Dimarts 23 d’octubre de 2012
A la cacera del rovelló!!!
Hora de sortida: set del matí.
Ubicació: Comarca del Berguedà.
Temps aproximat: 4 h.
Desnivell: 400 m.
Dificultat: Fàcil o
difícil (segons la facilitat per trobar els rovellons....)
Programa: Excursió per anar a buscar bolets. Sortirem
a l’hora esmentada, agafarem l’autopista Terrassa – Manresa, seguirem direcció
a Berga i ens pararem a esmorzar en un bar de Guardiola de Berguedà. Després
seguirem direcció La Pobla de Lillet, on, una mica abans d’arribar-hi, agafarem
un desviament a la dreta en direcció al Santuari de la Mare de Déu de Falgars (
a 7 km). Fins al santuari la pista és asfaltada. Seguirem amb els cotxes mentre
la pista, ja de terra, ens ho permeti. Si es disposa de vehicles 4 x 4 es pot
fer tot l’itinerari fins una mica més amunt del Pla de la Flor de Neu.
Itinerari: Seguirem per la pista de terra, un cop
passat el santuari, per anar fins al mirador del Roc de la Lluna. Després
passarem pel pla de la Flor de Neu (ens aturarem a visitar-lo al baixar, i
seguirem fins el pla del Joc de Pilota, on aparcarem els cotxes i començarem la
recerca (cacera?)
Santuari de Falgars. L'ermita
de la Verge de Falgars és situada a la serra del mateix nom, a 1.288 metres
d'altitud. L'horitzó és immens i espectacular: a tramuntana, la gran serralada
formada pel Cadí i el Moixeró; a llevant, Montgrony, el Puigmal i els Rasos de
Tubau; a migjorn, els boscos del Catllaràs, i a ponent, el Pedraforca, els
Rasos de Peguera i Ensija. S'hi pot arribar per carretera asfaltada i dista de
la Pobla de Lillet set quilòmetres. Construïda
l'any 1646, sobre les restes d'una antiga església romànica. La imatge de la
Mare de Déu de Falgars és esculpida en alabastre i se li atribueix una
antiguitat de principis del gòtic. Disposa d'una àrea d'esbarjo, amb fonts,
taules i focs. També hi ha una hostatgeria, que resta tancada durant l'hivern.
Roc de
Seguirem la pista el pendent és més suau i permet visitar una de les
boca mines d’Arderiu. Gairebé totes les mines antigues o bé han desaparegut o
bé són de difícil accés. En aquest cas, la mina es troba a peu de pista. Per
arribar-hi, cal continuar cap amunt per la pista principal des del xalet. A la
primera cruïlla, cal continuar amunt per la dreta; a la segona cruïlla, està
senyalitzat Font d’Ardericó cap a l’esquerra. Cal seguir aquesta pista uns cent
metres i veurem la boca mina a mà dreta. Va ser explotada entre el 1908 i el
1922. Per arribar al mirador, cal retornar a la pista principal i continuar cap
amunt.
El mirador de la Roca de la Lluna va ser construït per ICONA i ofereix
unes magnífiques panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques, i
també permet veure el dentat perfil de la serra del Catllaràs cap al sud i el
Pedraforca a l’horitzó. Una de les vistes més maques de Catalunya. Hi ha taules
i bancs i una font per fer pícnic. Si seguim endavant pel camí senyalitzat,
arribarem a una esplanada amb una xemeneia i unes parets: és la sala de
màquines, lloc on s’agrupava el carbó portat de diverses mines abans
d’emprendre el complicat viatge cap a la carretera de la Pobla, on actualment
s’ha construït la nova estació del carrilet. Hi ha un moment que la ruta
abandona la pista i fa un petit desviament per passar pel prat anomenat Joc de
la Pilota.
Pla del Joc de Pilota o de la
Flor de Neu. El nom ve del
fet que va ser utilitzat pels enginyers anglesos que vivien al xalet per jugar
a pilota. També se l’anomena prat de les Damases. Envoltat per bosc i roques
calcàries, és un lloc on es respira un ambient de gran tranquil·litat. Està
situat a mig camí de la ruta i és un lloc ideal per descansar i contemplar la
senzilla bellesa de la
natura. Més endavant trobarem el prat Gespador, un dels prats
que caracteritzen la zona alta de la serra. A l’estiu sol haver-hi un petit grup de
vaques, un vestigi dels grans ramats que antigament pasturaven en aquests
prats. Ben aviat arribareu a un gran roc plantat enmig d’un pla: és el roc del
Catllaràs, una de les clares divisions entre el vessant nord i la sud. Cap a l’est veureu
els cims que marquen la carena central, i cap al sud els grans prats del pla de
l’Orri.
Observacions: La Pobla de Lillet: El Pont
Vell, que dóna al poble un segell de singulars característiques, és el més
antic dels que actualment travessen el Llobregat. Però encara més vell és el
topònim que caracteritza la Pobla de Lillet, ja que esmenta a l’acta de
consagració, l’any 833, de l’església del castell. La Pobla ha canviat el
bullici industrial, que tenia quan funcionava la fàbrica de ciment del Clot del
Moro i hi circulava un carrilet, per la molta vida que li dóna la seva situació
privilegiada a la vall de Lillet, una zona amb nombroses excursions i amb molts
objectius d’oci. Quan fa calor es pot reposar al costat de la font d’Eusebi
Güell – que va impulsar l’Asland i l’activitat econòmica d ela població -,
passejar a la vora del riu, comprar un bon embotit, seure a les terrasses dels
bars del centre del poble – per exemple al bar Núria, on també s’hi pot menjar
bé i a bon preu – o fer un bon àpat en un clàssic, el ben conegut Hostal
Pericas (Tel. 93 823 61 62). Als voltants podem visitar el monestir de Santa
Maria de Lillet i sobretot la magnífica esglesiola romànica rotonda de Sant
Miquel. També es mereix una visita el jardí de la Font de la Magnèsia –
d’atribuïda paternitat gaudiniana – amb una reconstrucció recent, de dubtós
gust artístic, però que val la pena conèixer sobretot pel passeig que s’hi pot
fer, mitjançant ponts, sobre l’estret congost que forma a l’indret el riu
Llobregat, que neix no gaire lluny, a Castellar de N’Hug.
Dinarem al restaurant Les Brases a la sortida de Guardiola. Tant si trobem rovellons com si no, en
aquest lloc en menjarem!
Tornarem a casa al voltant de les set de la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada