Dissabte 14 d’abril de 2012
Hora de sortida: set del matí.
Ubicació: Comarca del Montsià.
Temps aproximat: 4 h. (12 km.)
Desnivell: 325 m.
Dificultat: Normal.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada, per l’autopista C-32 direcció a Tarragona. Ens aturarem a fer el tallat en l’àrea de servei que hi ha després de Vilanova i la Geltrú (la del Garraf). Seguirem per enllaçar amb l’autopista AP-7. sortirem per la sortida 42 (Vinaròs – Alcanar – Ulldecona) fins a la Sénia.
Itinerari: Una vegada s'és a la Sénia i amb cotxe,
preferiblement 4 x 4 (km 0), cal seguir cap al NO i, per la carretera CV-105,
passar prop de la font de Sant Pere i arribar al pont de l'embassament
d'Ulldecona, ja al Baix Maestrat. Es creua el pont (km 7,2) i es trenca a la
dreta (N) per una pista de terra.
Al km
9,5, s'és a la confluència del barranc dels Mangraners amb el de la Fou.
Després d'aquest punt, comença una forta pujada. Si es va amb un turisme,
s’aconsella seguir fins on es pugui, doncs l’estat de la pista pot variar d’un
any per l’altre.
Bifurcació
al km 11,4: es continua per la dreta (NE) per seguir pel barranc de la Fou, que
és d'una gran bellesa. Les roques calcàries prenen formes atrevides i
capricioses i boscos frondosos d'alzines i de pi roig cobreixen cada pam de
terra aprofitable. Una multitud de raconades amagades i de difícil accés
permeten la subsistència d'una vida salvatge d'incalculable valor biològic.
El camí
continua ascendint. Es deixa un trencall a la dreta - al costat hi ha una
petita casa forestal - i es prossegueix amunt.
Al km
17,4, es troba la font del Teix, una de les surgències permanents del riu de la
Sénia. A partir d'aquí, l'estat de la pista pot empitjorar i fer difícil la
continuació en cotxe.
Al km
18, s'accedeix al racó de l'Avellaner, i, al km
20,6, el pas
queda barrat per una porta. Aquest és el punt final del recorregut en 4 x 4.
Seguirem
a peu (900 m.) i, 2 km més endavant, prendrem una desviació de la dreta que duu
a l'espai natural del Retaule, on es pot contemplar una curiositat biològica
d'interès extraordinari: la fageda (bosc de faigs, fagus silvatica, arbre eminentment centreeuropeu) situada més al
sud dels Països Catalans. En una esplanada veurem el Faig Pare. El Faig Pare té
una majestuosa arrel descoberta plena de formes capricioses que fa que sigui un
dels arbres més bells del Parc Natural dels Ports. Declarat arbre monumental
per l'ordre del DARP de 3 de desembre de 1992, està situat dintre de la reserva
natural parcial de les Fagedes dels Ports. És un dels molts racons meravellosos
i desconeguts que ens ofereix el Parc Natural. Se li calcula una edat aproximada
de 250 anys. Més informació: https://plantipodes-am.cat/fitxes/faigpare.html
Seguirem per la pista, fins arribar a un coll amb un desviament a l’esquerra (si seguíssim la pista, és una pista circular, i aniríem a parar més avall d’on tenim els 4x4. Seguin uns metres per la pista de l’esquerra, arribarem a una caseta blanca, tancada. Fi de l'itinerari. Tornarem pel mateix camí.
Observacions: Itinerari de muntanya de gran bellesa que recorre l'entorn
del barranc de la Fou, dins del Parc Natural dels Ports, a l'inici del qual
s'ha construït l'embassament d'Ulldecona. La ruta transita pel territori en què
conflueixen el Montsià i el Baix Maestrat (País Valencià) i permet descobrir,
amb un darrer trajecte a peu, la fageda del Retaule, la més meridional dels Països
Catalans.
Al Parc Natural dels Ports conflueixen els trets propis d’una àrea de
transició entre les muntanyes ibèriques i les serralades litorals catalanes.
Els Ports presenten espectaculars estructures calcàries d’un especial interès
paisatgístic. La gran extensió del massís, sense carreteres que el travessin ni
pobles al seu interior, i el seu relleu agrest, ple de cingles, barrancs i
boscos, han permès que siguin un dels principals reductes de fauna salvatge de
muntanya del país. La cabra salvatge, la llúdriga i el gat fer són part dels
mamífers protegits del massís; el llop és possible que ja hi hagi tornat.
Històricament, els Ports de Besseit també són terra de resistències. Morella
fou una de les capitals del carlisme, al segle XIX, amb el general Ramon
Cabrera, conegut com el Tigre del
Maestrat, com a figura cabdal. A la comarca encara hi són coneguts
bandolers com Joan Baptista Pujol, àlies Panxampla,
o la trepa dels Glebes, que tenien el seu cau a la cova del Vidre, al barranc
de la Galera, ben a prop del barranc de la Fou.
Dinarem al Restaurant Les Moles,
a la Carretera de la Sénia, Km. 2 d’Ulldecona. Tel. 977 57 32 24. web: www.lesmoles.com preu al voltant dels 45.- Euros. (tenen també un menú molt interessant i
recomanable per 30.- Euros)
Arribant a Ulldecona, tot venint de la Sénia, ens trobarem envoltats de
muntanyes de marbre rosat. La roca, a banda i banda, sembla arrencada a grans
queixalades de les mandíbules d’un gegant. És la preuada pedra d’Ulldecona, que
té l’honor d’haver-se utilitzat en la Pedrera i la Sagrada Família d’Antoni
Gaudí, així com en nombrosos edificis de tot el món. Al final d’una pujada, a
mig revolt, trobarem el restaurant Les Moles, ubicat en la que fou la primera
pedrera d’Ulldecona. L’explotació, ara abandonada, s’il·lumina de nit, com un jardí
geològic. Aquí, l’any 1992 s’hi va obrir un servei de càtering que, per
diverses circumstàncies, es va convertir en un restaurant. Regenten
l’establiment Jeroni Castell, creador culinari autodidacta, i Carme Sauch, que
és interiorista de professió. El pa, de diferents gustos, és artesanal. Tenen
menú de tast.
Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.
