Serra de la Llena: El Crucifici i Sant Miquel de la Tosca (754 m)

Dissabte 22 de novembre de 2025

Comarca: Garrigues. 

Desnivell acumulat: 154 m 

Distància a caminar: 5,6 km 

Temps aproximat: 2 h 30 min 

Nivell de dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a 2/4 de vuit del matí i anirem per la AP-7 en direcció a Vilafranca el Penedès. Passat Vilafranca, ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès. 

Després seguirem i agafarem la AP-2 en direcció a Lleida, fins a la sortida 173 Albi / Vinaixa. Anirem en direcció l’Albi i després passarem pel Vilosell. Passat el Vilosell, al km 8,5, en un giravolt i abans d’arribar a la Pobla de Cérvoles, just abans de creuar el pont del barranc del Mas de Perí, aparcarem a la entrada del camí. 

 

Itinerari: Inici de la ruta carretera LP-7013 km 8,5. Desviament camí de Sant Miquel de la Tosca.

Després de caminar una estona, arribarem a la ermita del Crucifici, petit oratori construït sota la balma d'una roca. Té planta rectangular i coberta de canó i està acabada amb maçoneria de pedra vista. La volta és de pedra tallada, amb arc de mig punt sobre impostes. A l'interior hi ha una creu de ferro situada damunt d'una roda de molí.

Seguirem i més endavant trobarem la font del Crucifici. Una bassa de petites dimensions que emmagatzema l’aigua després del seu naixement.

Arribarem a una intersecció cap al camí de Sant Miquel de la Tosca. Agafarem el camí girant cap a la dreta. Si anem cap a l'esquerra arribarem a la font de Marinyana. No és de gaire interès. La font o deu està tancada amb porta de ferro. Atenció: veurem que anant cap a la font de Marinyana el camí s'enfila arribant a la carena de la serra la Llena. S’ha d'agafar el camí planer de l'esquerra. 

Arribarem a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca. Les primeres referències documentades d'aquesta ermita són de 1482, però l'actual edifici és del segle XVIII. A la porta hi ha inscrita la data de 1730. És un edifici d'una sola nau, rectangular, amb un presbiteri poligonal visible només des de l'interior, cobert amb una volta apetxinada. La nau està coberta amb volta de canó que descansa sobre una cornisa motllurada. Té un cor als peus. L'edifici va ser restaurat l'any 1871. L'origen llegendari d'aquesta ermita fa referència a l'aparició de sant Miquel a mitjan segle XII per ajudar les tropes cristianes a arrabassar als sarraïns la fortalesa de Siurana. La natura que aquí es troba no sembla pertànyer a la que es considera la comarca més seca de Catalunya. Espais plans i instal·lacions de berenadors donen un toc de comoditat a aquest racó de la Serra de Llena. Un poc més al sud, al final de l’esplanada principal, brollen uns bonic cabdals d’aigua d’una font meravellosa, que neix d’una roca de característiques peculiars i que dóna nom al lloc (la Tosca). Tot el conjunt representa el paratge més emblemàtic del terme municipal de El Vilosell.

A 100 m de l'ermita de Sant Miquel i en un marge superior trobarem 7 fonts, és la font de Sant Miquel o del Set. Interessant la pica o abeurador on va l'aigua de les fonts, picada directament sobre la roca. Segons la tradició oral les 4 de l'esquerra són del Vilosell i les 3 de la dreta de la Pobla de Cérvoles. Recordem que el riu Set fa de límit entre els dos pobles veïns. Observem la pedra tosca per l'erosió de l'aigua que quan és època de pluges cau a sobre mateix modelant amb els anys la imatge que podem veure. No és una font en si, és l'aigua que sobreïx i cau des d'una considerable alçada. L'aigua del riu Set està canalitzada i portada al poble del Vilosell.

Un tram de més de camí i arribarem a on tenim aparcats els cotxes.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/serra-de-la-llena-el-crucifici-i-sant-miquel-de-la-tosca-241285929 

 

Observacions: El Vilosell està situat a les Garrigues, una comarca molt desconeguda i alhora molt popular per la producció d'un oli d'oliva de gran qualitat pel baix grau d'acidesa. Prové de les olives arbequines importades al segle XVIII pel senyor d'Arbeca. Va ser en aquesta època quan la comarca va tenir una gran importància històrica. El Vilosell concretament té la capella de Sant Sebastià, del segle XX, situada a la plaça del mateix nom. Se suposa que el nom del Vilosell està format per vila i el àrab Abu-l-Asul, un nom personal. Popularment es relaciona amb vila i ocell i així consta al seu escut.

 

Aquesta població on hi ha diversos casalots i edificacions ocupades per turisme de segona residència és un dels pobles més ben conservats d'aquesta comarca. No hem d'obviar la parròquia de Santa Maria, de façana barroca, amb algun portal romànic i la visita al santuari de Sant Miquel de la Tosca a tocar del riu Set, als afores.

 

En aquesta terra d'oliveres i amb la taxa de natalitat més baixa de Catalunya hi trobarem bonics racons. En ruta a Lleida, val la pena aturar-se a Tarrés i a Vinaixa, on veurem la seva església romànica de Sant Joan Baptista (del segle XIV), i a l'Albi, que té un castell de l'any 1202 i convertit en palau residencial al segle XVI. La seva església barroca de Santa Maria, amb el campanar octogonal i les pintures, data del segle XVIII. També és interessant la Cooperativa del Camp, una bodega modernista obra de Cèsar Martinell (1919-1920) web: https://www.agricolaalbi.es/ els dissabtes està obert de 9.00 a 13.00 h i de 15 h a 19 h.

Dinarem al restaurant Ca la Margarida, Av. Mossèn Anton, s / n, l’Albi, telèfons: 973 17 57 19 – 663 56 21 82, web: https://calamargarida.es/

La Cogulla (1.029 m.) - Ruta Transllena

Dissabte 18 de febrer de 2012

El cim més alt de la comarca de les Garrigues

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca de les Garrigues.

Temps aproximat: 4 h. 30 m. (12,7 km.)

Desnivell: 604 m. (acumulat)

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l’autopista AP-7 en direcció a Martorell i Vilafranca del Penedès. Ens desviarem a la dreta per l’autopista AP-2, ens pararem afer el tallat a la primera àrea de servei que trobem i seguirem fins a la sortida nº. 8 a l’Albi. Agafarem la carretera direcció Cervià de les Garrigues i la Pobla de Cérvoles.

Itinerari: La ruta de la Transllena comenta a la plaça de Sant Miquel de la Pobla de Cérvoles, es va allunyant del poble entre camps de vinyes i a través de diversos senders que s’enfilen cap a la serra de la Llena on, des de la punta Castanyola (901 m), es divisa la serra del Montsant. Tota la ruta està perfectament senyalitzada amb senyals i cartells de color verd que indiquen la direcció a seguir i els kilòmetres que resten.Ja enfilats a la carena de la serra de la Llena es passa pel coll de la cova del Quelo fins al coll de les Marradetes, on hi ha l’opció de poder descendir fins a la Pobla de Cérvoles sense acabar de fer la ruta (2,8 quilòmetres)

Si es continua recte, el trajecte passa per la punta de l’Osona (946 metres), des d’on es gaudeix de vistes espectaculars i s’observa bona part de la comarca de les Garrigues, sobretot la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, i en dies clars, fins i tot el Pirineu. Continuant s’arriba al coll de l’Abellar (989 metres), des d’on s’albira, per una banda, una gran extensió de la comarca de les Garrigues, i, per l’altra, les muntanyes de Prades i una part del Montsant. En aquest punt trobem la pista per accedir a Vilanova de Prades i a l’esquerra, a uns 300 metres, hi ha la cota més alta de les Garrigues, el cim de la Cogulla, de 1.029 metres, format per una roca allargassada envoltada de sabines i garrics.



Sant Miquel de la Tosca
Del cim de la Cogulla podem acostar-nos, si volem, al cim de la Punta Curull (1.023 m.), molt proper, amb una torre de vigilància forestal i antenes. La ruta es dirigeix, per un fort pendent, fins a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, al peu de la serra de la Llena, a 700 metres d’altitud sobre el nivell del mar, a 4 quilòmetres al sud del Vilosell i enclavada dins el seu terme municipal. El nom de «la Tosca» prové de la pedra esponjosa del cingle on brollen les aigües del riu de Set – les 7 fonts –, un indret conegut amb el nom de «les Fontetes», a uns 50 metres de l’ermita. El riu que la voreja s’origina a 950 m d’altitud, entre els cims de la Tossa, del terme del Vilosell, i de l’Abella, en el vessant septentrional de la serra de la Llena.

Des de Sant Miquel de la Tosca, la ruta descendeix pel marge dret del riu Set fins a arribar a la vall d’en Peret, des d’on s’agafa un altre cop un corriol que condueix fins al final de la vall, on es troba el mas d’en Peret, actualment una casa de turisme rural, i d’allà continua en direcció a la Pobla de Cérvoles.


La Pobla de Cérvoles
Un cop a la Pobla de Cérvoles, on sembla que el rellotge s’hagi aturat per sempre, no es pot marxar sense visitar l’església parroquial de la Mare de Déu de la Jonquera, bastida el 1728 sobre les restes d’una església romànica, a l’interior de la qual es pot admirar un orgue barroc construït per Anton Cases el 1752, d’exquisida policromia; i l’ermita de Sant Miquel, del 1610, que guarda una interessant reproducció d’un retaule gòtic obra de Bernat Martorell, que es troba actualment a la catedral de Tarragona. El nucli antic del municipi, centrat per la plaça Major i el carrer Major, conserva carrerons medievals i antics casals molt interessants.

El Molí de la Societat
També és de visita obligada l’Ecomuseu de l’Oli, situat juntament amb l’ajuntament a l’antic Molí de la Societat (1870), un antic molí de Quatre premses de lliura, que va funcionar fins l’any 1937, quan es va destinar a estable de mules. A l’Ecomuseu de l’Oli es conserven encara les dues peces més notables del trull originari — el molí, format per dues grans pedres, i la premsa de biga, de lliura o seixantè —, i estris diversos. Una sèrie de plafons expliquen la història de l’olivera, els aspectes tècnics del conreu, el procés d’obtenció de l’oli i els estris que s’hi fan servir. Situat a la Plaça de Sant Miquel, 9 Tel. 973 175 152. Visites concertades. Obert fins a les 13 h. Es pot comprar oli de bona qualitat a la Cooperativa del Camp.

Com a molts altres municipis de la zona, és imprescindible apropar-se també a alguna cooperativa d’oli de la DO Les Garrigues, com la cooperativa del Camp Sant Isidre Llaurador, o a un molí on adquirir aquest producte.


Observacions: Ruta circular que s’endinsa per la serra de la Llena, amb vistes de la serra del Montsant, les Garrigues i la Conca de Barberà.

A pocs quilòmetres de Lleida, la serra de la Llena marca la partició entre les comarques de les Garrigues i del Priorat. Modelada en potents cingles de roca conglomerada calcària, esquerpa i aspra, assoleix els 1.023 metres d’altitud a la punta del Curull. Per conèixer aquesta terra, d’un paisatge dur, eixut i feréstec, que contrasta amb el paisatge de la veïna serra de Prades, boscosa i de relleus més suaus, farem aquesta excursió.

Dinarem en el restaurant Els Fogons de la Carme, a Cervià de les Garrigues, c/. Portalet, 10 – Tel. 686 410 468, http://www.elsfogonsdelacarme.cat/ Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Punta del Curull (1.023 m.) - Penya Alta (1.015 m.) - Serra de la Llena

Dilluns 28 de novembre de 2011

Hora de sortida: vuit del matí.

Ubicació: Comarques de la Conca de Barberà / Garrigues

Temps aproximat: 2 h. 30 m. (8,5 Km.)

Desnivell: 150 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l’autopista AP-7 en direcció a Martorell i Vilafranca del Penedès. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès. Agafarem el desviament de l’autopista AP-2 en direcció a Lleida, fins a la sortida de Montblanc. Seguirem direcció a Vilanova de Prades. Per arribar-hi des de Montblanc es pren la N-240 fins a l'Espluga de Francolí i se segueix per la T-700 en direcció a Prades, passant per Vimbodí. Més endavant es trenca a la dreta per la TV-7005 fins al poble.


Itinerari: La ruta comença a Vilanova de Prades. Cal sortir de Vilanova de Prades pel carrer que des de l'església puja a mà dreta, entre la placeta i les cases. Després de 50 m, quan s'acaben les cases, es pren un camí senyalitzat amb marques blanques i grogues que remunta cap a l'esquerra. El sender s'enfila per un tram sinuós i rocós.

En arribar al peu d'una petita cinglera, als 20 min, el camí gira horitzontalment a la dreta i passa a la vora d'una balma.


Passats 25 min s'arriba a la carena, indret ben planer on es troba una pista emprada per al manteniment de les antenes de comunicacions de la punta del Curull. Cal seguir-la per l'esquerra. Als 40 min s'arriba a sota de la punta del Curull, coronada per una torre forestal des d'on es pot albirar el paisatge. Es desfà el trajecte de pujada a la torre i, per la dreta, es continua per la pista principal.

De seguida s'arriba al coll de l'Abellar, als 50 min de trajecte. Des del coll, situat al peu de la penya Alta, es té una magnífica vista panoràmica del vessant obac de la serra la Llena, la Tosca, les viles del Vilosell i la Pobla de Cérvoles. També s'abasta gran part de la comarca de les Garrigues i la plana de Lleida. Pujarem a la Penya Alta i tornarem a baixar a retrobar el camí.

Es tomba a l'esquerra i es baixa per un camí senyalitzat amb pintura blanca i poc clar. Als 5 min es deixa aquest sender i se segueix a mà esquerra per un desviament poc marcat que, vorejant camps d'ametllers, torna a trobar el camí de l'anada, que ara se segueix a l'inrevés fins a tornar a Vilanova de Prades.


Observacions: A la part occidental de la serra de Prades es troba la serra la Llena, d'un paisatge dur, sec i feréstec, ben diferent del pradenc, verd, boscós i de relleus més suaus. Des de la punta del Curull o del coll de l'Abellar es gaudeix d'àmplies vistes de la serra i de les comarques de les Garrigues i del Segrià.

Dinarem al Restaurant El Molí del Malloll – Muralla Santa Anna, 2 – Montblanc Tel: 977 860 591 – 629 747 703. Web: http://www.mallol.eu/

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

Punta del Curull (1.023 m.)

Dissabte 17 de gener de 2004

El cim més alt de la comarca de les Garrigues - Primera sortida del 2004

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarques de les Garrigues i de la Conca de Barberà. Terme municipal situat a l’extrem sud-oest de la Conca de Barberà, al límit amb el de les Garrigues, el Priorat i e Baix Camp, i sota els cingles de la serra de la Llena, on es troben els punts geogràfics més alts (entre 800 i 1.000 metres d’altitud): la Punta Curull (1.023 m.) i l’Abellà (1.002 m.)

Temps aproximat: 3 h.

Desnivell: 320 m.

Dificultat: Normal.

Itinerari: Anirem amb cotxe fins a Vilanova de Prades, on arribarem en unes dues hores. Poble arrapat als contraforts de la serra de La Llena.

Un caminet surt del costat de l’església per pujar a la serra. A les onze del matí serem a la Punta Curull, el cim culminant de la Serra de La Llena, al costat de les antenes de telecomunicacions. Esmorzarem tranquil·lament i després ens farem la foto de record.


Per acabar baixarem a dinar a Prades.

Observacions: Dinarem en algun restaurant de Prades.

Tornarem a casa al voltant de les sis de la tarda.