diumenge, 9 d’octubre del 2022

Castell de Montsoriu (622 m)

Dissabte 8 d’octubre de 2022

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. 

Ubicació: Comarca de La Selva. 

Temps aproximat: 4 h amb la visita al castell inclosa (6,4 km) 

Desnivell: 390 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Girona per l’autopista AP-7. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny. 

Seguirem i sortirem més endavant per la sortida 11-Sant Celoni / Montseny i seguirem, en direcció nord, per la C-35 fins a Riells i Viabrea on agafarem la GI-552 fins a Breda. Passarem Breda i seguirem la mateixa carretera en direcció a Arbúcies fins al coll de n’Orri (236 m) on deixarem els cotxes. 

 

Itinerari: Començarem a caminar al Can Massaguer, una escola de natura i casa de colònies situada a 250 m de la creu de terme al coll de n’Orri, a la carretera GI-552 entre Breda i Arbúcies. La casa és a prop d’una sureda. Del davant de Can Massaguer surt un camí que ens condueix fins a l’era; abans d’arribar-hi continuarem ascendint fins a una pista ampla. La imatge del castell i els senyals verds i blancs que ens trobarem de tant en tant ens indiquen  la direcció que cal prendre. Durant una bona estona anirem seguint la carena fins una mica abans del pla de Talavera. En aquest punt, el nostre camí continuarà pel mig de la sureda. En aquest tram podrem observar que el bosc és més “madur”, les sureres són més grans i el sotabosc no és tant exuberant.

Continuarem la nostra excursió fins a arribar a un punt on el camí desapareix. Continuarem per una zona rocosa. Aviat tornarem a arribar a una pista. En aquest punt val la pena agafar un petit corriol, just davant nostre, que puja, enmig d’un alzinar, fins al peu de la muralla del castell de Montsoriu.











Un cop al castell podem fer una petita caminada de cinc minuts fins a la torre de les Bruixes, situada en un turó al costat  mateix i des d’on les vistes al conjunt són magnífiques. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castell-de-montsoriu-115744685 

Recorregut en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6341600dff308d050292119e 

 

Observacions: Ja vàrem pujar al Castell de Montsoriu el 5 de novembre de 2016, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2016/11/castell-de-montsoriu-649-m.html però no vàrem poder fer la visita guiada a l’interior, cosa que aquest cop si que farem.

 

Fàcil pujada al castell de Montsoriu des del coll de n'Orri, prop de Breda, la pujada es agradable casi sempre per dins de bosc de carrasques i sureres, això si, casi al 100x100 per pistes de terra, ben indicat a cada cruïlla que anem trobant amb rètols. Una vegada al castell, hi a una pista que circumval·la tot el recinte i que ens aproxima a la torre de les Bruixes o lo que queda d'ella, val la pena arribar-hi per les vistes que tenim cap a la vall d’Arbúcies sobre tot, la visita al interior del castell el recorregut es amb guia i dura 1'45 minuts aprox. El castell d'estil gòtic esta està en obres però es pot visitar completament.

 

Pujar al mil·lenari castell de Montsoriu mereix la pena només pel fet de gaudir de la magnífica vista que ens ofereix. Situada al cim d’un turó de més de 600 metres, al peu del Montseny i a tocar de les Guilleries, a cavall dels municipis d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, la fortalesa domina la vall de la Tordera i tot el corredor mediterrani de Girona a Granollers. Aquesta envejable situació va ser el que va portar a convertir-se en la seu militar dels vescomtes de Cabrera en el moment que aquesta nissaga era de les més poderoses del país i de la Mediterrània, al segle XIII. Actualment hi ha un nou al·licient: la possibilitat de reviure la història i la manera de viure a la Catalunya de l’edat mitjana visitant l’interior de la fortalesa, oberta al públic després de diverses campanyes arqueològiques i de complexos treballs de rehabilitació. https://www.montsoriu.cat/home/

 

El castell de Montsoriu es va començar a construir al segle X i a partir del segle XI va ser la residència dels antics vescomtes de Girona, més endavant anomenats Cabrera, família que va convertir el castell en una veritable fortalesa palau totalment inexpugnable a mitjan segle XIV, amb la construcció d’una sala gòtica i una capella nova, entre altres remodelacions. Aquest va ser el moment en què el castell va arribar a la seva màxima esplendor, amb una estructura que és la que actualment es pot contemplar. A partir de la segona meitat del segle XV, episodis bèl·lics (Guerra dels Remences) i el trasllat dels seus senyors a la residència de Blanes van provocar la decadència del castell. Com a mostra de la seva rellevància històrica, però, ens ha arribat la descripció que en va fer el cronista reial Bernat Desclot l’any 1285: E en Vallès se tenia lo castell de Montsoriu, qui és un dels més bells e dels pobles del món...”

 

Les primeres notícies que tenim del castell de Montsoriu són del segle X. Juntament amb el monestir de Sant Salvador, va formar part de la batllia de n’Orri, que administrava les terres dels comtes de Cabrera, una de les famílies més importants de la Catalunya feudal. Poblacions actuals com Arbúcies, Breda o Sant Feliu de Buixalleu van néixer sota l’ombra protectora d’aquesta fortalesa.

 

A la propera població d’Arbúcies hi ha el Museu Etnològic del Montseny (la Gabella), situat al bell mig de la població a la Plaça de la Vila. A la planta baixa hi ha una maqueta del recinte del castell al segle XIV i algunes de les restes trobades en les excavacions que s’hi han fet. La plaça de la Vila està presidida per l’anomenat arbre de la llibertat, un plàtan centenari al voltant del qual es celebren diverses activitats culturals del poble.

 

Després de la caminada, visitarem l’església romànica de Sant Pere Desplà al terme d’Arbúcies. És un dels exemples del romànic que encara avui es troba en perfecte estat. En la restauració que es va fer durant el període de 1983-1986 es descobriren uns documents iconogràfics. Es tracta de pintures preromàniques que podrien datar-se dels segles IX i X. Tot plegat suggereix que ens trobem davant d'una església preromànica que patí certes modificacions arquitectòniques probablement al segle XII-XIII.





 

Dinarem en algun restaurant de la zona. 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.