Itinerari botànic de la Pleta (300 m.)

Dissabte 1 de desembre de 2012

Hora de sortida: 10 del matí.

Ubicació: Comarca del Garraf.

Temps aproximat: 1 h.

Desnivell: 100 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Anirem en cotxe, per la carretera comarcal C-246, per l’autopista C-32 o per la C-245, a l’arribar al peu de les costes del Garraf, anant direcció Sitges, a la dreta cap a la urbanització Rat Penat. Seguint la carretera de la Plana Novella.

Comencem a pujar la muntanya en cotxe. Veurem que l’ascensió és espectacular: en pocs minuts veurem l’alçada que hem agafat quan contemplem les vistes de la costa i el mar Mediterrani quasi als nostres peus.

Seguirem per la carretera direcció La Pleta (l'Oficina d’Informació del Parc).

Arribarem a La Pleta, una antiga masia del Parc on actualment s’hi troba el Centre d’Informació i Oficina del Parc del Garraf i d’Olèrdola. Aquí podreu aconseguir tota la informació desitjada sobre el parc, i també podreu gaudir d’una exposició permanent sobre l’àguila perdiguera i d’un audiovisual del Parc.

La Pleta també és el punt de sortida de diferents propostes d’itineraris per la zona. N’hi ha molts i de diferents nivells de dificultat o durada, tots ells molt ben senyalitzats. Nosaltres avui en farem un de senzill, que ens permetrà gaudir del paisatge mediterrani que ens envolta i descobrir la rica i variada flora d’aquest espai. 

Itinerari: S’inicia al Centre d'Informació de la Pleta. La primera part del tram està adaptada per a discapacitats motrius, estant inclús asfaltada i es pot fer amb cadira de rodes. Després el camí s’endinsa entre els matolls.

És una excursió curta ideal per a completar la visita del Centre d’Informació i per gaudir en directe del paisatge natural que ens rodeja.

Després de la parada a La Pleta, prosseguirem amb el cotxe per la carretera principal, conduint entremig del paisatge a vegades desconcertant, ja que es fa estrany veure aquest espai natural, lliure de l’acció de l’home, tan a prop de nuclis densament poblats.

Després d'uns kms, s'és a l'edifici residencial singular de Plana Novella, d'estil colonial, avui santuari budista (281 m.)

Seguirem travessant el massís amb cotxe i anirem fins a Olivella, Vilafranca del Penedès i Banyeres del Penedès, lloc on dinarem. 

Observacions: El Parc del Garraf, junt amb el Parc d’Olèrdola, ocupen una extensió de 12.984 hectàrees i es troben entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf.

La característica geològica del parc és la roca calcària, formant un paisatge rocós, àrid i agrest que, tot i donar la sensació de feréstec, té una bellesa singular i salvatge al mateix temps.

Els paisatge que ens rodeja es caracteritza per la vegetació en forma de matolls densos on hi creix el Margalló, l’única palmera autòctona d’Europa.

Dinarem al Restaurant El Bosc de Banyeres del Penedès, a l’Avd. De Marta Mata, 77 – Urbanització Els Boscos. Tel. 977 671 871. Web: http://www.elbosc.com/

En aquest restaurant farem un dinar de maridatge, al preu de 39.- Euros per persona i alhora del cafè parlarem dels actes a fer en el 15é. aniversari del maifemcim.cat

MENÚ MARIDATGE

Carxofa farcida de Verduretes i Gamba

Cava Oriol Rossell Brut

****

Flam de porros gratinat amb formatge blau

Vi blanc Jané Ventura Blanc selecció

****

Arròs Caldós

Vi Blanc de Roure 2009

****

Entrecot i magret a la llosa

Vi Negre Máter 2006

****

POSTRES:

Brownie amb gelat de vainilla

Pedro Ximénez Néctar

CAFÈ

Preu: 35,00€+ IVA per persona

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

El Roc de Frausa (1.452 m.) - El Moixer (1.443 m.)

Dissabte 24 de novembre de 2012

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca de l’Alt Empordà.

Temps aproximat: 3 h. 30 m. (7 km.)

Desnivell: 450 m. (acumulat)

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada, agafarem l’autopista direcció Girona – Figueres, ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de la Selva. Anirem fins a La Jonquera, on sortirem de l’autopista per la sortida 3.

Cal anar a Maçanet de Cabrenys prenent la carretera GI-503 des de la N-II a l'alçada de Biure, uns 6 km al nord de la sortida 3 de l'autopista AP-2. Un cop allà, cal seguir el carrer de Sant Sebastià, la continuació del qual és la pista que en 12 km porta al santuari de la Mare de Déu de les Salines (1.080 m.) - on es pot deixar el vehicle -, punt d'inici de l'itinerari.

Itinerari: Un cop deixat el vehicle cal recular per la mateixa pista per on s'ha vingut fins a la primera corba, on es puja pel corriol que hi ha a la dreta, de la cova (mirant cap a la porta). La pujada és forta però son pocs metres, la senda puja a sobre de la cova i s’endinsa per una fageda fins arribar després de 20 min d'haver començat a caminar al coll dels Pous (Pas fronterer - 1.240 m.), on es torna a trobar la pista. En aquest punt es passa al vessant nord i s'entra a la comarca del Vallespir, ja a l'Estat francès; cal seguir el camí indicat pels senyals de color vermell i blanc (sender de gran recorregut GR-10), deixant el camí pavimentat al cantó esquerre.

Als 40 min comença una lleugera baixada. Cal continuar sempre pel camí senyalitzat.

Després una pujada forta i als 60 min se surt a un petit coll (Coll del Puig de la Neu – 1.405 m.) Es tracta d'un collet amb indicadors, on coincideixen el GR-10 pel qual es venia i les marques grogues del HRP (alt sender pirinenc) que baixa de la carena. De sobte, s'ha de torçar a l'esquerra, cap al sud, pujant i seguint les marques tant vermelles i blanques (GR-10) com les grogues (HRP). Després d'una hora i quinze minuts, havent passat el bosc, s'és al coll de Sant Martí, amb una vista esplèndida d'ambdós vessants.

Ara cal seguir el corriol de l'esquerra, deixant el GR-10 i el HRP, seguint algunes marques de pintura blaves i ataronjades per arribar, en 1 h i 20 min, al Roc de Frausa, a 1.450 m d'altitud. El Roc de Frausa (destí de la ruta) ens ofereix una vista privilegiada sobre el massís del Canigó.

En aquest punt s'ha de baixar una mica per l'esquerra per anar a trobar i seguir, amb l'ajuda de les marques de pintura, un sender no gaire visible que segueix la carena i passa per l'esquerra d'unes roques.

En una hora i tres quarts s'és al cim del Moixer, a 1.443 m d'altitud, des d'on s'obté una bona panoràmica de les planes veïnes. Les vistes des del Moixer (a pesar de la torre de comunicacions que hi ha al seu cim) son espectaculars.

El retorn es fa per una pista asfaltada que porta al coll dels Pous. Després es continua pel mateix camí que s'ha seguit a l'anada, de manera que en 3 h s'arriba de nou al punt de sortida, el santuari de la Mare de Déu de les Salines.

Observacions: El 5 de febrer del 1939, el President Lluís Companys, el Lendakari Aguirre i el ministre Negrín, entre molts d’altres, van iniciar el seu exili passant a França pel Coll de Lli (punt proper a aquesta ruta).

Les Salines, al vèrtex nord-oest de l’Empordà, ens ofereix unes extraordinàries panoràmiques de banda i banda dels Pirineus orientals catalans: per un costat l’Empordà, que se’ns obre fins al mar; per l’altre, la gran plana del Rosselló i el Vallespir, amb el majestuós Canigó de rerefons. Les Salines, juntament amb les Alberes, són l’excepció que confirma l’horitzontalitat empordanesa. Aquests camins fronterers guarden moltes petites grans històries de corredisses entre contrabandistes i guàrdies civils, de refugiats cap a l’exili, i en els nostres temps d’excursionistes cap aquí i cap allà i d'immigrants a la cerca d’oportunitats.

Tindrem el privilegi de passejar llargament entre castanyers, pinedes i fagedes. A més com a boletaires que som, tindrem l’oportunitat de conèixer la generositat de la zona…

Maçanet va ser una vila fortificada, i encara hi resten testimonis de la muralla medieval i tres magnífics portals del segle XV. Al mig de la plaça de Maçanet hi ha la vara de Rotllà, una barra de ferro amb una anella al capdamunt. Explica la llegenda que era una de les armes que portava Rotllà, l’èpic heroi carolingi, que un cop va haver conquistat aquestes terres, llançà la seva vara des del pont de Ceret tot cridant: “Allí on la meva vara caurà, Maçanet de Cabrenys serà”. I així fou: passant per sobre de les altes muntanyes, la vara va caure al bell mig d’aquest bell indret, on ara hi ha la plaça.

L’església romànica de Sant Martí, d’una sola nau rectangular i mereixedora d’una visita, és de la segona meitat del segle XII. 

Dinarem al restaurant Can Coll de Maçanet de Cabrenys, a la Ctra. de Tapís, 1, tel. 972 54 42 36, web: www.restaurantcancoll.com . Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Creu de Can Cartró (332 m)

Dimecres 7 de novembre de 2012 - Matinal

Hora de sortida: 8 del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: 4 h. (6 km.)

Desnivell: 300 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Ens trobarem a l’hora esmentada al bar Bosch de Sant Boi, per fer el tallat. Després començarem a caminar.

Itinerari: Anirem fins a Santa Bàrbara del Llor, bosc del Minyonet, Roca Negra i la Creu de Can Cartró. Després anirem a esmorzar i baixarem per Can Pubill i Can Palós, seguint un tros del camí de l’Anell Verd.

Pel camí trobarem, entre moltes altres coses, la Font del Catarrín.

Observacions: La llarga carena que uneix els cims del Montbaig i del Montpedrós (Sant Ramon – Sant Antoni) té un dels seus punts culminants al Puig del Pi de Can Cartró, el lloc més alt del terme municipal de Sant Boi, uns quaranta metres pel damunt de l’ermita de Sant Ramon, en el vèrtex on s’uneixen Sant Boi, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles.

Per accedir-hi, des de Sant Boi, seguirem la vall de Santa Bàrbara del llor per un camí carregat d’història i d’històries, entremig d’espais agraris que han sobreviscut al declivi de la pagesia de muntanya i de masses forestals que ocupen les antigues feixes abandonades al conreu. Els murs de pedra seca que trobem per tot arreu senyalen la intensitat del treball de moltes generacions i constitueix una herència històrica a rescatar. La vall del Llor és un sector molt important dins de l’entorn natural que preservem al voltant de Sant Boi, un pulmó verd i un lloc per al passeig i el gaudi de la natura amb una diversitat de vida sorprenent. A mitja pujada, la masia de Can Palós, recuperada i amb una zona de pic-nic amb una font.

L’anella verda que vàrem fer aquest diumenge, passa per aquests rodals costeruts, potser per recordar-nos que cal esforç per a mantenir aquest llegat natural i que no ens podem permetre equivocar-nos de camí.

L’indret que coneixem com a la vall del Llor forma part, a hores d’ara, del parc natural del Montbaig. Es tracta d’una part del nostre entorn natural de paisatge singular que manté la seva biodiversitat malgrat la influència de les zones urbanes. Molt probablement el nom del Llor ve de la presència de llorer tan al torrent del Llor com a la zona de Can Tutussaus.

Cirerers, ametllers, pins, garrofers, roures, alzines... són espècies típiques de l’ecosistema mediterrani que trobarem durant la caminada. Tot plegat amb bonics marges de pedra seca que tenen la seva història. Per exemple, la masia de Santa Bàrbara havia estat a l’Edat Mitjana la Torre del llor i va ser la seu de la jurisdicció de la Quadra del mateix nom. D ela torre no en queden restes però sabem que vigilava l’antic camí vell de Torrelles, localitat on també hi havia un edifici de similars característiques.

Tornarem a casa als voltants de les 13 h.

Anell verd de Sant Boi (289 m)

Diumenge 28 d’octubre de 2012 - Matinal

Hora de sortida: 2/4 de nou del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: 5 h. (19 km.)

Desnivell: 657 m. (acumulat)

Dificultat: Normal.

Programa: Ens trobarem a l’hora esmentada a la zona d’aparcament que hi ha entrant a Sant Boi de Llobregat, venint de la carretera que ve de Viladecans, es gira a la dreta en direcció a Sant Boi i s’entra en un giravolt molt pronunciat i en front veurem una zona d’aparcament i l’inici del camí del Sorral. Si es ve del cinturó litoral o de Cornellà, un cop passat el pont del riu Llobregat, es segueix recte fins arribar a una gran rotonda que s’ha de fer tota sencera i tornar en direcció contraria a la que portàvem i agafar el desviament d’entrada a Sant Boi, ja esmentat pels que venen de Viladecans i Gavà.                                                                                                                               

Itinerari: Començarem a caminar en el punt de trobada, ens dirigirem cap a les termes romanes, pujarem pel carrer de l’Hospital, la Plaça de l’Església, el Castell, anirem cap al camp de Rugbi i d’aquí fins al Parc de la Muntanyeta. Tot aquest primer tram és urbà i permet conèixer el casc històric de Sant Boi, del Parc de la Muntanyeta enfilarem cap a l’ermita de Sant Ramon (289 m.) punt més alt de la sortida. De l’ermita anirem a cercar un tram del camí de la pedra seca i veurem una cabana típica de la zona, feta amb pedra, baixarem cap a estret de Roques, passarem pel pont de fusta, passarem prop del turó de l’Angle i prop d ela creu de Can Cartró. Baixarem cap a Can Pubill, on podem esmorzar (cal dur l’esmorzar i aigua).

Seguirem cap a Sant Bàrbara del Llor, Can Codina, Can Ros del Llor, la Colònia Güell, el Molí Nou i per la riera de Can Soler anirem a trobar el camí del riu que el seguirem fins on tenim els cotxes.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/anella-verda-de-sant-boi-de-llobregat-51343847 (Sortint i acabant al mercat de la Muntanyeta)

Observacions: L'Anella verda de Sant Boi és un camí verd d'uns 20 km al voltant del municipi de Sant Boi de Llobregat que travessa quatre ecosistemes diferents (urbà, forestal, fluvial i agrari) i que disposa de diferents equipaments com la casa de natura de Can Palós.

L'itinerari surt del camí del Sorral, passa per les termes romanes (al costat de l'estació de FGC) i travessant el centre del poble se'n va al parc de la Muntanyeta per encarar després la pujada a l'ermita de Sant Ramon. Després va resseguint la carena en direcció a Torrelles per girar a la creu de Can Cartró cap al riu Llobregat, però abans d'arribar al camí de la llera, passa per la Colònia Güell i la riera de Can Soler. Un cop al riu, es descendeix fins a trobar el pont d'accés al riu que ens porta altre cop al punt de partida, les termes romanes.

L’Anell Verd és un itinerari natural únic en l’entorn metropolità de Barcelona. Per un costat, per la forma circular, que facilita l’accés al recorregut complet des de diferents punts. Per un altre costat, perquè connecta fins a quatre ecosistemes diferents: el parc fluvial del Llobregat, les àrees forestals de Sant Ramon i Santa Bàrbara, la zona agrícola i el nucli urbà.

Inclou un pont entre la vall de Can Carreres i la muntanya de Sant Ramon (a l’estret de Roques), la continuació del camí fluvial del Llobregat fins a arribar a la riera de Can Soler i una zona d’estada a l’entorn de la masia Can Palós. En una segona fase, més endavant, el camí s’allargarà des del parc de la Muntanyeta fins al riu per completar la forma circular del recorregut. Aquesta segona fase l'anella s'ampliarà per abastar també la zona del parc agrari de manera que probablement descendirem una mica més pel costat del riu, travessarem la zona agrícola i enllaçarem amb el parc de la Muntanyeta.

Acabarem l’excursió sobre les dues del migdia i tornarem per dinar a casa.

Falgars (1.581 m.)

Dimarts 23 d’octubre de 2012

A la cacera del rovelló!!!

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca del Berguedà.

Temps aproximat: 4 h.

Desnivell: 400 m. 

Dificultat: Fàcil o difícil (segons la facilitat per trobar els rovellons....)

Programa: Excursió per anar a buscar bolets. Sortirem a l’hora esmentada, agafarem l’autopista Terrassa – Manresa, seguirem direcció a Berga i ens pararem a esmorzar en un bar de Guardiola de Berguedà. Després seguirem direcció La Pobla de Lillet, on, una mica abans d’arribar-hi, agafarem un desviament a la dreta en direcció al Santuari de la Mare de Déu de Falgars ( a 7 km). Fins al santuari la pista és asfaltada. Seguirem amb els cotxes mentre la pista, ja de terra, ens ho permeti. Si es disposa de vehicles 4 x 4 es pot fer tot l’itinerari fins una mica més amunt del Pla de la Flor de Neu.

Itinerari: Seguirem per la pista de terra, un cop passat el santuari, per anar fins al mirador del Roc de la Lluna. Després passarem pel pla de la Flor de Neu (ens aturarem a visitar-lo al baixar, i seguirem fins el pla del Joc de Pilota, on aparcarem els cotxes i començarem la recerca (cacera?)

Santuari de Falgars. L'ermita de la Verge de Falgars és situada a la serra del mateix nom, a 1.288 metres d'altitud. L'horitzó és immens i espectacular: a tramuntana, la gran serralada formada pel Cadí i el Moixeró; a llevant, Montgrony, el Puigmal i els Rasos de Tubau; a migjorn, els boscos del Catllaràs, i a ponent, el Pedraforca, els Rasos de Peguera i Ensija. S'hi pot arribar per carretera asfaltada i dista de la Pobla de Lillet set quilòmetres. Construïda l'any 1646, sobre les restes d'una antiga església romànica. La imatge de la Mare de Déu de Falgars és esculpida en alabastre i se li atribueix una antiguitat de principis del gòtic. Disposa d'una àrea d'esbarjo, amb fonts, taules i focs. També hi ha una hostatgeria, que resta tancada durant l'hivern.

Roc de la Lluna. A partir d’aquí el camí comença a pujar enmig d’un bosc de faigs i pins fins a arribar al xalet del Catllaràs. Aquest edifici va ser dissenyat originàriament per Gaudí per allotjar els enginyers que dirigien les mines que extreien el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro. Del disseny original, per desgràcia, només en queda la forma; els detalls típics de l’arquitectura gaudiniana varen desaparèixer en les remodelacions realitzades. Actualment s’usa esporàdicament com a casa de colònies. Una mica més endavant, a la dreta del camí, hi ha una font. Ara el camí continua cap a l’oest amb fort pendent fins al collet Fred i el mirador del Roc de la Lluna.

Seguirem la pista el pendent és més suau i permet visitar una de les boca mines d’Arderiu. Gairebé totes les mines antigues o bé han desaparegut o bé són de difícil accés. En aquest cas, la mina es troba a peu de pista. Per arribar-hi, cal continuar cap amunt per la pista principal des del xalet. A la primera cruïlla, cal continuar amunt per la dreta; a la segona cruïlla, està senyalitzat Font d’Ardericó cap a l’esquerra. Cal seguir aquesta pista uns cent metres i veurem la boca mina a mà dreta. Va ser explotada entre el 1908 i el 1922. Per arribar al mirador, cal retornar a la pista principal i continuar cap amunt.

El mirador de la Roca de la Lluna va ser construït per ICONA i ofereix unes magnífiques panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques, i també permet veure el dentat perfil de la serra del Catllaràs cap al sud i el Pedraforca a l’horitzó. Una de les vistes més maques de Catalunya. Hi ha taules i bancs i una font per fer pícnic. Si seguim endavant pel camí senyalitzat, arribarem a una esplanada amb una xemeneia i unes parets: és la sala de màquines, lloc on s’agrupava el carbó portat de diverses mines abans d’emprendre el complicat viatge cap a la carretera de la Pobla, on actualment s’ha construït la nova estació del carrilet. Hi ha un moment que la ruta abandona la pista i fa un petit desviament per passar pel prat anomenat Joc de la Pilota.

Pla del Joc de Pilota o de la Flor de Neu. El nom ve del fet que va ser utilitzat pels enginyers anglesos que vivien al xalet per jugar a pilota. També se l’anomena prat de les Damases. Envoltat per bosc i roques calcàries, és un lloc on es respira un ambient de gran tranquil·litat. Està situat a mig camí de la ruta i és un lloc ideal per descansar i contemplar la senzilla bellesa de la natura. Més endavant trobarem el prat Gespador, un dels prats que caracteritzen la zona alta de la serra. A l’estiu sol haver-hi un petit grup de vaques, un vestigi dels grans ramats que antigament pasturaven en aquests prats. Ben aviat arribareu a un gran roc plantat enmig d’un pla: és el roc del Catllaràs, una de les clares divisions entre el vessant nord i la sud. Cap a l’est veureu els cims que marquen la carena central, i cap al sud els grans prats del pla de l’Orri.

Observacions: La Pobla de Lillet: El Pont Vell, que dóna al poble un segell de singulars característiques, és el més antic dels que actualment travessen el Llobregat. Però encara més vell és el topònim que caracteritza la Pobla de Lillet, ja que esmenta a l’acta de consagració, l’any 833, de l’església del castell. La Pobla ha canviat el bullici industrial, que tenia quan funcionava la fàbrica de ciment del Clot del Moro i hi circulava un carrilet, per la molta vida que li dóna la seva situació privilegiada a la vall de Lillet, una zona amb nombroses excursions i amb molts objectius d’oci. Quan fa calor es pot reposar al costat de la font d’Eusebi Güell – que va impulsar l’Asland i l’activitat econòmica d ela població -, passejar a la vora del riu, comprar un bon embotit, seure a les terrasses dels bars del centre del poble – per exemple al bar Núria, on també s’hi pot menjar bé i a bon preu – o fer un bon àpat en un clàssic, el ben conegut Hostal Pericas (Tel. 93 823 61 62). Als voltants podem visitar el monestir de Santa Maria de Lillet i sobretot la magnífica esglesiola romànica rotonda de Sant Miquel. També es mereix una visita el jardí de la Font de la Magnèsia – d’atribuïda paternitat gaudiniana – amb una reconstrucció recent, de dubtós gust artístic, però que val la pena conèixer sobretot pel passeig que s’hi pot fer, mitjançant ponts, sobre l’estret congost que forma a l’indret el riu Llobregat, que neix no gaire lluny, a Castellar de N’Hug.

Dinarem al restaurant Les Brases a la sortida de Guardiola. Tant si trobem rovellons com si no, en aquest lloc en menjarem!

Tornarem a casa al voltant de les set de la tarda.

Taillón (3.144 m.)

12-13-14 d’octubre de 2012

Hora de sortida: 6 del matí.

Ubicació: Comarca del Sobrarbe (Aragó)

Temps aproximat: 8 h. (14,5 Km.)

Desnivell: 1.404 m. (acumulat)

Dificultat: Difícil.

Programa: Cal calcular l’hora de sortida, per tal d’estar al refugi de Serradets, com a molt tard, a les cinc de la tarda del divendres 12 d’octubre. Al refugi s’hi arriba caminant després de dues hores. Sortint de Barcelona, calculeu unes 7 h. 15 min. (sense parades) fins al punt de trobada.

Ens trobarem a Gavarnie davant l'oficina de turisme a les 14h. Gavarnie és una localitat petita, aparqueu a l'entrar al poble a la dreta i caminant us serà fàcil d'arribar a l'oficina de turisme. 

Itinerari:

Per divendres 12 d’octubre: Hem d’anar, per la A-2 en direcció a Lleida i sortir cap a la Val d'Aran, i entrar a França per Les, a partir d'aquí anem seguint la N-125 i en pocs quilòmetres trobarem l'autopista que hem d'agafar en direcció a Tarbes, cal deixar l'autopista en aquesta localitat i agafar direcció Lourdes, passem Lourdes i a Argelès - Gazost agafem direcció Luz St Sauveur, aquest és un bon lloc per dinar. Des de Luz St Sauveur amb uns 30' més arribarem a Gavarnie, on també hi ha diferents restaurants. Cal preveure unes 6:00h de viatge des de Barcelona fins a Gavarnie. Ja sabeu que a França a les 12:00h ja es pot dinar.

A l’entrada de Gavarnie, en dirigirem a Les Especières (per una carretera sempre asfaltada), Col des Tentes i Boucharo. Passarem al costat de l’estació d’Espécières, Col des Tentes i deixarem els cotxes al Port de Bujaruelo (2.270 m.) un total d’onze km. des de Gavarnie. Des de aquí, i en unes dues hores, per un camí amb poc desnivell (317 m.), que segueix, amb pujades i baixades, la base de la cara nord del Gabieto Oriental i del Taillón, pel damunt de la vall de Pouey Aspé. El camí conflueix amb el que puja des de Gavarnie, remuntant la mateixa vall, es guanya alçada per un terreny pedregós. Tot seguit s’ha de travessar el cabalós torrent que baixa de la gelera del Taillón. El camí segueix en suau ascens fins a l’inici de les neus permanents, s’aconsegueix el coll de Serradets i, tot seguit, al girar el camí apareix el refugi de Serradets (2.587 m.), on soparem i dormirem.

Itinerari per dissabte 13 d’octubre: Sortirem del refugi (2.587 m.), ben d’hora i un cop esmorzats. Agafarem el camí fins a la visible Bretxa de Roland (2.807 m. – 45 m.) nexe d’unió dels dos parcs nacionals: el dels Pirineus a l’estat francès i el d’Ordesa i Mont Perdut a l’estat espanyol. Al veure la vall d’Ordesa es gira a la dreta (oest) per flanquejar la cara sud de la Punta Bazillac, on, sota la seva paret extra plomada s’acostumen a fer bivacs. A l’altre extrem de la muralla es troba la Falsa Bretxa (2.909 m.) amb el seu característic Dit.

Superat aquest pas, un tant aeri, que domina la Gelera del Taillón, el camí puja el pedregós turó de la cresta fronterera pel costat meridional fins aconseguir l’ample cim del Pic del Taillón (3.144 m. – 2 h.) Creu de ferro. La vista és magnífica. Veiem l’aparcament del col de Bujaruelo ple de cotxes i més enllà el Gran Vignemale amb el seu cercle de tres mils i la gran gelera, el Balaitús i el Midi d’Ossau encara més lluny. El Gabieto i la gelera del Taillón queden a la nostra esquerra. A la dreta el Casc, el Marboré i el Mont Perdut.

Tornarem pel mateix camí. Dinarem i descansarem al refugi, i després tornarem als cotxes que tenim aparcats al Port de Bujaruelo. Amb ells anirem al poble Gavarnie, on als afores hi ha La Grange d'Holle (alberg molt acollidor) on ens dutxarem, soparem i dormirem.

Diumenge: Després d'esmorzar aprofitarem per anar a visitar el proper circ de Troumouse, considerat per a molts més bonic que el de Gavarnie. Aquí no cal caminar, s'arriba en cotxe fins el mateix circ per una carretera de peatge.

Observacions: Un dels 3mils més fàcils, per la vall de Gavarnie. marxar el divendres 12, ben d'hora per anar a dormir al refugi de Serradets (unes 2h des del cotxe) al peu mateix de la bretxa de Roland. L'endemà, pujar al Taillón (unes 2h des del refugi), i baixar a dormir a Gavarnie, a La Grange d'Holle (alberg molt acollidor). El diumenge per tornar cap a casa.

El Circ de Gavarnie, coliseu natural. A més de ser el circ glacial més visitat dels Pirineus, és el més colossal. La vista frontal, rodejada per tretze cims que superen els 3.000 metres, es formidable, amb la seva part inferior coberta per arbres de diferents espècies.

Sobre els llocs on dormirem: Al refugi de la Bretxa o de Serradets, no ens podrem dutxar amb aigua calenta. A l'alberg de La Grange d'Hölle (hi dormirem dissabte) sí que ens podrem dutxar amb aigua calenta però cal portar la tovallola, sabó... Per a dormir amb ambdós llocs, només cal portar un sac/llençol. Al refugi de la Bretxa s'hi arriba en unes 2h de caminar i a La Grange d'Hölle s'hi arriba en cotxe.

Aquesta ressenya va adreçada a tots aquells/es que ja vàreu fer i pagar la reserva dels refugis, fa uns mesos. Agrairé re-confirmeu la vostra assistència. Qui vulgui venir, i no tingui reserva feta, cal que m’ho faci saber i estarà en llista d’espera per si tenim alguna baixa.

El diumenge, el dinar és lliure. No hi ha previst cap lloc.

Tornarem a casa per la tarda del diumenge 14 d’octubre.

Excursió organitzada conjuntament amb l’Agrupació Sant Jordi.