El camí de l’Arrel – Montserrat (1.019 m.) (Amb la variant de la Canal Plana) Matinal

Dissabte 20 d’abril de 2013

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Bages.

Temps aproximat: 3 h. 30 m. (8,3 Km.)

Desnivell: 345 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada, i ens trobarem a l’estació del cremallera, de Monistrol. Pujarem amb el cremallera fins a Montserrat.

Itinerari: Sortirem caminant del monestir de Montserrat (700 m.) i agafarem el camí dels Degotalls fins gairebé el final, on veurem un camí marcat que baixa fins a la carretera. Seguirem per la dreta de la carretera, per l’altre costat de les balles de protecció que hi ha un camí.

Més endavant arribarem a un túnel, que per seguretat, no agafarem. Agafarem el camí de la dreta del túnel per tal de no travessar-lo per dins.

Passat el túnel, deixarem la carretera que porta a la A-2 passant pel refugi Bertomeu Puiggròs i la l’ermita i monestir romànic de Santa Cecília, tot i que podem desviar-nos per anar a visitar-la.

Veurem a la nostra esquerra unes indicacions del GR-172. Desprès d’uns 10 minuts de pujada, arribarem a una cruïlla. Agafarem a l’esquerra direcció al Monestir de Montserrat. Seguirem unes marques de GR i d’un PR. El GR ve de Marganell, però com hem dit, nosaltres agafarem la direcció del Monestir.

Passarem per sota d’una línia elèctrica. Deixarem un corriol a l’esquerra primer i un altre a la dreta després. Seguirem sempre les marques del GR i del PR. Apareixen alguns corriols petits, primer un a l’esquerra marcat amb una fita de pedres i tot seguit un altre a la dreta en baixada molt descomposta per esllavissades.

Nosaltres seguirem pel camí enganxat a la base de la paret amb maques del PR. Veurem algunes vies d’escalada.

Deixarem a l’esquerra un camí marcat amb pintura rosa i continuarem pujant.

Més endavant veurem un camí marcat amb fites a l’esquerra, i un senyal del GR de pas barrat, que no agafarem. El següent camí que ens trobem a la dreta, marcat amb fites, és el camí de la Canal Plana, que podem agafar per fer la sortida una mica més llarga. Aquest camí, en forta pujada per dins del bosc, fins al Coll de la Canal Plana (1.019 m.), des de on carenejarem i iniciarem la baixada, passant per les ermites de Sant Salvador, la Trinitat i el Pla de la Trinitat, on retrobarem el camí de l’Arrel.

Si no fem la variant de la Canal Plana, seguirem les marques del PR i arribarem a un tram de roca nua. Cal seguir les marques del PR i del GR i una fita de pedra.

Més endavant veurem un camí a l’esquerra que no agafarem. Arribarem al Pla de la Trinitat (920 m.). Trobarem un pas barrat del PR al mig del camí. Seguirem les marques del GR i abandonarem el PR.

Veurem a dalt nostre unes runes de l’ermita de la Trinitat. Seguirem el camí i n’agafarem un que surt a l’esquerra.

Passarem una porta amb reixa de ferro al mig del camí. Anirem trobant marques del GR.

Més endavant, trobarem unes marques del GR a l’esquerra que marquen un camí que porta al refugi de Sant Benet. No les seguirem. Continuarem seguint les marques del GR i del PR que portàvem.

Arribarem a un tram de roca llisa una mica inclinat amb marca de pintura i un camí a sota. Nosaltres hem de seguir a l’esquerra per un corriol que ens porta al peu de la roca esmentada. Malgrat la marca a la roca, el nostre camí està marcat amb senyals del GR i del PR.

Més endavant, a la dreta pas barrat del PR que no agafarem.

Arribarem a un mirador sobre el Monestir de Montserrat.

Més endavant, a l’esquerra surt un camí que va a la placeta de Santa Anna. Balma i cruïlla de camins. Abandonarem el PR a la dreta i seguirem les marques del GR i grogues que van a l’esquerra cap a un tram d’escales de ciment. Seguirem les marques del GR i les grogues.

Pas dels Francesos. Escales de ciment amb barana que travessen una esquerda de roca vertical.

El camí es troba protegit amb una barana verda. Esglaons de baixada i vistes sobre el Monestir.

Pont de fusta que salva el barranc que anem travessant. A la nostra dreta restes de l’antic camí amb ferros i cadena tipus via ferrata.

Passarem per un abeurador que recull l’aigua de la pluja.

Pont de pedra a tocar del Santuari. Deixarem a l’esquerra el camí del Via Crucis amb una reixa de ferro.

Plaça de l’Abat Oliba i Monestir de Montserrat.

Agafarem el cremallera i tornarem a casa.

Observacions: Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.

La Pala del Teller (1.890 m.) i Sant Gervàs

Dimecres 17 d’abril de 2013

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Ribagorça.

Temps aproximat: 4 h. 30 m

Desnivell: 750 m

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada, agafarem l’autovia A-2 passant pel túnel del Bruch, Igualada i sortint per Cervera – Nord, en direcció a Agramunt, Artesa de Segre, Isona, Tremp (on pararem a fer el tallat), La Pobla de Segur, Senterada, Perves i Adons.

Itinerari: Sortirem caminant d’Adons (1.315 m) per una pista que, en direcció SE, perd un xic d’altitud, voreja un turó per l’esquerra i es dirigeix a un grup de pollancres on hi ha un tancat per al bestiar (1.310 m, 5 min).

Seguint-lo per la dreta, es volta un prat i es troba un vell camí ramader que, en diagonal a la dreta, enllaça amb un altre més amunt (fites i marques de pintura).

Es passa per una boixeda amb ginebres i argelagues. El camí supera un esglaó i ateny un planell carstificat. Parant atenció a les fites, prop del barranc dels Prats supera un altre esglaó per la dreta. Un cop dalt, al prat de les Boïgues (1.540 m, 45 min), creua el barranc i gira a l’esquerra, en direcció a l’Avedoga d’Adons.

Les fites i els rastres de sender travessen de nou el barranc i remunten un tercer esglaó. El pendent és acusat. Deixant a la dreta els avets de l’Avedogueta, s’arriba a la carena (1.675 m, 1h. 15 min).

A l’altre costat es descobreixen els precipicis de la Terreta. Cal seguir a l’esquerra un caminet que voreja els obstacles de la carena. Més endavant surt en uns prats inclinats i assoleix el cim de l’Avedoga d’Adons (1.839 m, 1h. 45 m), vèrtex geodèsic i talaia formidable.

Es torna a la desviació de la carena (2 h) i, parant atenció a fites i marques, es passa per una cornisa estreta i es baixa a una dolina situada a l’esquerra.

Així s’arriba al forat del Portús (1.690 m, 2h. 25 h), esvoranc estret i vertical que talla la cinglera i que permet davallar a l’ermita de Sant Gervàs. Aquest lloc havia estat un pas de ramats d’ovelles transhumants.

Un corriol poc definit (fites) continua per la carena. Després d’un tram entre boixos i ginebres ateny les planelletes de Castell-veire (1.700 m, 2h. 45 h), pastures obertes.

Vorejant per la dreta, puja per un caient rost amb pedregar fins que retroba la carena a la roca de Sant Gervàs (1.726 m, 3 h), des d’on als precipicis de l’esquerra és molt possible que es vegin força voltors. Continuant per la carena s’arriba al cim de la Pala del Teller (1.890 m, 3h 15m), gran mirador i punt més elevat de la serra.

Per tornar no és necessari passar pel Portús, ja que des de les planelletes de Castell-veire es pot baixar directament a les Boïgues.

Observacions: La serra de Sant Gervàs és una de les muntanyes prepirinenques menys freqüentades de Catalunya. La seva situació apartada fa que resti en l’oblit de molts excursionistes. Però és una zona atractiva i amb llocs de gran bellesa, com els dos cims que la culminen i el forat del Portús, una escletxa natural que permet travessar la cinglera del caient meridional. El següent itinerari, pel vessant N, permet conèixer aquests indrets.

Dinarem en algun restaurant de la zona. Al baixar podem fer parades “tècniques” a Artesa de Segre al forn de la Rosa Serra i a Agramunt a Torrons Vicens. Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.

Volta al Catllaràs PR-C 52 / GR-4 (1.670 m.)

Dissabte 13 d’abril de 2013

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca del Berguedà.

Temps aproximat: 7 h. (17,5 km.)

Desnivell: 865 m.

Dificultat: Difícil.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada, agafarem la B-30, seguirem per l’autopista Terrassa – Manresa, passarem per Berga, ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei de Sant Jordi (Petro Miralles) a Cercs a fer el tallat, seguirem direcció Guardiola de Berguedà i d’aquí fins a La Pobla de Lillet. 

Anirem fins a la Plaça de l’Ajuntament de La Pobla de Lillet (cal seguir el carrer Regatell, pl. del Capdavall, c. de la Font i pujada de Sant Antoni fins arribar a la capella de Sant Antoni, punt d'inici del PR. Aparcament de darrere l’ajuntament. 

Itinerari: El PR s’inicia al barri de les Coromines, davant de la capella de Sant Antoni. Aquest barri és el grup de cases que es troba en creuar el riu i està format per un carrer vertebral del qual surten transversalment tots els altres carrers. Va ser un barri obrer creat a mitjan del segle XVIII per als treballadors de la incipient indústria tèxtil. Destaca per ser una de les primeres mostres de planificació urbanística de Catalunya. 

La ruta comença seguint l’antic camí ral de la Pobla a Ripoll que ens portarà fins al monestir romànic de Santa Maria de Lillet. Les primeres notícies d’aquest monestir daten del segle IX. El conjunt actual és fruit de diverses construccions dels segles XI, XIV i XVIII. Va ser cremat durant la Guerra Civil però recentment ha estat restaurat i es pot visitar. Una mica més amunt, trobarem la petita església romànica de Sant Miquel, interessant per ser de forma circular. Per visitar l’interior d’ambdós edificis, s’ha demanar les claus a l’Oficina de Turisme de la Pobla de Lillet (parc Xesco Boix, s/n). 

El camí senyalitzat comença a pujar cap a una penya on es veu una creu i restes d’uns murs. Són les restes de l’antic castell de la Pobla, construït durant el segle X i probablement abandonat al segle XIII. En arribar al coll de sota del castell, un petit sender puja fins al castell. La vista des d’aquí és magnífica: ofereix un panorama privilegiat de les serres del Berguedà i del Ripollès, amb la Pobla als nostres peus. 

A partir d’aquí el camí comença a pujar enmig d’un bosc de faigs i pins fins a arribar al xalet del Catllaràs. Aquest edifici va ser dissenyat originàriament per Gaudí per allotjar els enginyers que dirigien les mines que extreien el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro. Del disseny original, per desgràcia, només en queda la forma; els detalls típics de l’arquitectura gaudiniana varen desaparèixer en les remodelacions realitzades. Actualment s’usa esporàdicament com a casa de colònies. Una mica més endavant, a la dreta del camí, hi ha una font. 

Ara el camí continua cap a l’oest amb fort pendent fins al collet Fred i el mirador del Roc de la Lluna. No obstant això, hi ha la possibilitat de seguir la pista que, tot i que dóna més volta, ofereix dos avantatges: el pendent és més suau i permet visitar una de les mines d’Arderiu. Gairebé totes les mines antigues o bé han desaparegut o bé són de difícil accés. En aquest cas, la mina es troba a peu de pista. Per arribar-hi, cal continuar cap amunt per la pista principal des del xalet. A la primera cruïlla, cal continuar amunt per la dreta; a la segona cruïlla, està senyalitzat Font d’Ardericó cap a l’esquerra. Cal seguir aquesta pista uns cent metres i veurem la mina a mà dreta. Va ser explotada entre el 1.908 i el 1.922. Per arribar al mirador, cal que retornar a la pista principal i continuar cap amunt.

El mirador del Roc de la Lluna va ser construït per ICONA i ofereix unes magnífiques panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques, i també permet veure el dentat perfil de la serra del Catllaràs cap al sud. Hi ha taules i bancs i una font per fer pícnic.

Si seguim endavant pel camí senyalitzat, arribarem a una esplanada amb una xemeneia i unes parets: és la sala de màquines, lloc on s’agrupava el carbó portat de diverses mines abans d’emprendre el complicat viatge cap a la carretera de la Pobla, on actualment s’ha construït la nova estació del carrilet.

Hi ha un moment que la ruta abandona la pista i fa un petit desviament per passar pel prat anomenat Joc de la Pilota. El nom ve del fet que va ser utilitzat pels enginyers anglesos que vivien al xalet per jugar a pilota. També se l’anomena prat de les Damases. Envoltat per bosc i roques calcàries, és un lloc on es respira un ambient de gran tranquil·litat. Està situat a mig camí de la ruta i és un lloc ideal per descansar i contemplar la senzilla bellesa de la natura.

Més endavant trobarem el prat Gespador, un dels prats que caracteritzen la zona alta de la serra. A l’estiu sol haver-hi un petit grup de vaques, un vestigi dels grans ramats que antigament pasturaven en aquests prats. Al costat del camí veurem una font, la font Saragossa. En aquest punt trobarem un pal indicador que ens dona l’opció d’anar a Falgars seguint un PR ben senyalitzat, que retalla en una hora l’itinerari aquí proposat, però que passa pel mig d’un bonic bosc i al costat de la boca d’una de les antigues mines de carbó. Si fem aquesta opció la durada de l’excursió serà de 5 h. 45 m. havent recorregut 15,5 km, un desnivell de 750 m. i assolint una alçada màxima de 1.850 m.

Ben aviat arribarem a un gran roc plantat enmig d’un pla: és el roc del Catllaràs, una de les clares divisions entre el vessant nord i el sud. Cap a l’est veurem els cims que marquen la carena central, i cap al sud els grans prats del pla de l’Orri.

Després de passar un coll, el camí comença a baixar. Després de seguir una pista (amb alguna drecera) arribarem a un punt en què el camí gira 90º a la dreta. A partir d’aquí s’acaben les marques grogues i blanques i haurem de començar a seguir les vermelles i blanques del GR 4. Finalment, el camí desembocarà a una pista amb un gran pla a la dreta: és el camp de l’Ermità, antigament camps de conreu on encara es veuen les feixes de terra. És un bon lloc per descansar.

Després d’una estona de caminar arribarem a la font de Falgars amb taules i bancs ben condicionats. A l'esquerra marxa el GR 4.2 que ens portaria a Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola de Berguedà, Bagà i Coll de Pal. Seguirem en direcció al santuari de Falgars, que es veu al davant i que apareix citat des del segle X, tot i que l’edifici actual sigui del segle XVII amb algunes restes romàniques. Hi ha una cova de la troballa on, segons diu la llegenda, es va trobar una figura de la verge. Aquesta cova queda una mica allunyada de la ruta. A part de l’església hi ha servei de menjar i allotjament. També hi ha instal·lacions per fer barbacoes i sol estar bastant concorregut, sobretot a l’estiu, els caps de setmana de bon temps i en època de bolets.

Des del santuari cal recular per reprendre el camí que, des d’aquí, ja baixa cap a la Pobla per la cresta. En aquest tram passarem per tres graus o passos que permeten al camí salvar parets rocoses. Resulta interessant veure com el camí salva aquests obstacles. Mostra la importància del camí el fet que va ser empedrat en alguns punts per facilitar-ne la conservació i encara es veuen les pedres clavades de costat a la terra, sobretot a sota de l’últim o primer grau. 

Si volem un lloc tranquil, ja gairebé arribant a la Pobla, ens podem arribar al bosc de Ventaiola. Cal desviar-se lleugerament. El camí baixa pel costat d’uns camps i es veu el bosc a la dreta. Veurem una pista a la dreta amb una creu groga. Cal deixar aquesta pista i seguir baixant. Trobarem una segona pista a la dreta, també amb una creu groga. Cal que la seguim i ben aviat trobarem uns punts grocs pintats als troncs. Cal que seguim aquestes marques fins a arribar a la font del Roure, un bonic indret amb una font i bancs de pedra. Si baixem pel camí de la carena, arribarem a una carretera formigonada que ens portarà novament a l’última recta del GR, just després de passar pel costat de l'heliport. 

Finalment arribarem a la Plaça de l’Ajuntament de La Pobla de Lillet.

Observacions: El Catllaràs és potser una de les serres menys conegudes del Berguedà però també una de les més interessants. Aquest ruta ens endinsarà cap a la vessant nord amb un itinerari que combina passat religiós, ús agrícola i ramader i explotació minera en un marc de gran bellesa paisatgística. 

Dinarem al Restaurant Hostal Cal Pericas de La Pobla de Lillet, c/. Furrioles Altes, 2 - La Pobla de Lillet - tel. 93 823 61 62. www.hostalpericas.com Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Estanys de Malniu i de Mal (2.254 m.)

Dissabte 6 d’abril de 2013

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca de la Cerdanya.

Temps aproximat: 4 h.

Desnivell: 440 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada, agafarem l’autopista Terrassa – Manresa, seguirem direcció Berga i el Túnel del Cadí. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del túnel. Després seguirem direcció a Meranges i pujarem per la pista al refugi de Malniu fins el punt que la neu i/o el gel ho permetin.

Itinerari: A on deixem els cotxes, començarem a caminar per la mateixa pista, i agafarem la drecera que ens porta en 30 minuts al refugi de Malniu (2.135 m.).

Des de aquí anirem fins a l’estany de Malniu (2.250 m.) en uns 45 minuts més (que, segurament, trobarem glaçat), el vorejarem per la dreta i continuem en una suau pujada el nostre recorregut enmig d’una frondosa pineda de pi negre amb bedolls, moixeres de guilla i nerets fins uns prats rere els quals es troba l’Estany de Mal o de Guils, 20 minuts més tard. L’Estany Mal es troba en un indret de bellesa incomparable.

Baixarem pel mateix camí.

Observacions: Excursió amb raquetes de neu. Qui no en tingui, les pot llogar (entre altres llocs) a esports Vértic de Barcelona, Sabadell o Manresa.

L’esperit de la sortida és més d’aventura que de dificultat tècnica. El plaer de passejar amb raquetes de neu per paratges solitaris i en silenci, sols amb el cruixir de la neu sota els nostres peus tot acostant-nos a un dels paratges més bonics del Pirineu. Excursió assequible a tothom ideal per iniciar-se en raquetes de neu.

Dinarem al restaurant Cal Joan de Meranges. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.