diumenge, 22 de maig de 2022

Puig Neulós (1.253 m)

Dissabte 21 de maig de 2022

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca de l’Alt Empordà. 

Temps aproximat: 3 h 15 min (7,5 km) 

Desnivell: 329 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 en direcció a França. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei de La Selva. Després seguirem fins a La Jonquera (sortida 2) Anirem en direcció al Pertús (per N-II i la D-900). 

Seguirem fins al Coll de l’Ullat, a 12 km a l’est de Pertús per la  D71 (carretera forestal asfaltada) Aparcarem davant de la casa rural del Coll de l’Ullat. Trajecte de 2 h 15 min aproximadament (sense la parada). 

La carretera a Coll de l'Ullat (Ouillat, en francès) s'inicia a mà dreta a la sortida del Pertús, al costat d'un gran aparcament i està ben senyalitzada i en bon estat, tot i que és una mica estreta en alguns trams. Recordar que entre l'1 de juliol i el 15 de setembre està vigent un pla de prevenció d'incendis forestals que pot prohibir la circulació per les pistes del departament dels Pirineus Orientals, així com les activitats de senderisme en casos de risc excepcional. Es pot consultar el comunicat diari de risc d'incendis i les limitacions a les diverses activitats a: www.prevention-incendie66.com 

Al coll hi ha un ampli aparcament, un berenador i un refugi-restaurant. 

 

Itinerari: 1- Des de l’aparcament (937 m), pujarem pel GR-10 que comença en un angle a la dreta, entre l’edifici del refugi i la carretera (hi ha un magnífic bosc de pins centenaris).Un cop passat els pins, continuarem l’ascens, recte, en un bosc de faigs on el pendent és important. Passarem el roc Fuiriós pel costat septentrional que ens portarà cap a un bosc fronterer a la vora de boscos. Al Roc Fuirós, per l’altra banda, hi ha unes vies d’escalada.

2- Deixarem, per tant, a l’esquerra el bosc i al vessant nord (vista clara sobre la conca de Figueres i els primers contraforts de la Garrotxa). La ruta surt del bosc, just abans de la carretera de servei del relé de televisió, a l’alçada d’una clavilla.

3- El camí evita d’agafar la carretera per trobar, per sobre a la dreta, la línia de cresta fronterera totalment descoberta. Arribarem ràpidament al Coll del Pou (1.108 m) i al seu passatge fronterer (barrera desmuntable) amb el castell de Requesens destacat a la vall. Es pot fer un petit recorregut agafant el camí pel costat de la Catalunya sud (10 minuts a peu) per descobrir un pou de neu molt ben restaurat (5 minuts)


4- Continuarem pel camí, que està més o menys a prop de la cresta, per arribar al cim del Puig Neulós (5) on s’hi troben unes construccions i antenes de telecomunicacions. Vista panoràmica única, amb una perspectiva del Golf del Lleó que apareix a primera vista (només quan el temps és clar i sec), el Narbonès i la seva muntanya de la Clape, la caiguda del Massís central (pics de Nore i Caroux), i la muntanya Saint-Clair sobre Seta.

Torre d’en Manel al cim del Puig Neulós

 

Baixarem del cim en direcció Nord i trobarem un camí-carretera ample que s’endinsa a la fageda. Quan portem uns 10 minuts trobarem la Font de Puig Neulós, amb una taula i uns bancs de pedra. Continuarem pel camí, un xic difícil de seguir per la fullaraca que el cobreix, amb marques de color groc que ajuden a no perdre’l. A uns 20 minuts des del cim, arribarem a una pista de terra que segueix travessant la fageda i que seguirem avall. Més enllà s’incorpora a la carretera asfaltada; els faigs, amb algun castanyer, donen pas als pins i, un parell de revolts més avall, agafarem una drecera a l’esquerra que ens torna al Coll de l’Ullat on tenim els cotxes.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-neulos-103455819


Observacions: El núvol que sovint tapa el cim és també el que va inspirar el logotip identificatiu del Paratge Natural de l’Albera, l´únic de Catalunya que s’identifica amb un fenomen meteorològic.


El Puig Neulós és la màxima elevació de la Serra de l'Albera, on el Pirineu descendeix cap al Mediterrani i, per això, les vistes des del seu cim són excepcionals.

 

L'ascensió des del sud sol iniciar-se en el castell de Requesens i exigeix remuntar més de 800 m de desnivell. Per assolir el cim nosaltres ho farem a partir del Coll de l'Ullat, accessible en cotxe per la vessant francesa, seguint el GR-10 fins al cim, el GR transpirinenc, per la cara nord de la serralada i similar al GR-.11 per la cara sud.

 

Malgrat la seva escassa altitud i el seu aspecte afable quan fa bon temps, no hem de subestimar aquesta muntanya. Si bufa la tramuntana amb força (+ 60 km / h), cal evitar l’ascensió ja que la línia de cresta que condueix al cim està molt exposada al vent, o entra la boira, una excursió senzilla pot convertir-se en un malson. Imprescindible consultar la previsió meteorològica!.

 

Prop del cim, pel vessant sud-oest, hi ha el pou de glaç. Aquest pou proveïa (sota pagament a l’arrendatari) de gel a la Jonquera i els pobles veïns fa ja uns segles. Es troba en perfectes condicions, s’hi pot entrar, és recomanable portar una llanterna. L'any 2012 va ser degudament restaurat i senyalitzat pel GAT (Grup d'Art i Treball de la Jonquera). Aquesta entitat hi fa tasques de neteja regularment i s'hi va instal·lar un cartell explicatiu on s’hi pot veure l’estructura i el funcionament d’aquest equipament primitiu.

 

Frontera i contraban al segle XIX

 

El Tractat dels Pirineus de 1659, que separa el Rosselló de la resta d’Espanya, no va interrompre l’estreta relació entre les persones dels dos costats de l’Albera. La frontera va crear un intens contraban: el cafè, el sucre, el tabac i el “cotó”, amagat en els carros, també portats a l’esquena pels homes, passaven de Requesens pel Coll de l’Ullat o pel Neulós.

 

A partir de 1840, amb els problemes a Espanya, s’afegirà el tràfic d’armes i d’or a gran escala. Els combois es componien de quatre a sis persones, de vegades més. Les distàncies són curtes, els colls són baixos, els amagatalls són nombrosos.

 

El contraban afectava a tota la societat (muleters, camperols, pastors…) que constituïen bandes encapçalades per un cap temut i admirat de tots pel seu atreviment com Ramon Falipou Tocabens, el líder dels famosos “Trabucaires” que regnaven per les Alberes, Vallespir i l’Empordà.

 

Ens endurem el dinar.


Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.