Dissabte 18 de setembre de 2021
Matinal
Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.
Ubicació: Comarca del Vallès Occidental.
Temps aproximat: 3 h 15 min (5
km)
Desnivell: 264 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem fins al coll d'Estenalles, on s’arriba per la carretera B-1221 que va de Terrassa i Matadepera a Mura, Talamanca i Navarcles. Es pot aparcar el cotxe al costat del Centre d'Interpretació del Parc Natural.
Itinerari: Començarem a caminar a l'aparcament del Coll d'Estenalles i anirem a buscar la casa d’informació del parc. Agafarem el camí asfaltat que en surt al costat en pujada. És el camí que ens portarà a la carena del Pagès i travessa tot Sant Llorenç del Munt fins a la Mola; nosaltres però, només seguirem el camí principal uns 500 metres fins una cruïlla a l'esquerra que puja directament cap el cim del Montcau.
La pujada al Montcau és ràpida, el primer tram és força planer, tot i que va guanyant alçada poc a poc, per després arribar a un tram més inclinat on potser, hem d'ajudar-nos amb les mans en algun pas. De seguida arribarem a la part final, on si haurem de grimpar un tram més pendent, però res perillós.
Un cop al cim, a 1.057 metres, podrem gaudir de fantàstiques vistes arreu, cap a l'Obac i Montserrat a l'Oest, el Bages i el Prepirineu al Nord, la vall d'Horta, els cingles de Gallifa i el Montseny al Nord - Est, la Mola a l'Est i el propi Sant Llorenç al Sud.
El cim del Montcau està a la llista dels 100 cims de la FEEC.
Desfarem el tram de grimpada, (si cal amb el cul a terra en algun punt) i agafarem, aquest cop l'altre camí de baixada del Montcau, és el que es dirigeix directament cap a l'Est fins al Coll d'Eres, la baixada no té massa complicacions, potser en algun tram més vertical ens haurem d'ajudar de les mans, però res perillós.
Un cop arribem a la zona arbrada, ja serem al Coll d'Eres, amb el monument a Joan Maragall i l'ombra per fer una pausa si volem. En tot cas el nostre camí queda a la nostra esquerra i és el corriol de baixada que indica la Font del Llor, la Cova Simanya i el Marquet de les Roques. El primer tram d'aquest corriol en descens constant, és comú a les tres destinacions, però hem d'estar atents perquè en no gaire estona, menys de 500 metres, haurem de seguir un trencall a l'esquerra per anar cap a les coves Simanya.
Un cop agafat el trencall, el camí ja planeja fins arribar a la cova petita; la trobarem sense pèrdua, ja que veurem un cartell indicador de la mateixa. Per accedir a l'entrada de la cova hem de fer una grimpada d'uns 10 metres (cal anar amb precaució en aquest punt).
Seguirem el camí un curt tram més fins arribar a l'entrada de la Cova Simanya. Actualment la cova està tancada, per preservar les restes arqueològiques existents, i s’organitzen visites guiades els dissabtes i diumenges. https://monterrassa.cat/societat/cova-simanya-parc-natural-tancada-225012/
Aquesta cova és força gran i per passar cap a dins el primer tram, que ressegueix tot recte no cal ajupir-se gaire, trobarem un trencant a l'esquerra, aquest és el camí que haurem de seguir, i a aquesta alçada ja haurem d'haver encès frontals si volem veure alguna cosa. El tram que s'inicia va agafant bellesa i interès a cada passa que donem, doncs el camí es fa més estret i la humitat va apareixent, tant a la roca, com al terra, on normalment hi trobarem bassals d’aigua.
Es pot seguir fins trobar una característica roca en forma d'ou, val la pena arribar com a mínim fins aquest punt, ja que és un lloc d'especial bellesa.
La cova Simanya (Sima Magna o cova gran, en romà) està situada al vessant est del Montcau. Té un recorregut total de gairebé 400 metres, distribuïts en quatre galeries.
El ramal més llarg té 165 metres i és conegut com Galeria de l'Oca perquè les goteres han format una figura calcària que fan pensar en aquesta au.
Tornarem enrere pel camí que hem vingut fins al Coll d'Eres, per tornar fins al Coll d'Estenalles, el més fàcil és optar per agafar la pista principal que rodeja el perfil del Montcau, és una pista mig asfaltada que ens durà en no massa estona fins al punt inicial de la ruta.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montcau-i-coves-simanya-84156490
Observacions: Llegenda de la Cova Simanya: Un mossèn de nom Ermèndia, va visitar la
cova al segle XVII i va afirmar haver vist carrers i places, amb persones nues
alineades en les parets, com si fossin una carnisseria.
Es va aventurar fins a trobar en una
gran plaça, un munt de fems frescos, que li van fer sospitar la presència d'una
bèstia horrorosa pel que va retrocedir ràpidament i en molt de temps no van
tornar a entrar.
Segons el sacerdot, aquesta era la
veritable cova del drac i encara vivia quan ell va entrar perquè es va trobar
els fems frescos.
Sobre
aquesta cova, Víctor Balaguer va escriure en 1857 que «no s'havia pogut mai arribar al seu fons i tots els que l'havien
provat, donaven l'esquena sorpresos i espantats. La gent deia que aquell
recinte era mansió de màgics, de fetilleries, de monstres, de fantasmes i
comptaven moltes llegendes».
Joan
Amades també comenta que a la Cova Simanya es va trobar una imatge de la Mare
de Déu i a l'entrada de la cavitat es va fer una petita capella per poder
adorar-la.
Les
llegendes van donar pas a la realitat quan el Centre Excursionista de Terrassa va
topografiar les galeries de la cova el 7 de maig de de 1911.
Actualment
és la cavitat no turística més visitada de Catalunya. Cal dur el frontal.
Ja vàrem pujar al Montcau el 3 de març de 2007, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2007/03/montcau-1057-m.html?m=1
Montcaus de Catalunya
El
territori català es troba atapeït de centenars de muntanyes de característiques
i denominacions diverses. N’hi ha, però, que han estat batejades amb el mateix
topònim malgrat estar situades en serralades diferents.
Tenim a Catalunya, sis muntanyes amb el nom de Montcau. Aquí teniu la relació:
Segons
el llibre “Origen dels noms geogràfics de
Catalunya” de Manuel Bofarull i Terrades (Cossetània – 2002), aquest
substantiu és una derivació del topònim Montcal,
que estaria format pels mots mont i cal; i aquest darrer seria una derivació
de calb. Per tant, Montcal faria referència a un cim “pelat, sense vegetació”. En el cas de Montcau, calb hauria derivat en cau
en comptes de cal. Així doncs, la
muntanya batejada amb el nom Montcau
hauria de tenir a la seva part cimera pocs o cap arbre, premissa que no sempre
es compleix, però que potser si que va ser certa durant l’època en què se li va
assignar aquesta denominació. Sorprenentment, l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines no en fa referència,
però en diversos llibres i documents on es parla d’algun Montcau s’esmenta que el seu nom significa “muntanya calba”.
La
majoria de “Montcaus” tenen un important atractiu excursionista, una
preponderància com a muntanya i una popularitat en les poblacions dels seus
faldars. De moment portem fets el 1 i el 4 de la llista. En els propers anys, i
si les forces ens acompanyen, anirem fent la resta de “Montcaus”
Dinarem a casa.
Tornarem a casa als voltants de la una de la tarda.
