dimarts, 30 de març de 2010

Tagamanent (1.059 m.)

Dissabte 3 d’abril de 2010.
Hora de sortida: Dos quarts de vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Vallès Oriental.

Temps aproximat: 4 h. (10,5 Km.)

Desnivell: 669 m.

Dificultat: Mitjana.
Programa: Per aquest dissabte us proposo una sortida que té com apunt de partida el poble de Aiguafreda. Sortirem cada un del seu lloc, a l’hora recomanada, agafarem la carretera C-17 en direcció a Vic. Passarem el Figaró, Tagamanent i arribarem a Aiguafreda.

Itinerari: L’inici és a Aiguafreda (1). Just abans de l'entrada del pàrquing del restaurant Les Alzines d'Avençó trobem una pista ampla que puja amb força pendent i amb les indicacions del GR 5 que ens acompanyaran tot el trajecte. Seguim per aquesta pista uns 200 m. fins trobar un pal metàl·lic groc a cada costat.

0:15 Prenem pel corriol que surt de pujada prop del pal groc de l’esquerra, amb els senyals del GR 5. De fet, és suficient seguir les indicacions d’aquest itinerari de gran recorregut per arribar al nostre destí.

El camí d’anada és sempre de pujada, que inicialment és força pronunciada i va entre vegetació abundant. Molts trams tenen el terra de lloses de pissarra.

0:35 Després de passar per una clariana amb vistes sobre Centelles, els Cingles de Bertí i, en primer terme, la serra de l'Arca, arribem a una torre d'alta tensió. El camí és ample i el seguim cap a l’esquerra fent sempre cas a les indicacions del GR., amb el castell de Tagamanent al davant.

Trobem les restes de la masia de Puig Agut (al mateix peu de la pista ampla) i seguim un tram de la pista ampla fins trobar un corriol a l’esquerra, amb les indicacions del GR.
El nostre camí segueix de pujada i travessa diverses vegades la pista ampla, fent drecera. En algun lloc segueix per la pista uns metres.

1:35 Arribem a una clariana amb el castell en el cim del davant i el camí va cap a l’esquerra planejant, amb el cim del castell a la dreta. Arribem a un encreuament de camins, amb un panell informatiu. A la dreta, un camí du en pocs minuts al castell. A continuació veiem la pista que ve de pujada des del poble de Tagamanent i es dirigeix cap a l’esquerra cap el Pla de la Calma. Si seguim per aquesta pista arribem a la masia Bellver amb el centre d'informació "La Calma", la masia l'Agustí i l’església de Sant Cebrià de la Móra (romànica)

Dalt del cim, hi ha les restes de la primitiva església de Santa Maria de Tagamanent, que ja existia l’any 993. Després d’un terratrèmol l’any 1448, l’edifici va ser reconstruït, procés que va originar l’edifici actual. L’església ofereix al ja impressionant paisatge del turó, un toc original i pintoresc.

L'església és esmentada per primer cop el 993. El 1098 és cedida al monestir de Santa Fe de Conques amb la finalitat de que hi instaurés una comunitat. Aquesta cessió no es va realitzar mai, i per això els vescomtes de Cardona el van cedir a Sant Pere de Casserres, cessió confirmada pel bisbe de Vic el 1148. Casserres va caure en decadència i la comunitat de Tagamanent no va tenir durada, si és que mai es va arribar a establir. Des del segle XVI figura com a parròquia. A començament del segle XIX el lloc cau abandonat.

La tornada és pel mateix camí. Ara tot és baixada.

Observacions: La població de Tagamanent és coneguda sobretot pel seu turó. Amb la seva característica silueta – a l’extrem occidental del massís del Montseny – aquest turó fa de límit entre les pastures muntanyenques del pla de la Calma i l’estret engorjat del Congost. El turó coronat per l’església de Santa maria, és un dels indrets més sorprenents del terme de Tagamanent.

La major part del terme de Tagamanent, al Vallès Oriental, està inclosa dins del Parc natural del Montseny. Aquest sol fet ja indica la riquesa i la varietat d’atractius que l’indret ofereix a qui el visita. Però a banda dels recursos paisatgístics, també existeixen altres elements que en fan un campament base ideal per descobrir la zona: esglésies romàniques, restes d’antics castells i masos de la pagesia benestant medieval i moderna, itineraris senyalitzats, cases rurals i restaurants.

El Tagamanent, aquell “picacho muy elevado y de difícil acceso”, com es descrivia al segle XIX és el punt més conegut del terme de Tagamanent, amb impressionants vistes que es tenen sobre els pobles de Tagamanent i el Figaró, així com de les muntanyes que envolten el cim: la carena del Bellit i el serrat dels Llenyaters.

Una muntanya que té una significació especial per a l’expresident de la Generalitat en Jordi Pujol, perquè, segons diu, va lligada a la seva idea de país. Pujol explica sempre l’anècdota de quan va pujar al Tagamanent l’any 1940, quan tenia 9 anys, amb el seu oncle i des del cim es podia veure una bella panoràmica. Des d’allà, segons ha dit, es va fer el propòsit de treballar pel país.

Tornarem a casa, aproximadament, a quarts de tres de la tarda.