Montfalcó el Gros - La Tallada (778 m)

Dissabte 13 de juny 2026

Comarca: Segarra / Anoia (Sots comarca de l’Alta Segarra) 

Desnivell acumulat: 351 m 

Distància a caminar: 13,3 km 

Temps aproximat: 4 h 45 min 

Nivell de dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a les sis del matí, i anirem per la A-2 en direcció a Igualada. Ens aturarem a fer el tallat a l’estació de servei del Bruc. Després seguirem fins a la sortida 532 on anirem en direcció a Sant Guim de Freixenet. 

Arribarem a Sant Guim de Freixenet i aparcarem als afores del poble a la Zona Esportiva Municipal (Aparcament de les piscines). 

 

Itinerari: 0,0 km: Començarem a caminar des de l’aparcament de la zona esportiva (754 m) i passarem pels plans d’Amorós.

1,0 km: Amorós: Església de Sant Cosme i Sant Damià (740 m) El poble d'Amorós va ser “reconquerit” i repoblat a mitjans del segle XI i l'any 1064 ja hi ha notícia documental segons la qual va pertànyer a Ramon Castellar. En aquest moment de formació i estructuració de la vila cal situar la construcció de la capella, sufragània de l'església parroquial de Sant Pere de Sant Domí. L'any 1120 el castell i la capella foren donats a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. L'edifici actual no conserva cap element del seu passat medieval. 

1,3 km: Pou i bassa (731 m) 

1,6 km: Carretera de Calaf a Sant Guim de Freixenet (744 m) 

1,8 km: Cartell indicador. Camí a la Torre dels Hereus (738 m). passarem pel Clot de la Coma. 

2,6 km: Cruïlla. Anirem a la dreta en direcció a Santa Maria del Camí (688 m). 

2,8 km: Cruïlla. Anirem en direcció a Montfalcó el Gros (646 m) 

3,3 km: Fondo del Pla del Capcir (683 m) 

4,4 km: Montfalcó el Gros – Castell (745 m) De l'edifici, declarat bé cultural d'interès nacional, només en resten els esfondralls d'una torre de planta circular de la qual es conserva un fragment del mur arquejat d'uns 4 m d'alçada i un gruix d'uns 3,1 m. Les escasses restes fan difícil la datació però per les característiques de l'aparell constructiu es pot suposar que correspon a una obra bastida durant el segle XI. Les primeres notícies del castell de Montfalcó apareixen els anys 1027 i 1031 en diversos documents en els quals Guillem Guifré de Balsareny i la seva esposa, Sança, diuen que el tenen per herència paterna. A mitjan segle XII ja apareix documentada una família cognomenada Montfalcó. 

4,7 km: Montfalcó el Gros – L’Era del Magí (743 m) 

5,0 km: Montfalcó el Gros – Església romànica de Sant Pere (707 m) d'una sola nau amb absis sobrealçat, essent la coberta a la mateixa altura que la de la nau. Té una porta a la façana sud i un campanar d'espadanya a la façana de ponent. Té diversos cossos afegits. A la façana est, es troba el cementiri.

5,3 km: Montfalcó el Gros – Cal Magí (741 m). Tornarem enrere fins al punt on ens hem desviat per visitar el nucli de Montfalcó el Gros i seguirem a l’esquerra. 

6,2 km: Pal senyalitzador. Anirem en direcció a Santa Maria del Camí (697 m). Iniciarem una camí en baixada pronunciada, d’un quilòmetre de durada i amb pedres soltes que poden facilitar alguna caiguda, anirem amb precaució.

6,9 km: Un altre pal senyalitzador. Farem un gir de 360º a l’esquerra (592 m). 

7,0 km: Un nou pal senyalitzador en una cruïlla de pistes i camins. Girarem a la dreta (581 m). 

7,2 km: Torrent de la Coma (593 m). 

7,3 km: Cruïlla. Agafarem el camí que va en direcció sud-oest (594 m). Seguirem en forta pujada per un tram de rasa o riera fins a un camp de cereals. En algun punt ens caldrà fer servir les mans (km 8,0 – 708 m). 

8,2 km: Passarem pel costat d’un camp de conreu (705 m). 

8,3 km: Pista d’accés a un camp i més endavant uns molins eòlics. 

8,5 km: Molins del parc eòlic. Turó del Magre, fi del tram de pujada forta (745 m) 

8,6 km: Barraca del Tinet (746 m). 

8,9 km: Torre de Vilalta (766 m). 

10,0 km: Era del Marcelino (753 m). Passarem més endavant per la Granja del Felip. 

11,0 km: Nucli de la Tallada. Església de Santa Maria (727 m) La Tallada és una entitat de població del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra. És un petit poble del sector més meridional, al peu de les ruïnes del Castell de la Tallada del que en resta un casa que té uns murs primitius, actualment Cal Piculina, edifici remodelat situat a la part alta del poblet format per un carreró i algunes masies, i que té un portal d’accés al centre del nucli. 

11,2 km: Castell de La Tallada (737 m) El castell de la Tallada es degué originar a mitjan segle XI quan es repoblà la Segarra. A la darreria d'aquest segle consta que n'era senyor Bofill, fill de Jocelenda el qual la deixà en testament al comte de Barcelona Ramon Berenguer II. És un edifici remodelat situat a la part alta del poble i perfectament integrat al nucli urbà. Presenta planta rectangular, estructurat a partir de planta baixa i primer pis, i amb coberta a doble vessant. La seva façana principal s'obre a l'interior del poble i s'accedeix a l'edifici mitjançant una porta d'arc de mig punt. Destaca la torre semicircular situada a la façana posterior i perfectament integrada al parament de l'edifici. Es tracta d'una part d'una torre de defensa del primitiu castell del poble on s'hi observen diverses fases constructives.

11,5 km: Cementiri de La Tallada (742 m). 

12,1 km: Carretera LV-1007 (741 m).

12,4 km: Camí a Sant Andreu de la Rabassa. 

12,6 km: Polígon industrial La Vaqueria (740 m) 

13,3 km: Poliesportiu de Sant Guim de Freixenet i final de l’excursió. 

 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montfalco-el-gros-la-tallada-269344455

 

Traça en 3 D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6a2d3015bce6c73e8efa50a2

 

 

Observacions: Us proposem realitzar un circuit per terreny agro-forestal ben sorprenent, tenint en compte que estem parlant de la Segarra, amb força vegetació mediterrània de muntanya. Una ruta molt complerta que agradarà els amants del patrimoni arquitectònic i així mateix els que gaudeixen dels elements naturals.

 

Més enllà d'aquests dos aspectes, el quilometratge i el desnivell acumulat també satisfaran els que valoren l'exercici físic.

 

Aquesta ruta transcorre per l'Alta Segarra i això implica una orografia més accidentada i exigent. Podríem pensar que la ruta serà fàcil, en el sentit de còmode, és a dir, caminar per pistes i camins amb pendents suaus. Doncs no. Fins a Montfalcó el Gros efectivament és així, i des de poc abans de la Torre de Vilalta fins acabar, també. Tanmateix entremig la cosa és ben diferent. Ens trobarem amb una paratges impensables; que ens faran pensar que estem a la Garrotxa. De manera que la ruta és adequada pels esperits aventurers, amb un punt d'exigència.

 

Els elements patrimonials que anirem trobant: el llogaret d'Amorós, el de Montfalcó - amb l'esglesiola de Sant Pere -, La Torre de Vilalta - amb l'estructura metàl·lica per pujar a dalt -, i per acabar també La Tallada, amb el seu casc i el seu castell. 

Dinarem al restaurant MenjarB, Avinguda Gaudí, 32 Igualada, tel.: 93 802 78 09.

Sanaüja – Rocabandera – Ribelles – Mare de Déu dels Esclopets - Sanaüja (563 m)

Dijous 29 de febrer de 2024

Hora de sortida: ¾ de set del matí. 

Ubicació: Comarca de la Segarra. 

Temps aproximat: 3 h 30 min (8,8 km) 

Desnivell: 209 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Anirem per la A-2 en direcció a Igualada. Ens aturarem a la estació de servei del Bruc a fer el tallat. Després seguirem i passarem pel túnel, i seguirem per la A-2 fins a Jorba on sortirem i anirem per la C-1412a, passant per Copons, Els Prats de Rei, Calaf, Torà i Sanaüja. Aparcarem al carrer de l’Aigua. 

 

Itinerari: Del carrer de l’Aigua de Sanaüja i anirem a la plaça Major (porxada), la travessarem cap els porxos de dalt, passarem pel passatge del Calvari i a l’esquerra sortirem a la part alta del poble.

Seguirem el camí del Castell a l’esquerra fins el trencall que ens portarà directament al castell. Entrarem al recinte antic per sota del singular campanar de cadireta de cinc ulls del segle XVI, per la dreta. Apareix documentat l’any 1001 en una butlla del papa Silvestre II en què s’atorga la fortalesa al bisbe d’Urgell.

Bastit damunt dels diferents estrats de roca, presenta diverses fases constructives, en part identificables. Es tracta d’un castell termenat d’època alt medieval, amb finalitat defensiva, ampliat posteriorment en etapes successives per convertir-lo en castell-palau o residència episcopal. 

El llinatge Sanaüja es va configurant a partir del segle XII. L’any 1147, apareix documentat Rodolf de Sanaüja com a encarregat de l’orde del Temple de Cervera i dos anys més tard acudí com a cavaller al setge de Lleida. 

L’any 1538 Josep de Calassanç, fundador de les Escoles Pies, va ser ordenat sacerdot a l’església del castell de Sanaüja.

Un cop visitat baixarem a la pista. La seguirem a la dreta fins trobar una banderola. Girarem a l’esquerra seguint l’indicador de Rocabandera, caminarem uns cent metres i tornarem a girar a l’esquerra pel camí empedrat de Les Escots. Baixarem cent quaranta metres per aquest camí i agafarem un corriol a la dreta, en pujada.

Seguirem aquest corriol uns tres-cents metres i començarem a veure a la nostra esquerra els murs obrats. A uns tres-cents metres més pujant per un corriol arribarem al mirador de Rocabandera (541 m). A partir d’aquí el recorregut és més o menys planer.

Fins arribar a Ribelles ens mantindrem per damunt la cota dels cinc-cents metres. 

Passarem per una torre de guaita que és l’alçada màxima de la excursió (562 metres). Tot seguit anirem baixant lleugerament, i a les dues properes bifurcacions anirem cap a l’esquerra. El primer que veurem a l’arribar a Ribelles és el local social, a l’esquerra. Al seu davant agafarem el vial de la dreta i vorejarem el recinte que conté una singular capella i el mausoleu dels Barons de Ribelles. Aquest recinte està tancat.

Acabarem de fer la volta al recinte i començarem la baixada de Ribelles. Anirem a trobar el camí de Ribelles (carretera). En el primer giravolt la deixarem i agafarem una pista a ma esquerra. Aquesta va vorejant els camps. Girarem a la dreta i agafarem el camí cap a l’ermita de la Mare de Déu dels Esclopets. Antigament era l’hostal de Ribelles, ja que per aquí hi passava el camí de Barcelona a la Seu d’Urgell. Ara és en una casa de turisme rural. El camí continua en direcció ponent però es perd entre els camps. L’ermita queda rere la casa.

Tornarem enrere fins el punt per on hem entrat a l’era i seguirem el camí ral que marxa cap a Sanaüja. Aviat recuperarem la pista que havíem deixat i ja no la deixarem fins arribar a la vila. 

A la vila hi entrarem pel portal dels Escots. Pel carrer dels Escots arribarem a la plaça Major, anirem pel carrer de sobre per passar pel pintoresc portal de La Portelleta – al darrera de l’església de Santa Maria - i baixarem al carrer de l’Aigua per retrobar els cotxes. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castell-de-sanauja-rocabandera-ribelles-mare-de-deu-dels-esclopets-162657966 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/65e083459b3d7f0b504345b6 

 

Observacions: Una excursió per la comarca de la Segarra, carregada d’elements patrimonials interessantíssims, i paisatge típic de la comarca.

 

Val la pena passejar pel nucli de Sanaüja; deixar-se impregnar de l’antigor dels carrerons i els portals, dels porxos, de la plaça i de l’església de Santa Maria.

 

L’entorn de Sanaüja és privilegiat pel seu valor geològic. La ruta cultural molt interessant i fàcil de seguir que no presenta dificultats tècniques. 

Dinarem a casa. Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.

Tossal del Suró (831 m) - 100 cims

 Dissabte 10 d’octubre de 2020

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. 

Ubicació: Comarca de la Segarra. 

Temps aproximat: 3 h (8,2 km) 

Desnivell: 135 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la A-2. Ens aturarem a fer el tallat a l’estació de servei del Bruch. Després seguirem per la A-2 fins a la sortida 526 i seguirem fins a Albió (també es pot sortir abans, per la Panadella i anar fins a Santa Coloma de Queralt i d’aquí fins a Albió) 

Albió és un petit nucli de població al terme de Llorac, i molt proper al famós balneari de Vallfogona. A la mateixa entrada est del poble, i a l’esquerra sobre una balconada al riu Corb, hi ha una zona d’aparcament on deixarem els cotxes i començarem la caminada. 

Itinerari: Sortirem del poble en direcció nord-est prenen una pista (primer asfaltada i després de terra) que remunta per l’esquerra on hi ha un indicador cap a Suró. Aviat la pista que passa entre granges es bifurca i agafarem el ramal de l’esquerra. Passat un magatzem, a la dreta, hi trobarem la Font Vella d’Albió, amb una inscripció al carreu, de l’any 1766, que abastia d’aigua a la petita comunitat.

La pista transcorre plàcida entre camps de cereals recentment segats, dibuixant entre petits turons arbrats, un estètic mar de rostolls, si hi anem a la tardor, i de verd si hi anem a la primavera. Un passeig tranquil gaudint de la fresca del matí.

Pujarem suaument, sempre en direcció nord-est, i proper a una collada, per la dreta s’obre una vella pista amb un indicador per on transcorre el GR 171, que seguirem a la tornada. 

Trobarem una bifurcació i agafarem el ramal de l’esquerra, en pujada, que connecta amb una altra pista, paral·lela, uns metres més amunt, seguirem en la mateixa direcció. A la següent bifurcació, tornarem a girar a l’esquerra. Anirem per una pista secundària que s’interna a un petit bosc de pins, i a pocs metres la deixarem, un altre cop a l’esquerra, per remuntar per un corriol poc definit, que en pocs metres ens deixarà als peus del vèrtex geodèsic del Tossal de Suró, de 831 m. coronat per una estelada. Les vistes són inexistents perquè el propi vèrtex està envoltat d’arbres i no es veu fins que no hi estàs a sobre.

Farem la foto de grup de rigor i tornarem a la pista principal, sempre cap al nord-est, a les rodalies del petit nucli de Suró, que ens acostarem a visitar. És un petit llogarret, del municipi de Talavera, format per dos masies, corrals i magatzems, on destaca Cal Joanet, un mas senyorial i fortificat, del segle XVI.

Desfarem el camí per les mateixes pistes, fins a l’indicador que hem vist al principi del GR 171. Una petita pujada per l’esquerra ens situarà dalt del turó. A l’esquerra del camí veurem les restes d’una petita caseta construïda amb pedra seca. El GR envolta dos camps de cereals i transcorre uns metres per sender, entre grans pins i alzines.

Retrobarem una pista, a l’esquerra del sender, i la seguirem per la dreta. Poc després tornarem a estar a l’entrada d’Albió, i aprofitarem per visitar la bonica església romànica de Sant Gil d’Albió, documentada a mitjans del S XII, dins la comanda hospitalera de Vallfogona.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tossal-del-suro-100-cims-58329235

 

Observacions: Les circumstàncies obliguen i aquesta vegada hem canviat el desnivell del Puigmal, per un paisatge totalment oposat. Anirem al cor de la comarca de la Segarra, amb els seus plàcids altiplans esquitxats de mil camps de cereals entre clapes de bosc de pi i carrasca. Concretament entre les petites poblacions d’Albió, Cabestany, Llorac i Talavera, per visitar un dels cims comarcals, inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, el Tossal de Suró de 831 m. Tot i no ser el sostre comarcal, situat a pocs quilòmetres, (Turó del Galutxo, de 851 m) ens dóna una idea del paisatge suau d’aquesta comarca, en una passejada apta per a tothom.

L’excursió comença a Albió (Llorac, nord de la Conca de Barberà) i acaba a Suró (Talavera, sud de la Segarra, comarca on està situat el cim)

 

Ens endurem el dinar. 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

Montpaó (644 m)

Dissabte 22 de desembre de 2018

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca de la Segarra.

Temps aproximat: 4 h 30 m (14,6 km)

Desnivell: 330 m (acumulat)

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la A-2 en direcció a Igualada i Cervera.

Itinerari: Cervera, la capital de la Segarra, és el punt d’inici de l’itinerari. En aquesta vila es pot visitar la Universitat, l’església gòtica de Santa Maria i el monestir gòtic de Sant Domènec.

La ruta comença a la plaça de Santa Anna. Segueix un recorregut parcialment senyalitzat i catalogat com a PR-C-141, realitzat pel Centre Excursionista de la Segarra.

Sortirem de la plaça i seguirem pel carrer Major, eix vertebrador del centre històric, fins a la plaça de Sant Domènec, on agafarem el carrer Barcelona que ens portarà als afores de la ciutat.

El camí surt per la porta de la vila i travessa el riu Ondara.

30 min.: Una mica més enllà farem la primera parada, serà a Sant Pere el Gros, una raresa de l’arquitectura romànica. Sant Pere el Gros és un dels dos temples catalans d’aquest estil que compta amb una planta rodona (l’altre és Sant Vicenç de Lluçà, al Lluçanès) És l’únic vestigi que resta de l’antic conjunt monàstic del segle XI vinculat al monestir de Ripoll.

  

   

Sant Pere el Gros – Cervera – La Segarra

Sant Vicenç de Lluçà - Osona

La ruta continua tot travessant el torrent Salat, cinc minuts després, un afluent de l’Ondara, que seguirem durant uns 60 metres, es travessa i s’agafa el camí de la dreta que puja al serrat de les Rapaldes. S’arriba al cap del serrat. S’entra dins dels límits de la Ribera d’Ondara, un municipi conformat per petits agregats, com Sant Antolí, Gramuntell. Els Hostalets, Llindars, el mas Claret o Montfar. El nucli principal és Sant Antolí, on hi ha l’església homònima, d’estil romànic, dalt d’un turó, i restes del palau gòtic dels Aimeric. Al segle XVI fou construïda una gran plaça apartada del nucli vell, que conforma el que s’anomenà Vilanova de Sant Antolí.

Es segueix el camí que baixa i que porta al Mas Ramon, del municipi de Ribera d’Ondara, on un altre vegada cal travessar el torrent Salat.

A partir d’aquí hi ha una bifurcació: el camí de l’esquerra porta a Cervera en uns 45 minuts; nosaltres agafarem el de la dreta. Poc després d’haver pres aquest darrer camí es troba un altre encreuament i agafarem el sender de l’esquerra, amb forta pujada.

El final del trajecte és tot pujada. Travessa el Corral del Monjo (2 h 15 min), i el sender senyalitzat GR-171. A uns 75 metres a l’esquerra s’agafa un altre camí que surt a la dreta i culmina a dalt de la serra de Montpaó, des d’on es divisa tota la comarca de la Segarra (644 m)

Després cal agafar el camí de l’esquerra tot deixant l’accés als Comtals. Seguirem fins a trobar un altra bifurcació, on cal prendre el camí de la dreta, que baixa fins a la plana de Cervera.

Després de 3 hores, es travessa de nou el riu Ondara i es segueix una pista ampla fins a Cervera, on s’entra pel carrer de Sant Francesc, seguint la muralla, i es torna a l’inici de l’itinerari.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montpao-31558198

Observacions: Pel sud de la Segarra flueix l’Ondara, un peculiar riu que neix al Montfred i es dissol a les planures de l’Urgell, sense que arribi a vessar les seves aigües al Segre. L’itinerari proposat ressegueix part de la ribera d’aquest riu i acaba amb l’ascensió al Montpaó, un mirador natural de tota la Segarra. Pel camí trobarem una joia arquitectònica del romànic català: l’església de Sant Pere el Gros.

La Segarra és un país ondulat, de paisatges dolços i melangiosos, trencat de tant en tant per pujols, tossals i serrats rocosos. La comarca ocupa l’altiplà de la Catalunya central, que, durant segles, fou terra de frontera. Així ho recorden el gran nombre de castells i fortificacions que hi trobem. La vegetació, d’acord amb un clima dur, de grans contrastos estacionals, és estepària, amb grans extensions de camps de cereals. Aquesta ruta transcorre pel sud de la Segarra i ascendirem al serrat de Montpaó, des d’on es veu tota la comarca.

Cervera, situada a dalt de la carena d’un tossal, és una ciutat d’un perfil magnífic, d’un skyline inoblidable, en que sobresurt el campanar de l’església de Santa Maria, originàriament una fortificació islàmica. Ramon Berenguer I la va conquerir al segle XI per confiar-la a la família Cervera. De seguida s’hi fundà el monestir de Sant Pere el Gros, priorat de Ripoll. A començaments del segle XIII, envoltant el nou castell, s’hi va consolidar la vila. La primitiva estructura urbana estava formada per un carrer central de cases unides que formaven una vila closa, on les parets exteriors de les cases, amb molt poques obertures, servien de murs defensius.

Dinarem al restaurant L’Antic Forn, Pl. Major, 18.

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.