Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bages. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bages. Mostrar tots els missatges

dissabte, 13 d’abril del 2024

El Cogulló de Cal Torre (882 m)

Dissabte 13 d’abril de 2024

Hora de sortida: Vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Bages. 

Temps aproximat: 3 h 30 min (10 km) 

Desnivell: 298 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Anirem per la A-2 en direcció a Igualada. Ens aturarem a fer el tallat a la estació de servei del Bruc. Després seguirem i un cop passat el túnel, anirem fins a la sortida 559 on ens dirigirem fins a Castellfollit del Boix. 

Aparcarem el cotxes a l’aparcament del restaurant Ca l’Andorrà a la entrada de Castellfollit de Boix. 

 

Itinerari: Començarem a caminar des de l'aparcament del restaurant Ca L'Andorrà. 

Creuarem la població i seguirem per una pista fins arribar a una cruïlla (pal informatiu) on la deixarem per agafar un camí més costerut i pedregós, però sense dificultat.


Més endavant agafarem un corriol, que ens portarà fins a una pista. Arribarem a una cruïlla marcada amb una espècie de "menhir". Una pista forestal ens ha portarà fins el pic del Cogulló de Can Torre (894 m) a la llista dels 100 cims de la FEEC. Hi ha un vèrtex geodèsic i una cabana de vigilància forestal.


Al ser un cim aïllat permet de gaudir de bones panoràmiques sobre Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, etc. 

La baixada la podem fer tornant per on hem pujat o bé seguir la traça adjunta i baixar per un llarg corriol amb forta pendent i força erosionat per el que caldrà anar en compte per evitar les caigudes. Després de la forta baixada, un altre corriol més planer ens portarà primer a una pista forestal i, poc després, a una pista asfaltada que després de 2,5 km ens portarà fins el nucli urbà i l'aparcament. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cogullo-de-cal-torre-167201436 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/661a6758ba97d50f1df631d1 

 

Observacions: El cim del Cogulló de Can Torre està a la llista dels 100 cims de la FEEC. Excursió fàcil excepte en el primer tram de baixada.

 

Vàrem fer aquest cim el 27 de maig de 2023 per un altre ruta, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2023/05/cogullo-de-cal-torre-882-m-i-santa.html

 

Dinarem al restaurant de Ca l’Andorrà, Carretera de Grevalosa, s/n, Castellfollit del Boix, tel: 93 835 60 21 - 616 16 94 26 https://www.restaurantcalandorra.com/ 

Tornarem a casa als voltants de quarts cinc de la tarda.

diumenge, 28 de maig del 2023

Cogulló de Cal Torre (882 m) i Santa Cecília (o Sant Marc) de Grevalosa

Dissabte 27 de maig de 2023

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca del Bages. 

Temps aproximat: 4 h 15 min (13 km) 

Desnivell: 320 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la A-2 en direcció a Igualada. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei de El Bruch (abans d’entrar al túnel), després seguirem, passarem el túnel i sortirem per la sortida 562 en direcció a Castellolí. Aquí agafarem la C-37 en direcció a Manresa fins a Maians i aquí agafarem la carretera BV-1081 a l’esquerra fins a Castellfollit del Boix on aparcarem en una zona d’aparcament que hi prop de l’Ajuntament, en un extrem del poble.

 

Itinerari: Començarem a caminar i aprofitarem la fresca de bon matí per a la bona pujada, que ens farà entrar en calor. A l’únic carrer-carretera de Castellfollit, trobarem un pal indicador del Cogulló. Caminarem per aquesta pista tot seguint el PR-C 137. Seguirem per la pista i arribarem una cruïlla on trobarem un pal indicador.

Seguirem per la pista que passant pel camí de Can Vidales i la cabana de Cal Bernat, s’enfila fins passar prop de la Punta de Palomes (879 m) que quedarà a la nostra dreta, i d’allà fins al cim de la prominència del Cogulló de Cal Torre (882 m), en plena serralada de Palomes i entre els municipis de Castellfollit i de Rajadell. Al cim, vèrtex geodèsic, cabana dels forestals, restes d’una taula d'orientació geogràfica, i restes d’una estelada i vistes espaterrants. Considerat per molts com el centre geogràfic de Catalunya, títol que es disputen altres localitats bagenques, ja que tradicionalment es considera que és a Pinós i també s'atribueix a Fals. Aquest cim està a la llista dels 100 cims de la FEEC.

Des del Cogulló de Cal Torre baixarem fins a Sant Marc, així anomenen els del país l’església de Santa Cecília de Grevalosa, una antiga parròquia impròpiament coneguda en la contrada com Sant Marc degut a que el diumenge abans del 25 d'abril (Sant Marc) s'hi fa un aplec. 

Anirem trobant pals indicadors de Santa Cecilia. En una cruïlla veurem un possible “menhir” al costat d’un pal indicador. Una molt suau davallada ens portarà a l’antic lloc de la Grevolosa del que només resta en peu l’ermita de Santa Cecilia.


Abans d'arribar passarem per les ruïnes de Sant Miquel de Grevalosa, preromànica del segle IX, amb unes poques parets que s'alcen en una petita elevació totalment envaïda per la vegetació.



Arribarem a Santa Cecília de Grevalosa. És una construcció que arrenca de finals del segle XII, encara que d'aquella primitiva esglesiola en resta avui ben poca cosa, ja que ha estat molt transformada al llarg dels segles. A més, fou molt malmesa pel incendi de 1980 però ben arranjada a càrrec dels veïns de la zona. 

De l'edifici originari romànic podem veure fragments de paret. Es creu que la primitiva construcció devia ser una senzilla capella d'una sola nau amb absis. 

L'entrada principal es troba a ponent, on s'obre una porta d'estructura rectangular, que porta la data de 1621. Sobre aquesta hi ha un petit ull de bou. Culmina la façana un senzill campanar d'espadanya. L'església és d'una sola nau, de planta rectangular amb transsepte, coberta amb volta de totxo i uns arcs de reforç d'aquesta, que es recolzen sobre mènsules. Una motllura de guix recorre tota la part alta de la nau. A la capçalera hi ha un retaule de Santa Cecília, Sant Isidre i Sant Marc.

L'església es trobava dins l'antic terme del castell de Grevalosa. El lloc de Grevalosa és documentat des del 955. L'església apareix documentada pels volts de 1154, data en què consta com a parròquia de Gravalosa. El 1295 es documenta l'església de Santa Cecília de Gravalosa i el seu cementiri. Es creu, però, que és anterior, perquè en una època incerta, segurament anterior al 1140 aquesta església fou donada al monestir de la Portella. La funció de parròquia la perdé al segle XIX, quan fou unida a la parròquia de Castellfollit del Boix. Actualment la capella resta sense culte i queda força allunyada del poble de Castellfollit. Per visitar-la cal demanar les clau al mossèn de l'església parroquial de Sant Andreu de Maians.

Al tornar, passarem per les ruines del Mas Revell que sense el més mínim criteri o rigor històric, hi ha qui creu que s’endevinen les ruïnes del possible castell de Grevalosa amb les runes d’un cup forçosament més tardà.


Anirem fins a la cruïlla i agafarem direcció Castellfollit. Ara la pista davalla més decidida, tornarem a caminar pel PR-C 137. Veurem un gran mas (habitat). En aquest punt seguirem per la pista (PR ). 

La vegetació va canviant per efecte de la propera riera de Grevalosa. Ens aturarem a la Bassa de Muntaner amb molta aigua. Poc després el PR gira a la dreta, nosaltres seguirem per la mateixa pista ara asfaltada deixant el PR. Deixarem a l’esquerra Cal Miquel amb un bassa contra incendis al costat del camí.

Tot seguit, un ràpid descens per la drecera de l’obaga, l’ombra de la qual ens proporciona una més agradable temperatura, fins a Castellfollit. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cogullo-de-cal-torre-882-m-i-santa-cecilia-o-sant-marc-de-grevalosa-136031188 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6471e21cad90896cfa6a09bb 

Observacions: El Cogulló de Cal Torre, o Cogulló de Can Torra, és una muntanya de 882 metres que es troba entre els municipis de Castellfollit del Boix i de Rajadell, a la comarca del Bages. És un dels punts que es disputen ser el centre geogràfic de Catalunya. 

Des del cim s'aprecien unes visites impressionants que permeten gaudir d'una panoràmica de la muntanya de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca. Constitueix un mirador excepcional de la unitat orogràfica que formen la serra de Can Torra i les valls de Grevalosa i Canyelles. S'hi pot pujar a peu en una hora i mitja des de Rajadell i en cotxe des de Castellfollit del Boix. Al cim trobarem un vèrtex geodèsic. Aquest cim està inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC. Hi ha pals indicadors a la majoria de cruïlles.

 

Castellfollit del Boix és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. Es troba entre Manresa i Igualada, carretera local a la C-241, al límit amb l'Anoia. Castellfollit comprèn el sector de terres altes del ponent de la comarca, veïnes amb l’Anoia. Un conjunt de relleus tabulars i atalussats -- balcons panoràmics sobre el Pla de Bages i miradors privilegiats de l'inenarrable espectacle orogràfic de Montserrat, tot proper --, costes, planells i tossals, accidents diversos de la Serra de Rubió que formen la divisòria entre les conques del Llobregat i de l'Anoia. Hi ha boscs de pins i també de roures i d'alzines, que s'han recuperat dels incendis dels anys 1980.

 

Dinarem al restaurant Ca l’Andorrà, de Castellfollit del Boix, Carretera de Grevalosa, s/nº. Tel.: 93 835 60 21 – 616 16 94 26, web: https://www.restaurantcalandorra.com/


Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

dimarts, 14 de febrer del 2023

Coves i fonts al massís de Sant Llorenç del Munt (914 m)

Dimarts 14 de febrer de 2023

Matinal

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Bages. 

Temps aproximat: 4 h 15 min (8 km) 

Desnivell: 455 m (acumulat) 

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Anirem fins a Matadepera i seguirem la carretera BV-1221 que va fins al Coll d’Estenalles. 

Passat el punt quilomètric 11, en un giravolt pronunciat a la dreta, nosaltres aparcarem a l’esquerra de la carretera, on comença una pista forestal. Lloc conegut com l’Alzina del Sal·lari. Zona d’aparcament. 

 

Itinerari: Els Tres Jutges, cova del Gat Mesquer, cova Estrella, Font dels Confits, Font Freda, Font dels Traginers. 

En aquest punt començarem a caminar, seguint la traça adjunta en el sentit contrari a les agulles del rellotge. 

En primer lloc, passarem pels Tres Jutges. Els Tres Jutges son tres roques que l'erosió ha separat del conjunt del Morral del Llop. Tenen formes i grandàries diferents: el jutge gran, el mitjà i el petit. Als amants de les llegendes els hi pot agradar el llibre "La mitologia celta", que vol veure en Sant Llorenç del Munt una muntanya sagrada, una mena d'antena que connecta amb l'univers, i afirma que el nom dels Tres Jutges té el seu origen en els Tres Druides.


Seguirem l’itinerari i passarem per una vauma on acostuma a haver-hi un pessebre. Tot seguit arribarem a la cova del Gat Mesquer que queda una mica apartada de la traça. 

Mes endavant arribarem a la cova Estrella. La cova Estrella és una de les grans curiositats del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Es troba a la vessant de la carena del Morral del Llop orientada cap a la Riera de les Arenes. És una cavitat estreta (menys dos metres d’amplada) i allargassada (20 metres de fondària, amb boques pels seus dos extrems). La cova sembla veritablement una mena de passadís obert a la cinglera per comunicar dues petites canals. Fins aquí res d’especial, però la natura (a través dels seus agents erosius) ha fet que aquest “passadís” rocós tingui la forma d’un estel de cinc puntes. Per tant, en aquest cas el topònim, que ja era utilitzat fa molt de temps, no té cap secret. La cova es troba uns 200 metres cap a l’esquerra del punt de confluència dels corriols que venen del Xiprer i dels Tres Jutges, en direcció ja cap el Coll Garganta. Pel mig d’un alzinar cal buscar l’accés a una curta, però molt pronunciada, canal. Per pujar caldrà fer una petita grimpada. Un cop dalt, s’observa que a les dues bandes de la canal hi ha dues cavitats. La que està situada a l’esquerra, estreta i alta, és la Foradada del Morral del Llop i la que es troba a la dreta, més ampla, és la boca de la Cova Estrella. A l’entrar s’observa que a la part final hi ha una altra obertura, però més petita i comunicada a una canal difícil d’accedir-hi.





Seguirem el recorregut i passarem pel Pujol de la Mata i molt a prop la Font Freda. La Font Freda es troba sota el Coll de Garganta, en el camí que puja al Pujol de la Mata. La Font està coberta per una volta d'obra. Davant seu es van construir dues piques, que  s'omplen amb l'aigua sobrant. La Font està situada al capdamunt i a la vessant de ponent de la sotalada coneguda també com a Fontfreda. Aquest torrent, al que es van afegir d'altres aigües avall,  arriba a la Riera de Nespres, a Mura. La Font, amb fama d'oferir una aigua molt fresca, va ser un punt de trobada pels carboners i boscaters que treballaven en aquests indrets.

Després arribarem a la Cova Gran de la Font Freda i tot seguit el Pujol de la Mata. En aquest tram passarem per alguna canal i caldrà fer alguna grimpada.


Més endavant arribarem a la Font dels Confits. La font dels Confits és realment una balma tenyida de color blanc, que està amagada a la vessant nord de la carena de la Castanyera. En èpoques de pluja, el sostre de la balma degota aigua, que s'acumula en petites piques naturals. No hi ha cap brollador, l'aigua es filtra directament de la roca. El constant degoteig al llarg del temps ha format una mena de minses estalactites. També aquesta filtració és la responsable de la tonalitat blanca de les parets del fons. La balma és de reduïdes dimensions i de sostre baix. Per entrar-hi cal ajupir-se. Des de dins de la cavitat s'escolta la caiguda de les gotes sobre les piques, però també la circulació de l'aigua per l'interior de la roca, semblant a una cisterna.


El camí inicia la tornada al punt de partida i quan ja portem una bona estona arribarem a la Font dels Traginers i finalment a la zona d’aparcament de l’Alzina del Sal·lari. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/coves-i-fonts-al-massis-de-sant-llorenc-del-munt-125884134 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/63eb7be7323e6261ccb624fb 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/63eb7be7323e6261ccb624fb

 

Observacions: Sortida matinal. Caldrà anar en compte en alguns trams el camí és una mica aeri i una relliscada pot ser fatal. També hi ha algun tram en el que cal fer una grimpada per superar-lo. Es recomana fer aquest recorregut, sols si es té una certa experiència en muntanyisme.

 

Dinarem a casa. 

Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.

dilluns, 24 d’octubre del 2022

La Sèquia de Manresa (323 m)

Dissabte 22 d’octubre de 2022

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca del Bages. 

Temps aproximat: 6 h 30 m (24 km) 

Desnivell: 95 m (acumulat) 

Dificultat: Mitjana.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Manresa per la A-2 fins a Abrera, on seguirem per la C-55, en direcció a Olesa de Montserrat, Monistrol de Montserrat, Sant Vicenç de Castellet, Sallent i Balsareny. 

Un cop a Balsareny, anirem fins a sota del Castell, fins a la Resclosa dels Manresans, on aparcarem i començarem a caminar.

 

Itinerari: Des de Balsareny, passant pels termes municipals de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, i arribada al Parc de l’Agulla de Manresa. 

Començarem a caminar sota el Castell de Balsareny, a la resclosa dels Manresans, lloc a on la Sèquia agafa l’aigua i acabarem al bonic Parc de l’Agulla a l’entrada de Manresa.







El sender sempre va arran de canal, no té pèrdua. La sèquia s’amaga, però, en alguns trams concrets. Quan arriba a Sallent topa amb les vies del tren i les travessa per sota. Perdrem de vista l’aigua una mica abans d’arribar a l’estació de Potasses del Llobregat. Seguirem els rails tot de dret, en direcció Manresa, fins passat el castellet de les mines. Creuarem les vies i tornarem a trobar la sèquia al costat de la muntanya de runa del jaciment de sal.

El sender és preciós. Estret, gairebé sempre tocant l’aigua. De tonalitats canviants, adornat amb cirerers, roselles, espigues de blat o pàmpols de vinya. I ple de fauna: ànecs, esquirols, bernats pescaires…Passarem pel costat de cases de pagès històriques, com el Mas de les Coves. Caminarem gairebé a tocar de la muntanya de runa salina de la Botjosa. En alguns trams la sèquia entra a dins el bosc i és molt tranquil·la i silenciosa. També passa a tocar de camps de cereals i horts.





El rec té una fondària d’entre 1,20 i 1,40 metres. Conserva totes les parets fetes de pedra. Mai s’ha volgut cimentar. I aquest, justament, és un dels seus encants.

D’inici feia 1,2 metres d’ample. Ara té entre 1,5 i 4 metres a causa de l’erosió de l’aigua.

L’aigua triga dotze hores i mitja a arribar a destí. La concessió és de 1.240 litres per segon

La sèquia de Manresa fa 26 quilòmetres. I n’hi ha marcats 24,8.

El recorregut acaba al Parc de l’Agulla, on hi ha un enorme llac artificial que funciona de reserva d’aigua. Té una capacitat de 200.000 metres cúbics. Des d’aquí es gestiona el cabal que ha d’arribar a la ciutat i a l’horta de Manresa. El Parc és també un dels llocs preferits de la gent de la zona per anar a passejar, a jugar amb les criatures o a fer esport.



Des del Parc de l’Agulla es distribueix l’aigua cap a les hortes de Viladordis i El Poal. També passa una primera depuració biològica i s’envia cap a la potabilitzadora d’aigua de boca. 

No us enganyaré….Aquesta excursió per la sèquia són una vintena llarga de quilòmetres meravellosos, molt distrets, envoltats d’un paisatge esplèndid. 

Però cap al final, el cansament no se l’estalviarà ningú! 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-sequia-de-manresa-117207713


Recorregut en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6353ea0c49152c13b2f60ef3

Aquí, un taxi ens durà a recollir els cotxes: Ràdio Taxis Manresa, tel.: 93 877 08 77 – www.taxismanresa.cat 


Observacions: Calceu-vos bé perquè ens toca caminar….una mica.

 

Bé, força. I lluny. Aproximadament uns set-cents anys enrere, cap al segle XIV. Us proposo seguir el recorregut de la sèquia medieval més llarga i més ben conservada de Catalunya. Recull d’aigua del riu Llobregat a Balsareny i la porta fins a Manresa, on rega 600 hectàrees d’horta i permet que unes 115.000 persones obrin l’aixeta. La gràcia d’aquest canal del Bages és que està fet d’història, enginyeria, paisatge i activitat humana.

 

La sèquia de Manresa fa vint-i-sis quilòmetres de llarg!

 

Però no us espanteu. Només en farem….vint-i-quatre.

 

Al segle XIV Manresa va patir una sequera tremenda. Els pocs torrents i pous de la zona es van eixugar. L’aigua del riu Cardener no es podia beure de salada que era, perquè travessa la vall salina de Cardona i Súria. I el Llobregat passa lluny de la ciutat. Però potser hi havia una solució. Construir una sèquia per desviar l’aigua d’aquest riu, una obra hidràulica enorme i esperançadora. El canal, però, havia de travessar moltes terres. I hi ha qui va arrufar el nas.

 

Va costar molt, acabar el rec! Baralles amb els propietaris dels terrenys que travessava. Un litigi amb el Bisbe de Vic que va aturar les obres durant set anys. La pesta negra que va matar mitja ciutat. El rei Pere III havia donat permís per construir la Sèquia al 1337, però l’aigua no hi va córrer fins al 1380.

 

Els esforços van valdre molt la pena. La ciutat que tenia set es va transformar en un oasi. Muralles enllà, va anar creixent el regadiu. L’aigua va arribar a les fonts, als obradors de teixit, als molins de farina, draps i pólvora. I més endavant, a les fàbriques i a les cases.

 

La Sèquia és un canal (construït al segle XIV) per portar l’aigua del riu Llobregat, des de Balsareny, fins a la capital del Bages. En un moment de forta sequera, es va idear amb l’objectiu de crear una àmplia extensió d’horta. Projectada pel mestre d’obres Guillem Catà. La Sèquia de Manresa és considerada una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval. Té un recorregut de 26 quilòmetres i un desnivell de només 10 metres, un fet insòlit si tenim en compte els mitjans rudimentaris de l’època. Per fer-ho possible es van haver de construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny, alguns d’aquests són veritables monuments. Però el major èxit de la Sèquia és que, sis segles després de la seva construcció, continua en ple funcionament i subministra tota l’aigua que necessita la ciutat de Manresa i altres poblacions del Bages.

 

Sembla que en paral·lel a la Sèquia es va construir un camí que facilitava que els cuidadors de la instal·lació, els sequiaires es poguessin moure amb total comoditat al llarg de tot el seu recorregut. Aquest camí, convenientment arranjat es el que avui es fa servir pels senderistes o ciclistes que fan, tota o part de la ruta.

 

Coneixent la història, encara fa més gràcia posar-nos les botes. El Camí de la  Sèquia es pot recórrer de punta a punta. És un sender que van obrir els sequiaires per fer-ne el manteniment. Des de Balsareny, on es capta l’aigua, fins al Parc de l’Agulla de Manresa, on es reparteix. Està equipat amb senyals indicatives i informacions de quilometratge i recorregut.

 

La ruta es molt senzilla ja que només té l’inconvenient de la seva llargada, però el terreny no presenta cap mena de dificultat i el desnivell es nul. Es una passejada, llarga, però una passejada al cap i a la fi. Té trams macos, curiosos, com la mateixa resclosa dels Manresans, o el pas per la zona a on les mines de potassa de Sallent van aixecant muntanyes de residus. 

Que heu de saber: 

-    Recorregut. 24 quilòmetres, entre la presa dels Manresans de Balsareny i el Parc de l’Agulla. L’itinerari passa per Balsareny, Vilafruns, la Rampinya, la Botjosa, Polígon Pla de Santa Anna, Santpedor i Sant Iscle. 

-  Important. Sender estret que sovint obliga a caminar en fila. No hi ha tanques de protecció, així que atenció de no caure a l’aigua. 

-   Mapa. Editat pel Parc de la Sèquia, l’entitat que gestiona el sender. És un tríptic amb mapa, indicacions i descripció dels llocs per on es passa. El trobareu al punt d’informació Infosèquia. 

-    Llibre. “La sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval.” Josep Alert i Pol Huguet. Cossetània Edicions. 

-   Transport. Agafarem un taxi per anar a buscar els cotxes. 

-   La Transèquia. Convocatòria popular per fer el sender caminant, corrent o en bici. La Transèquia es fa sempre un cap de setmana posterior a la Festa de la Llum, el 21 de febrer. Es commemora el miracle que va permetre acabar les obres! Hi ha diversos punts de sortida, segons els quilòmetres que vulgui fer cadascú. 

-    A la zona hi bufa sempre el vent, no us oblideu una jaqueta! 

Ens endurem el dinar.

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

dijous, 6 de maig del 2021

Castellsapera i Turó de Tres Creus (940 m)

Dimecres 5 de maig de 2021

Matinal

Hora de sortida: Vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Bages. 

Temps aproximat: 4 h (7,8 km) 

Desnivell: 330 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana (Precaució a la grimpada del Castellsapera, sobretot si està moll)


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 fins a la sortida 24 on agafarem la C-16. Passarem per Rubí i Terrassa. 

Des de Terrassa, agafarem la BV-1221 en direcció cap a Matadepera. També podem vorejar Terrassa per l'exterior a través de la B-40 fins a l'enllaç amb la BV-1221. Creuarem Matadepera en direcció nord i seguirem aquesta carretera fins a arribar a un marcat revolt a la dreta on trobarem l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari a la nostra esquerra. És possible que, segons el dia i l'hora que hi anem, trobem l'aparcament bastant ple.

 

Itinerari: Sortirem de l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari i remuntarem l'aparcament fins al capdamunt. Seguirem la pista asfaltada de l'esquerra (on hi ha una tanca que impedeix el pas als vehicles). Aquesta pista, després de fer vàries llaçades arriba fins al coll de les Tres Creus. Als revolts de 180º evitarem les bifurcacions que surten de la pista central. Un tram més endavant, la pista deixa d'estar asfaltada. Ignorarem novament els trencalls que surten a mà esquerra i que vorejarien el Castellsapera bastant per baix. 

Arribarem al Coll de Tres Creus, un nus de camins a la carena de la serra de l'Obac. En aquesta clariana del bosc, girarem cap a l'esquerra, seguint les marques del GR-5 que van en direcció al Paller de Tot l'Any. Al costat d'aquest corriol, en surt un altre (és per on tornarem del Castellsapera). Ara baixarem uns metres per entremig de l'alzinar i boix fins arribar a una nova clariana de roca on veurem el Paller de Tot l'Any alineat just davant de la muntanya de Montserrat. En aquest punt, deixarem el GR-5 i girarem a la nostra esquerra cap a un corriol que torna a endinsar-se a l'alzinar.

Poc després, tindrem l'alternativa de vorejar el Castellsapera si seguim rectes o bé d'encarar la Canal del Castellsapera fins poc abans del cim. Nosaltres optarem per aquesta opció: Per això, hem de trencar a mà esquerra en una clariana rocosa (hi ha una fita al terra) i començarem a remuntar per l'alzinar sense massa dificultat. 

Més amunt, el camí es va fent més dret fins al punt que en algun pas ens haurem d'ajudar de les mans i els troncs. Es tracta d’una roca que cal superar anant amb compte, (no recomanable per a persones no acostumades a fer grimpades) Si ha plogut o el terreny està molt humit, es recomana no agafar aquesta via i pujar al cim per on baixarem. 

Arribarem a una mena de collet i baixarem uns pocs metres per anar a trobar el camí que puja al Castellsapera per l'altre cantó. El seguirem cap a l'esquerra i, després d'un estret rocós, arribarem al pla del cim (940 m). Vistes de bona part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la imponent visió de Montserrat.

Per baixar, seguirem pel vessant est de la muntanya, per tant, no tornarem a pujar el collet i la canal per on hem vingut. El primer tram d'aquesta baixada és especialment dret i en algun punt ens ajudarem de les arrels i de la roca (precaució si està moll)

Un tram més avall, trobarem una desviació entre el camí que baixa cap a la dreta i el que segueix endavant planejant sota els cingles del Castellsapera. Nosaltres seguirem aquest corriol. 

Passarem pels peus dels cingles del Castellsapera i per sota d'una roca foradada en què el camí passa pel mig. Més avall, evitarem una desviació a la dreta (seguirem per l'esquerra, més fressada) i uns metres més enllà, agafarem de nou un camí a l'esquerra (fita, deixarem a la dreta un altre corriol) que ens farà remuntar un petit turó de roca.

Seguidament, baixarem d'aquest turó rocós per seguir el corriol que anirà baixant entre les alzines fins arribar al Coll de Tres Creus de nou. 

Ara ens toca pujar al Turó de Tres Creus o de la Pola. L'opció ràpida seria fer-lo per la pista de la dreta, però nosaltres optarem per agafar el corriol que surt davant nostre a l'esquerra i que fa una volta per la falda de la muntanya fins a la Font de la Pola. 

Seguirem un camí que va planejant sota els cingles del Turó de la Pola. Passarem la zona coneguda com la Porquerissa. Just després, el camí canvia de vessant i seguirem per un tram més boscós fins a la Font de la Pola. Abans d'arribar-hi, evitarem un corriol que surt cap a l'esquerra.


Des d'aquest punt, seguirem endavant i ara afrontarem una pujada per una canal, just al costat d'una cova que forma la roca. 

Un cop superada la canal, girarem a la nostra dreta, sentit est i anirem remuntant un tram d'alzinar amb el camí poc fressat però amb algunes fites que ens ajudaran a orientar-nos i no desviar-nos. L'últim tram el fem per una zona rocosa i, novament, trobarem algunes fites. Poc després, trobarem el camí que va fins al Turó de la Pola o Tres Creus (930 m). El seguirem cap a la dreta i en pocs minuts hi arribem.

Per baixar, tornarem enrere per aquest camí que va fins a una pista forestal per on transcorre el GR-5.


Anirem fins al coll de Boix (875 m) on girarem 340 graus a la nostra dreta, on seguirem un camí, sempre en baixada, amb un tram que passa pel mig de la riera (compte amb els trams mullats) i que passa per la balma dels Graons de Mura fins a l'Alzina del Sal·lari.



Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castellsapera-i-turo-de-tres-creus-72270855 

 

Observacions: El cim de Castellsapera està inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC.

 

Menys coneguda que la serra veïna de Sant Llorenç del Munt, la serra de l'Obac és un bon indret on perdre's i descobrir algunes de les formacions rocoses que s'alcen sobre el bosc. A més, des d'aquests miradors tindrem unes grans vistes de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. Per això, us proposo una ruta per dos dels cims més alts de la Serra de l'Obac, com són el Turó de Tres Creus o La Pola i el Castellsapera.

 

Dinarem a casa. 

Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.