Gra de Fajol, fent la volta (2.714 m)

Dissabte 28 de maig de 2022

Hora de sortida: Sis del matí. 

Ubicació: Comarca del Ripollès. 

Temps aproximat: 5 h 30 min (9,1 km) 

Desnivell: Positiu: 619 m, negatiu: 1.113 m (acumulats) 

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Vic, parant-nos a les 4 carreteres de Tona a fer el tallat. Després seguirem en direcció a Vic, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Setcases i seguirem per la carretera que puja a l’estació d’esquí de Vallter 2.000. 

Abans d’arribar a l’estació, aparcarem al lloc conegut com el Pla de Molina, on deixarem un cotxe. Després seguirem la carretera seguirem la carretera fins arribar a la corba (1.930 m), des d’on surt el camí que puja al refugi d’Ull de Ter. 

 

Itinerari: Giravolt nº. 8 de la carretera, zona d’aparcament per anar al refugi d’Ull de Ter (1.930 m) Enfilarem el bonic camí que puja fins al refugi, tot resseguint, per la dreta, el curs del riu, fins arribar a una palanca, on el travessarem. Veurem un pal indicador amb l’escut de la Mancomunitat de Catalunya. Es tracta d’un tram del recorregut d’una bellesa especial, i que en aquesta època de l’any és un veritable jardí amb flors d’alta muntanya. 

Refugi d’Ull de Ter (2.220 m – 45 min), El refugi és guardat i s’hi pot dormir i menjar. És un bon lloc per observar el Gra de Fajol. El camí segueix el curs del riu; aquest neix darrera dels plans del refugi, en direcció al pic de Bastiments. S’ha de pujar sempre agafats al Gra de Fajol gran, fins que es puja al Coll de la Marrana.

Coll de la Marrana (2.545 m), la vista des del coll val la pena. A la dreta, el Bastiments (2.874 m), el pic més alt d’aquesta zona. Al fons la vall del Freser, amb el Coll de Tirapits. Una mica a l’esquerra el Torreneules. Darrera, direcció est, podem veure el Canigó al fons, i una mica a la dreta el Costabona. 

Cim del Gra de Fajol (2.714 m – 3 h 30 min), fotos de rigor.

Per continuar, baixarem un petit tram de la pujada i agafarem el camí que s’intueix a estones, a la nostra esquerra, en direcció a la Coma d’Orri. 

Coma d’Orri (2.485 m), El camí baixa fort al principi fins trobar primer la Jaça del Mig. 

Jaça del Mig (2.130 m), baixarem al bosc de la Coma. Bona vista del Gra de Fajol. Haurem de creuar primer el torrent de la Coma de d’Orri i després haurem de buscar una palanca que creua el riu Ter. Arribarem al Pla de Molina on tenim el cotxe que hem deixat al matí i amb el que pujarem a recollir els cotxes que hem deixat més amunt.

Pla de Molina (1.600 m – 9,1 km – 5 h 30 min) 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gra-de-fajol-fent-la-volta-104067689 

 

Observacions: El Gra de Fajol és una muntanya ben característica del Ripollès, juntament amb el Pic de l’Infern. L’itinerari dona una volta als dos Gra de Fajol, el gran i el petit. És un recorregut on s’han de veure isards, sobretot en la vessant de la Coma d’Orri o al Coll de la Marrana. Dóna una visió completa de la vall de l’Alt Ter i passa pels boscos de l’estret de Morens i de la Coma d’Orri.

 

Es pot fer una caminada més curta i amb menys desnivell, pujant fins al refugi d’Ull de Ter i tornant pel mateix camí de pujada.

 

Ens endurem el dinar. 

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Puig Neulós (1.253 m)

Dissabte 21 de maig de 2022

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca de l’Alt Empordà. 

Temps aproximat: 3 h 15 min (7,5 km) 

Desnivell: 329 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 en direcció a França. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei de La Selva. Després seguirem fins a La Jonquera (sortida 2) Anirem en direcció al Pertús (per N-II i la D-900). 

Seguirem fins al Coll de l’Ullat, a 12 km a l’est de Pertús per la  D71 (carretera forestal asfaltada) Aparcarem davant de la casa rural del Coll de l’Ullat. Trajecte de 2 h 15 min aproximadament (sense la parada). 

La carretera a Coll de l'Ullat (Ouillat, en francès) s'inicia a mà dreta a la sortida del Pertús, al costat d'un gran aparcament i està ben senyalitzada i en bon estat, tot i que és una mica estreta en alguns trams. Recordar que entre l'1 de juliol i el 15 de setembre està vigent un pla de prevenció d'incendis forestals que pot prohibir la circulació per les pistes del departament dels Pirineus Orientals, així com les activitats de senderisme en casos de risc excepcional. Es pot consultar el comunicat diari de risc d'incendis i les limitacions a les diverses activitats a: www.prevention-incendie66.com 

Al coll hi ha un ampli aparcament, un berenador i un refugi-restaurant. 

 

Itinerari: 1- Des de l’aparcament (937 m), pujarem pel GR-10 que comença en un angle a la dreta, entre l’edifici del refugi i la carretera (hi ha un magnífic bosc de pins centenaris).Un cop passat els pins, continuarem l’ascens, recte, en un bosc de faigs on el pendent és important. Passarem el roc Fuiriós pel costat septentrional que ens portarà cap a un bosc fronterer a la vora de boscos. Al Roc Fuirós, per l’altra banda, hi ha unes vies d’escalada.

2- Deixarem, per tant, a l’esquerra el bosc i al vessant nord (vista clara sobre la conca de Figueres i els primers contraforts de la Garrotxa). La ruta surt del bosc, just abans de la carretera de servei del relé de televisió, a l’alçada d’una clavilla.

3- El camí evita d’agafar la carretera per trobar, per sobre a la dreta, la línia de cresta fronterera totalment descoberta. Arribarem ràpidament al Coll del Pou (1.108 m) i al seu passatge fronterer (barrera desmuntable) amb el castell de Requesens destacat a la vall. Es pot fer un petit recorregut agafant el camí pel costat de la Catalunya sud (10 minuts a peu) per descobrir un pou de neu molt ben restaurat (5 minuts)

4- Continuarem pel camí, que està més o menys a prop de la cresta, per arribar al cim del Puig Neulós (5) on s’hi troben unes construccions i antenes de telecomunicacions. Vista panoràmica única, amb una perspectiva del Golf del Lleó que apareix a primera vista (només quan el temps és clar i sec), el Narbonès i la seva muntanya de la Clape, la caiguda del Massís central (pics de Nore i Caroux), i la muntanya Saint-Clair sobre Seta.

Torre d’en Manel al cim del Puig Neulós

 

Baixarem del cim en direcció Nord i trobarem un camí-carretera ample que s’endinsa a la fageda. Quan portem uns 10 minuts trobarem la Font de Puig Neulós, amb una taula i uns bancs de pedra. Continuarem pel camí, un xic difícil de seguir per la fullaraca que el cobreix, amb marques de color groc que ajuden a no perdre’l. A uns 20 minuts des del cim, arribarem a una pista de terra que segueix travessant la fageda i que seguirem avall. Més enllà s’incorpora a la carretera asfaltada; els faigs, amb algun castanyer, donen pas als pins i, un parell de revolts més avall, agafarem una drecera a l’esquerra que ens torna al Coll de l’Ullat on tenim els cotxes.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-neulos-103455819

Observacions: El núvol que sovint tapa el cim és també el que va inspirar el logotip identificatiu del Paratge Natural de l’Albera, l´únic de Catalunya que s’identifica amb un fenomen meteorològic.

El Puig Neulós és la màxima elevació de la Serra de l'Albera, on el Pirineu descendeix cap al Mediterrani i, per això, les vistes des del seu cim són excepcionals.

 

L'ascensió des del sud sol iniciar-se en el castell de Requesens i exigeix remuntar més de 800 m de desnivell. Per assolir el cim nosaltres ho farem a partir del Coll de l'Ullat, accessible en cotxe per la vessant francesa, seguint el GR-10 fins al cim, el GR transpirinenc, per la cara nord de la serralada i similar al GR-.11 per la cara sud.

 

Malgrat la seva escassa altitud i el seu aspecte afable quan fa bon temps, no hem de subestimar aquesta muntanya. Si bufa la tramuntana amb força (+ 60 km / h), cal evitar l’ascensió ja que la línia de cresta que condueix al cim està molt exposada al vent, o entra la boira, una excursió senzilla pot convertir-se en un malson. Imprescindible consultar la previsió meteorològica!.

 

Prop del cim, pel vessant sud-oest, hi ha el pou de glaç. Aquest pou proveïa (sota pagament a l’arrendatari) de gel a la Jonquera i els pobles veïns fa ja uns segles. Es troba en perfectes condicions, s’hi pot entrar, és recomanable portar una llanterna. L'any 2012 va ser degudament restaurat i senyalitzat pel GAT (Grup d'Art i Treball de la Jonquera). Aquesta entitat hi fa tasques de neteja regularment i s'hi va instal·lar un cartell explicatiu on s’hi pot veure l’estructura i el funcionament d’aquest equipament primitiu.

 

Frontera i contraban al segle XIX

 

El Tractat dels Pirineus de 1659, que separa el Rosselló de la resta d’Espanya, no va interrompre l’estreta relació entre les persones dels dos costats de l’Albera. La frontera va crear un intens contraban: el cafè, el sucre, el tabac i el “cotó”, amagat en els carros, també portats a l’esquena pels homes, passaven de Requesens pel Coll de l’Ullat o pel Neulós.

 

A partir de 1840, amb els problemes a Espanya, s’afegirà el tràfic d’armes i d’or a gran escala. Els combois es componien de quatre a sis persones, de vegades més. Les distàncies són curtes, els colls són baixos, els amagatalls són nombrosos.

 

El contraban afectava a tota la societat (muleters, camperols, pastors…) que constituïen bandes encapçalades per un cap temut i admirat de tots pel seu atreviment com Ramon Falipou Tocabens, el líder dels famosos “Trabucaires” que regnaven per les Alberes, Vallespir i l’Empordà.

 

Ens endurem el dinar.

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

Santa Maria de Matamala (Les Llosses) per antics camins de ferradura (1.108 m)

Dissabte 14 de maig de 2022

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca del Ripollès. 

Temps aproximat: 3 h 30 min (9,4 km) 

Desnivell: 213 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Vic per la C-17. Ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreteres de Tona. Després seguirem en direcció a Vic i Ripoll. 

Poc abans d’arribar a Ripoll, ens desviarem a l’esquerra i agafarem la carretera C-26 en direcció a Vilada i Berga, fins a Santa Maria de Matamala (Les Llosses) on aparcarem i començarem la caminada. 

 

Itinerari: Sortirem des de la cruïlla de la carretera del nucli de Santa Maria de Matamala, en direcció nord, tot pujant per la pista que ens condueix al Mas el Lladré. 

Passarem pel costat de la senyal R-177 Can Vinyal i ens dirigirem cap a l'esquerra, direcció Viladonja. Arribats al mas, on fan formatges, i derivats làctics, cal seguir l'antic camí de Viladonja que en una curta però forta pujada ens portarà fins un camí més planer. 

Arribarem a una ampla collada, la Devesa de Cal Sastre, des d'on gaudirem d'una bonica vista amb el mas de Cal Sastre sota dels plans, i davant mateix, a l'altra banda del torrent la casa del Reixac i la Collada del Forn. 

Continuarem per una pista en pujada que ens portarà fins el Camí Ral de Ripoll a Berga, just a la Collada de Camp de Pinyons, senyal R-172. 

Anirem cap a la dreta d’aquest antic camí ral, deixant altres corriols i camins que surten a la nostra esquerra, i passarem per sobre la casa del Camps. El camí ral creua el rec i continua en una suau baixada direcció a la Collada del Forn. Deixarem a mà dreta el camí ample que porta a la casa del Reixac.

Arribarem a la Collada del Forn, senyal R-173, una autèntica cruïlla de camins. En aquesta collada es creuaven el Camí Ral de Berga a Ripoll i el Camí Ramader que des del Lluçanès pujava cap al Pla d'Anyella, sobre Toses. Des d'aquesta collada val la pena arribar-se a la casa del Forn, una de les més antigues de la comarca i previstes d'elements defensius. Per arribar-s'hi cal anar direcció Sant Esteve de Vallespirans, la casa es troba a poc menys de 10 minuts de la collada.

Continuarem en direcció a Santa Maria de Les Llosses, ara seguint el camí ramader direcció sud. Deixarem la pista per continuar pel Camí Ramader, que creua el rec i després ens porta fins la Font de Roques Blanques i més enllà la gran casa de Capdevila. Arribarem a Santa Maria de les Llosses, antiga parròquia, que juntament amb les de Palmerola, Viladonja, Vallespirans, Vinyoles, Sovelles i Matamala formen l'actual municipi de les Llosses. 

Deixarem el Camí Ramader i ens dirigirem, creuant la carretera, al Pla de Capdevila, senyal R-178. Seguirem direcció Santa Maria de Matamala. Al final del pla deixarem la pista i agafarem un corriol a la dreta que ens portarà fins el rec i l'antic Molí de les Planes, creuarem el Rec de Corbera. 

Un darrer esforç i arribarem al mateix nucli de Santa Maria de Matamala. Pocs metres més enllà retrobarem la carretera i l'inici i final de l'itinerari. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/santa-maria-de-matamala-les-lloses-per-antics-camins-de-ferradura-102815510 

 

Observacions: Itinerannia ruta nº.2. Recorregut, insuficientment marcat, amb senyals grogues.

 

Dinarem al restaurant Dachs, Carretera C-26 Km.181,8 – Les Llosses, tel.: 689 75 54 45. https://restaurantdachs.com/ 

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

Cim del Puig Estela, des de Vallfogona, pel coll de Canes i el camí ral (1.355 m)

Dissabte 7 de maig de 2022

Hora de sortida: 2/4 de set del matí. 

Ubicació: Comarca del Ripollès. 

Temps aproximat: 5 h (13 km) 

Desnivell: 455 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem de casa l’hora esmentada i anirem per la C-17 en direcció a Vic, aturant-nos a fer el tallat a les 4 carreteres de Tona. 

Després seguirem en direcció a Vic i Ripoll. Un cop a Ripoll, anirem en direcció a Olot fins arribar a Vallfogona de Ripollès. 

Un cop a Vallfogona, podem aparcar al carrer Puig Estela, ben a prop de l'Ajuntament i a tocar d'un forn de pa i del restaurant on dinarem. 

 

Itinerari: Sortirem de Vallfogona de Ripollès i agafarem el GR-3 (marques vermelles i blanques), en direcció nord cap a Sant Joan de les Abadesses just per sobre de la N-260a abans d’entrar al poble. 

Travessarem la Solana del Castell fins a can Costa on el corriol en fila per sobre de la casa, pel Clot del Bover, amb petites feixes que encara conserven parets de pedra seca. 

De seguida s’entra en l’antic camí que antigament els veïns feien servir per anar a Sant Joan, que conserva trams enllosats i un aixopluc a la paret del marge. 

En uns 45 minuts s’arriba al coll de les Fonts de n’Orri en uns prats de pastura. Allà trobarem un pal d’Itinerànnia R5 i agafarem, a mà dreta, el PR-C-59 (marques grogues i blanques) per una antiga pista que va als plans d’en Mir amb una barraca de pastor al bell mig i el Taga i Sant Amanç al fons.

El corriol puja fins a la Creu de Can Civat des d’on, després de poder veure Sant Antoni i Sant Joan al fons, entrarem de nou al bosc de pins i seguirem el corriol que va carenejant amb lleugeres pujades. 

Tot passat un quilòmetre creuarem la pista que puja des del rec de Plans. Al cap de poc, travessarem per sota de la línia elèctrica Eypesa al coll de can Vilaseca. Passada una bassa arribarem de nou per una pista, al collet de la Ramada, on agafarem la pista del mig, que, més planera, enfila fins al collet de la Fageda.

Entrarem en la fageda per un corriol que, uns quatre metres després, ens portarà al cim del Puig Estela (1.355 m), amb un vèrtex geodèsic i grans vistes.

Per tornar, vorejarem el pi, lleugerament a la dreta, tot seguint el filat que delimita un petit cingle i ens encarrila a un camí que baixa, dret i amb una bona pendent, fent ziga-zagues entre el bosc, durant mig quilòmetre, fins arribar a una pista que agafarem a l’esquerra. 

Seguirem la pista fins al coll de Canes (1.120 m) i d’aquí, anirem per la carretera N-260a a la dreta, i més endavant agafarem en un camí que surt a la dreta i que segueix paral·lel a la carretera, (amb alguns trams per la mateixa carretera) fins arribar a Vallfogona. Aquest darrer tram són uns 4,5 km.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-estela-des-de-vallfogona-de-ripolles-102141116 

Observacions: La excursió que us proposo ens portarà a Vallfogona, a un balcó del Baix Ripollès amb vistes a la Garrotxa i, en dies clars, fins al golf de Roses. Es tracta del cim del Puig Estela (1.361 m), a sobre mateix del Coll de Canes, on limiten els municipis de Vallfogona i Riudaura.

 

La ruta circular amb sortida i arribada al poble de Vallfogona té uns 13 km i es pot fer en poc més de 4 hores. Està en tot moment senyalitzada ja que es tracta de trams del GR-3 i del PR-C-59 que també forma part de la xarxa Itinerànnia.

 

Vallfogona de Ripollès està situat a la falda de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, que constitueixen l'espai natural més notable i representatiu del sistema Transversal, juntament amb el Collsacabra. Aquest territori es va declarar Espai Natural Protegit l'any 1992 per salvaguardar la seva flora i fauna. Antigament la via de comunicació més habitual entre Ripoll i Olot passava pel coll de Canes i Vallfogona de Ripollès. Actualment, però, la carretera que passa per Sant Joan de les Abadesses, més planera i menys revirada, concentra la major part del trànsit. Aquesta excursió ens descobreix una zona força solitària i plena d'encant, en un itinerari que concentra una gran varietat d'atractius: el nucli medieval de Vallfogona, les vistes que tenim des del capdamunt de la serra del Puig d'Estela, les fagedes, les masies històriques,...

 

A Catalunya, segons l’ICGC, tenim 4 cims amb el mateix nom de Puig Estela i que cal no confondre:

 

·         Puig Estela - 2.013 m (Pardines – Ripollès). Hi vàrem pujar el 1 de maig de 1998 i el 12 d’octubre de 2015. Aquí podeu veure les ressenyes: http://maifemcim.blogspot.com/1998/05/puig-estela-2007-m.html - http://maifemcim.blogspot.com/2015/10/puig-estela-2013-m.html

·         Puig Estela - 378 m (Girona – Gironès)

·         Puig Estela - 630 m (Amer – La Selva)

·         Puig Estela - 1.355 m (Vallfogona – Ripollès) que és el que pujarem ara.

 

 

Dinarem al restaurant El Forn, al carrer Puig Estela, 2 de Vallfogona de Ripollès, tel.: 972 70 35 68. https://restaurantcafeteria-el-forn.negocio.site/ 

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

Ruta avioneta accidentada: Embassament de Santa Fe, Empedrats de Morou, Font del Frare (1.305 m)

Dijous 5 de maig de 2022

Matinal

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca del Vallès Oriental. 

Temps aproximat: 4 h 30 min (10,7 km) 

Desnivell: 396 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora indicada i anirem per l’AP-7 en direcció a Girona. Es aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny i després seguirem fins a la sortida 11 on anirem en direcció a Sant Celoni i d’aquí, per la BV-5114 fins a Santa Fe del Montseny, om aparcarem a la zona d’aparcament que hi ha, a la dreta, un cop passat el desviament per anar al restaurant Avet Blau.

 

Itinerari: Farem dues rutes senyalitzades: la vermella i la lila. 

La ruta vermella baixa per la Riera de Santa Fe, passa pel costat de la presa vella i la fabriqueta, després al costat del pantà de Santa Fe.

Segueix després un camí que deixarem momentàniament per baixar cap a la zona on hi havia l'avioneta abandonada seguint part del camí que va a Riells i tornar.

Després passarem per l'Empedrat de Morou i el Turó de Morou per després tornar pel Pla de Mulladius i Can Lleonart.

Vàrem estar a l’Empedrat de Morou el 9 de maig de 2009, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2009/05/lempedrat-de-morou-parc-natural-del.html 

La ruta Lila és un petit passeig que va al costat de la riera de Santa Fe per visitar la Font del Frare. 

Traça: Wikiloc | Ruta Montseny: Embassament de Santa Fe - Ruta avioneta accidentada - Empedrats de Morou - Font del Frare 

Observacions: Aquesta sorprenent ruta circular comença al pàrquing de Santa Fe del Montseny i segueix pel camí que voreja el pantà de Santa Fe. El camí està senyalitzat i creua per la presa en direcció a Riells fins a la casa de Font de Cortes. A aproximadament 200 metres d'aquesta masia, fa uns anys encara hi havia les restes d'una avioneta al mig de l'alzinar. Actualment l'avioneta ja no hi és. 

La visita a la zona on va caure l'avioneta la combinarem amb dues de les rutes proposades a la zona: la ruta vermella i la ruta lila. L'entorn a la primavera al Montseny és preciós amb un ventall de colors on les càmeres fotogràfiques no aconsegueixen fer plena justícia.

Variant per anar a l’arbre monumental Grèvol de Morou: Venint del turó i esquei de Morou, 70 m després de la fita de fusta on llegim: "Turó de Morou (variant)" i "Pla de Mulladius" girarem direcció S (es a dir a l’esquerra) i després SE caminant pel mig de la fageda, per un vessant amb pendent suau. A uns 280 m trobarem el Grèvol monumental (si continuéssim uns 140 m més, arribaríem al Morro de Vedell (1.169 m). Retorn al itinerari principal pel mateix camí.

Podeu trobar les dades del Grèvol de Morou a:

https://plantipodes-am.cat/fitxes/grevolmorou.html

Destaquem que és el grèvol (o boix grèvol, Ilex aquifolium), mesurat més alt del Montseny (22 m, any 2021) i molt probablement de Catalunya. Va ser descobert per Martí Boada el 1986. Va ser declarat monumental el 1991 i ha estat l'Arbre de Nadal de l’any 2021.

Teniu curiositat per descobrir com va ser el cas de l'avió abandonat al Montseny?

 

El 27 de març del 2000, un pilot britànic de 71 anys es dirigia de l'aeroport de Múrcia al de Perpinyà a les 8.32. El vol duraria unes dues hores i mitja.

 

Cap a les 11.00, es va activar el procediment d'alerta a l'aeroport de Perpinyà: l'aeronau MOONEY M20K matrícula G-GTPL no havia arribat.

 

L'últim contacte amb el pilot es va fer a les 10.25, des de l'aeròdrom de Sabadell, població propera a Barcelona ciutat. L'accident es va produir cap a les 10.37, segons l'informe tècnic de la CIAIAC (Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil).

 

L'avioneta estava bé. Tenia 1.239 hores de vol i va passar la revisió l’any anterior. El pilot devia haver passat un reconeixement mèdic feia més de deu mesos. La causa de l'accident, però, va ser el clima.

 

Les condicions meteorològiques van empitjorar al massís del Montseny aquell matí. Vent, pluja i boira tancada segons l'Observatori Meteorològic del Montseny. El pilot va anunciar un descens cap a les 10.25 per tenir més visibilitat. Va baixar dels 3.500 peus i no va poder remuntar quan va xocar amb les copes dels arbres cap als 3.117 peus.

 

Segons l'informe de la CIAIAC, el pilot no va demanar la informació meteorològica necessària per planificar el vol. Tot i això, l'accés a aquesta informació estava restringit a una zona militar de l'aeroport de Múrcia, a la qual s'entrava amb autorització prèvia. Aquest tràmit hauria pogut dissuadir el pilot.

 

Des del 2004 s'han incrementat les facilitats d'accés a aquest tipus d'informació. Avui es pot accedir per internet des de l'AMA (Autoservei Meteorològic Aeronàutic) per planificar els vols.

Excursió matinal, tornarem a dinar a casa. Tornarem als voltants de les tres de la tarda.