Gorgs de Santa Càndia (486 m)

Dissabte 8 d’agost de 2026

Matinal

Comarca: Anoia. 

Desnivell acumulat: 126 m 

Distància a caminar: 4,8 km 

Temps aproximat: 2 h 30 min 

Nivell de dificultat: Fàcil.

Com arribar al punt d’inici: Sortirem a 2/4 de set i anirem per la A-2 en direcció a Lleida. Ens aturarem a fer el tallat a l’estació de servei del Bruc. Després seguirem fins a la sortida 559 que anirem en direcció a Vilafranca del Penedès. Passarem per La Pobla de Claramunt i Carme per desviar-nos més endavant a l’esquerra per anar fins a l’ermita de Santa Càndia. 

 

Itinerari: Deixarem els cotxes a Santa Càndia i començarem el recorregut del Camí dels Estrets de Can Vidella. 

L’ermita de Santa Càndia és una església d'estil preromànic amb una magnífica portalada en estil gòtic flamíger amb la titular de l'ermita: Santa Càndia. Al costat s'hi troba una casa rural. El darrer diumenge d'Abril s'hi celebra l'aplec i la fira de les Bresques, amb un mercat de mel.

Es va pujant riu amunt seguint diferents saltants d’aigua que ha anat excavant la riera, sota la serralada de Feixes. 

0,1 km: Castell d’Orpí. El proper Castell d'Orpí domina la riera i es troba a 447 metres d'altitud. Depenia del Castell de Claramunt. L'Ajuntament es troba a can Bou, ja tocant a Carme on hi ha més població i fàbriques papereres. El municipi d'Orpí es redueix al vessant de la Riera de Carme des del municipi de Miralles on neix fins al de Carme. A banda i banda queda limitat per la serra de Feixes-Orpinell al Sud. Al Nord queda limitat per la Serra de la Portella-Coll Bases que el separa del municipi de Montbui.

Tot seguit passarem per la riera del Carme (386 m) i després per la masia Cal Morei. 

0,3 km: Gorg de Ca l’Amat (372 m). aquí seguirem la traça per la dreta i deixarem a la nostra esquerra el camí de tornada.

0,9 km: Arribarem a uns salts d’aigua de la riera (396 m)

1,0 km: Marmita. Una marmita de gegant o “kettle”, tetera en anglès, és una cavitat més o menys cilíndrica que es forma en torrents que arrosseguen galets. Els galets, modelats pels remolins, van excavant la roca i van formant les marmites. Els galets agafen formes arrodonides; les crescudes els arrosseguen riu avall. En rius molt inclinats es van formant marmites escalonades.

1,1 km: Gorg del Diable (415 m) amb una marmita.

1,9 km: Seguirem caminant pel costat de la riera del Carme (457 m) i arribarem a una resclosa (455 m)

2,0 km: Trobarem un cartell informatiu de la fauna de la riera (455 m) 

2,2 km: Trobarem una nova marmita (456 m) 

2,4 km: Estrets de Can Vidella.

3,0 km: Cartell informatiu (459 m); iniciarem el camí de tornada (el recorregut és circular) 

3,5 km: Cartell informatiu de la fauna (478 m) 

3,2 km: Cal Vidella (458 m)

4,4 km: Toca travessar la riera, (es recomana dur calçat per anar per l’aigua i una tovallola), enllaçarem amb el camí d’anada.

4,8 km: Santa Càndia. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gorgs-de-santa-candia-riera-del-carme-278519751

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6a76e9883268ab02b8cb970f

 

 

Observacions: La riera de Carme es d'aigües netes i clares que afloren de l'aqüífer de Carme-Capellades, de la mateixa manera que la Riera de Mediona. 

Als passos difícils, uns cables a la paret ens donen seguretat. 

Hi destaquen diferents gorgs; el més conegut: el Gorg del Diable. 

Trams de bosc de ribera amb espècies d’ambient humit, lianes i falgueres.

 

Hi nien força varietat d’ocells. També força peixos rèptils i amfibis al riu.

 

Es tracta d'un racó inesperat força especial lluny dels paisatges dels cereals o la vinya de l'Anoia o el Penedès. 

 

On podem esmorzar: Esmorzarem al Bar Pubill, Sant Martí, 34 de Carme tel.: 679 54 08 30 / 622 47 83 86.

Punta del Curull (1.023 m)

Dissabte 4 de juliol 2026

Matinal

Comarca: Conca de Barberà / Garrigues. 

Desnivell acumulat: 200 m 

Distància a caminar: 5,8 km 

Temps aproximat: 2 h 30 min 

Nivell de dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a 2/4 de set del matí i agafarem l’autopista AP-7 en direcció a Martorell i Vilafranca del Penedès. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès. Agafarem el desviament de l’autopista AP-2 en direcció a Lleida, fins a la sortida nº. 9 de Montblanc. Seguirem direcció a Vilanova de Prades. Per arribar-hi des de Montblanc es pren la N-240 fins a Vimbodí i se segueix per la T-7004 fins a Vilanova de Prades. Aparcarem al costat del camp de futbol. 

 

Itinerari: Sortirem de la zona esportiva i anirem cap al centre del poble. Des d’aquí recorrerem el poble fins a l'Església de Sant Salvador, punt on neix a la dreta un camí senyalitzat amb marques de PR-C (arriben fins als Calaixos de l'Ereldo). 

0,5 km: Església de Sant Salvador (892 m) 

1,1 km: Panell informatiu (972 m)

1,2 km: Cova de les Bigues (985 m)

1,6 km: Antenes (1.022 m)

1,7 km: Calaixos de l’Ereldo (977 m) singular espai natural on es pot passar dins de la cova que hi ha (no ho farem perquè cal arrossegar-se per traspassar els primers 4/5 metres).

2,3 km: Cova dels Calaixos (993 m)

2,5 km: Pal indicador (1.006 m) 

2,9 km: Pal indicador (1.004 m) 

3,4 km: Punta del Curull o Tossa del Quicu i alhora punt culminant de la Serra Llena i de la comarca de les Garrigues (1.023 m) a la llista dels 100 cims de la FEEC i sostre comarcal de les Garrigues.

La primera part de la baixada, es fa per un sender en pendent i un terreny de molta pedra solta que pot facilitar alguna caiguda. Cal anar amb compte. Sortirem a una pista. 

3,8 km: Agafar la pista forestal a la dreta (930 m). 

Agafarem el camí del Vilosell i en lleuger descens fins a Vilanova de Prades. Camp de futbol (5,6 km). 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/punta-del-curull-272496395 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6a48d284f2f7ac6c18f58122

 

Observacions: La Punta del Curull és una muntanya de 1.023 metres situada a la serra de la Llena, entre el municipi de Vilanova de Prades a la Conca de Barberà i el municipi d'El Vilosell a les Garrigues. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC i és el sostre comarcal de les Garrigues.

 

Serà la tercera vegada que pugem aquest cim, el 17 de gener de 2004, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2004/01/punta-curull-1023-m.html?m=0 i el 28 de novembre de 2011, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2011/11/punta-del-curull-1023-m-penya-alta-1015.html?m=0

 

Nota important: NO ENS ENDUREM ESMORZAR. Farem un esmorzar de forquilla al Bar Centre de El Vilosell, Plaça de Sant Sebastià, 1, tel.: 662 42 57 82.

GR-2: Sant Julià de Vilatorta - Font de la Riera (651 m)

Dijous 2 de juliol 2026

Matinal

Comarca: Osona. 

Desnivell acumulat: 117 m 

Distància a caminar: 5,6 km  

Temps aproximat: 2 h 

Nivell de dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a ¾ de set del matí i anirem en direcció a Vic per la C-17. Ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreters de Tona. Després seguirem fins passar Vic i agafarem la C-25 (Eix Transversal). 

A escassos cinc quilòmetres de Vic, en direcció a Girona, arribarem a Sant Julià de Vilatorta. Un cop al nucli urbà de Sant Julià, cal seguir les indicacions de l’Espai Natural Guilleries-Savassona, ja que el centre d’informació del parc es troba situat al mateix Parc de les Set Fonts, a l’extrem sud de la població. Trobarem un gran aparcament situat al costat del parc de les Set Fonts i del Centre d'Informació de Sant Julià de Vilatorta. Al marge de l'aparcament trobarem plafons informatius amb el plànol de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona i les fites d'inici de diferents itineraris.

Itinerari: Al Parc de les Set Fonts a Sant Julià de Vilatorta es troba l’inici i el final de la ruta. 

Al Parc trobarem el Centre d'Informació de Sant Julià de Vilatorta amb informació general de l'Espai Natural i del municipi. També trobarem l'exposició 'Els usos de l'aigua', que descriu les diferents propietats i usos dels recursos hídrics d'una manera interactiva. Aborda temàtiques tals com l'aigua com a hàbitat per a la fauna i flora, com a recurs per als conreus i pastures o com a font d'energia entre altres. 

La fita d'inici de l'itinerari es troba al costat de l'aparcament del parc de les Set Fonts, indicant la pista de sortida.

Font d'en Pau. Aquest acollidor racó presidit per la font d'en Pau va ser condicionat en memòria d'un veí de Sant Julià de Vilatorta. Es troba prop del nostre recorregut, si volem, ens hi podem acostar.

Castell de Bellpuig. El castell o domus de Bellpuig es troba situat dins l'antic terme del castell de Sant Llorenç, més tard dit de Meda. També és conegut com a Casal de Bellpuig o Castell dels moros i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). 

El lloc ja està citat l'any 927 en un document on parla de la venda d'uns terrenys del castell de Sant Llorenç a la parròquia de Sant Julià de Vilatorta. No hi ha gaires referències per a datar la construcció original, però l'aparell i estructura constructiva el situen entre els segles XI i XII, mentre que la volta i una reforma posterior dels murs s'haurien de datar als segles XII i XIII, amb diverses modificacions, reconstruccions i afegits més tardans. 

El castell es va situar al turó, fent un fossat artificial que el separava de la resta del cim. A la torre inicial, de planta rectangular, d'un sol àmbit i, coberta per una volta de canó, es van afegir, en diferents fases constructives, una possible torre adossada a la part nord del castell, que probablement tenia unes dimensions similars a les de la domus original, així com d'altres estructures i murs annexes actualment difícils de reconèixer, escampats al voltant del turó. 

El castell fou residència dels cavallers de Bellpuig que més tard es vincularen als Centelles pel casament d'Elisenda de Bellpuig amb un dels hereus de la família dels Centelles, Gilabert de Centelles, el qual es va convertir en el seu propietari. 

L'any 1303 Elisenda de Centelles va renovar el jurament i fidelitat al bisbe de Vic, segons el qual els Bellpuig tenien en feu el castell. 

Amb el temps, els Centelles van vendre els terrenys del castell però en no reservar-se el dret de pas el nou senyor els hi va negar l'accés aspecte que va portar als Centelles a enderrocar el castell perquè d'altres no se n'aprofitessin. Posteriorment un incendi l'any 1.472 va acabar de malmetre el castell que no es va refer mai més. 

En l'actualitat, la construcció del dipòsit d'aigües va acabar de desfer una part important de l'assentament.

Carena de Sant Julià. A la zona del castell comença l'anomenat camí de la Carena. De seguida que s'arriba al punt més elevat de la carena, l'imponent silueta del Montseny esdevé una presència ubiqua a l'horitzó. El terreny sobre el qual es camina està format per grans lloses de pedra, entre les que creixen alzines i plantes com la farigola, l'espígol o el crespinell. El camí passa pel damunt d'un túnel de l'Eix Transversal, on l'espai s'obre encara més i, a mà dreta, es descobreixen fantàstiques panoràmiques de la plana de Vic.

Quan portem caminats 1,9 km, seguirem la traça per la dreta. 

Font de la Riera. La font de la Riera reserva un paratge plenament de ribera, on destaquen els enormes plàtans i els altíssims verns, així com les mates de boix. Roures, pollancres i castanyers d'índies completen la rica representació d'arbres de la zona. La font brolla de la base d'un mur de pedra construït artesanalment i parcialment cobert de molsa. En un costat de l'esplanada de la font hi ha uns bancs de pedra que envolten una taula, també de pedra, marcada amb la data de l'any 1908, quan va ser traslladada a aquest indret. A l'altre costat de la font es poden veure les restes d'una vella bassa allargada, probablement utilitzada com a safareig de l'antiga casa de la Riera.

Passarem per un tram del Camí ral. Aquest sender correspon a l'antic camí ral i en diversos trams presenta encara l'enllosat que permetia el trànsit dels carros i el bestiar de ferradura. 

Enllaçarem amb el camí pel que hem vingut. 

El Parc de les Set Fonts agafa el seu nom de la històrica font de set brocs que el presideix. Les aigües de les Set Fonts han estat sempre un dels atractius del poble de Sant Julià de Vilatorta i d'antic se li reconeixen propietats medicinals. Antigament al seu voltant hi havien safareigs on les dones del poble rentaven la roba mentre conversaven. 

El parc de les Set Fonts va ser una de les importants obres d'urbanització de l'època de la República Catalana, conjuntament amb la planificació de la xarxa de clavegueram. El disseny del parc és obra de l'arquitecte Miquel Pallars, a qui es deu en gran part la fisonomia actual de Sant Julià de Vilatorta.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-2-sant-julia-de-vilatorta-font-de-la-riera-272151100 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6a4628170ec34f2f9719097e

Observacions: És un itinerari fàcil que recorre la carena cap al sud tot resseguint les marques vermelles i blanques del GR-2. 

Una gran part d'aquest itinerari transcorre per la magnífica, i alhora perfectament assequible, carena que s'allarga cap al sud des de Sant Julià de Vilatorta. És un espai obert i airejat que, a més d'oferir bones vistes de la plana de Vic, reserva racons amagats de vegetació mediterrània ben diversa. La font de la Riera és el contrapunt perfecte a la carena, amb la seva personalitat ombrívola i humida, en una ubicació gairebé clandestina al fons de la riera de Sant Julià.

 

El patrimoni completa l'oferta d'aquesta excursió amb les notables restes del Casal de Bellpuig que senyoreja, des de les alçades, la població osonenca.

 

Vàrem passar per aquest castell en l’excursió al Puigsec del 10 de gener de 2024. Aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2024/02/sant-julia-de-vilatorta-puigsec-665-m.html

Serra de la Llena: El Crucifici i Sant Miquel de la Tosca (754 m)

Dissabte 22 de novembre de 2025

Comarca: Garrigues. 

Desnivell acumulat: 154 m 

Distància a caminar: 5,6 km 

Temps aproximat: 2 h 30 min 

Nivell de dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a 2/4 de vuit del matí i anirem per la AP-7 en direcció a Vilafranca el Penedès. Passat Vilafranca, ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès. 

Després seguirem i agafarem la AP-2 en direcció a Lleida, fins a la sortida 173 Albi / Vinaixa. Anirem en direcció l’Albi i després passarem pel Vilosell. Passat el Vilosell, al km 8,5, en un giravolt i abans d’arribar a la Pobla de Cérvoles, just abans de creuar el pont del barranc del Mas de Perí, aparcarem a la entrada del camí. 

 

Itinerari: Inici de la ruta carretera LP-7013 km 8,5. Desviament camí de Sant Miquel de la Tosca.

Després de caminar una estona, arribarem a la ermita del Crucifici, petit oratori construït sota la balma d'una roca. Té planta rectangular i coberta de canó i està acabada amb maçoneria de pedra vista. La volta és de pedra tallada, amb arc de mig punt sobre impostes. A l'interior hi ha una creu de ferro situada damunt d'una roda de molí.

Seguirem i més endavant trobarem la font del Crucifici. Una bassa de petites dimensions que emmagatzema l’aigua després del seu naixement.

Arribarem a una intersecció cap al camí de Sant Miquel de la Tosca. Agafarem el camí girant cap a la dreta. Si anem cap a l'esquerra arribarem a la font de Marinyana. No és de gaire interès. La font o deu està tancada amb porta de ferro. Atenció: veurem que anant cap a la font de Marinyana el camí s'enfila arribant a la carena de la serra la Llena. S’ha d'agafar el camí planer de l'esquerra. 

Arribarem a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca. Les primeres referències documentades d'aquesta ermita són de 1482, però l'actual edifici és del segle XVIII. A la porta hi ha inscrita la data de 1730. És un edifici d'una sola nau, rectangular, amb un presbiteri poligonal visible només des de l'interior, cobert amb una volta apetxinada. La nau està coberta amb volta de canó que descansa sobre una cornisa motllurada. Té un cor als peus. L'edifici va ser restaurat l'any 1871. L'origen llegendari d'aquesta ermita fa referència a l'aparició de sant Miquel a mitjan segle XII per ajudar les tropes cristianes a arrabassar als sarraïns la fortalesa de Siurana. La natura que aquí es troba no sembla pertànyer a la que es considera la comarca més seca de Catalunya. Espais plans i instal·lacions de berenadors donen un toc de comoditat a aquest racó de la Serra de Llena. Un poc més al sud, al final de l’esplanada principal, brollen uns bonic cabdals d’aigua d’una font meravellosa, que neix d’una roca de característiques peculiars i que dóna nom al lloc (la Tosca). Tot el conjunt representa el paratge més emblemàtic del terme municipal de El Vilosell.

A 100 m de l'ermita de Sant Miquel i en un marge superior trobarem 7 fonts, és la font de Sant Miquel o del Set. Interessant la pica o abeurador on va l'aigua de les fonts, picada directament sobre la roca. Segons la tradició oral les 4 de l'esquerra són del Vilosell i les 3 de la dreta de la Pobla de Cérvoles. Recordem que el riu Set fa de límit entre els dos pobles veïns. Observem la pedra tosca per l'erosió de l'aigua que quan és època de pluges cau a sobre mateix modelant amb els anys la imatge que podem veure. No és una font en si, és l'aigua que sobreïx i cau des d'una considerable alçada. L'aigua del riu Set està canalitzada i portada al poble del Vilosell.

Un tram de més de camí i arribarem a on tenim aparcats els cotxes.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/serra-de-la-llena-el-crucifici-i-sant-miquel-de-la-tosca-241285929 

 

Observacions: El Vilosell està situat a les Garrigues, una comarca molt desconeguda i alhora molt popular per la producció d'un oli d'oliva de gran qualitat pel baix grau d'acidesa. Prové de les olives arbequines importades al segle XVIII pel senyor d'Arbeca. Va ser en aquesta època quan la comarca va tenir una gran importància històrica. El Vilosell concretament té la capella de Sant Sebastià, del segle XX, situada a la plaça del mateix nom. Se suposa que el nom del Vilosell està format per vila i el àrab Abu-l-Asul, un nom personal. Popularment es relaciona amb vila i ocell i així consta al seu escut.

 

Aquesta població on hi ha diversos casalots i edificacions ocupades per turisme de segona residència és un dels pobles més ben conservats d'aquesta comarca. No hem d'obviar la parròquia de Santa Maria, de façana barroca, amb algun portal romànic i la visita al santuari de Sant Miquel de la Tosca a tocar del riu Set, als afores.

 

En aquesta terra d'oliveres i amb la taxa de natalitat més baixa de Catalunya hi trobarem bonics racons. En ruta a Lleida, val la pena aturar-se a Tarrés i a Vinaixa, on veurem la seva església romànica de Sant Joan Baptista (del segle XIV), i a l'Albi, que té un castell de l'any 1202 i convertit en palau residencial al segle XVI. La seva església barroca de Santa Maria, amb el campanar octogonal i les pintures, data del segle XVIII. També és interessant la Cooperativa del Camp, una bodega modernista obra de Cèsar Martinell (1919-1920) web: https://www.agricolaalbi.es/ els dissabtes està obert de 9.00 a 13.00 h i de 15 h a 19 h.

Dinarem al restaurant Ca la Margarida, Av. Mossèn Anton, s / n, l’Albi, telèfons: 973 17 57 19 – 663 56 21 82, web: https://calamargarida.es/