Dissabte 23 d’octubre de 2021
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca de l’Urgell.
Temps aproximat: 3 h (9,4
km)
Desnivell: 38 m (acumulat)
Dificultat (1): Fàcil.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per l’AP-7 en direcció a Vilafranca del Penedès i Tarragona. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès i després seguirem, agafant el desviament a la dreta de l’autopista AP-2 fins a la sortida 9, on seguirem per la C-14 en direcció a Solivella. Un cop passat aquest poble, agafarem a l’esquerra la carretera TP-2335 fins al Santuari del Tallat on aparcarem.
Itinerari: Santuari del Tallat, Montblanquet i Vallbona de les Monges, dins de la ruta del Cister.
Baixarem per la pista asfaltada que puja al santuari, estreta i poc utilitzada i tot seguit girarem per una pista de terra cap a l’esquerra. El camí està indicat amb senyals del GR-175.
Caminarem per un terreny força irregular però que va planejant, encara que sempre anirem baixant. Anirem deixant a la nostra dreta el Clot de la Creu i al darrera nostre, les restes del que havia estat un dels hostals d’aquesta ruta, tan transitada a l’edat mitjana, l’hostal del Tallat. La Serra del Tallat ha estat històricament lloc de pas de la Plana de l’Urgell al Camp de Tarragona, i encara té una forta identitat l’antic camí ral que passava pel santuari del Tallat en direcció a Solivella.
Després d’un tram de bosc de pi, sortirem d’ell i ens trobarem davant nostre les edificacions de Montblanquet. Passarem prop d’una curiosa creu de terme formada per una robusta columna de pedra, en degradació al terç superior i una petita creu de ferro dalt del tot. Es tracta d’una petita població, depenent de Vallbona de les Monges, amb les cases i els carrers ben restaurats. Fins a l’any 1835 va pertànyer a Poblet.
El poble té una església romànica del segle XIII, d’estil cistercenc, transició del romànic al gòtic dedicada a Sant Andreu. Una gran rosassa destaca a la façana meridional. A l’interior hi ha una imatge de la Mare de Déu alletant, amb el braç i la mà amb els que es cobreix el pit. Es tracta d’una còpia i l’original està a l’església parroquial de Rocallaura.
Si la trobem oberta la podem visitar per dins. Després sortirem a l’exterior i anirem a fer una volta pel poble, primer fins a les antigues escoles, després cap els safareigs i finalment ens dirigirem al nostre camí. A Montblanquet hi havia hagut un castell, del qual no en queda cap vestigi i que es troba documentat des del 1156. També se sap que el 1195 va ser cedit al monestir de Poblet. Segons les notícies, l'any 1407 tenia una presó i també es conserva el Llibre de la Cort de Montblanquet de 1440.
Tot i el magnífic aspecte del poble, avui només hi viuen sis persones. Es veu que el motiu de la despoblació que va patir el poble prové de la pèrdua de beneficis de l’activitat ramadera, del carbó i de la llenya, activitats de les quals es vivia. Una curiositat de Montblanquet és que els dies de la festa major, era un lloc on s’hi podien jugar els jocs prohibits, probablement per la dificultat d’accés per part de les autoritats... o bé perquè, en les èpoques en que el joc amb diners estava prohibit, també algunes autoritats, en l’entorn rural, hi jugaven i fins hi tot eren la banca...
Seguirem per la carretera asfaltada (a la dreta) en direcció als Omells de na Gaia. Després d'un revolt, deixarem la carretera i agafarem, a la dreta, el camí de Vallbona. Seguirem pel camí principal deixant un trencall a l'esquerra i tres a la dreta.
Cruïlla. Girarem a la dreta. Més endavant, sortirem al camí Vell de les Borges Blanques, asfaltat, seguirem per la pista cap a l'esquerra i girarem a la dreta per un camí que després baixa suaument.
Poca estona després, (l’excursió és curta), veurem ja al davant nostre Vallbona de les Monges.
El camí empitjora i baixa fent ziga-zagues fins al poble. Entrarem resseguint el carrer de la muralla i, després, girarem pel carrer Major i la Plaça del monestir de Vallbona de les Monges. Fi de l’etapa.
Podem aprofitar per visitar el monestir. El poble deu el seu nom al monestir de monges bernardes que hi ha. La població ha sofert molts daltabaixos, tal com ja és habitual en els pobles de Catalunya, tant castigats per les guerres, com la de Successió (1714), les diverses guerres “del francès”, les revoltes i les plagues, com la pesta o la de la fil·loxera. L’any 1860 tenia més de mil habitants, però un segle després (1960) anava just per sobre del 400. Es considera que el poble es va originar a finals del XVI quan Montesquiu va quedar abandonat i els seus habitants van anar a viure a l’entorn del monestir.
Entrarem a visitar el monestir, que destaca especialment per la seva arquitectura, ja que són perfectament visibles els diversos estils, romànic i gòtic. https://www.monestirvallbona.cat/ tel.: 639 75 94 42.
Observacions: El Santuari del Tallat es troba situat un centenar de metres al nord de la ratlla que separa la comarca de la Conca de Barberà de la de l’Urgell que, aquí, fa de divisió la mateixa serra del Tallat.
A les portes de l’Urgell trobem el monestir de Vallbona de les Monges, potser el més desconegut de tots però el que, d’altra banda, conserva millor l’encant de la vida cistercenca. Aquí, les monges que hi viuen dediquen el temps al recolliment i a fer figuretes de terrissa.
L’origen es pot situar el 1380, quan Pere III va vendre a l’abadessa i al monestir la jurisdicció civil i criminal de tots els llocs que integraven la baronia del monestir, per 22.000 sous. D’aquesta manera les abadesses passaven a disposar del títol de baronesses. Tot i amb això les baronesses del monestir no duien els mateixos atributs que els barons mascles i es feien reconèixer pel bàcul, l’anell, el pectoral i l’estoló. El símbol que compartien en comú amb els barons, era la forca. La forca estava plantada en un lloc visible de la població i era el símbol de la justícia, encara que alguns pensaven que realment era el signe de la opressió.
El monestir va adquirir molta anomenada i les abadesses gaudien d’una important dotació de terres i dominis, cedits pels nobles i per la monarquia.
Al costat del l’altar major, hi ha la sepultura de Violant d’Hongria, que es va casar amb Jaume I el Conqueridor, després de la recomanació feta, el 1234, pel papa Gregori IX. El casament, que va causar una gran sensació a Europa, es va portar a terme a la catedral de Barcelona.
Va
ser Violant que va voler ser enterrada al monestir de Vallbona de les Monges.
El sepulcre està adossat al mur de la dreta del presbiteri, situat a sobre de
dues pilastres, de gran sobrietat i decorat amb l’escut de les armes reials del
seu marit, és el dir el de la Corona d’Aragó. En algun lloc, per internet, es
pot llegir que es tracta de l’escut “d’Aragó” i això no és exacte. Una cosa és
el Regne d’Aragó i una altra la Corona D’Aragó, que estava formada per una
confederació, Catalunya i Aragó, que compartien el mateix sobirà. Violant, va
ser la segona esposa del rei Jaume I i va tenir nou o deu fills amb ell.
Va ser una dona de caràcter i talent que va influir molt en el rei i en la política que aquest portava a terme. Va ser enterrada aquí l’any 1275. Es pot afegir que l’any 2002, el govern hongarès es va oferir a finançar la restauració del sepulcre amb 12.000 euros, però la comunitat monàstica no va acceptar que a més s’estudiés l’interior.
Si es té temps, es recomana no deixar passar l’oportunitat d’escoltar el cant dels vespres de les monges, a partir de les 19:30 h o de passar uns dies a les cel·les. L’hostatgeria és una oferta força atractiva: uns dies de recolliment vivint com les germanes poden donar molt de si. Si us animeu, truqueu al 973 33 02 66.
Deixarem
algun cotxe a Vallbona per després tornar a buscar els altres cotxes fins al
Santuari del Tallat.
Dinarem al restaurant El Tallat, Ctra. del Tallat, 77 – Vallbona de les Monges. S’hi menja una bona escudella i peus de porc. Tel.: 973 33 02 70. Preu menú: 18.- euros.
Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.
