Diumenge 1 de març de 2009 (matinal)
Hora de sortida: Dos quarts de nou del matí.
Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.
Temps aproximat: 3 h (3,8 Km)
Desnivell: 128 m
Dificultat: Normal.
Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.
Temps aproximat: 3 h (3,8 Km)
Desnivell: 128 m
Dificultat: Normal.
Itinerari: Per la carretera comarcal C-246, per l’autopista de la costa o per la C-245, a l’arribar al peu de les costes del Garraf, anant direcció Sitges, a la dreta cap a la urbanització Rat penat. Seguint la carretera de la Plana Novella, anirem al Pla de Querol, pel GR 92. Caminarem llavors per un sender que serpenteja entre rasclers, travessant dolines i esquivant els avencs que trobarem al nostre pas. Al final del sender, sense deixar-lo en cap moment, arribarem a Campgràs, una magnífica dolina als peus de la Morella.
Retrobarem el GR 92 pel Nord-est de Campgràs i a la dreta d'un antic corral. Planejarem per sobre de la Vall d'en Joan, coneguda per acumular les deixalles de l'abocador de Barcelona. Finalment, caldrà superar un curt tram que ascendeix al cim de la Morella, el sostre del parc.
Per tornar al punt de partida, caldrà refer el camí en sentit contrari. Al finalitzar la caminada visitarem el Centre d'Informació de la Pleta. L'audiovisual i l'exposició que s'hi mostren ens facilitaran la clau per comprendre millor el paisatge.
Retrobarem el GR 92 pel Nord-est de Campgràs i a la dreta d'un antic corral. Planejarem per sobre de la Vall d'en Joan, coneguda per acumular les deixalles de l'abocador de Barcelona. Finalment, caldrà superar un curt tram que ascendeix al cim de la Morella, el sostre del parc.
Per tornar al punt de partida, caldrà refer el camí en sentit contrari. Al finalitzar la caminada visitarem el Centre d'Informació de la Pleta. L'audiovisual i l'exposició que s'hi mostren ens facilitaran la clau per comprendre millor el paisatge.
La Pleta. Punt d'inici d'aquest itinerari:
Es tracta d'un antic pavelló de caça de la família Güell. Sorprèn, en aquest edifici, la construcció cònica a la dreta de la façana principal, la funció de la qual era indicar el nivell d'aigua de la cisterna que cobreix. És obra del col·laborador de Gaudí Francesc Berenguer i Mestre. Més endavant, es va convertir en un mas ramader, d'on probablement li ve el nom de pleta, fent referència al tancat que, davant la casa, servia per recollir-hi el bestiar que pasturava per la muntanya.
Adquirit l'any 1994 per la Diputació de Barcelona, s'ha restaurat i acondiciat com a oficina i centre d'informació del parc. Podem visitar una exposició sobre la pràctica de l'espeleologia al massís i assistir-hi a la projecció de l'audiovisual sobre el Parc Natural del Garraf.
Avenc de l'Emili Sabaté
Els avencs són cavitats subterrànies formades per pous verticals. Són resultat de l'acció de l'aigua sobre la roca calcària. Formen part de l'anomenat modelat càrstic intern, a diferència dels rasclers i les dolines que conformen els carst extern. Al massís del Garraf hi ha més de 300 cavitats subterrànies.
L'avenc de l'Emili Sabaté té una fondària de -46 m i un recorregut de 62 m. El primer pou, de -23 m i que s'observa des de la mateixa boca, presenta un sostre acampanat i cobert d'estalactites fàcilment visibles des de l'exterior.
L'espeleologia, a mig camí entre la ciència i l'esport, ha trobat al massís una immillorable escola d'iniciació. De fet, la història de l'espeleologia catalana s'inicià, fa un segle, en el subsòl d'aquestes muntanyes.
Seguim la carretera en direcció a la Plana Novella. Un cop deixem la Pleta, després del primer revolt i a uns 200 metres d'aquest, trobem, a la dreta de la carretera, un voral de sorra d'on surt un sender en sentit Nord-est. El camí, planer a l'inici, descendeix lleugerament en el darrer tram. Després d'uns 60 m, arribem a la boca de l'avenc de l'Emili Sabaté.
Pla de Querol
Ens trobem en un camp de rasclers, una extensió formada per milers de roques nues i foradades en les quals l'aigua ha modelat estries i formes punxegudes. Enmig d'aquest paisatge agressiu i feréstec ens sorprenen les dolines, superfícies arrodonides lliures de roques. Qualsevol diria que les han foragitades i el seu lloc l'ha ocupat la terra i, posteriorment, la vegetació. Rasclers i dolines són resultat del procés de carstificació de la roca calcària. Durant milions d'anys, l'aigua de la pluja ha sotmès les roques calcàries a un procés d'erosió química. El resultat d'aquestes reaccions rep el nom genèric de carst. Com a conseqüència de la descarbonatació de la roca s'obté la terra rossa, aprofitada amb cura per les plantes per arrelar. Sovint, les dolines amaguen un avenc sota la seva superfície.
Refem el camí fins reprendre la carretera en direcció Nord, cap al Pla de Querol, a poc menys de mig camí de la Plana Novella. En aquest punt trobem un aparcament i una cruïlla. El nostre itinerari segueix el GR 92 per la carretera asfaltada que, després de travessar una barrera per als vehicles, ascendeix en direcció a les instal·lacions d'aviació civil, telefonia i ràdio. A uns 400 metres de distància de la cruïlla, trobem, a la dreta de la carretera, una dolina travessada per una línia elèctrica. Si la seguim trobarem un sender estret que serpenteja entre roques i garrics.
Campgràs
A la Mediterrània seca, ben representada pel Massís del Garraf, les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes espècies, especialment per aquelles en què l'aigua va lligada irrefutablement al seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. Una colònia de granotes verdes, algun exemplar de serp d'aigua, vegetació aquàtica (cloròfits i cianòfits) i invertebrats (notonectes i diverses larves) poblen aquesta petita illa d'aigua dolça.
Campgràs és, efectivament, un prat. Hi abunden gramínies, com l'albellatge i el fenàs, així com també plantes ruderals de diverses espècies, com el fonoll. La vegetació que l'envolta és una brolla dominada pel garric, al qual acompanyen moltes altres espècies, com el romaní, el llentiscle, la farigola i altres plantes aromàtiques. També localitzarem fàcilment molts exemplars de càrritx, una gramínia gegantina cada cop més estesa al massís. Pocs arbres, de desenvolupament molt pobre, formen el quasi inexistent estrat arbori: ullastres, figueres i algun pi sobresurten tímidament entre el mosaic d'arbusts. Els incendis, nombrosos i intensos, han estat els grans protagonistes en el modelat de l'actual vegetació.
El margalló, símbol del parc, ens acompanya per tot l'itinerari. Es tracta de l'única palmera autòctona europea. Al Garraf troba el seu límit septentrional de distribució, per la qual cosa la important població del massís gaudeix d'un estatus de protecció.
El sender ens ha dut a una extensa plana, la dolina de Campgràs. Si ens desviem uns 20 m pel marge Oest, trobarem una bassa artificial.
La Morella
Per tot el massís abunden les masies i els corrals en runes, rastres de la intensa activitat agrícola i ramadera del segle passat. El conreu de la vinya i els ramats de cabres van ser la base de l'economia dels pobladors del massís.
Des de la pista podrem observar la vall d'en Joan. Les olors, que possiblement us hauran acompanyat en els darrers metres, ens revelen l'evidència: som davant l'abocador d'escombraries de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Retornem al GR 92 per seguir una pista asfaltada des d'on veiem, a l'esquerra, un corral en runes.
Deixant la pista asfaltada, ens enfilem per una dreta de sorra i ascendim al cim de la Morella, vèrtex geodèsic de primer ordre i punt culminant del massís i del parc, amb 594,6 m. Des d'aquest mirador natural podrem gaudir, especialment els dies freds, d'una incomparable panoràmica del massís, de la vall del Llobregat i d'altres punts de la geografia catalana.
Per tornar al punt de partida, caldrà desfer tot el camí seguit. Hi ha l'opció d'evitar part dels senders, seguint la pista que baixa de la Morella i la carretera.
Observacions: Excursió molt fàcil que transcorre per senders, pistes i per carretera. El traçat del recorregut ens permet escollir, en alguns trams, entre seguir un sender de muntanya o seguir per pistes i per carretera. El desnivell és suau.
L'itinerari travessa una part de l'interior del Parc Natural del Garraf, un espai protegit representatiu de la Mediterrània occidental. El recorregut ens guia, sortint del Centre d'Informació de la Pleta, a alguns dels cims culminants del massís, com són la Morella i el Rascler.
Fa 200 milions d’anys el Garraf estava sota el mar. Algues i animals marins produïen carbonat càlcic per protegir-se. En morir, els seus cadàvers es dipositaven sobre un substrat pissarrós. La compactació posterior els va convertir en metres de roques calcàries. Més tard, el Garraf va emergir.
Tornarem a casa a les dues del migdia.
