dissabte, 29 d’octubre del 2022

Morral de Cabrafeixet (754 m)

Dijous 27 d’octubre de 2022

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Baix Ebre. 

Temps aproximat: 3 h 30 min (5,4 km) 

Desnivell: 454 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per la C-32 o la AP-7 en direcció a Tarragona. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Mèdol. 

Després seguirem i anirem fins a la sortida 39 a l’alçada de l’Ametlla de Mar. D’aquí seguirem fins a El Perelló i la zona d’aparcament prevista per anar al Morral de Cabrafeixet.

Itinerari: Del barranc de les Nines a les pintures rupestres i el cim del morral de Cabrafeixet.

L’itinerari proposat permet contemplar les pintures de Cabrafeixet i pujar al punt més emblemàtic d’aquesta part del massís de Cardó. L’accés ben senyalitzat, es realitza des de la carretera del Perelló a Rasquera. És d’agrair que l’asfalt no arribi fins al peu de les pintures i d’aquesta manera es respecti el caràcter natural del barranc de les Nines, un lloc d’especial bellesa on el temps sembla haver-se aturat. 

Des de l’aparcament, un sender ben evident porta en deu minuts fins a l’abric on uns humils pigments vermellosos permeten contemplar milers d’anys d’humanitat.




Continuarem pel camí i arribarem al racó d’Estrada, on es troba la cova de la Mallada, una cavitat que probablement va servir d’allotjament a les comunitats del paleolític, tal com en són testimoni les restes de sílex que s’hi ha trobat.





Seguint el sender es baixa a trobar el fons del barranc, al costat de les ruïnes del mas d’Estrada, on es troba al GR-192 que ve directe  des de l’aparcament. Cal seguir les marques del GR fins arribar al coll del Morral. El sender, molt marcat, aviat comença a enfilar-se per agafar altura. En arribar al coll, es deixen les marques del GR i es va a la dreta seguint la carena fins arribar al cim del morral de Cabrafeixet.




La tornada la farem pel mateix lloc fins a l’encreuament amb el camí de les pintures. En aquest punt, continuarem pel camí principal del barranc per anar a l’aparcament. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/morral-de-cabrafeixet-117627100 


Recorregut en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/635a6fcc2f8e9c2c7f19b021

 

Observacions: El Morral de Cabrafeixet està a la llista dels 100 cims de la FEEC.

 

Imagineu-vos un cartell de pel·lícula amb l’heroi en primer terme, amb un posat ferm, sobresortint amb força per entremig dels seus enemics. Ara viatgeu uns quants milers d’anys en el temps i canvieu el paper per la roca, i les tintes d’impremta per resistents pigments fets amb carbó, manganès, terres i greixos d’animals. Les escenes de caça de les pintures prehistòriques llevantines mostren figures d’arquers àgils, dinàmics, en acció, veritables herois del seu temps.

 

Les de Cabrafeixet no són una excepció. Els traços mostren un arquer aguerrit, amb un feix de fletxes, davant d’un cérvol i una cabra. Una reixa protegeix les pintures dels actes vandàlics que, amb anterioritat, van malmetre una part del conjunt, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. És llàstima, però, que el petit plafó explicatiu no aporti res més que una informació asèptica i propaganda institucional. Cap esforç per interpretar i per provar de connectar emocionalment el patrimoni amb els visitants.

 

No és fàcil imaginar la vida dels avantpassats que van habitar al recer d’aquestes muntanyes. Tanmateix, segur que algun moment o altre van pujar dalt de l’imponent morral de Cabrafeixet. Es tracta d’una prominent massa rocosa inconfusible en el perfil de les serres de Cardó des de les planes del Burgar. En el punt culminant, la vista és esplèndida i els pobladors prehistòrics també degueren utilitzar aquest indret per guaitar l’horitzó. Des de fa milers d’anys, una multitud d’ulls han vist el món des d’aquest indret. 

Dinarem al restaurant El Bandarra, c/. Prim, 1 (al costat de la Plaça Nova) de l’Ametlla de Mar. Tel. 662 18 93 90. 

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

dilluns, 24 d’octubre del 2022

La Sèquia de Manresa (323 m)

Dissabte 22 d’octubre de 2022

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca del Bages. 

Temps aproximat: 6 h 30 m (24 km) 

Desnivell: 95 m (acumulat) 

Dificultat: Mitjana.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Manresa per la A-2 fins a Abrera, on seguirem per la C-55, en direcció a Olesa de Montserrat, Monistrol de Montserrat, Sant Vicenç de Castellet, Sallent i Balsareny. 

Un cop a Balsareny, anirem fins a sota del Castell, fins a la Resclosa dels Manresans, on aparcarem i començarem a caminar.

 

Itinerari: Des de Balsareny, passant pels termes municipals de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, i arribada al Parc de l’Agulla de Manresa. 

Començarem a caminar sota el Castell de Balsareny, a la resclosa dels Manresans, lloc a on la Sèquia agafa l’aigua i acabarem al bonic Parc de l’Agulla a l’entrada de Manresa.







El sender sempre va arran de canal, no té pèrdua. La sèquia s’amaga, però, en alguns trams concrets. Quan arriba a Sallent topa amb les vies del tren i les travessa per sota. Perdrem de vista l’aigua una mica abans d’arribar a l’estació de Potasses del Llobregat. Seguirem els rails tot de dret, en direcció Manresa, fins passat el castellet de les mines. Creuarem les vies i tornarem a trobar la sèquia al costat de la muntanya de runa del jaciment de sal.

El sender és preciós. Estret, gairebé sempre tocant l’aigua. De tonalitats canviants, adornat amb cirerers, roselles, espigues de blat o pàmpols de vinya. I ple de fauna: ànecs, esquirols, bernats pescaires…Passarem pel costat de cases de pagès històriques, com el Mas de les Coves. Caminarem gairebé a tocar de la muntanya de runa salina de la Botjosa. En alguns trams la sèquia entra a dins el bosc i és molt tranquil·la i silenciosa. També passa a tocar de camps de cereals i horts.





El rec té una fondària d’entre 1,20 i 1,40 metres. Conserva totes les parets fetes de pedra. Mai s’ha volgut cimentar. I aquest, justament, és un dels seus encants.

D’inici feia 1,2 metres d’ample. Ara té entre 1,5 i 4 metres a causa de l’erosió de l’aigua.

L’aigua triga dotze hores i mitja a arribar a destí. La concessió és de 1.240 litres per segon

La sèquia de Manresa fa 26 quilòmetres. I n’hi ha marcats 24,8.

El recorregut acaba al Parc de l’Agulla, on hi ha un enorme llac artificial que funciona de reserva d’aigua. Té una capacitat de 200.000 metres cúbics. Des d’aquí es gestiona el cabal que ha d’arribar a la ciutat i a l’horta de Manresa. El Parc és també un dels llocs preferits de la gent de la zona per anar a passejar, a jugar amb les criatures o a fer esport.



Des del Parc de l’Agulla es distribueix l’aigua cap a les hortes de Viladordis i El Poal. També passa una primera depuració biològica i s’envia cap a la potabilitzadora d’aigua de boca. 

No us enganyaré….Aquesta excursió per la sèquia són una vintena llarga de quilòmetres meravellosos, molt distrets, envoltats d’un paisatge esplèndid. 

Però cap al final, el cansament no se l’estalviarà ningú! 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-sequia-de-manresa-117207713


Recorregut en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6353ea0c49152c13b2f60ef3

Aquí, un taxi ens durà a recollir els cotxes: Ràdio Taxis Manresa, tel.: 93 877 08 77 – www.taxismanresa.cat 


Observacions: Calceu-vos bé perquè ens toca caminar….una mica.

 

Bé, força. I lluny. Aproximadament uns set-cents anys enrere, cap al segle XIV. Us proposo seguir el recorregut de la sèquia medieval més llarga i més ben conservada de Catalunya. Recull d’aigua del riu Llobregat a Balsareny i la porta fins a Manresa, on rega 600 hectàrees d’horta i permet que unes 115.000 persones obrin l’aixeta. La gràcia d’aquest canal del Bages és que està fet d’història, enginyeria, paisatge i activitat humana.

 

La sèquia de Manresa fa vint-i-sis quilòmetres de llarg!

 

Però no us espanteu. Només en farem….vint-i-quatre.

 

Al segle XIV Manresa va patir una sequera tremenda. Els pocs torrents i pous de la zona es van eixugar. L’aigua del riu Cardener no es podia beure de salada que era, perquè travessa la vall salina de Cardona i Súria. I el Llobregat passa lluny de la ciutat. Però potser hi havia una solució. Construir una sèquia per desviar l’aigua d’aquest riu, una obra hidràulica enorme i esperançadora. El canal, però, havia de travessar moltes terres. I hi ha qui va arrufar el nas.

 

Va costar molt, acabar el rec! Baralles amb els propietaris dels terrenys que travessava. Un litigi amb el Bisbe de Vic que va aturar les obres durant set anys. La pesta negra que va matar mitja ciutat. El rei Pere III havia donat permís per construir la Sèquia al 1337, però l’aigua no hi va córrer fins al 1380.

 

Els esforços van valdre molt la pena. La ciutat que tenia set es va transformar en un oasi. Muralles enllà, va anar creixent el regadiu. L’aigua va arribar a les fonts, als obradors de teixit, als molins de farina, draps i pólvora. I més endavant, a les fàbriques i a les cases.

 

La Sèquia és un canal (construït al segle XIV) per portar l’aigua del riu Llobregat, des de Balsareny, fins a la capital del Bages. En un moment de forta sequera, es va idear amb l’objectiu de crear una àmplia extensió d’horta. Projectada pel mestre d’obres Guillem Catà. La Sèquia de Manresa és considerada una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval. Té un recorregut de 26 quilòmetres i un desnivell de només 10 metres, un fet insòlit si tenim en compte els mitjans rudimentaris de l’època. Per fer-ho possible es van haver de construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny, alguns d’aquests són veritables monuments. Però el major èxit de la Sèquia és que, sis segles després de la seva construcció, continua en ple funcionament i subministra tota l’aigua que necessita la ciutat de Manresa i altres poblacions del Bages.

 

Sembla que en paral·lel a la Sèquia es va construir un camí que facilitava que els cuidadors de la instal·lació, els sequiaires es poguessin moure amb total comoditat al llarg de tot el seu recorregut. Aquest camí, convenientment arranjat es el que avui es fa servir pels senderistes o ciclistes que fan, tota o part de la ruta.

 

Coneixent la història, encara fa més gràcia posar-nos les botes. El Camí de la  Sèquia es pot recórrer de punta a punta. És un sender que van obrir els sequiaires per fer-ne el manteniment. Des de Balsareny, on es capta l’aigua, fins al Parc de l’Agulla de Manresa, on es reparteix. Està equipat amb senyals indicatives i informacions de quilometratge i recorregut.

 

La ruta es molt senzilla ja que només té l’inconvenient de la seva llargada, però el terreny no presenta cap mena de dificultat i el desnivell es nul. Es una passejada, llarga, però una passejada al cap i a la fi. Té trams macos, curiosos, com la mateixa resclosa dels Manresans, o el pas per la zona a on les mines de potassa de Sallent van aixecant muntanyes de residus. 

Que heu de saber: 

-    Recorregut. 24 quilòmetres, entre la presa dels Manresans de Balsareny i el Parc de l’Agulla. L’itinerari passa per Balsareny, Vilafruns, la Rampinya, la Botjosa, Polígon Pla de Santa Anna, Santpedor i Sant Iscle. 

-  Important. Sender estret que sovint obliga a caminar en fila. No hi ha tanques de protecció, així que atenció de no caure a l’aigua. 

-   Mapa. Editat pel Parc de la Sèquia, l’entitat que gestiona el sender. És un tríptic amb mapa, indicacions i descripció dels llocs per on es passa. El trobareu al punt d’informació Infosèquia. 

-    Llibre. “La sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval.” Josep Alert i Pol Huguet. Cossetània Edicions. 

-   Transport. Agafarem un taxi per anar a buscar els cotxes. 

-   La Transèquia. Convocatòria popular per fer el sender caminant, corrent o en bici. La Transèquia es fa sempre un cap de setmana posterior a la Festa de la Llum, el 21 de febrer. Es commemora el miracle que va permetre acabar les obres! Hi ha diversos punts de sortida, segons els quilòmetres que vulgui fer cadascú. 

-    A la zona hi bufa sempre el vent, no us oblideu una jaqueta! 

Ens endurem el dinar.

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

dijous, 13 d’octubre del 2022

Mola de Genessies – 100 cims (710 m)

Dijous 13 d’octubre de 2022

Matinal

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarques dels Baix Camp i de la Ribera d’Ebre. 

Temps aproximat: 3 h 30 min (5,5 km) 

Desnivell: 260 m (acumulat) 

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-32 i la AP-7 en direcció a Tarragona. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Mèdol. 

Després seguirem per l’AP-7 fins a la sortida 35 on seguirem per la A-7 fins a l’alçada de Miami Platja on agafarem la C-44, passarem per Vandellòs. Més endavant, agafarem un desviament a l’esquerra fins al Mas de Genessies. El punt d’inici es al Mas de Genessies, s’arriba recorrent uns 2,4 km. de la carretera que va a Gavadà i se surt en el km 13,5 (aprox) de la C-44. 

 

Itinerari: Farem l’aproximació partint des d’aquest mas, a tocar del camí de Gavadà, una espectacular pista de muntanya asfaltada que enllaça Vandellòs i l’Ametlla de Mar.


 

El mas no està gaire ben conservat, però la potència de corrals, pallissa i altres estructures deixa bastant clar que va ser un dels més importants de la zona. Se’n tenen noticies des del segle XV i encara es poden veure les restes d’un mur de maçoneria pertanyent a l’antiga torre de defensa, del segle XV.


 

Sortint del mas hi ha un sender marcat que porta a la mola del coll de Rourar, al sud. Hi accedirem per l’antiga portella de Genessies, tot i que en doblar el llom pel nord haurem de vigilar de no perdre el camí. De tornada podem baixar pel Rourar i barranc Fondo, on el camí és més transitat i no té pèrdua.


 

L’ascens definitiu es fa per un grau sense gaire dificultat al vessant oest, deixant Tivissa a l’esquena. La vista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre paga l’esforç amb escreix. A l’est i al nord, les platges de la Costa Daurada fins a Altafulla. Al nord, Llaberia, Montsant i el Pirineu. Al sud, els Ports i la gran planúria del Delta. I als peus, l’espectacular cingle de Jovara.



 

La baixada la farem retrocedint la part final de la pujada i després agafant un camí que surt a la dreta i que està molt poc marcat i pel que hi passa molt poca gent. En algun moment podem tenir dubte de si anem en la direcció correcta, doncs com ja s’ha dit està molt poc o gens definit. Es recomana seguir la traça i al cap d’una estona de baixada en diagonal a la dreta, d’alguna relliscada i de moltes esgarrinxades en els matolls, anirem sortint a un camí més marcat.

 

La ruta fa la volta en el sentit de les agulles del rellotge. Passarem per la Portella d’en Gardell i seguint el camí enllaçarem amb el tram de pujada i tornarem al cotxe. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/mola-de-genessies-116181487 

 

Observacions: Les muntanyes de Tarragona són una inesgotable font d'excursions. Aquesta vegada anirem a les muntanyes de Vandellòs per fer un bonic i interessant recorregut circular de mitja jornada en què pujarem a la Mola de Genessies (una impressionant terrassa rocosa que forma part del llistat ampliat dels Cent Cims). Al límit entre el terme de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i el de Tivissa s’alça la mola de Genessies, una roca calcària molt temptadora, des de la qual gaudirem d’una de les millors vistes del Camp de Tarragona i la Ribera d’Ebre.

 

La ruta és variada, ens mourem per senders solitaris que de vegades s'han de buscar. I hi ha bones vistes. Una excursió que físicament no és massa exigent i que, sense ser trivial, es fa bastant bé.

 

A voltes ens preguntem: per què ens agrada tant pujar? Què mou els nostres passos sempre amunt? La mola de Genessies no és un repte, ni de bon tros, de l’altura  del Broad Peak, a la frontera entre la Xina i el Pakistan. Però com és tret comú en aquest tipus de formacions rocoses, la forma en que emergeix del paisatge desafia els instints. La de Genessies, de fet, provoca aquesta atracció des de fa milers d’anys: al cim d’aquest pa de roca calcària encara s’aprecien les restes d’una dotzena d’edificis, un antic poblat ibèric. La mola de Genessies (710 m) ocupa un punt central a les muntanyes de Vandellòs i Tivissa, un espai que té l’atractiu de ser accessible, però al mateix temps allunyat de qualsevol forma de civilització.

 

Els pantalons llargs són recomanables, ja que es transita per zones d’argelaga.


A la tornada, i just abans d'entrar a Vandellòs, ens desviem a l'esquerra a veure l'Alzina de la Viuda, un Arbre Monumental catalogat. Més informació: https://plantipodes-am.cat/fitxes/alzinaviuda.html


Tornarem a casa als voltants de 2/4 de tres de la tarda.

diumenge, 9 d’octubre del 2022

Castell de Montsoriu (622 m)

Dissabte 8 d’octubre de 2022

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. 

Ubicació: Comarca de La Selva. 

Temps aproximat: 4 h amb la visita al castell inclosa (6,4 km) 

Desnivell: 390 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Girona per l’autopista AP-7. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny. 

Seguirem i sortirem més endavant per la sortida 11-Sant Celoni / Montseny i seguirem, en direcció nord, per la C-35 fins a Riells i Viabrea on agafarem la GI-552 fins a Breda. Passarem Breda i seguirem la mateixa carretera en direcció a Arbúcies fins al coll de n’Orri (236 m) on deixarem els cotxes. 

 

Itinerari: Començarem a caminar al Can Massaguer, una escola de natura i casa de colònies situada a 250 m de la creu de terme al coll de n’Orri, a la carretera GI-552 entre Breda i Arbúcies. La casa és a prop d’una sureda. Del davant de Can Massaguer surt un camí que ens condueix fins a l’era; abans d’arribar-hi continuarem ascendint fins a una pista ampla. La imatge del castell i els senyals verds i blancs que ens trobarem de tant en tant ens indiquen  la direcció que cal prendre. Durant una bona estona anirem seguint la carena fins una mica abans del pla de Talavera. En aquest punt, el nostre camí continuarà pel mig de la sureda. En aquest tram podrem observar que el bosc és més “madur”, les sureres són més grans i el sotabosc no és tant exuberant.

Continuarem la nostra excursió fins a arribar a un punt on el camí desapareix. Continuarem per una zona rocosa. Aviat tornarem a arribar a una pista. En aquest punt val la pena agafar un petit corriol, just davant nostre, que puja, enmig d’un alzinar, fins al peu de la muralla del castell de Montsoriu.











Un cop al castell podem fer una petita caminada de cinc minuts fins a la torre de les Bruixes, situada en un turó al costat  mateix i des d’on les vistes al conjunt són magnífiques. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castell-de-montsoriu-115744685 

Recorregut en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6341600dff308d050292119e 

 

Observacions: Ja vàrem pujar al Castell de Montsoriu el 5 de novembre de 2016, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2016/11/castell-de-montsoriu-649-m.html però no vàrem poder fer la visita guiada a l’interior, cosa que aquest cop si que farem.

 

Fàcil pujada al castell de Montsoriu des del coll de n'Orri, prop de Breda, la pujada es agradable casi sempre per dins de bosc de carrasques i sureres, això si, casi al 100x100 per pistes de terra, ben indicat a cada cruïlla que anem trobant amb rètols. Una vegada al castell, hi a una pista que circumval·la tot el recinte i que ens aproxima a la torre de les Bruixes o lo que queda d'ella, val la pena arribar-hi per les vistes que tenim cap a la vall d’Arbúcies sobre tot, la visita al interior del castell el recorregut es amb guia i dura 1'45 minuts aprox. El castell d'estil gòtic esta està en obres però es pot visitar completament.

 

Pujar al mil·lenari castell de Montsoriu mereix la pena només pel fet de gaudir de la magnífica vista que ens ofereix. Situada al cim d’un turó de més de 600 metres, al peu del Montseny i a tocar de les Guilleries, a cavall dels municipis d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, la fortalesa domina la vall de la Tordera i tot el corredor mediterrani de Girona a Granollers. Aquesta envejable situació va ser el que va portar a convertir-se en la seu militar dels vescomtes de Cabrera en el moment que aquesta nissaga era de les més poderoses del país i de la Mediterrània, al segle XIII. Actualment hi ha un nou al·licient: la possibilitat de reviure la història i la manera de viure a la Catalunya de l’edat mitjana visitant l’interior de la fortalesa, oberta al públic després de diverses campanyes arqueològiques i de complexos treballs de rehabilitació. https://www.montsoriu.cat/home/

 

El castell de Montsoriu es va començar a construir al segle X i a partir del segle XI va ser la residència dels antics vescomtes de Girona, més endavant anomenats Cabrera, família que va convertir el castell en una veritable fortalesa palau totalment inexpugnable a mitjan segle XIV, amb la construcció d’una sala gòtica i una capella nova, entre altres remodelacions. Aquest va ser el moment en què el castell va arribar a la seva màxima esplendor, amb una estructura que és la que actualment es pot contemplar. A partir de la segona meitat del segle XV, episodis bèl·lics (Guerra dels Remences) i el trasllat dels seus senyors a la residència de Blanes van provocar la decadència del castell. Com a mostra de la seva rellevància històrica, però, ens ha arribat la descripció que en va fer el cronista reial Bernat Desclot l’any 1285: E en Vallès se tenia lo castell de Montsoriu, qui és un dels més bells e dels pobles del món...”

 

Les primeres notícies que tenim del castell de Montsoriu són del segle X. Juntament amb el monestir de Sant Salvador, va formar part de la batllia de n’Orri, que administrava les terres dels comtes de Cabrera, una de les famílies més importants de la Catalunya feudal. Poblacions actuals com Arbúcies, Breda o Sant Feliu de Buixalleu van néixer sota l’ombra protectora d’aquesta fortalesa.

 

A la propera població d’Arbúcies hi ha el Museu Etnològic del Montseny (la Gabella), situat al bell mig de la població a la Plaça de la Vila. A la planta baixa hi ha una maqueta del recinte del castell al segle XIV i algunes de les restes trobades en les excavacions que s’hi han fet. La plaça de la Vila està presidida per l’anomenat arbre de la llibertat, un plàtan centenari al voltant del qual es celebren diverses activitats culturals del poble.

 

Després de la caminada, visitarem l’església romànica de Sant Pere Desplà al terme d’Arbúcies. És un dels exemples del romànic que encara avui es troba en perfecte estat. En la restauració que es va fer durant el període de 1983-1986 es descobriren uns documents iconogràfics. Es tracta de pintures preromàniques que podrien datar-se dels segles IX i X. Tot plegat suggereix que ens trobem davant d'una església preromànica que patí certes modificacions arquitectòniques probablement al segle XII-XIII.





 

Dinarem en algun restaurant de la zona. 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.