Dissabte 24 d’agost de 2024
Primera sortida de la temporada 2024/2025
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca del Capcir.
Temps aproximat: 5 h 15 min (12,5
km)
Desnivell: 535 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Anirem en direcció a Berga, agafarem el túnel del Cadí. A l’àrea de servei del Cadí pararem a fer el tallat. Després seguirem en direcció a Puigcerdà.
Des de Puigcerdà es pren la carretera que va a Montlluís. Als afores d'aquest poble hi ha una cruïlla de camins. La carretera de l'esquerra porta a Matamala, els Angles, Formigueres i Puivalador. Just abans d'arribar a Puivalador, a l'esquerra, hi ha la carretera local que va a Esposolla (Espousouille en francès). Dita: “Els d'Esposolla quan miren l'olla els neix un pi dins el tupí”.
Es creua tot el poble de cap a cap i, poc després, la carretera es converteix en una pista de terra. Cal seguir-la durant uns quilòmetres. Acaba a l'aparcament del Pont dels Plans de l’Orriet, on comença la excursió. (Aquesta pista resta tancada als vehicles del 1 de novembre a l'1 de maig)
Itinerari: Començarem la ruta a l'aparcament, prou ample com per uns quinze cotxes, on haurem arribat per la pista (uns 4 quilòmetres de terra i en un estat acceptable) que surt del poble d'Esposolla i s'interna a la vall en direcció oest. Abans es podia arribar en cotxe fins a l'àrea d'esbarjo de la Barraca de la Jaceta, ara s'ha de deixar a l'aparcament habilitat al Pont dels Plans d'Orriet, a 1.625 metres d'altitud. Això vol dir caminar 1,5 quilòmetres més, entre anada i tornada. A l'aparcament hi ha un pal indicador i un plafó informatiu del Bosc de Camporells i de la ruta que seguirem.
Passarem la tanca de fusta que barra el pas als vehicles i iniciarem la caminada en paral·lel al riu Galba, que ja no deixarem durant la major part de la ruta. En els primers quilòmetres seguirem el GR del "Tour del Capcir" (marques grogues i vermelles) que veurem, sovint, en rocs i arbres.
Als 750 metres de caminar, arribarem a la Barraca de la Jaceta, refugi lliure a 1.645 metres que, com és habitual en aquesta zona, està molt ordenat i net. A l'exterior hi ha una barbacoa autoritzada i una taula de pícnic de fusta. Al fons de la vall ja veurem la bonica silueta piramidal del Pic Terrers.
Poc després arribarem a la zona d'esbarjo on s'aparcava temps enrere. Hi ha tres taules de fusta a tocar del riu i un altre plafó informatiu del Bosc de Camporells.
Seguirem endavant, ara en suau ascens. En poca estona passarem a tocar d'un salt d'aigua que deixarem a la nostra esquerra. És un lloc que convida al bany en els dies més calorosos de l'estiu.
Passat el salt d'aigua seguirem per la pista herbada fins que, en un revolt, a més del Terrers, ens apareix també la silueta del Pic Mortiers. Encara no podrem veure la Portella d'Orlu perquè ens queda amagada més al nord-oest.
Entre avets i amb molts torrents que baixen a dreta (Solana de la Vall de Galba) i esquerra (Baga de la Vall de Galba) i el Massís del Canigó a la nostra esquena, arribarem a la Cabana de la Jaça de la Llosa, refugi lliure a 1.760 metres, també en un molt bon estat de conservació i neteja. A l'exterior hi ha una nova barbacoa autoritzada.
Deixarem enrere el refugi i, poc després, s'acaba la pista i comença un camí herbat que, més endavant, es transformarà en un corriol fressat.
Sota la vigilància constant dels Mortiers i Terrers, arribarem a una cruïlla de camins senyalitzada. Per l'esquerra segueix el GR del Tour del Capcir que ens portaria al Refugi de Camporells, travessant el riu per un pont que veurem molt bé des del nostre camí. Nosaltres deixarem el GR i seguirem un corriol per la dreta sense cap tipus de senyalització o marca. Només anirem trobant algunes fites de pedra, però, si estem atents, no hi ha pèrdua possible.
Travessarem una zona de graonades amb trams herbats i algunes flors. Creuarem varis torrents que baixen per la dreta i, sense gaire esforç, arribarem a les Bassetes, planer espai glacial on el riu juga fent meandres en diverses direccions. El lloc és espectacular i podrem gaudir de l'aigua, dels prats verds, de les vessants farcides de neret i tora blava (ni tocar-la!), i dels cims que ho dominen tot. També veurem ramats de vaques i cavalls pasturant entre els meandres.
Ens dirigirem al fons de la planúria per iniciar l'ascens final als Estanys de la Portella d'Orlu, el nostre objectiu. Travessem els prats i iniciarem l'ascens per un corriol. Poc a poc anirem guanyant alçada. Si mirem enrere veurem la bellesa de les Bassetes, cada vegada més llunyanes.
A la part alta passarem al costat de la torre metàl·lica d'un tele nivòmetre i seguirem camí pel corriol que marxa en direcció nord-est, en paral·lel al rec, per pujar als Estanys de la Portella d'Orlu.
A la part alta del corriol passarem a tocar del salt d’aigua que forma el rec i que uns metres més amunt genera un petit aiguamoll.
En aquest punt girarem a la dreta per sortir a l’Estany Gran de la Portella d’Orlu (2.155 metres) amb unes magnífiques tonalitats blaves que canvien amb els raigs del sol.
Després de gaudir de l'entorn, tornarem al camí i seguirem pujant per un corriol fressat que, més amunt, ens deixarà a l'Estany Petit de la Portella d'Orlu, a 2.150 metres. Estarem sota la Portella d’Orlu (que està a 2.277 metres, marca el límit amb l’Arieja i és una porta d’accés al Parc Nacional d’Orlu) però que avui no és el nostre objectiu.
Des d’aquí gaudirem de vistes magnifiques de l'entorn: d’esquerra a dreta tenim els pics de Mortiers, Terrers, Pic de la Portella i la pròpia Portella d’Orlu, Baxouillada, Portella de Laurenti i els Pics de la Tribuna i del Pla de Bernat.
Si tenim ganes de camina runa mica més, podem seguir en direcció nord per visitar els altres dos estanys que es troben en direcció a la Portella de Laurenti i que es coneixen com els Estanys del Solà de la Portella (caldrà afegir un kilòmetre més i uns 80 metres de desnivell, en total uns 45 minuts entre anar i tornar a l’Estany Petit.
Aquí, després de descansar una estona, donarem per acabada la pujada d'avui i començarem la tornada. A l’alçada de la Portella d’Orlu, passat l'estany petit, seguirem pel corriol fressat de la dreta que, travessant el Bac de la Portella, ens baixa decidits al prat herbat del tele nivòmetre.
De seguida tornarem a estar a la part alta del camí que puja de les Bassetes on tirarem avall, perdent alçada ràpidament. Desfarem el camí d'anada fins arribar a l'aparcament. Final de la ruta.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/estanys-de-la-portella-dorlu-182474971
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/66c9f2919340727fbc423a3f
Observacions: Una ruta magnífica per una vall solitària i
tranquil·la, farcida de colors, olors, aigua i cims que omplen els sentits. Aconsellable,
accessible i sense dificultats tècniques de cap tipus a l’estiu.
Vàrem
estar a la vall de Galba el 5 d’abril de 2008, amb neu, aquí podeu veure la
ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2008/03/vall-de-galba-i-estany-del-diable.html
Ara tornarem a la vall de Galba, al Capcir, per fer una ruta lineal, d'anada i tornada, que travessa la vall des de l'aparcament del Pont dels Plans de l’Orriet fins als Estanys de la Portella d'Orlu. És una vall llarga i estreta, orientada d'est a oest.
Ens endurem el dinar. Tornarem a casa als
voltants de les vuit de la tarda.
