11-12-13 de juliol de 2025
Sortida final temporada 2024 / 2025
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca de la Ribagorça.
Temps aproximats: 2 h 45 min
(7,4 km) – 1 h 50 min (3,2 km) – 4 h 30 min (7,9 km)
Desnivells: 253 m – 137 m – 390 m (acumulats)
Dificultats (1): Normal - Fàcil
– Mitjana.
Programa del divendres 11 de juliol: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la A-2, passant a l’alçada d’Igualada, Cervera i Tàrrega, fins a la sortida 460 on anirem en direcció a Torrefarrera i Alfarràs on ens aturarem a esmorzar al restaurant La Barretina, Avinguda de Lleida, 26.
Després seguirem en direcció a Benavarri (a la entrada del poble hi ha una gasolinera i a uns 200 metres trobarem el desviament a Graus i El Run, on ens aturarem a visitar l’ermita romànica de la Verge de Gràcia o de Nostra Senyora de Gràcia, de començament del segle XII. La seva planta és d'una nau i absis cilíndric amb arcuacions cegues, amb un campanar en torre sobre el centre de la volta amb finestres geminades a cada cara, similar al cos superior de Sant Climent de Taüll. La portalada era originalment de mig punt dovellada, si bé la part externa ha estat substituïda per una llinda semicircular que deixa la porta quadrada amb un timpà sobreposat. El seu estat és correcte i ha estat restaurada recentment. Per arribar-hi, agafarem un camí que surt de l’alberg de El Run i caldrà caminar uns deu minuts.
Seguirem i deixarem la carretera principal per girar a la dreta i anar a Urmella i visitarem el que queda del monestir de Sants Just i Pastor d'Orema. És un monestir benedictí d'estil romànic del segle XI situat al municipi de Bissaürri, a l'indret conegut com a Urmella. Fou dependència de l'abadia de Sant Victorià d'Assan des del 1044. La seva planta és basilical de tres naus i absis cilíndrics dels quals només en resta un sense modificar (sud). El central va ser obert per fer la nova portalada el 1612, sobre la qual es va estructurar un campanar en torre quadrada de tres pisos. La portalada és renaixentista tardana (1612). El seu estat és ruïnós.
Camí de Benasc, poc després de passar la cruïlla de Castejón de Sos i abans d'arribar a Sahún, la petita localitat de Villanova, situada al vessant de la Sierra Vieja a l'esquerra de la carretera, compta amb el luxe de posseir dues esglésies romàniques. Cadascuna va ser al seu moment centre dels seus dos barris. L'església de Santa Maria és la més antiga de totes dues. Data de finals del segle XI o principis del XII i la seva feta revela maneres llombardes en la seva execució. El temple consta de nau única orientada canònicament i rematada a l'est per un cilindre absidal. Posseeix torre adossada al costat sud de l'arrencada de la nau, el cos inferior de la qual és original i afegits els dos restants.
Tornarem a la carretera principal i anirem fins a Saünc / Sahún per visitar església de Sant Joan Baptista. A la part alta del poble hi ha l'església parroquial, d'origen romànic, del segle XII, reformada entre els segles XVI i XVIII. Hi ha cinc capelles, quatre d'elles cobertes amb una volta de canó, excepte una d'elles. En una d'elles es disposa una pila baptismal i una petita campana. Una reforma ha netejat els murs i ha deixat la pedra al descobert.
Després seguirem el nostre recorregut i anirem fins a Benasc, a l’hotel que tenim reservat: SOMMOS Hotel Aneto, Av. de Francia, 4, Benasque, tel.: 974 55 10 61, web: https://www.sommoshoteles.com/es/sommos-hotel-aneto . L’hotel disposa de piscina climatitzada, no oblideu el banyador! Horari de la piscina: de 9 a 14 h i de 15 a 21 h.
Un hotel de disseny de quatre estrelles i tracte familiar. Així és l'hotel Aneto, situat al límit exterior de la població de Benasc. Amb ell, flueix el riu Ésera. I se li suma un nom propi: SOMMOS, que també ho és d'un celler futurista que hi ha a Barbate, al bell mig de Somontano. Una de les conseqüències és l'àmplia oferta de vins per tastar. Les habitacions són espaioses, amb un curiós disseny que combina en una sola estada el bany i un vestidor, als quals s'hi accedeix de seguida que s'obre la porta.
Aquest hotel està pensat per gaudir de la tranquil·litat màxima. El disseny de l’establiment, sens dubte un dels seus punts forts, és obra de l’arquitecte Jesús Godoy i de l’escultor Vicente García Plana, que ha dissenyat un seguit de peces que decoren l’espai, incloent-hi les escultures de gran format que el fan tan personal. L’hotel té dos restaurants: el Tres mil 404, basat en la cuina tradicional, en una sala amb vistes si més no, impactants, i el Sotabosque, un espai un pel més exclusiu, dedicat a la fusió, així com a les receptes tradicionals i creatives. Un altre punt fort de l’hotel és la piscina interior climatitzada i amb sostre de vidre, que permet veure què passa a l’exterior.
Farem un dinar ràpid al mateix hotel i anirem a visitar Benasc.
Es pot anar a la botiga d’esports de muntanya
Barrabés.
La
població és de nucli compacte, inequívocament medieval, amb carrers delimitats
per edificis de pedra que, en molts casos, porten noms de ressonàncies
senyorials, com ara el palau dels comtes de Ribagorça, la casa Faure o la
casa Juste. No deixarem de visitar la seva església parroquial de Santa
Maria, romànica.
També
podem visitar el Centre d’Interpretació, per conèixer les muntanyes i els rius,
la fauna i la flora, la geologia i l’activitat humana del Parc Natural. Val la
pena visitar algun dels tres centres d’interpretació situats als pobles de
Benasc, Aneto i Eriste. El d’Eriste està especialitzat en glaciars i tenen dos
itineraris temàtics senyalitzats. Oberts de dilluns a diumenge de 10 a 14 i de
16 a 20 h.
A
la Plaça Major, nº. 3 (al costat de la Oficina de Turisme) tenim una botiga
interessant: Sabores de Pueblo, https://www.saboresdepueblo.com/ on podem trobar un seguit de productes
gourmet: formatges, vins de la DO Somontano, pernil, embotits, dolços
tradicionals, conserves artesanes, etc.
Als
seus confins, veurem cases de tres plantes de nou encuny, però amb sostre de
pissarra, intenten guanyar terreny als vessants per acollir un públic creixent,
el mateix que ara valora que mai no s'arribés a obrir el túnel que havia de
comunicar la regió amb Bagnères de Luchon, preservant així un paratge natural.
Soparem a la Pizzeria Planet 81 de Cerler, telèfon: 974 55 28 26.
Programa del dissabte 12 de juliol:
Matí: Ruta de
les Tres cascades de Ardonés – Distància: 7,4 km – Desnivell acumulat: 253 m –
Temps: 2 h 45 min - Itinerari:
Bonica i senzilla ruta que surt des del mateix
poble de Cerler. Tot el recorregut està balisat i indicat.
Començarem el recorregut per un sender
empedrat entre densa vegetació, visitant la petita ermita de Sant Pere. Seguirem
el recorregut sent aquesta primera part de la ruta la menys interessant, ja que
aviat sortirem a una zona força desforestada a les rodalies del riu Ardonés,
que a partir d'aquest moment ens acompanyarà gran part del recorregut.
Passat el pont sobre el riu el panorama canvia
i la ruta es va posant cada cop més interessant, segons ens anem apropant a la
gran cascada que es veu al fons de la vall, la cascada de Ardonés, la primera i
més espectacular de les tres per les que passarem.
Dir que hi ha un pont al fons de la vall, just
gairebé sota aquesta primera cascada, on és fàcil que ens mullem ja que la
cascada trenca a escassos metres del punt de pas. Un cop creuat el pont cal fer
una petita baixada per terreny rocós i relliscós, perquè sempre està mullat per
l'aigua que desprèn la cascada. Una relliscada aquí et porta directament al riu
que en aquest punt va molt fort. Per evitar problemes hi ha un cable que
assegura els escassos metres compromesos. Amb l'ajuda del mateix aquest punt una
mica conflictiu se soluciona sense gaire dificultat. Aquesta primera cascada és
realment espectacular si s'agafa amb bon cabal.
Les altres dues que es visitarem, ja a l'altra
banda de la vall, la segona també és força maca i la tercera no porta gens d’aigua.
El recorregut de tornada al poble transcorre
per espais oberts, entre densos pasturatges, amb excel·lents i àmplies vistes,
arribant al poble de Cerler còmodament.
Fotogràficament parlant, potser el millor
moment per fer aquesta ruta sigui a la tarda, ja que al matí hem tingut tot el
sol de cara empitjorant la visió de la cascada de Ardonés.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-tres-cascades-de-ardones-benasc-221960865
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/68721e4d0980893b08b70378
Tarda: Gorges de l’Alba – Distància: 3,2 km – Desnivell acumulat: 137 m – Temps: 1 h 50 min - Itinerari:
Un lleuger passeig. Recorregut equipat amb panells informatius que donen pistes per reconèixer i gaudir de les diferents espècies d’arbres i arbusts. El començament està situat a la carretera que porta al balneari dels Banys de Benasc, en el pla de Turpi, i passant el pont damunt el riu Ésera, caminarem entre petites pastures rodejats de boix. Pocs minuts després, el camí s’endinsa en un bosc de pi negre amb teixos i avets. Continua pujant fins arribar a un màgic bosc de faigs, on la imaginació flueix pensant en fades i encanteris, éssers de la mitologia de la regió.
Ja de tornada, per la dreta, surt un camí que porta directament a les espectaculars vistes de les cascades, amb una gran bassa que recull la forta caiguda de les aigües. Després, el camí baixa fins al pont on hem començat la ruta.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gorges-de-lalba-benasc-221958988
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6873a96e5d913167f1daa0fd
Observacions: Preciós i senzill
corriol que ens portarà, a través d'un bosc de pins, faigs, freixes i altres
espècies botàniques, fins a les cascades d'Alba. Per arribar a l'inici es pren
el desviament cap als banys de Benasc i en creuar el riu Ésera comença el
corriol.
Al vespre, farem el tradicional sopar de final
de temporada al restaurant de l’hotel.
Programa del diumenge 13 de juliol:
Forat
d’Aigualluts – Distància: 7,9 km – Desnivell acumulat: 389 m – Temps 4 h 30 min
- Itinerari:
Sortirem de la Besurta (a l’estiu en autobús des de l’Hospital de Benasc: https://www.benasque.com/es/todo-valle-de-benasque/transporte-parque-natural-posets-maladeta
)
D’aquí surt el sender PR-HU-29 senyalitzat en
groc i blanc.
Creuarem una petita passarel·la i entrarem en
un bonic bosc, on ràpidament arribarem a una bifurcació (1933 m), nosaltres
anirem a l'esquerra (a la dreta pujaríem al Refugi de la Renclusa, que és per
on després tornarem)
La senda continua creuant un torrent i puja
per unes feixes rocoses passant per la Pleta de la Renclusa i un cop superat el
coll arribarem al Plano de Abaixo d'Aigualluts (1.983 m) arribant de nou a una
bifurcació i arribarem al Forau d'Aigualluts (2.003 m), on des d'una barana
veurem l’embornal.
Seguirem el nostre camí i poc després ens
aproparem a veure la Cascada d'Aigualluts (2.025 m), un veritable espectacle
per a la vista.
Un cop vista la cascada, ens ficarem de ple al
Pla d'Aigualluts (2.038 m), el qual vorejarem pel seu marge esquerre en tot el
seu contorn, existeixen diverses passarel·les per salvar els diversos torrents
que la creuen.
A la part final, cal buscar la millor manera
de creuar el torrent d'aigua i buscar un pas de pedra o descalçar-se i creuar. Arribarem
a un punt on seguirem les marques de pintura
vermelles i blanques del GR. Serà fàcil observar marmotes per les tarteres. Enfilarem una forta pujada i arribarem a la part superior del coll i
veurem ja el Refugi de la Renclusa i en un curt i costerut descens arribarem al
refugi on podrem descansar tenint unes boniques vistes.
El refugi de la Renclusa (2.140 m) està ubicat
a la vall de Benasc, als peus del massís de les Maladetes i el pic d'Aneto (el
cim més alt dels Pirineus), aquest és un dels llocs muntanyencs per
excel·lència. Aquesta circumstància es reflecteix en el fet que el 1916 el
Centre Excursionista de Catalunya construís aquí mateix un refugi guardat.
Recentment remodelat, i ara gestionat per
aquesta entitat i la Federació Aragonesa de Muntanyisme, La Renclusa segueix
prestant un magnífic servei als muntanyencs, i encara que la seva fesomia hagi
canviat, manté una fidel tradició muntanyenca.
Ja només ens queda seguir el nostre camí en un descens zigzaguejant fins arribar una altra vegada a la Besurta donant per finalitzada la excursió.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/aigualluts-renclusa-221961413
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6873a99a276f61573384df39
Observacions: En aquesta sima
càrstica desapareixen les aigües de la gelera de l’Aneto per reaparèixer en el
riu Garona a la Val d’Aran al lloc conegut com Güells del Jueu camí de l’Artiga
de Lin. En el naixement del riu Ésera, les aigües del desglaç de les geleres de
la Maladeta i del Aneto descendeixen per diferents barrancs. En el seu camí pel
Pla dels Aigualluts, acaben en forma de cascada en una profunda sima que no
deixa escapar gaire aigua més avall. El cabdal desapareix com per art de màgia.
En realitat és un embornal endocàrstic que, a modus de canal subterrani, desvia
tota aquesta aigua que surt quatre quilòmetres més avall en una enorme font
nomenada Uelhs de Joeu a la Val d’Aran, a 1.658 metres d’alçada. El fenomen va
ser certificat de manera científica l’any 1931 per Norbert Casteret, amb
l’ajuda de colorants.
Dinarem a la Cafeteria de l’Hotel Aragüells,
Avd. Los Tilos s/n – Benasque – Telèfon: 974 551 619
La vall de Benasc
El Pirineu ofereix als visitants els més extraordinaris paisatges a les seves valls, però ben especialment el d’Osca, amb els seus impressionants cims que donen una sensació d’immensitat, emmarcats en el més extraordinari paisatge d’alta muntanya. La vall de Benasc és la més oriental de tot el Pirineu aragonès i es pot considerar la més genuïnament pirinenca, envoltada d’immenses muntanyes que, en molts casos, superen els 3.000 metres d’altitud i formada per l’alta vall del riu Éssera fins al congost de Ventamillo al sud, al peu de la Maladeta i l’Aneto. Per decret del 24 de juliol de 1970, la major part de la vall fou declarada paratge pintoresc per la gran bellesa del seu paisatge, i quedaren inclosos en aquesta distinció els termes de Benasc, Castillón de Sos, Bissaürri, Gia, Sessué i Vilanova d’Èsera.
Custodiat al sud pel massís de Posets i al nord per el Perdiguero, situat entre els 1.400 metres d’alçada en les seves zones més baixes i els més de 3.000 metres en les més altes. És una vall àmplia, entapissada de tons verds, des de el clar dels prats al més fosc de les coníferes. Amaga racons d’una gran bellesa, estampes idíl·liques on les aigües reposades dels seus llacs, els foscos i espessos boscos, els frescos barrancs que guarden el ressò de les aigües ràpides, i els cims dels voltants, a quin més altiu i bonic. Un paisatge vertical que acapara una dotzena de tres mils guarnits per geleres.
Hi ha, al bell mig
dels Pirineus, un poble afortunat. Es diu Benasc i, mentre que en altres llocs
els rigors del clima es combinen amb una geografia salvatge per deixar-los
sense habitants, aquí els mateixos elements s'han confabulat perquè el turisme
abundi tant a l'estiu com a l'hivern. Amb la calor arriben famílies i
muntanyencs disposats a pujar a l'Aneto, mentre que el fred atrau els
esquiadors. La vall de Benasque acull el major nombre de cims de 3.000 metres
de la cadena que ens separa de França.
Referència obligada
per als amants de l’alta muntanya, Benasc (Benasque) acull els excursionistes
que anhelen ascendir a l’Aneto, el cim
més alt dels Pirineus (3.404 m). Centre turístic de muntanya, el
municipi de Benasc està situat a les portes del Parc Natural Posets – Maladeta,
l’àrea que concentra els cims més elevats dels Pirineus del sud. Durant l’època
de neu, podem arribar als estanys i als
ports de muntanya amb raquetes o esquís de travessia.
La capital de la vall és Benasc, i sembla ser
que des de temps molt remots, ja que possiblement és l’hereva directa de la
Vescella dels ilergets. El poble és petit, encara que no tan petit com als anys
seixanta i setanta del segle passat.
Benasc - 1973
El poble és ple d’encants; envoltat d’altes
muntanyes i excepcional punt de partida per als excursionistes que volen pujar
a l’Aneto, el Posets, la Maladeta... i molts d’altres, o simplement un lloc
ideal per a aquelles persones que estimen la tranquil·litat o el relax. Relax
que es transforma en pura bellesa, si els nostres ulls contemplen la immensitat
d’un paisatge.
Després de segles d’aïllament, per les
deficients comunicacions reduïdes a camins de muntanya, Benasc ha conegut en
les darreres dècades un notable desenvolupament basat en el turisme, tant a
l’estiu com a l’hivern. Això ho demostra el gran nombre d’establiments
hotelers, que tot i així encara resulten insuficients per la gran afluència de
visitants.
Es pot observar com la població conserva encara la forma ovalada que tenia en els temps en què estava emmurallada. Resulta una vila extremament pintoresca, amb els seus carrers empedrats, les cases són de pedra i cobertes amb teulades de pissarra. Les nombroses cases senyorívoles que es poden trobar arreu de la vila i la gran vivor del paisatge donen a Benasc un atractiu i un encant inoblidables.
Augmenten l’encant de la població tot un seguit d’edificis notables, construïts entre els segles XIII i XVIII i que, en general, estan ben conservats. Cal destacar-ne l’església parroquial de Sant Marcial, molt airosa, amb formes típicament pirinenques. També són molt característics de la vila els edificis civils, gòtics i renaixentistes pertanyents tots ells a les famílies més rellevants de la vall; potser el més característic és l’anomenat Palau dels Comtes de Ribagorça, al carrer principal; és també interessant la Casa Just, un bon exemplar de casa fortificada, entre d’altres.
Del castell de Benasc, en resten només pocs
vestigis, situats sobre un petit turó al nord del nucli urbà anomenat “la Roca
del Castiello”, la seva existència es remunta al segle XV, i Felip II el va
modernitzar l’any 1592 amb motiu de les revoltes originades per la fugida
d’Antonio Pérez (https://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_P%C3%A9rez_del_Hierro
). Va tenir un paper destacat en la guerra de Successió i a la de la
Independència, en què va ser ocupat pels francesos, que hi van romandre fins al
3 d’abril del 1814. Però l’any 1859 el va fer desmantellar el general Ferraz,
d’ascendència benasquesa, i ara només en resta la imatge reproduïda en alguns
gravats, per a demostrar la importància militar que va tenir Benasc en la
guàrdia d’aquests passos del Pirineu central.
La nova cara de Benasc avui s’anomena Cerler.
Cerler és un poblet annex a Benasc, situat a 1.540 metres d’altitud, la qual
cosa fa que sigui una de les poblacions més altres de tot el Pirineu.
Des d’alguns dels seus punts es dominen
excel·lents panoràmiques de Benasc i els seus voltants. El poble conserva
perfectament el seu tipisme muntanyenc. Però Cerler s’ha fet famós sobretot per
la seva estació d’hivern, que ha ampliat més les perspectives del
desenvolupament benasquès.
En tornar al passar per Benavarri podem
visitar la Noguera de Sant Medard que és un arbre singular declarat singular
pel Gobierno d’Aragón. Benavarri • Benabarre pertany a la comarca de la (Baixa)
Ribagorça a la Franja. A uns 2,5 km al nord del nucli urbà tenim l’ermita de
Sant Medard en el parc del mateix nom. Al costat de l’ermita hi ha la Noguera
de Sant Medard. És una noguera negra americana (Juglans nigra). En
relació a les nostres nogueres comunes, aquesta té la fulla de gairebé 0,5 m amb 15-23 folíols lanceolats
i la nou es més petita amb closca molt dura. Va ser declarada arbre singular el
2022 pel Gobierno de Aragón amb 25 m d’alçària, uns 4 m del volt de canó, 4,80
m de volt a la base, 25 m d’amplada de capçada i d’uns 150 anys.
Podeu trobar més informació a: Plantipodes-AM > La Franja: 'Arbres amb nom'. Resum i Notes (p. 2 i 3): https://plantipodes-am.cat/fitxes/notesfranja/Franja-resumnotes.pdf
