Dijous 18 d’abril de 2024
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca de l’Alt Empordà.
Temps aproximat: 4 h 15 min (7,5
km)
Desnivell: 424 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per l’autopista AP-7 en direcció a França. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de l’Empordà (passat Girona).
Després seguirem fins a la sortida 4 i anirem en direcció a Figueres. Passarem per Vilabertran, agafarem la N-260 fins a Vilajuïga i d’aquí fins Mas Ventós.
Itinerari: Començarem a caminar des de les ruïnes consolidades de l'antic Mas Ventós, al costat de la carretera entre Vilajuïga i el Port de la Selva. Hi ha una gran àrea d’esbarjo.
Després d’apropar-nos al mirador per gaudir de la vista més privilegiada de la plana de l'Empordà seguirem amb lleugera baixada el GR 92 que en aquest tram és com un balcó allargat i agraït, amb vistes infinites a la plana i a la mar, arribarem a l’emblanquinada ermita de Sant Onofre, aquell punt blanc que des de la plana es veu al mig de la serra i a on tradicionalment s’hi feien romeries per demanar, salut, pluges i bon temps.
Per darrera de l’ermita agafarem el camí estret de baixada que passa pels castanyers d’en Queló, ben arrenglerats amb el rec de Sant Onofre.
Anirem baixant, en paral·lel al rec i fins trobar, a l’esquerra, cartell indicador) el camí de pujada a la Cova Negra i el castell, que seguirem. El camí que portàvem de baixada ens portaria al poble de Palau Saverdera.
Tot seguit ens vindrà una forta pujada, el camí es costerut. Farem alguna senzilla grimpada per pujar parets de pedra seca mig derruïdes, arribarem a la Cova de Veta Negra. Un parell de forats donen pas a dues galeries unides internament i que els espeleòlegs han definit com artificial, possiblement per la recerca d’algun mineral.
Sortint de la Cova, un últim esforç ens portarà fins el coll de Les Palomeres, on per primer cop gaudirem de vistes a banda i banda. Tot seguit pujarem al cim de la Creu de Palomeres (670 m), on a més d’un vèrtex geodèsic pintat de blau i de les extraordinàries vistes panoràmiques, tindrem perspectiva del Castell de Saverdera o de Sant Salvador. Un castell situat al punt culminant de la serra de Rodes i on la seva panoràmica a 360º és d’una bellesa indiscutible. Tornarem enrere fins al coll de Les Palomeres i d’aquí “assaltarem” (literalment) el castell.
El castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera o més sovint simplement de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, a 694 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera) Des del pic on hi ha el castell es domina un panorama privilegiat i espectacular. Aquest niu d'àligues serví de defensa del monestir, de talaia contra la pirateria, de santuari i de mirador residencial dels comtes d'Empúries. Actualment, les seves ruïnes serveixen de fita entre els termes municipals del Port de la Selva, Palau-saverdera i la Selva de Mar. S'hi distingeixen dues etapes constructives i històriques que expliquen la diversitat de noms amb què és conegut. Una primera etapa, plenament romànica, des del segle IX fins a finals del segle XIII, en la qual es construí el primitiu castell roquer, inicialment comtal i després monacal, que els documents de l'època anomenen "castell de Verdera". I una segona etapa, des de l'últim quart del segle XIII, en la qual fou ampliat i fortificat en mans dels comtes d’Empúries (per tornar, en el segle XV, a les dels abats de Sant Pere), i en la que és anomenat "castell de Sant Salvador", denominació actualment corrent a la comarca. Aquesta era l'advocació de l'església monumental construïda dintre del clos del castell durant la primera meitat del segle xi i que el convertí en un castell-santuari.
Per la banda de mar, baixarem al Monestir de Sant Pere de Rodes. És aquí on es concentra el gruix del turisme atret pel lloc i pocs s’enfilen a Sant Salvador.
El patrimoni, aquí dalt, és ric. Malgrat que les mirades es concentren, justificadament, en el monestir de Sant Pere per la seva arquitectura i grandiositat, també val la pena passar pel despoblat medieval de Santa Creu de Rodes, on a més d’unes quantes ruïnes, hi queda en peu l’austera església de Santa Helena i una porta d’entrada al poble amb un arc de pedra de mig punt. Aquí els vilatans vivien de l’agricultura i de l’afluència de peregrins al monestir. El poble es despoblà quan el monestir va entrar en decadència.
Ja només ens queda el camí de retorn al Mas Ventós i donar per acabada aquesta caminada per la serra de Rodes.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/serra-de-rodes-creu-de-palomeres-167838986
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/662111104d885a7e1260be1f
Observacions: Ben al costat del mar, a l'Alt Empordà,
s'aixeca la serra de Rodes, una gran desconeguda per molts a excepció del
monestir de Sant Pere de Rodes, joia del romànic català. I és que molts són els
que pugen fins al monestir però molt pocs s'aventuren a caminar per aquesta
serra, que té als seus peus els pobles de costa de Llançà i Port de la Selva i
els d'interior de Vilajuïga, Pau i Palau Saverdera.
Travessarem
la serra de Rodes fent una circular amb vistes a banda i banda on els objectius
principals seran; Sant Onofre, el castell de Saverdera, el monestir de Sant
Pere de Rodes i l’església de Santa Helena de Rodes.
El
nivell de dificultat el posem com “mitjà” per les curtes grimpades que s’han de
fer.
Dinarem al restaurant Can Maricanes de Vilajuïga, c/. Pompeu Fabra 1, tel.: 972 53 19 52, web: https://www.canmaricanes.com/
Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.
