Dimarts 30 de gener de 2024
Matinal
Hora de sortida: Vuit del matí.
Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.
Temps aproximat: 3 h 15 min (6,5
km)
Desnivell: 253 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Ens trobarem a l’hora esmentada al bar El
Racó d’en Berna, a la cantonada d’enfront de l’estadi municipal de futbol del
Marianao / Poblet a fer el tallat.
Itinerari: La Casa Gran del Bori: Sortirem des
de l’aparcament de Estadi Municipal de Fútbol del Marianao. Caminarem en
direcció Oest en direcció a la carretera de Sant Climent de Llobregat
(BV-2004). En primer lloc, passarem per una cruïlla amb el carrer de Can
Paulet, on podrem observar que hi ha un interessant jardí i un edifici noble on
està - des de 1983 - l’actual escola pública Benviure; és l’antic Palau dels
Marquesos de Cornellà o la Torre de la Marquesa de Cornellà de finals del s.
XIX. Coneguda també com “Can Salat”.
Al jardí de la Torre de la
Marquesa i tocant al carrer de Can Paulet, hi ha la Torre de l’Aigua
https://fontsaigua.wordpress.com/2022/05/23/torre-de-laigua-de-la-marquesa-de-cornella-de-sant-boi-de-llobregat/
i
també uns arbres declarats com a Arbres d’interès local: una Ciques, un Còcul, un Pebrer bord i un Cedre.
Desprès passarem al costat d’un edifici d’estil noucentista que
s’anomena popularment la “Casa de les Palmeres” a causa de les espectacular
palmeres que hi ha en el seu jardí.
Aquestes
dues palmeres són declarades com a Arbres d’interès local de Sant Boi
amb el nom de Washingtònies del Bori (carretera de Sant Climent, 24,
núm. 40 i 41), són molt altes i esveltes, davant n’hi ha dues més, que com es
veu a la foto, conserven la faldilla de fulles seques.
https://plantipodes-am.cat/fitxes/notesllobregat/EP_SBoiLl-LaRutlla_2021-07-20v21NotesBLlobreg.pdf
I tot seguit, arribem a la Casa Gran del
Bori. Al costat dret de la porta d’entrada, trobarem una bonica font amb una
escultura d’una cara - però sense aigua - amb la inscripció de 1859.
La Casa Gran de Bori és una gran masia del segle XVII, reconstruïda
l’any 1700 i reformada amb segle XIX, coneguda popularment pel nom de can Xixol
(el nom d’un restaurant que fa molts anys va tancar). És una masia de grans
dimensions, amb planta quadrada. A la façana nord, hi ha una galeria feta per
arcs rebaixats i columnes, que donen a la construcció un aspecte de gran
bellesa. Al costat esquerra de la porta, hi havia una capella (avui molt
desdibuixada) anomenada sant Miquel del Bori. Aquesta gran masia va ser la seu
d’una de les quadres més importants de Sant Boi, la del Bori. La quadra del
Bori va substituir al s. XVII l’antiga quadra medieval del Benviure que tenia
la seva seu a la torre Benviure, i ho va fer perquè el llinatge del Benviure es
va emparentar amb els Bòria, i poc a poc, l’indret va ser conegut com el Bori.
Les quadres medievals eren el territori concedit a un cavaller sobre el qual
exercia la seva jurisdicció un senyor. Actualment l’edifici, que pertany a la
SAREB, està totalment abandonat i en estat ruïnós.
Bassa del Bori: Passarem
a l’altre cantó de la carretera de Sant Climent de Llobregat (BV-2004) i girarem
a l’esquerra i agafarem un camí que passa per un descampat, pujarem per un camí
i ens trobarem amb una gran bassa
d’aigua de planta quadrada que avui en dia està seca. Aquesta bassa
subministrava aigua a la Casa Gran de Bori, i l’aigua arribava a través d’una
mina d’aigua que neix des de la Riera de Can Pinyol per sota de la torre
medieval del Benviure. La mina està en bon estat de conservació, però amb les
obres d’urbanització va ser taponada. A la bassa existia una llosa de marbre
amb una inscripció que indicava la visita a la Casa Gran de Bori per part del
general Prim sota el regnat d’Alfons XII.
Després de pujar per una rampa, arribarem a l’aparcament del Parc
Forestal del Montbaig.
Aparcament del Parc Forestal del Montbaig: Deixarem l’aparcament i en la cruïlla
continuarem pel carrer asfaltat del Camí de Golbes, passant al costat de
garrofers i alzines.
Continuarem caminant per l’aparcament i tindrem a la nostre dreta les
Cases del Bori.
Cases del Bori: Entre
el segle XVIII i el segle XX es va formant una barriada de petites cases, a peu
de l’antic Camí Ral, al voltant de la Casa Gran del Bori. En una de les cases
trobem la inscripció de 1773. Són cases humils, generalment d’un sol cos entre
mitgeres de planta baixa i un pis amb quatre obertures a façana i coberta de
dues aigües.
Els antics habitants havien estat pagesos que treballaven pel senyor de
la quadra del Bori, però posteriorment, durant principis del segle XX van ser
cases d’estiuejants que passaven llargues temporades a la població.
Travessarem al llarg l’aparcament del Parc Forestal del Montbaig en
direcció a una cruïlla de carrers del barri de Can Paulet.
Plafó informatiu Camí Ral: Immediatament, ens trobarem amb un plafó informatiu del recorregut de
l’antic Camí Ral que anava de Barcelona fins Vilafranca del Penedès. Aquest
Camí Ral sortia de Barcelona des del portal de Sant Antoni i passava per la
Creu Coberta, pels pobles de Sants, l’Hospitalet (l’antiga Provençana) i
Cornellà fins al riu Llobregat, on el Consell de Cent de Barcelona havia
construït un pont de fusta a principi del segle XIV, que va quedar destruït a
causa de les riuades i es va haver de reconstruir diversos cops. Des de Sant
Boi, el camí continuava per Sant Climent, des d’on s’enfilava cap a la collada
de Begues, seguia per l’Hospital-alberg d’Olesa de Bonesvalls, passava pel
Penedès i continuava cap a Vilafranca del Penedès i cap a Tarragona.
Possiblement, l'origen d’aquest camí sigui un camí secundari a l’època romana,
i fins tot, degut a les restes trobades, que ja existís a l’època dels ibers.
El plafó ens pot crear la confusió que estiguem a sobre de l’antic Camí
Ral, però de fet estarem a sobre de l’antiga Carrerada del Penedès i que a
l’alçada de les Cases del Bori confluïa amb el Camí Ral. Part del traçat de la
carretera de Sant Climent de Llobregat va aprofitat l’antic Camí Ral, però des
de les Cases de Bori hi ha una part de l’antic Camí Ral que està ocult en el
bosc.
Des de darrere del plafó hi ha un desdibuixat corriol que baixa en
direcció a la carretera de Sant Climent i que ens pot apropar a les restes de
l’antic Camí Ral, però recomanem apropar-nos a aquestes restes una mica més
endavant.
Travessem el carrer del Camí de Golbes en direcció a l’antic Pavelló de
Caça dels Marquesos de Cornellà.
Pavelló de Caça. La Torre de les Bruixes: Pujarem per un sender sota uns pins i passarem
per l’esquerra de la Torre de les Bruixes, nom com es coneix popularment
l’antic pavelló de caça i d’esbarjo del palauet d’estiu dels Marquesos de
Cornellà (també conegut com la Torre de la Marquesa).
Aquest pavelló es va construir a mitjans del segle XIX i s’utilitzava
com a punt de descans en jornades de cacera i en les passejades al turó del
Montbaig per part dels marquesos. És d’estil neo-mudèjar. Restaurada recentment
i tancada al públic, havia estat un petit centre d’informació del Parc Forestal
del Montbaig.
Restes arqueològiques de l’antic Camí Ral: Continuarem avançant per una pista forestal
en direcció oest i veurem la silueta del Montbaig i de l’ermita de Sant Ramon
al seu cim. Una mica més endavant, i abans d’arribar al tancat d’una finca
particular, girarem a la dreta i baixarem per un corriol una mica desdibuixat
al seu inici en direcció a la carretera de Sant Climent.
Arribarem a les restes de l’antic Camí Ral. Com podrem veure, arribarem
a un lloc on hi ha roderes produïdes pel pas de carruatges durant segles i es
veu un camí com excavat a la roca. Si seguim alguns metres més cap la dreta per
un bosc d’obaga on abunden els roures, arribarem a trobar un tram molt
significatiu amb roderes. Si continuem, arribarem just al costat de la
carretera de Sant Climent i a un corriol que puja de nou fins al plafó
informatiu del Camí Ral.
A la zona hi ha valuosa vegetació de molses i líquens que hem de
respectar en tot moment.
Tornarem per on hem baixat i creuarem en direcció sud la pista forestal
que porta a la Font de Golbes.
Mirador de la Torre Benviure: Baixarem per una pineda, on abunden també els garrofers, les oliveres,
les alzines i roures i arribarem a una mena de mirador on hi ha una taula de
fusta de pic-nic. Des d’aquest lloc podrem veure la Torre medieval de Benviure.
Torre Benviure del segle X: No passarem al costat de la Torre Benviure, però val la pena aportar
informació sobre aquest jaciment arqueològic. Els diumenges obre el seu Centre
d'Interpretació, i els primers diumenges de mes, es recomana assistir a la
visita teatralitzada amb el personatge del Roc Benviure, un guerrer medieval
que vigila des de la torre i que no s’ha assabentat que ja no existeix la Marca
Hispànica (molt recomanable per anar amb tota la família). Més informació a la
web del Museu de Sant Boi www.museusantboi.cat
Fruit de les incursions àrabs, com l’assalt d'Almansor a Barcelona l’any
985, que travessaven l’antiga frontera de la Marca Hispànica propiciada a
principis del segle IX per l’emperador Carlemany i que discorre a través del
riu Llobregat, durant el segle X i XI el Comtat de Barcelona va reforça la
vigilància amb una xarxa de fortificacions i torres de guaita. En aquest
context, es va construir la Torre Benviure, i molt probablement les torres del
Llor, del Fonollar i de Salvana (torre d’Eles) a la zona de Sant Boi.
La funció de la Torre Benviure era precisament vigilar el pas pel Camí
Ral i per la Carrerada del Penedès, i alhora avisar a la resta de la xarxa de
torres de guaita i castells de la possible arribada de l’enemic. De fet, des de
la torre Benviure tenim una connexió visual directa amb la muntanya de Montjuïc
i de la ciutat de Barcelona.
Continuarem baixant per un sender per la dreta.
Baixarem fins trobar un camí i seguirem caminant en direcció oest per un
preciós bosc de pins, roures, garrofers, alzines i oliveres. Poc desprès, a
l’arribar al costat d’un tancat d’una finca privada, pujarem en direcció oest
al Camí del la Font de Golbes.
Font de Golbes: Arribarem
al Camí de la Font de Golbes i girarem a l’esquerra. De seguida, veurem la font
sota una arbrada de plataners i rodejada d’un bosc d’obaga de pins, roures i
alzines.
Ha quedat com a nom popular, el topònim de font de Golbes, però
realment, el nom hauria de ser font de Gualbes. Aquest nom està relacionat amb
un dels antics llinatges medievals que van ser propietaris de la quadra
jurisdiccional del Benviure (posteriorment, quadra del Bori, com hem comentat anteriorment)
i que tenia el seu centre de poder a l’antiga torre medieval de guaita del
Benviure.
Molt probablement, i al costat d’unes taules de pícnic, queden les
restes d’una antiga cantera de llicorella que va servir per extreure les pedres
utilitzades en la construcció de la torre medieval de Benviure.
L’actual font, pràcticament no té res a veure amb l’antiga font que podem
veure en fotografies de principis del segle XX, on l’aigua que brollava era de
la pròpia muntanya i no com ara que és aigua de la xarxa general de Sant Boi
(aigua tractada), i on havia una bassa al seu davant que servia com abeurador
pels ramats que passaven per l’antiga Carrerada del Penedès que passa a prop
d’aquest lloc.
És un indret molt freqüentat històricament per fer-hi esmorzars i
berenars, les anomenades fontades. A principi del segle XX hi venia tant la
gent de Sant Boi com els estiuejants de l’època.
Un 50 metres abans d'arribar a la font, l’any 1986 es descobrí, després
d’unes pluges torrencials, un petit jaciment ibèric amb restes de les
característiques àmfores de boca plana.
Tornarem endarrere pel mateix camí en direcció nord. Sota una línia
elèctrica, pujarem per l’esquerra. en direcció oest.
Moll de vinya i safareig per a preparar el sulfat de coure: Arribarem a una pista forestal, girarem a
l’esquerra i passarem sota una línia elèctrica. Ens trobarem en una cruïlla de
tres camins. Seguirem pel que puja per la carena a l’esquerra, i ho fa per
sobre d’un marge de pedra seca i un antic moll de vinya.
En aquest petit conjunt del moll de vinya trobarem les restes d’un
safareig que servia per preparar el sulfat de coure amb calç de l’anomenat
“brou bordelès” i que servia per protegir les vinyes dels paràsits.
Pujarem pel sender seguint la carena.
Restes arqueològiques de l’antiga Carrerada del Penedès: Poc desprès, trobarem a l’esquerra i en
paral·lel al sender, tot un seguit de petites clarianes que ens permetran
apropar-nos a les restes arqueològiques dels murs de llicorella de l’antiga
Carrerada del Penedès que té un origen medieval. Murs construïts amb enormes
lloses de llicorella, encastades al terra una amb l’altre amb una inclinació.
Els murs tenien la funció d’encarrilar els ramats que baixaven o pujaven per a
aquesta carrerada.
Les carrerades eren les vies de transhumància que servien per traslladar
els ramats. A Castella se les anomena les “cañadas reales”. La
transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les
pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any. La Carrerada del Penedès
servia per pujar els ramats a principis de l’estiu o primavera fins el Pirineu
a través de la Segarra, i a l’hivern servia per baixar els ramats per pasturar
pel Delta del Llobregat o per abastir de carn la ciutat de Barcelona.
La Carrerada del Penedès coincidia en molts tram amb el Camí Ral de
Barcelona a Vilafranca del Penedès. En el cas de Sant Boi de Llobregat, es
desdoblava en el tram entre el que avui són les Cases del Bori i l’Estret de
Roques.
Arribarem fins a una torre elèctrica. Continuarem pujant passant per la
seva esquerra. Arribarem a una cruïlla de camins. Continuarem pujant pel de la
dreta per sobre d’un marge de pedra seca.
Restes barraca de pedra seca: A mà dreta, trobarem un petit corriol molt desdibuixat que ens portarà
fins les amagades runes d’una gran cabana de pedra seca.
Tornarem al camí i pujarem en direcció a l’ermita de Sant Ramon sota un
bosc d’alzines i roures en direcció sud i després de deixar el sender a ma
esquerra.
Àrea de lleure de l’Ermita de Sant Ramon: Arribarem a l’àrea de lleure de l’Ermita de
Sant Ramon on trobarem taules situades en les antigues feixes que hi havien al
voltant de l’ermita. A l’estiu és bon lloc per gaudir de l’ombra.
Sota de les escales de fusta per pujar fins l’ermita, hi ha un antic
safareig fet amb maons que servia per preparar el sulfat de coure per protegir
les vinyes.
Cim del Montbaig i Ermita de Sant Ramon: Arribarem a una cruïlla de camins amb una
vista espectacular del massís de l’Ordal. Pujarem per unes escales fins
l’ermita de Sant Ramon.
Arribarem al cim del Montbaig (289 m) i a l’Ermita de Sant Ramon. Aquest
cim també es coneixia anteriorment amb el topònim de La Fita perquè era el lloc
on hi havia un pedró que formaven tres roques on hi havia la inscripció dels
tres termes que conflueixen al cim del Montbaig: Viladecans, Sant Climent i
Benviure (l’antiga quadra medieval del terme municipal de Sant Boi de
Llobregat).
L’ermita és d’estil neogòtic i neoromànic i fou construïda pel mestre
d'obra santboià Aleix Parés i Valls, entre 1855 i 1887, per encàrrec de Josep Estruch
i Comella i en memòria dels seus pares.
L’edifici és de planta quadrada i consta de tres cossos, dels quals el
central, acull la capella dedicada a Sant Ramon Nonat. En el lateral esquerra
hi ha un servei de bar-restaurant, i en el lateral dret hi ha un interessant
Centre d’Interpretació del Paisatge de les Muntanyes del Baix.
Mirador de les serres del Garraf i l'Ordal: Al costat esquerra del bar-restaurant hi ha
un excel·lent mirador de les serres del Garraf i de l’Ordal, on podrem veure la
majestuositat de l’anomenat “Garraf vermell” i on destaca la visió del Castell
d’Eramprunyà.
També podrem albirar la Serra de les Muntanyes de l’Ordal on destaca la
visió del Puig Vicenç.
Baixarem per la explanada amb escales que hi ha davant de l’ermita fins
el Mirador del Delta del Llobregat.
Tornarem a baixar de nou per les escales anteriors fins la cruïlla de
camins.
Camí del Cordal de Sant Ramon: Des de la cruïlla de camins (hi ha senyalització), baixarem per la
carena en direcció nord-oest. El camí fa molta baixada i ens alguns trams té
molta pendent. Compte en dies on la roca de llicorella estigui mullada!
Deixarem els camins que ens surten a la dreta i arribem al Pont de
l’Estret de Roques.
Pont de l'Estret de Roques: L’abril del 2012 es va inaugurar l’Anell Verd de Sant Boi, una ruta per
l’entorn natural de Sant Boi d’uns 20 km. Per tal de travessar el fort talús de
la carretera de Sant Climent de Llobregat i recuperar l’antic pas del Camí Ral
per l’Estret de Roques, es va construir un magnífic pont de fusta. Travessarem
el pont.
L’Estret de Roques: El
topònim Estret de Roques ja el trobem citat en documents del segle XVI. Aquest
tram és el que queda de l’antiga gorja d’aquest pas del Camí Ral, destruïda amb
la construcció de la carretera de Sant Climent entre finals del segle XIX i
principis del XX.
Arribarem a una cruïlla de camins amb senyalització.
El Camí Ral en direcció a Sant Climent de Llobregat: A la cruïlla, deixarem
a l’esquerra el recorregut del Camí Ral que baixa en direcció a Sant Climent de
Llobregat. Anirem per la dreta pel Camí del Turó de l’Angla, que immediatament
el deixarem baixant per un camí en direcció nord, endinsar-nos per la Vall de
Can Carreres.
Arribarem a una nova cruïlla i continuarem per l’esquerra per una còmoda
pista forestal en direcció nord.
Arribarem a una nova cruïlla, girarem a la dreta i començarem a baixar
pel Camí Vell de Can Carreres.
Eremitoris de Can Carreres: Poc desprès, trobarem un camí a la nostra dreta que ens portarà de
seguida fins les restes dels anomenats eremitoris de Can Carreres, un conjunt
de dos estances excavades en el vessant d’una paret argilosa situat a prop
d’una de les capçaleres de la riera de can Guinovart a la Vall de can Carreres.
Estan en molt bon estat. Un dels eremitoris té a l’interior un banc excavat a
l’argila. Els eremitoris eren llocs on vivíem ermitans en zones molt
tranquil·les. Els podem datar del segle IX, encara que hi ha altres estudiosos
que els relacionen més com a cabanes excavades construïdes als segles
XVIII-XIX.
Tornarem de nou al camí vell de Can Carreres.
Can Carreres Vell. Casa Ysidre Valls: Arribarem al nucli rural de Can Carreres Vell, passant al costat d’una
font, arribarem a una masia tapiada que té la inscripció “YSIDRO MDCCLXXIV
VALLS” (1774).
Capella Can Carreres Vell: Arribarem a una mena de placeta, on trobarem la capella de can Carreres
Vell. D’advocació desconeguda, només resta la data, 1670, a la llinda de la
porta d’accés del que ara és un habitatge particular, dins de la inscripció
“AQUESTA CAPELLA FEU LA SEÑORA PVIXLO”.
Camí antic de Can Carreres Vell: Continuarem pel que queda de l’antic camí antic de Can Carreres Vell en
direcció a la urbanització de Can Carreres. A l’esquerra del camí podrem
observar, com hi ha una canal paral·lela per a la recollida d’aigües (també la
trobarem en un tram del camí del Llor).
Arribarem a la urbanització i girarem a la dreta pel carrer dels Lilàs,
fins arribar a un parc a l’avinguda de can Carreres. Continuarem per
l’avinguda, fins a girar i baixar pel carrer dels Salzes, on travessarem el
agradable passeig de la riera de la Ginesta, veient la part del darrera de la
Casa Gran de Bori i pujant per un camí que acaba en un carreró estret.
Arribarem de nou a la carretera de Sant Climent i girarem a l’esquerra
en direcció a l’aparcament de l’estadi municipal de
futbol del Marianao.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cami-ral-de-sant-boi-de-llobregat-159683649
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/65b8cffba0a5045954b4f108
Observacions: Aquesta ressenya és una còpia de la publicada
al blog “Rutes patrimonials de Sant Boi” del Xavier Sánchez, https://rutessantboi.blogspot.com/2021/12/ruta-del-cami-ral-de-sant-boi-de.html
L’objectiu
primordial d’aquestes rutes de senderisme és descobrir i divulgar tot el
patrimoni cultural que alberga l’entorn natural de Sant Boi de Llobregat,
apropant-nos amb el màxim respecte a les coses que trobem i a la pròpia natura.
La
ruta té un gran interès històric perquè es visita un camí absolutament oblidat
des de fa més 150 anys: el Camí Ral que unia Barcelona amb Vilafranca del Penedès
a través de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Begues i Olesa de
Bonesvalls.
Es
poden visualitzar restes de les antigues roderes dels carros de vinya que
passaven per aquest lloc i podrem intuir la importància d’aquest camí fins al
s. XVIII.
Descobrirem
un camí alternatiu per arribar a la coneguda Font de Golbes. I farem també la
descoberta del conjunt de eremitoris de Can Carreres Vell i de la capella de
Can Carreres.
També
té molt d'interès el tram de l’antiga Carrerada del Penedès que anava paral·lel
al Camí de Ral, de la qual es troben unes interessants restes.
A
la ruta també veurem senyals de l’antiga Marca Hispànica i de la importància
estratègica a l’Alta Edat Mitjana de la Torre Benviure, seu de l'antiga Quadra
medieval de Benviure que posteriorment es va dir del Bori.
Una
oportunitat per conèixer el patrimoni històric i natural del terme municipal de
Sant Boi de Llobregat, especialment per aquells i aquelles que no sou de la
localitat.
Dinarem a casa. Tornarem a casa als voltants
de les dotze del migdia.
