Dissabte 8 de maig de 2021
Sostre comarcal
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca de la Ribera d’Ebre.
Temps aproximat: 6 h (10,8
km)
Desnivell: 770 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per l’autopista C-32 fins a enllaçar amb la AP-7. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Médol. Després seguirem fins a la sortida 38 i seguirem en direcció a Vandellòs, Tivissa i Rasquera on hi arribarem per la C-12.
Des de Rasquera cal continuar durant 9,3 km per la TV-3021 fins arribar al balneari de Cardó, inici i final d’aquesta ruta.
Itinerari: Balneari de Cardó – ermita de la Santíssima Trinitat – ermita de Sant Àngel – portell de Cosp – Cova Lluminosa - refugi i font del Teix – portell de Cardó – la Creu de Santos – ermita de Sant Simeó – balneari de Cardó.
Començarem a caminar des de el Balneari. Al km 9,1 de la TV-3021, trobarem el camí ramader del Racó del Mas. Tot seguit hi ha restes de l’ermita de la Santíssima Trinitat.
Més endavant trobarem l’ermita enrunada de Sant Àngel.
Arribarem al portell de Cosp, a 637 m. Aquí agafarem un camí que surt a la dreta i que ens portarà fins a la Cova Lluminosa, un lloc que val la pena d’anar a veure. Després tornarem pel mateix camí fins al portell i ens espera una baixada pronunciada per després tornar a pujar.
Aquí hi ha la font del Teix. Just abans haurem passat pel costat del refugi del mereix nom.
Després d’un pal indicador, el camí és una mica confós. Desapareixen els punts taronges i cal seguir les marques grogues bastant descolorides. Superada l’Escaleta començarem a carenejar.
Trobarem una placa de la UEC clavada a una roca. El camí de la dreta davalla cap al balneari passant per l’ermita de Sant Roc en 60 minuts. Nosaltres seguirem rectes cap a la Creu de Santos.
Hem deixat enrere el portell de Cardó. Agafarem la bifurcació a l’esquerra per anar a la Creu de Santos o Xàquera. Amb 942 metres és el punt més alt d’aquesta serra i sostre comarcal. Després tornarem fins al portell de Cardó i seguirem el camí que portàvem, a l’esquerra.
El camí baixa pel barranc de la Columna. És un camí bastant brut i ple de matolls, que denota que hi passa poca gent.
Sortirem a una pista més ample i, a la dreta, veurem l’ermita de Sant Simeó, anomenada també de la Columna pel seu emplaçament sobre una roca. De seguida arribarem al balneari de Cardó.
Balneari de Cardó.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/creu-de-santos-72658079#
Observacions: Eremites
i aigües minerals a la serra de Cardó. Les muntanyes de la serra de Cardó, en
el límit entre les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, són un perfecte
mirador del Delta i van ser terreny de repòs per a la comunitat carmelita.
La
serra de Cardó s’estén entre els municipis de Rasquera i Benifallet, i els
contraforts occidentals davallen fina a l’Ebre. Terreny abrupte constituït per
roca calcària, el punt més alt no sobrepassa el miler de metres. Solcat per
nombrosos barrancs, la vegetació està formada per llentiscle, romaní, bruc,
alzines, pinedes i alguns roures que han sobre viscut a més d’un incendi.
Situat dalt d’un espadat rocós conegut com el Salt del Frare, que s’enlaira al
costat del barranc de Sallent, es troba l’antic balneari de Cardó. El seu
origen es remunta a la primeria del segle XVII, quan en aquest indret
s’instal·là una comunitat carmelita. Allunyat de qualsevol nucli habitat,
l’entorn invita a la reflexió. Després de la desamortització, el balneari va
estar en funcionament fins al 1965, amb el parèntesi de la Guerra Civil, quan
va servir d’hospital a l’exèrcit republicà. Actualment espera que algun grup
inversor converteixi les seves instal·lacions en un establiment de luxe. El
lloc s’ho mereix i l’aigua de la font és molt rica en sals minerals.
Des
de aquest punt podem iniciar diversos itineraris que ens faran descobrir la
serralada de Cardó, unes muntanyes plenes d’ermitatges que suposadament
utilitzaven els monjos per aïllar-se. Un d’aquests itineraris – el que proposem
en aquesta ressenya – passa per l’ermita de la Santíssima Trinitat i la de Sant
Àngel per enfilar-se fins al portell de Cosp. Després de passar per la font del
Teix, amb un magnífic exemplar d’aquest arbre, ens arribarem fins a la Creu de
Santos, que amb 942 m és el punt més elevat d’aquesta serralada. Pel barranc de
la Columna caminarem a prop de les ermites de Sant Nofre i Sant Simeó abans de
retornar al balneari de Cardó.
Vàrem
pujar al cim de la Creu de Santos el 18 de desembre de 2004, aquí podeu veure
la ressenya: http://maifemcim.blogspot.com/2004/12/creu-de-santos.html
Una
part de l’itinerari (fins passada la font del Teix) està marcat amb punts de
pintura taronja, després cal seguir marques de pintura groga un xic
descolorides.
Ens endurem el dinar.
Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.
