diumenge, 11 de novembre de 2012

Falgars (1.581 m.)

Dimarts 23 d’octubre de 2012


A la cacera del rovelló!!!

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca del Berguedà.

Temps aproximat: 4 h.

Desnivell: 400 m. 

Dificultat: Fàcil o difícil (segons la facilitat per trobar els rovellons....)

Programa: Excursió per anar a buscar bolets. Sortirem a l’hora esmentada, agafarem l’autopista Terrassa – Manresa, seguirem direcció a Berga i ens pararem a esmorzar en un bar de Guardiola de Berguedà. Després seguirem direcció La Pobla de Lillet, on, una mica abans d’arribar-hi, agafarem un desviament a la dreta en direcció al Santuari de la Mare de Déu de Falgars ( a 7 km). Fins al santuari la pista és asfaltada. Seguirem amb els cotxes mentre la pista, ja de terra, ens ho permeti. Si es disposa de vehicles 4 x 4 es pot fer tot l’itinerari fins una mica més amunt del Pla de la Flor de Neu.


Itinerari: Seguirem per la pista de terra, un cop passat el santuari, per anar fins al mirador del Roc de la Lluna. Després passarem pel pla de la Flor de Neu (ens aturarem a visitar-lo al baixar, i seguirem fins el pla del Joc de Pilota, on aparcarem els cotxes i començarem la recerca (cacera?)


Santuari de Falgars. L'ermita de la Verge de Falgars és situada a la serra del mateix nom, a 1.288 metres d'altitud. L'horitzó és immens i espectacular: a tramuntana, la gran serralada formada pel Cadí i el Moixeró; a llevant, Montgrony, el Puigmal i els Rasos de Tubau; a migjorn, els boscos del Catllaràs, i a ponent, el Pedraforca, els Rasos de Peguera i Ensija. S'hi pot arribar per carretera asfaltada i dista de la Pobla de Lillet set quilòmetres. Construïda l'any 1646, sobre les restes d'una antiga església romànica. La imatge de la Mare de Déu de Falgars és esculpida en alabastre i se li atribueix una antiguitat de principis del gòtic. Disposa d'una àrea d'esbarjo, amb fonts, taules i focs. També hi ha una hostatgeria, que resta tancada durant l'hivern.


Roc de la Lluna. A partir d’aquí el camí comença a pujar enmig d’un bosc de faigs i pins fins a arribar al xalet del Catllaràs. Aquest edifici va ser dissenyat originàriament per Gaudí per allotjar els enginyers que dirigien les mines que extreien el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro. Del disseny original, per desgràcia, només en queda la forma; els detalls típics de l’arquitectura gaudiniana varen desaparèixer en les remodelacions realitzades. Actualment s’usa esporàdicament com a casa de colònies. Una mica més endavant, a la dreta del camí, hi ha una font. Ara el camí continua cap a l’oest amb fort pendent fins al collet Fred i el mirador del Roc de la Lluna.

Seguirem la pista el pendent és més suau i permet visitar una de les boca mines d’Arderiu. Gairebé totes les mines antigues o bé han desaparegut o bé són de difícil accés. En aquest cas, la mina es troba a peu de pista. Per arribar-hi, cal continuar cap amunt per la pista principal des del xalet. A la primera cruïlla, cal continuar amunt per la dreta; a la segona cruïlla, està senyalitzat Font d’Ardericó cap a l’esquerra. Cal seguir aquesta pista uns cent metres i veurem la boca mina a mà dreta. Va ser explotada entre el 1908 i el 1922. Per arribar al mirador, cal retornar a la pista principal i continuar cap amunt.

El mirador de la Roca de la Lluna va ser construït per ICONA i ofereix unes magnífiques panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques, i també permet veure el dentat perfil de la serra del Catllaràs cap al sud i el Pedraforca a l’horitzó. Una de les vistes més maques de Catalunya. Hi ha taules i bancs i una font per fer pícnic. Si seguim endavant pel camí senyalitzat, arribarem a una esplanada amb una xemeneia i unes parets: és la sala de màquines, lloc on s’agrupava el carbó portat de diverses mines abans d’emprendre el complicat viatge cap a la carretera de la Pobla, on actualment s’ha construït la nova estació del carrilet. Hi ha un moment que la ruta abandona la pista i fa un petit desviament per passar pel prat anomenat Joc de la Pilota.

Pla del Joc de Pilota o de la Flor de Neu. El nom ve del fet que va ser utilitzat pels enginyers anglesos que vivien al xalet per jugar a pilota. També se l’anomena prat de les Damases. Envoltat per bosc i roques calcàries, és un lloc on es respira un ambient de gran tranquil·litat. Està situat a mig camí de la ruta i és un lloc ideal per descansar i contemplar la senzilla bellesa de la natura. Més endavant trobarem el prat Gespador, un dels prats que caracteritzen la zona alta de la serra. A l’estiu sol haver-hi un petit grup de vaques, un vestigi dels grans ramats que antigament pasturaven en aquests prats. Ben aviat arribareu a un gran roc plantat enmig d’un pla: és el roc del Catllaràs, una de les clares divisions entre el vessant nord i la sud. Cap a l’est veureu els cims que marquen la carena central, i cap al sud els grans prats del pla de l’Orri.








Observacions: La Pobla de Lillet: El Pont Vell, que dóna al poble un segell de singulars característiques, és el més antic dels que actualment travessen el Llobregat. Però encara més vell és el topònim que caracteritza la Pobla de Lillet, ja que esmenta a l’acta de consagració, l’any 833, de l’església del castell. La Pobla ha canviat el bullici industrial, que tenia quan funcionava la fàbrica de ciment del Clot del Moro i hi circulava un carrilet, per la molta vida que li dóna la seva situació privilegiada a la vall de Lillet, una zona amb nombroses excursions i amb molts objectius d’oci. Quan fa calor es pot reposar al costat de la font d’Eusebi Güell – que va impulsar l’Asland i l’activitat econòmica d ela població -, passejar a la vora del riu, comprar un bon embotit, seure a les terrasses dels bars del centre del poble – per exemple al bar Núria, on també s’hi pot menjar bé i a bon preu – o fer un bon àpat en un clàssic, el ben conegut Hostal Pericas (Tel. 93 823 61 62). Als voltants podem visitar el monestir de Santa Maria de Lillet i sobretot la magnífica esglesiola romànica rotonda de Sant Miquel. També es mereix una visita el jardí de la Font de la Magnèsia – d’atribuïda paternitat gaudiniana – amb una reconstrucció recent, de dubtós gust artístic, però que val la pena conèixer sobretot pel passeig que s’hi pot fer, mitjançant ponts, sobre l’estret congost que forma a l’indret el riu Llobregat, que neix no gaire lluny, a Castellar de N’Hug.

Dinarem al restaurant Les Brases a la sortida de Guardiola. Tant si trobem rovellons com si no, en aquest lloc en menjarem!

Tornarem a casa al voltant de les set de la tarda.