Monestir de Sant Jeroni de la Murtra – Turó de Sant Onofre (267 m)

Dijous 24 d’abril de 2025

Matinal

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Barcelonès. 

Temps aproximat: 3 h 15 min (6,8 km) 

Desnivell: 186 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’horta esmentada i anirem per la Ronda de Dalt de Barcelona fins a Santa Coloma de Gramenet. Aparcarem a la zona d’aparcament del Parc Forestal La Bastida, carrer Santa Eulàlia confluència amb el camí de Sant Jeroni de la Murtra. 

 

Itinerari: Començarem a caminar des de l’Àrea d’Esplai de la Bastida i agafarem el camí de Sant Jeroni de la Murtra. 

Passarem prop de la Torre Pallaresa i un bosc que comença a aparèixer davant nostre. La Torre Pallaresa, és una bonica edificació renaixentista i una de les construccions d’aquest estil, més interessants de la comarca del Barcelonès, té una bonica torre construïda per Joan de Cardona i unes boniques vidrieres gòtiques. Va pertànyer al Bisbat de Barcelona que la va cedir a la família Caçador.

Seguirem caminant pel camí de Sant Jeroni de la Murtra que ara puja en direcció a Can Butinyà, ja al Turó de l’Espiral i una mica més endavant, agafarem la traça per la dreta. 

Passarem per un mirador amb una creu, punt des d’on es pot veure el mar, les platges i les tres xemeneies de Badalona. Més endavant, ens tornarem a desviar a la dreta per anar a la Font del Lleó i el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (o Sant Jeroni de la Vall de Betlem), ja en el terme municipal de Badalona, fundat el 1416 per un negociant de Barcelona, Bertran Nicolau, i ocupat per monjos jerònims fins al 1835. Té un claustre gòtic i de la seva església, del mateix període sols queda l’absis i algunes de les seves naus, així com el campanar, que va ser construït entre 1532 i 1535. Hi ha una torre fortificada del segle XVI, a l’oest de l’edifici (farem la visita del monestir a la baixada)

Un cop visitada (visites de 10 a 13 h), tornarem enrere i seguirem a la dreta pel mateix camí que portàvem. Pujarem al Turó i la ermita de Sant Onofre (259 m). És una pujada forta i amb pendent.

Seguirem i anirem a la ermita de Sant Climent (263 m) vorejant, per un camí estret, la tanca d’una instal·lació de telecomunicacions) amb unes vistes excepcionals.

Baixarem i enllaçarem amb el camí de pujada, passant pel monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on farem la visita i després seguirem fins al Parc Forestal de La Bastida i el lloc on hem aparcat.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/monestir-de-sant-jeroni-de-la-murtra-turo-de-sant-onofre-210486355 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/680a0d611d45571fed1ae9b6

 

 

Observacions: Diferents historiadors sostenen que Cristòfol Colom, contràriament al que s’ha escrit i pintat, no va ser rebut pels Reis Catòlics en el Consell de Cent de la Plaça del Rei de Barcelona, si no en el convent de Sant Jeroni de la Murtra.

Al pati central del claustre del Monestir hi ha una Murtra arbòria de mida considerables que diuen que és originaria de Terra Santa i que va donar nom al monestir. Més informació a:

https://plantipodes-am.cat/fitxes/notesbarcelones/BarcelonesResuminotes.pdf

Tot el camí és de sauló, un terra amb molt risc de relliscades, cal anar amb compte.

 

Dinarem a casa.

Font de la Budellera (392 m)

Dissabte 9 de setembre de 2023

Hora de sortida: 24 de deu del matí. 

Ubicació: Comarca del Barcelonès. 

Temps aproximat: 1 h 40 min (4,4 km) 

Desnivell: 178 m (acumulat) 

Dificultat (1): Fàcil.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem fins al Centre d’Informació del Parc de Collserola, Carretera de l'Església, 92 Vallvidrera – Barcelona. S’hi arriba per la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat (BV-1462) 

Per situar-nos a l’inici del recorregut cal anar, per tant, a Vallvidrera, fins al Centre d’Informació del Parc de Collserola. 

Aquest és el punt d’inici d’aquesta caminada. 

 

Itinerari: Per començar l’excursió agafarem el camí que passa per darrere de l’Escola Xiprer. Seguirem la pista ampla i, després d’un quart d’hora de pujada, arribarem a una bifurcació. Agafarem el camí que gira a la dreta i segueix un pendent en baixada fins al pla de les Monges. 

El camí puja i, una mica més enllà, es veu un viarany a la dreta, el camí de Baix, que porta a la font. Continuarem però, per la pista inicial i passarem entre les cases de Can Mandó, que queda a sota, i de Can Xuliu, que queda a sobre. S’agafa, ara sí, el camí que baixa fent graonades directe a la font.

Al cap d’uns 50 minuts arribarem a la font de la Budellera. L’indret, situat en una fondalada a l’obaga del cim del Tibidabo, mostra la font més popular de Collserola. Va ser enjardinada per J.N.C. Forestier a principis del segle XX. El bosc d’aquesta zona no ha estat sotmès a explotació, i això ha permès que es desenvolupés un bosc madur d’alzines i roures, amb oms, avellaners, pins blancs, til·lers i arbres de jardí que donen a l’indret un encís especial.

Després, l’itinerari continua per Ca n’Estisores, una masia que encara manté la seva activitat agrícola. S’han de baixar unes escales i aleshores continuar el caminet que du cap a la carretera de Vallvidrera en el punt anomenat revolt de les Monges, al qual s’arriba quan es compleix una hora i quinze minuts de recorregut aproximadament. 

Es travessa la carretera, es baixa per l’escalinata que surt de l’altre cantó i es ressegueix la torrentera fins que es torna a sortir a la carretera, just davant de la pista que porta a Vil·la Joana i al Centre d’Informació del Parc. Després d’una hora i mitja s’arriba de nou al punt on hem començat l’excursió.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/font-de-la-budellera-146555474 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/64fc432decbfb0717f1e6a92 

 

Observacions: La ruta que proposem és una excursió a la font de la Budellera, una de les fonts emblemàtiques del Parc de Collserola, i la visita a Vil·la Joana, casa en la qual Jacint Verdaguer va viure els darrers dies de la seva vida, ara convertida en museu.

 

Vàrem anar a la font de la Budellera el 10 de març de 2015, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2015/03/de-villa-joana-la-font-de-la-budellera.html

 

Al Centre d’Informació del Parc de Collserola hi ha una exposició permanent sobre la flora i la fauna de Collserola.

 

Just al costat del Centre hi ha Vil·la Joana, una masia del segle XVIII, en la qual va viure el tram final de la seva existència el poeta Jacint Verdaguer. “L’alt Tibidabo, torre que sos plançons domina, és la superba acròpolis que vetlla la ciutat”, va escriure Verdaguer a l’”Oda a Barcelona”. La visita al museu ens aproxima a la vida i obra de Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902), el gran poeta que, amb obres com l’Atlàntida i Canigó, va posar les bases de la literatura contemporània catalana. Farem una visita.

 

Dinarem al restaurant Wall57 a la Rambla Mossèn J. Verdaguer, 57 – Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), tel. 93 589 50 60 https://wall57.com/ 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

De Vil•la Joana a la font de la Budellera (405 m)

Dimarts 10 de març de 2015

Itinerari dels poetes de Collserola

Hora de sortida: Nou del matí.

Ubicació: Comarca del Barcelonès.

Temps aproximat: 2 h. 30 m. (7,8 Km.)

Desnivell: 125 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem fins al Centre d’Informació del Parc de Collserola, Carretera de l'Església, 92 Vallvidrera – Barcelona. S’hi arriba per la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat (BV-1462)

Itinerari: Començarem a caminar des de el Centre d’Informació del Parc de Collserola, que es troba a la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, en el km. 4,7, molt a prop del baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils de la Generalitat. Des del Baixador cal agafar un camí empedrat que puja cap al centre d’Informació. Es tracta d’un petit itinerari molt poètic, ple de racons i petites rotondes amb bancs de pedra per gaudir del paisatge i també uns faristols amb textos del poeta Jacint Verdaguer.

El Centre ofereix informació general i pràctica sobre el parc, així com una exposició permanent: “Collserola, un lloc en el món”, una sala de projecció d’audiovisuals i un bar-restaurant. L’edifici del centre d’informació va ser dissenyat per l’arquitecte Víctor Rahola.

Vil·la Joana: A davant del centre d’informació hi ha la Vil·la Joana, una antiga finca agrícola del segle XVI que a mitjan segle XIX va ser adquirida per Ramon Miralles, alcalde de Sarrià, que la va transformar en l’actual casa residencial de tres plantes, amb campanar i rellotge a l’entrada principal, coronada per una torre. L’any 1902 Jacint Verdaguer, amic de Joan Maragall, va passar-hi els seus darrers dies acollit per la família Miralles per recuperar-se de la malaltia que patia, però va morir el 10 de juny d’aquell any. La casa, adquirida el 1925 per l’Ajuntament de Barcelona, s’ha convertit en un museu dedicat al poeta. S’hi poden visitar diverses habitacions amb mobiliari de l’època, el dormitori on va morir i manuscrits, objectes personals i fotografies que ens apropen a la seva trajectòria vital i literària.

El pla de les Monges: Des del centre d’Informació cal agafar la pista que surt un cop s’ha deixat la zona d’aparcament a l’esquerra, passant pel costat de l’escola infantil CEIP Els Xiprers. Cal seguir per la pista, deixant una primera desviació a l’esquerra. Després d’un quart d’hora de caminada trobem una desviació a la dreta que ens porta fins al pla de les Monges, un lloc ombrívol ideal per recordar els versos que Joan Salvat-Papasseit va dedicar a Collserola: “L’altra banda de la serra té un encís que no he dit mai, per la joia que m’espera cada pi em dona la mà”

Mirador de la Torre de Collserola. Després del pla de les Monges el camí travessa el torrent de la Vimetera per un pont de fusta. Uns 200 metres després d’aquest punt, veurem el Camí de Baix, que també porta a la font. El deixarem i seguirem caminant, mentre podem contemplar una magnífica vista de la torre de telecomunicacions de Collserola, un dels elements que ajuden a orientar-se en un parc periurbà com el de Collserola. El camí continua per la pista inicial passant entre les cases de can Mandó i de can Xoliu. Després de fer un revolt molt pronunciat cal al sud-oest i, abans de girar una altra vegada, s’agafa el camí indicat que baixa a la font de la Budellera.

Font de la Budellera. Es fa molt agradable trobar a prop de la ciutat un espai tan tranquil com aquest. La font de la Budellera, una de les fonts més populars de tot el parc, està situada enmig d’un gran bosc d’alzines i roures, acompanyats també per oms, avellaners, pins blancs i pinyers, alguns til·lers i altres arbres de jardí que donen a l’indret un encís especial. Envoltada de murs de llicorella i bancs modernistes de fusta, l’espai va ser enjardinat i dissenyat el 1918 seguint el projecte original de Jean-Claude-Nicolas Forestier i restaurat el 1988.

La tornada es fa pel mateix camí.

Observacions: Una llegenda atribueix el nom de font de la Budellera a la cara de la qual raja l’aigua en aquest racó de Vallvidrera, tot dient que sembla un buda. Sembla, però, més clar l’origen del topònim si tenim en compte que a la zona s’hi fabricaven cordes de guitarra amb budells d’animals que s’estovaven en l’aigua de la font.

Itinerari senyalitzat des del Centre d’Informació del Parc de Collserola que transcorre per camins planers i força amples.

Joan Maragall, Jacint Verdaguer i Joan Salvat-Papasseit són tres del il·lustres poetes que han passat algun moment de la vida lloant la bellesa de la natura i les vistes de la serra Collserola, el pulmó de la ciutat de Barcelona. Des de Vil·la Joana, on va passar els darrers anys el poeta Jacint Verdaguer, un camí ombrívol s’endinsa pel parc fins a arribar a la font de la Budellera. Sens dubte, un passeig inspirador i poètic.

Ai, boscos de Vallvidrera!

quines sentors m’heu donat!

Tenia el mar al darrera

i al davant el Montserrat,

i als peus els llocs del poeta

que ja és a l’eternitat.

Joan Maragall, Boscos de Vallvidrera

Dinarem al restaurant Wall57 a la Rambla Mossèn J. Verdaguer, 57 – Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), tel. 93 589 50 60. Tornarem a casa als voltants de les quatre de la tarda.

Restaurant Atenea (44 m.)

divendres 28 de gener de 2011

Hora de sortida: nou del vespre.

Ubicació: Comarca del Barcelonès

Temps aproximat: 2 h. 30 m.

Desnivell: 0 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Es tracta de fer el tradicional sopar que cada any fem per aquestes dates. Un vespre per trobar-nos una mica més mudats que de costum (no massa més....) sense motxilles, per gaudir de la companyia i de la conversa, per recordar moments inoblidables de sortides fetes i parlar de projectes que ens agradaria fer.

Itinerari: La proposta és d’anar a sopar al restaurant de l’Hotel Atenea (prop del Corte Inglés de la Diagonal) al carrer Joan Güell, 207 de Barcelona (http://www.restaurantatenea.com) tel. 93 490 66 40. Un lloc amable. Sorprenen les aportacions com el gelat de ceps, o el de iogurt de formatge de cabra amb mel, o el de torró fregit sobre tulipa d’avellana. Però, a més, hi ha altres moltes raons que conviden a visitar aquest restaurant. La de l’Atenea és una cuina àgil, creativa i per damunt de tot, mediterrània. En aquest lloc, decididament càlid per la noblesa de les fustes que predominen en la decoració, s’aposta bàsicament per la reinvenció de receptes clàssiques i casolanes. El morro de bacallà cuinat amb samfaina i altres opcions menys lleugeres com l’estofat de llenties amb xoriç o els cigrons amb llagostins i allioli gratinat, resulten quasi imprescindibles.

Per aquesta vegada, nosaltres tastarem el menú que proposen i que us adjunto a l’esquerra.

Ens trobarem a dos quarts de déu al restaurant.

Els/les que penseu venir, agrairé m’ho feu saber el més aviat possible per concretar la reserva.

Observacions: Després del sopar, podem anar a prendre quelcom al GIMLET, al c/. Santaló, 46 de Barcelona.

Puig Castellar o Turó del Pollo (303 m.)

1 de setembre de 2009

Hora de sortida: Dos quarts de vuit del matí (matinal)

Ubicació: Comarca del Barcelonès.

Temps aproximat: 2 h. (6,5 Km.)

Desnivell: 250 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada des de els respectius llocs, per estar al lloc de deixar els cotxes a 2/4 de nou.


Itinerari: El punt inicial de l'itinerari és a Santa Coloma de Gramenet, on cal cercar i seguir la carretera de la Roca BV-5001 o avinguda de Francesc Macià. En arribar a l'avinguda d'Anselm de Riu, s'ha de girar a la dreta. Després de 50 m es veu un pi solitari que fa d'indicador per virar cap a l'esquerra, per la carretera de la font de l'Alzina. Aquest tram de trajecte és el mateix que segueix el servei d'autobús B 20. Després se segueix pel camí de la Font de l'Alzina, que ja no està pavimentat. En arribar a la font de l'Alzina, que alberga una petita àrea de pícnic, es deixa el vehicle a la zona de pàrquing, abans de la cadena, i s'inicia la caminada.

Se surt per una pista en direcció NO (km 0,00, 103 m, 0 h).

El camí segueix el pendent de la muntanya per la banda esquerra fins a arribar a un petit turonet. Abans de l'última gran corba pronunciada del camí, es veu un sender a tocar d'un pal elèctric, a la dreta, que és una drecera que porta al turonet (km 1,81, 93 m, 0 h 30 min).

Aquesta drecera és opcional. Es continua per la pista i es troba una bifurcació, on es pren el camí que puja a la dreta (km 2,08, 83 m, 0 h 34 min).

Més endavant es deixa una pista que surt a l'esquerra (km 2,27, 102 m, 0 h 38 min).

Després de 45 min de camí s'arriba al coll del turonet (km 2,67, 132 m)


En aquest punt l'itinerari segueix recte per un corriol en forta pujada amb senyals del GR 92. El corriol puja fort per la carena fins a arribar a una pista (km 3,24, 256 m, 1 h 06 min), on es deixa el GR 92.

Es prossegueix cap a l'esquerra fins que s'arriba a un petit coll amb una cruïlla (km 3,67, 246 m, 1 h 10 min). S'ha d'anar cap a la dreta, un altre cop pel GR 92, fins a l'entrada del jaciment iber (km 3,90, 261 m, 1 h 15 min), on generalment la porta és oberta. Tot el puig Castellar està envoltat per una tanca de filat que el protegeix. Abans del recinte, al S de l'esplanada de l'entrada, hi ha un mirador excepcional de Barcelona i la desembocadura del Besòs. S'aprecien els petits carrers que el componien i que daten del segle IV - V a.C., encara que el poblat va ser demolit per la civilització romana l'any 195 a.C.

El retorn es fa pel sender que surt entre el mirador i la porta en direcció E, que de primer s'enfila per sortir a una pista forestal (km 4,41, 262 m, 1 h 23 min). Es gira a l'esquerra tot baixant per la carena cap a una torre elèctrica i una altra del servei de vigilància. Després d'una hora i mitja s'arriba a la torre del servei forestal (km 4,87, 235 m).

El camí segueix un pendent acusat i porta just al costat del Centre Cívic Can Franquesa (km 5,39, 178 m, 1 h 36 min), que cal voltar per l'esquerra, passant per un parc infantil, fins a trobar un altre camí encarat a tres torres de conducció d'electricitat. El camí perd amplitud i guanya pendent fins a desembocar al camí de pujada, pel qual s'ha de girar cap a l'esquerra (km 5,88, 107 m, 1 h 42 min). Després d'uns 200 m es troba, de nou, la font de l'Alzina, punt inicial del recorregut (km 6,09, 103 m, 1 h 45 min)


Observacions: Aquest itinerari corona el Puig Castellar (turó del parc de la serralada de Marina, que domina el curs baix del riu Besòs) per mostrar les restes del poblat prehistòric que hi visqué, vestigi dels laietans, el poble iber preromà que va habitar el Barcelonès, així com el seu aspecte geogràfic de mirador del pla de Barcelona.

En el cim del Puig Castellar es troben les restes del poblat ibèric d'una tribu laietana, fundat a l'entorn del segle VI aC i que va perdurar fins al final del segle III aC o inici del segle II aC. Alguns autors han suposat la possible destrucció del poblat per les legions romanes de Porci Cató durant la campanya de l'any 195 aC, tot i que no hi ha prou elements que confirmin un abandonament sobtat i traumàtic.

El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l'agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgia i el teixit. Les nombroses restes trobades, bàsicament d'origen grec i púnic, confirmen l'existència d'un abundós comerç amb pobles estrangers.

Estructuralment té forma el·líptica i consta de tres carrers longitudinals amb més de trenta habitatges, fet que fa suposar una població de poc més de 200 habitants. La part menys protegida estava defensada per una forta muralla de pedra i argila, d'un metre de gruix. Els habitacles - datables entre els segle IV i III aC- estan construïts amb blocs irregulars de granit i pissarra, tenen un o dos compartiments, i devien estar coberts amb branques o fang.

El poblat va ser descobert per Ferran de Segarra, el 1902. Les abundoses troballes procedents d'aquest jaciment es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya i a l Museu Torre Balldovina, de Santa Coloma de Gramenet.

El nom de “Puig Castellar” és molt comú a les nostres contrades, per evitar confusions veiem quants en tenim:

- Puig Castellar: cim del municipi d'Espolla a la comarca de l'Alt Empordà.

- Puig Castellar: cim del municipi de La Llacuna a la comarca de l'Anoia. (el varem fer l’onze de setembre de 2007)
- Puig Castellar: cim del municipi de Balenyà a la comarca d'Osona.
- Puig Castellar: cim del municipi de Sant Boi de Lluçanès a la comarca d'Osona.
- Puig Castellar: cim del municipi de Biosca a la comarca de la Segarra.
- Puig Castellar: cim del municipi d'Ogassa a la comarca del Ripollès.
- Puig Castellar (Maresme): cim del municipi d'Arenys de Mar però més a prop de Caldetes.
- Puig Castellar o turó del Pollo: turó que alberga un poblat ibèric, entre Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac.

Tornarem a casa als voltants de les dotze del migdia.

Restaurant Sibarit (Sopar de cloenda dels actes del 10é. aniversari)

5 de desembre de 2008

Hora de sortida: nou del vespre.

Ubicació: Comarca del Barcelonès.

Temps aproximat: Segons el lloc de sortida i l’estat de les entrades a Barcelona

Dificultat: Fàcil.

Itinerari: Amb automòbil ens hem de dirigir en direcció a Barcelona, fins al restaurant “Sibarit” del carrer Aribau, 65. 08011-BARCELONA. Tel. 93 453 93 03. Elegància clàssica. Preu aproximat per persona: uns 45.- Euros.

Observacions: Hereu d’una tradició culinària clàssica, però amb tocs de modernitat, la calidesa dels plats del Sibarit corre de boca en orella i configura una clientela fidel.

Sergi Martínez porta la restauració a la sang, ja que el seu pare fou maitre en el mític Orotava en el cor de l’eixample. I en aquest mateix barri, però en el carrer Aribau, va obrir el 1986 el Sibarit que ara regenta Sergi. I potser del seu pare ha heretat el gust per lo clàssic, per l’elegància, pels restaurants de qualitat de tota la vida, una aposta que es concreta en el Sibarit en una cuina internacional amb tocs de modernitat. Fidel a aquesta tradició culinària de fer les coses be i contrari a les modes supèrflues i passatgeres.

Aquí, després de la recepció amb sofà i els mobles de fusta, ens trobarem amb onze taules que conserven l’espai adient entre elles per que els clients puguin conversar amb tranquil·litat. Al migdia hi van home si dones de negocis, i per la nit es el lloc ideal per estar tranquils. Tenen un menú de qualitat i a preu competitiu per 35.- Euros que inclou el vi i plats com el ja famós steak tartar del Sibarit (plat estrella de la casa, treballat davant del client). Per poder gaudir de totes les possibilitats que ofereix la cuina, es recomana la carta plena de exquisideses com el Ko Kaspian, assortit de peixos crus amb caviar, les patates al niu, el lluç farcit de gambes o el saltejat de ceps amb ous poché. En resum, una excel·lent i solida cuina clàssica en un ambient elegant i sobri. Com els bons restaurants de tota la vida.

Tornarem a casa a quarts de tres del vespre.

Cinema IMAX - Port Vell - Barcelona

Divendres 4 de gener de 2008 (primera sortida de l'any)

Hora de sortida: 20,30 h.

Ubicació: Barcelona (Barcelonès).

Temps aproximat: 30 m. (des de Sant Boi i segons trànsit)

Desnivell: 0 m.

Dificultat: Fàcil.

Itinerari: Sortirem de casa amb temps per estar al lloc a les nou aproximadament. Aparcarem al pàrquing del Moll de la Fusta i anirem al cinema a la sessió que comença a les 22 h. 20 m. Abans menjarem quelcom en algun restaurant de la zona.

Anirem a veure la pel·lícula “Los Alpes” projectada amb sistema IMAX i “Las Profundidades marinas” en sistema 3 D. Preu per persona: 12.- Euros

Los Alpes
Escalarem la llegendària cara nord de l’Eiger i descobrirem la bellesa dels Alps i l’esperit indomable dels seus habitants!

Seguirem la narració de la fascinant història de coratge de John Harlin III, un alpinista apassionat que, com a desafiament personal, afronta l’escalada per la cara nord d’un dels pics de més anomenada del món, l’Eiger, de 3.970 m d’altura, conegut també pels experts en alpinisme pels seus imprevisibles canvis meteorològics i els seus mortals despreniments de roques, emprenent així la mateixa ruta que es va cobrar la vida del seu pare.

Veurem imatges que tallen la respiració, en un viatge a través de paisatges impressionants, allaus filmades com mai abans no s’havia fet, i gaudirem d’aquesta possibilitat única d’experimentar l’ascensió triomfant de la temuda i reverenciada cara nord de l’Eiger.Com a complement, veurem.

Profundidades marinas
De dalt del cim d’una muntanya com l’Eiger, baixarem a les profunditats marines. Mantindrem la respiració, i deixarem que ens condueixin fins a les profunditats marines dels oceans per experimentar un insòlit món marí com mai abans ho havien fet.

Fins ara viatjar a les profunditats de l’oceà no era possible per a la majoria de la gent. Però ara, a través de la màgia de la tecnologia podrem, amb les ulleres de tres dimensions posades, com si fossin unes ulleres de bussejar, nedar al costat de les criatures marines de colors més sorprenents i exòtiques del planeta. Una aventura subaquàtica que ens submergirà dins l’oceà per descobrir alguns dels animals més extraordinaris i fascinants del planeta. Seran testimonis del seu peculiar comportament i de com es relacionen entre ells per sobreviure.

Restaurant Patagònia

43 m. (Comarca del Barcelonès) Sortida nocturna

Data: dissabte 30 de desembre de 2006.

Hora de sortida: la que vulgueu, hem de ser al restaurant a 2/4 de deu del vespre.

Ubicació:. Gran Via, 660 (Eixample Dret, entre Pau Claris i Roger de Llúria) Barcelona (Comarca del Barcelonès) Tel. 93 304 37 35.

Temps aproximat: Des de Sant Boi uns 45 min. (depèn del trànsit)

Dificultat: Segons el nombre de plats que demaneu.

Desnivell: Si mengeu més o menys normal, uns 40 Euros per persona.

Itinerari: El millor és anar per la Gran Via, directament.

Observacions: Està a prop de l’Hotel Ritz (ara és diu Hotel Palace)

La Patagònia argentina és una de les regions més australs del planeta. Estant a Puerto Madryn, des d’on s’inicien les sortides cap a la península Valdés per veure balenes i pingüins, et diuen que, si comencessis a nedar, arribaries a Austràlia. A El Calafate, encara més avall, gairebé tocant a ala Terra del Foc, et diuen que si et llencessis a l’aigua faries la volta al món; no hi ha res més al sud, exceptuant el pol, és clar. Els impressionants Andes, la frontera amb Xile i les glaceres, sobretot el Perito Moreno, conformen un dels paisatges més esplèndids d’Argentina, i és una de les zones del seu país de la qual els argentins estan més orgullosos.

Patagònia és, també, el nom d’un restaurant argentí on, no podia ser d’una altra manera, la carn i el vi són l’especialitat.

D’entrada, el local sorprèn per la sumptuositat; no perquè no s’hagi vist abans sinó perquè, a l’Argentina, els establiments que serveixen carn acostumen a ser els més populars, menys luxosos i, sobretot, més sorollosos. Aquí no. Aquí tot està cuidat, des de l’uniforme dels cambrers fins a les tovalles, les copes i la decoració, que barreja belles imatges de la Patagònia amb fotografies de tango i dibuixos del famós il·lustrador argentí Molina Campos. El restaurant està situat a l’antiga joieria modernista Sunyer, que amb bon encert han integrat en el nou ambient, de manera que encara es poden veure els terres enrajolats i els elements decoratius.

La cuina la trobarem a la vista, separada només per un vidre a través del qual es pot seguir tot el procés d’elaboració dels plats i, en especial, de la carn, que el parrillero i xef Rubén Igarza cuina a la graella al punt just que demana cada client.

A la carta hi trobarem el més típic de la cuina argentina: empanades, achuras (menuts a la brasa), provoletas (formatge provolone amb orenga cuit a la brasa i servit en una cassoleta de fang), matambre (carn farcida de verdures i ou dur, que se serveix fred), algun plat de pasta i, finalment, els plats de carn, que es poden acompanyar d’un bufet d’amanides, un assortiment de purés vegetals, unes patates o una graellada de verdures.

La carn és la protagonista. Cal reconèixer que és un gran avantatge que un dels socis del restaurant sigui a més un dels més grans exportadors de carn del país, de manera que la seva qualitat és immillorable. Com que les racions ja són grans per si mateixes, podeu demanar mitja ració; de totes maneres, tots els plats porten indicada la quantitat de carn. Si teniu molta gana, o sou molt carnívors, proveu el bife de chorizo, un dels talls clàssics i que vindria a ser el nostre entrecot: 230 grams (la mitja porció) d’exquisida carn. Després teniu el lomo (filet), un curiós mar i muntanya (carn amb gambes gegants), les broquetes (excel·lent i enorme la de filet), el pollastre i els plats més elaborats, com el medalló a la Rossini (amb foie i salsa de vi malbec) o amb pebre verd.

Les postres, per si encara ens queda un raconet, proveu el tiramisú, unes postres italianes que els argentins ja s’han apropiat; els pastissets de dolç de llet amb quenelle de gelat; els milfulles de fruites vermelles o la crema catalana, un petit toc als dolços de casa nostra.

El celler del restaurant es diu Patagònia de nom i Beef & Wine de cognom; per tant, si la carn és important, no ho és menys el vi. Un vi, l’argentí, que no és fàcil de trobar aquí, de manera que és una bona ocasió per tastar alguns dels vins que s’elaboren a Mendoza, San Juan o Salta; la majoria, amb la varietat malbec, molt típica del país, de gust suau, color intens i bona graduació.

Si després del sopar volem anar a fer una copa, a l’Hotel Palace, envoltats de luxe clàssic, ens podem acostar al seu Scotch bar. Gran Via, 68.

Tornarem a casa de matinada.

Sortida sorpresa. Roberta. Una pizzeria amb aires de muntanya

43 m. – (Comarca del Barcelonès) Sortida nocturna

Data: dissabte 22 d’octubre de 2005.

Hora de sortida: Dos quarts de nou del vespre.

Programa: Sortirem de Sant Boi a l’hora indicada, i (sense fer el tallat) ens dirigirem a Barcelona ciutat, al carrer Moliné, 1 del barri de Sant Gervasi a on hi ha la pizzeria ROBERTA.

Ubicació: Comarca del Barcelonès.

Temps aproximat: entre 30 minuts i 4 h. segons els col·lapses del trànsit.

Dificultat: Fàcil.

Desnivell: 35 m.


ITINERARI: El descrit.

Observacions: Entrar al Roberta és sorprenent i divertit alhora. Una pizzeria amb un parell d’esquís penjats a la paret, fotos d’alta muntanya i una decoració rústica al bell mig de Sant Gervasi com si es tractés d’un establiment antic de la Cerdanya!

Origen: És un restaurant amb molta història, com explica Carles Altés, el propietari: “Es diu Roberta perquè l’antiga propietària dels restaurant es deia així i perquè amb ella vaig aprendre des de baix el que és la cuina italiana. Jo mateix també ensenyo els cuiners – que son molt joves – des de que comencen.” Roberta és el típic restaurant de barri sense pretensions i amb moltes virtuts on pots menjar pizza, pasta o qualsevol dels seus plats del dia amb la seguretat que són casolans i estan fets amb honestedat, característiques no sempre fàcils de trobar i menys per un preu comprensible.

Ambientació: El menjador és espaiós i amb una decoració senzilla i rústica. Hi ha fotos vistoses de paisatges nevats, uns esquis retro i quadres on la muntanya, d’una manera o altra sempre està present. Es nota que en Carles és un veritable fan de l’alpinisme!

Clientela: Pel preu i els menús, sobre tot el de la nit, hi ha molta presència jove i de la zona. El cap de setmana es converteix en un restaurant de caire més familiar. Al Roberta també hi va molta clientela aficionada a l’alpinisme.

Tipus de cuina: Italiana i de mercat. Des de plats de pasta i pizza a suggeriments d’altres horitzons.

Plats recomanats: La pasta – d’elaboració pròpia – és especialment bona, sobretot la farcida. Només cal que proveu els tortel·linis de funghi amb confitura de ceba vermella. Els raviolis i els panzarotti també són molt recomanables. Destacar els raviolis de salmó. Les pizzes, sobretot si son les de la carta, també estan al punt. La massa és primeta, cruixent i tot un gust de menjar-la. En Carles confessa que té els seus propis trucs per cuinar-la. Per als vegetarians, la pizza d’escalivada o la de tomàquets secs és una molt bona elecció. Cal deixar una mica de lloc a les postres – com els pastissos i el tiramisú – perquè són ben temptadores!

Les racions: Les quantitats són una passada. Ofereixen racions molt generoses i no escatimen res. Sempre és una bona notícia saber que hi ha llocs on per un pressupost just pots menjar encara que no sigui el local més in de la ciutat.

El suggeriment: és pràctic demanar un plat de pasta entre dos i un segon, sobretot al vespre. Una altra bona opció és un entrant i una pizza compartida. Sortirà més a compte per a la butxaca i també per a l’estómac.

El punt: El tracte, les quantitats, el propietari, la pasta, els preus, el menú de nit i el pastís de poma.

La punxa: La decoració podria ser més acollidora.

Adient per a: Addictes a la pasta, als menús amb bona relació qualitat – preu i a les taules espaioses.

Contraindicat per a: Amants de la cuina italiana de disseny i dels llocs glamourosos.

ROBERTA. Moliné, 1 – BARCELONA (Sant Gervasi) Tel. 93 200 87 29. Entre 20 i 25 Euros.

Després podem anar a fer una copeta a un lloc molt tranquil: Marcel c/. Santaló, 42, molt a prop.

Tornarem a casa als voltants de quarts de tres de la nit.