, pulides per un
vent inclement, on solament creixen uns pocs arbustos grisos, secs com
filferros... Però també hi ha una Patagònia muntanyosa,
uns Andes amb pics llegendaris: Fitz Roy, Cerro Torre, Torres i Cuernos del
Paine... I glaceres úniques, i una Patagònia abocada al mar,
i una llum especial com a Puerto Natales, i un cel.... I tot plegat partit per una pista de ripio que es
perd darrere d'un cartell que diu: La Leona, o estancia El Lazo, o... Amb ramats de xais, de guanacos, de nyandus. La majoria de pobles sempre sembla que estiguin a
punt de sortir volant amb la propera ventada... I fred, pluja, neu, i més vent... És una terra de frontera, de frontera entre el
nostre món i un món màgic! A la Patagònia pots fer tres-cents seixanta graus
de volta sobre els teus peus sense deixar de contemplar en cap moment un
infinit paisatge erm que sembla inacabable. Inabastable. I el vent que bufa glops de soledat.
