Dissabte 18 de febrer de 2023
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca del Pla de l’Estany.
Temps aproximat: 4 h (13,4
km)
Desnivell: 239 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Anirem per la AP-7 en direcció a Girona.
Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny. Després seguirem
fins passat Girona. Agafarem la sortida cap a la N-II / Vilademuls / La
Jonquera / França i seguirem fins a Vilademuls on aparcarem el més a prop
possible de la Plaça Major.
Itinerari: Ens situarem al davant de l’ajuntament de
Vilademuls. Situat molt a prop de la N-II o de l’autopista AP-7, Vilademuls és
un municipi empordanès, però adscrit a la comarca del Pla de l’Estany. Davant
de l’edifici de l’ajuntament hi ha un monument on hi ha el nom de tots els
antics pobles agregats a Vilademuls, que son: Galliners, Olivas, Ollers, Orfes,
Parets d’Empordà, Sant Esteve de Guialbes, Sant Marçal de Quarantella,
Terradellas, Viladamí, Vilafreser i Vilamarí.
Situats doncs, a la plaça de l’ajuntament, tornarem a la carretera per
on hem vingut i la seguirem, pocs metres després arribem a una cruïlla, deixarem
a la dreta la carretera a Monells, que és per on tornarem i seguim uns metres
més la carretera a Galliners, que també deixarem en el proper revolt, per a
seguir una pista que surt a l’esquerra.
Immediatament deixarem una granja a la dreta, i anirem avançant per la
pista que creua el Rec del Bosc; seguirem la pista que voreja un camp per
l’esquerra i segueix per l’altre costat, tornarem a entrar a dins del bosc i
arribarem a una nova cruïlla , on hem de deixar la pista per tal de seguir un
bonic camí que arrenca per l’esquerra.
Aquest camí ens deixarà en una pista que seguirem fins arribar a una
nova granja, que deixarem a l’esquerra.
Seguirem la pista que acaba desembocant en una pista o carretera local
asfaltada.
Seguirem una estona aquesta estreta pista, deixant una mica elevat a la
nostra dreta el Mas Talaià. Poc després d’haver ultrapassat aquest mas hem d’estar
atents al traçat ja que abandonarem la carretera i seguirem per l’esquerra un
camí que transcorre entre camps i boscos, una passejada realment molt
agradable.
En una d’aquestes entrades i sortides del bosc, en apareixerà davant
nostra la silueta de la torre de Quarantella, voltada de camps. Lentament el
camí s’hi va apropant, per acabar-hi d’arribar.
1 h 15 min: La torre Descall o Quarantella és del segles XV-XVI. Contemplarem
la torre i seguirem caminant, i arribarem a una cruïlla, on farem una curta
anada i tornada a l’església de Sant Marçal de Quarantella.
És situat sobre un turonet al final de la Serra Viadera que segueix al
vell terme de can Viader de Galliners. Pertany a la baronia i municipi de
Vilademuls i antigament formava part del comtat de Besalú. Els experts no
s’atreveixen a fer cap conjectura sobre l’origen i el significat del seu nom.
La dada més antiga que ens ha arribat és de l’any 941 i se cita com a límit
oriental de la possessió dels jueus anomenada Coscolla o Garric, potser perquè
els arbustos d’aquesta mena abundaven en aquests paratges. La primera notícia
d’aquesta església romànica del segle XI, però molt abans, sobre els anys 700 i
800 hi havia en aquesta contrada una colònia jueva d’unes 25 famílies, que
posteriorment foren desplaçades al call jueu de Girona. Terra de conquesta i
reconquesta, de jueus, musulmans i francs; un capítol molt interessant, inclús
del pas de la Via Augusta romana, que es creu que transcorria per la zona. L’església
i el seu entorn està una mica deixat, tot i que a tocar hi ha el Mas Gat, i Can
Subirós, dos grans casals en perfecte estat i que fa goig de veure, mentre que
les herbes i la vegetació es van menjant l’espai de l’església. De tota manera
l’indret respira tranquil•litat i recolliment.
Visitada l’església tornarem sobre les nostres passes fins la cruïlla
anterior i seguirem el camí una bona estona fins que desemboca en una nova
pista o carretera local asfaltada, que seguirem a la dreta.
A pocs metres a l’esquerra veurem el mas abandonat de Cal Gat; seguirem
uns metres més, i haurem d’estar novament atents, ja que haurem d’abandonar
aquesta carretera local, per tal de girar a l’esquerra, on arrenca un imperceptible
camí que passa per l’extrem d’un camp.
Superat el camp el camí segueix per l’altre extrem i pocs metres després
arribarem a una nova cruïlla. Aquí hem d’abandonar l’ample camí que seguíem i haurem
de continuar per l’esquerra, per un estret i planer corriol.
Haurem de tenir fe en aquest corriol, ja que els primers quinze o vint
metres la vegetació sembla que vulgui barrar una mica el pas; però només son
aquests primers metres; després el camí és converteix en un corriol molt bonic,
i gaudirem d’una nova agradable passejada per dins del bosc.
Després d’una bona estona d’aquesta agradable passejada, el camí
s’apropa a la carretera GIV-5132, que simplement travessarem, i seguirem per
l’altre costat, per un curt camí que ràpidament desemboca en una nova pista que
ens portaria a Can Guitart; mentre caminem per aquesta pista ens hem de fixar
que a molt pocs metres a la nostra dreta en passa una altre i que durant una
estona van paral•leles.
Hi ha un moment en que gairebé es toquen, moment que aprofitarem per
passar d’una a l’altre. Hem canviat de pista pocs metres abans de que comencin
a separar-se.
La pista o camí que seguirem ara, va girant a la dreta i es va separant
de l’anterior.
Després d’una estona de caminar per dins del bosc, hem de tornar a estar
atents, ja que haurem de girar a l’esquerra per seguir un nou camí. Aquí veurem
una petita fita a terra assenyalant aquesta desviació; la primera en tota
l’estona.
Aquest nou camí empren una lleugera baixada, també per dins del bosc,
tot passant per indrets on, a part del camí, el bosc és extremadament dens.
Al final de la baixada, sortirem del bosc i ens apareixerà al davant
nostre el poble de Galliners.
2 h 45 min: Creuem la riera i després d’una suau pujada entrarem a
l’esmentat poble de Galliners amb la seva església de Sant Julià i de les seves
cases més importants ... i de la inesperada presència d’una
perruqueria/barberia. El conjunt arquitectònic de Galliners és molt bonic i
molt ben conservat.
Travessarem el poble de punta a punta i just abans d’arribar a la
carretera girarem a l’esquerra per a seguir per l’avinguda de Viader, i sota
l’ombra dels plàtans d’aquest carrer sortirem del poble per a seguir l’ampla
pista o camí de Sant Baldiri, amb molt bona vista sobre el Canigó, si el dia és
clar i si està nevat, la panoràmica és molt bonica.
Després d’un lleuger descens, la pista empren una, també, lleugera
pujada, voltats de camps, travessarem un curt bosquet i arribarem a una
cruïlla, on girarem a la dreta.
Aquesta nova pista segueix pujant lleugerament i de sobte veurem a la
dreta les ruïnes de Sant Baldiri, a les que arribarem poc després (3 h 30 min).
La primera impressió és la del singular vèrtex geodèsic, tant o més alt
que la pròpia ermita; si aquesta estigués en bon estat, seria un nyap
imperdonable; però vist l’estat de tot plegat, “ja no bé d’aquí”.
Aquest vèrtex, és degut a que aquesta ermita està situada dalt d’un
turó, i està voltada de bosc que segurament impedia la triangulació, i la
solució va ser fer el piló del vèrtex per damunt dels arbres, però amb tan poca
gràcia que el pedestal està al costat mateix de la paret de l’ermita.
L’ermita en el fons és una construcció relativament petita, que
contrasta amb les extenses ruïnes de l’habitatge del ermità. Tot i que l’indret
està voltat de bosc, hi ha una gran esplanada, on cada any s’hi celebra un
aplec. També hi ha molt ben conservat, un pou.
Una vegada contemplat l’indret, emprendrem la part final de l’excursió. Seguirem
la pista, que com que estàvem dalt d’un turó, a partir d’ara el camí serà de
baixada per dins del bosc.
Finalment el camí surt del bosc i ens apareix al davant, però encara una
mica lluny, el poble de Vilademuls.
Ara el camí segueix en mig de camps de cereals i es va apropant al
poble, quan ja hi som a prop, el camí fa una marrada a l’esquerra, per a
revoltar un camp i torna a entrar al bosc.
Finalment desemboca a la carretera local de Vilademuls al veïnat de
Monells. Carretera que seguirem fins arribar novament al punt d’inici d’aquesta
bonica, fàcil i recomanable, excursió (4 h).
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vilademuls-sant-marcal-de-quarantella-sant-julia-de-galliners-puig-de-sant-baldiri-126248112
Observacions: La comarca del Pla de l’Estany és una zona
força plana amb petites ondulacions i està plena de petits nuclis habitats, amb
les seves esglésies, ermites i torres de defensa.
Aquesta
excursió voreja el límit del Pla de l’Estany amb l'Alt Empordà i és una
recomanable passejada per camps i boscos; és per fer-la lentament, per poder
integrar-nos en l’entorn, tranquil, pausat i solitari.
Per
aturar-nos a contemplar el vast panorama, amb les puntes dels campanars que anirem
veient de lluny o de més a prop dalt dels turons, tot sentint el cant dels
ocells i amb la imatge del Canigó com a teló de fons.
Excepte
en algun moment que haurem de seguir alguna pista o camí rural asfaltat,
gairebé tot el recorregut el farem per pistes i camins.
Camins
molt bonics que van combinant el vorejar els camps amb boniques i espesses
boscúries. Tot molt planer, amb petites i curtes pujades i baixades.
El
punt més elevat de l’excursió seran els 176 metres d’alçada del puig de Sant
Baldiri, on hi ha les ruïnes de l’ermita i un singular vèrtex geodèsic.
De
vèrtex una mica elevats ja n’hem vist d’altres, però com aquest potser no...;
consisteix en una pilastra quadrada de ciment tant alta com el campanar de l’ermita
i amb el cilindre del vèrtex al capdamunt.
Potser,
pel mateix preu, hagués estat més útil reforçar l’estructura de l’ermita i
posar-hi el vèrtex al capdamunt. La primera impressió que es té en arribar-hi és
la de “que hi fa aquesta xemeneia aquí”, per comprovar immediatament després
que és tot “un senyor” vèrtex geodèsic.
D’aquesta
excursió també mereixen una menció especial els nuclis de Vilademuls, Galliners
i Quarantella.
De
Vilademuls no podem marxar sense haver-nos passejat pel poble. És o era un
poble emmurallat, i des de la plaça de l’ajuntament cal pujar una mica i ens
trobarem amb la porta de la muralla i acte seguit amb l’església de Sant Joan
Baptista. En diuen el poble de les “places”, ja que en té set; moltes en
proporció al nucli del poble.
Dinarem en algun restaurant de la zona.
Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.
