Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pla de l'Estany. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pla de l'Estany. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de juny del 2024

Castell de Roca – Briolf (277 m)

Dissabte 29 de juny de 2024

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca del Pla de l’Estany. 

Temps aproximat: 3 h 15 min (9,9 km) 

Desnivell: 226 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny. Després seguirem, passarem Girona i agafarem la sortida 6 en direcció a Olot / Banyoles. Passarem per Cornellà de Terri i Banyoles. Arribarem a Sant Miquel de Campmajor i seguirem per la carretera GI-524 i seguirem un curt tram més, fins al començament de la traça adjunta. Aparcarem. 

 

Itinerari: En aquest punt començarem a caminar i passarem per: Can Soler i Font de la Teula.



Seguirem pel camí de Sant Miquel de Campmajor a Briolf. 

Arribarem al Pla de la Cadamont i tot seguit al Pla de Boix i La Planella. 

Agafarem un desviament a la dreta per seguir un curt tram de pista sense asfaltar i tindrem una bona vista del Castell de Roca. El castell de Roca està ubicat al costat del Ser al costat d'un saltant d'aigua i al punt de confluència amb la riera de Sant Miquel. Consta de tres construccions adossades l'una amb l'altre. La més vella és la torre situada a l'esquerra de la façana principal. A sota d'aquesta construcció hi ha el molí de Roca, molt reformat. És un molí fariner medieval que aprofitava el salt d'aigua natural i una gorga del riu Ser. També es pot veure el rec artificial que portava l'aigua al molí.




Tornarem a la carretera asfaltada que deixarem ben aviat per agafar una pista forestal que ens portarà a la Ermita Mare de Déu de Loreto.

Més endavant agafarem una desviació a l’esquerra fins a Sant Esteve de Briolf. Pel que fa a l'antic poble de Briolf, actualment abandonat, conserva dos elements importants. D'una banda, l'església romànica, d'una sola nau amb absis semicircular. Una reforma del 1888 comportà la destrucció del campanar i de l'altar. De l'altra, la torre fortificada, possiblement posterior a l'església, de planta quadrada i arc de mig punt central. Retrocedirem fins al desviament i seguirem la pista a l’esquerra.





Passarem pels Plans de Briolf i travessarem el Torrent del Collet de Guixeres. Si ha plogut acostuma a dur un bon cabdal d’aigua i, malgrat algunes pedres previstes per travessar-lo, pot ser que ens acabem mullant els peus. 

Arribarem a la masia de Can Pla. El camí passa pel costat de la seva tanca i s’endinsa al Bosc de Ca n’Oliveres.

Seguirem pel Camí de Can Pla i passarem per La Caseta i la Casa Nova de Roca. 

Final de la excursió. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castell-de-roca-sant-esteve-de-briolf-175762321 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/667ff603c5c46212559153fa 

 

Observacions: Dinarem al Restaurant Vora Estany, Passeig Antoni Gaudí, 3 de Banyoles,  tel.: 972 57 63 53. Web: https://www.voraestany.com/ 





Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

dijous, 1 de juny del 2023

Pla de Martís (261 m)

Dimecres 31 de maig de 2023

Matinal

Hora de sortida: ¾ de set del matí. 

Ubicació: Comarca del Pla de l’Estany. 

Temps aproximat: 3 h 15 min (12,8 km) 

Desnivell: 170 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en direcció a Girona per l’autopista AP-7. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei de La Selva. 

Després seguirem fins a la sortida 6 i anirem en direcció a Banyoles i Besalú (carretera C-66). Passat Banyoles, seguirem en direcció a Melianta (carretera GIP-5121), nucli pertanyent al municipi de Fontcoberta, i seguirem fins al punt d’inici de la excursió (veure la traça adjunta) conegut com el Clot d’Espolla. 

 

Itinerari: Començarem la caminada prop del Clot d'Espolla (també conegut com a Platja d’Espolla, tot i que, gran part de l’any està seca...) situada prop de Can Traver Nou (turisme rural – hípica, al costat de la qual es conserva un refugi antiaeri) on haurem aparcat els cotxes. 

Seguirem per la Via Verda, ara molt ben condicionada. 

Passarem pel costat d'un pedestal en el qual hi havia l'estàtua de Sant Galderic (patró dels pagesos catalans) i que és el punt on coincideixen els termes de 4 municipis: Serinyà - Porqueres - Esponellà i Fontcoberta. Veurem un gran carreu calcari que sustentava l’estatueta de Sant Galderic, que visqué al segle IX a la vila occitana de Viéleville, avui Saint Gauderic, a la regió d’Aude. Feia de pagès i es diu que dugué una vida santa i exemplar. Fou objecte de gran devoció per part dels fidels a causa dels molts miracles que se li atribueixen. L’any 990 fou canonitzat en el Concili Provincial de Narbona i proclamat patró dels pagesos del Rosselló i de Catalunya. Com a conseqüència dels Decrets de Nova Planta (1707 – 1714), deixà progressivament de tenir el protagonisme litúrgic com a patró dels pagesos i s’anà introduint la nova devoció a Sant Isidre. Molts parròquies d’economia minsa, en no poder finançar una nova imatge, varen transformar l’estàtua de Sant Galderic en la de Sant Isidre substituint-li atributs: l’agullada (1) per la rella (2). (1-Agullada: és un bastó llarg amb una punxa de metall a un cap que s'utilitza per guiar bous punxant-los. 2-Rella: és la peça de l'arada que fa la funció de tallant horitzontal del sòl) Amb tot, la tradició de Sant Galderic a Catalunya porta 700 anys d’avantatge a la de Sant Isidre. Més enllà de la seva arrel pagesa, Sant Galderic ha esdevingut un símbol de la fidelitat a la terra, a la natura i als lligams històrics entre Occitània i Catalunya. La vinculació del sant al monestir romànic de Sant Pau del Camp de Barcelona s’explica perquè des de 1654 i durant alguns anys les seves relíquies van romandre a l’altar de Sant Nicolau de l’església de Sant Pau, on van ser traslladades des de Sant Martí del Canigó per preservar-les dels estralls de la Guerra dels Trenta Anys. Acabada la guerra les relíquies tornaren a França, però una petita part d’aquestes restà a Barcelona. Consta que el 1906 encara s’hi veneraven. 

Travessarem tot el Pla de Martís. Aquesta extraordinària planúria fou un camp d'aviació militar durant la Guerra Civil. Al valor natural de l’extens Pla de Martís s’hi afegeix l’interès històric d’haver estat un camp d’aviació de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola (1936 – 39). A causa de les condicions de plana extensa molt poc urbanitzada i amb les muntanyes prou allunyades, s’hi va emplaçar aquesta instal·lació el març de 1938. Es confiscaren terres als propietaris i s’hi construïren les pistes per a les aeronaus, un pont sobre el rec d’Espolla, un pavelló de comandament i el refugi de Casanova de Traver, que ha arribat intacte fins els nostres dies. També fou decomissat el mas de Can Malloles, un dels objectius de l’aviació franquista ja que es feia servir com a dipòsit camuflat de municions i bombes pels avions. Hi tenien base dues esquadrilles formades pels Xatos, els Mosques i els famosos bombarders Tupolev SB-2 Katiuska. Acabada la guerra, i després d’un parèntesi de 5 anys tancat, el camp es destinà a tasques de vigilància fronterera i hi operà l’esquadrilla de caça Batallón de Bañolas. Aquest cop, però amb els terrenys ocupats en règim de lloguer. Fou desmantellat definitivament l’any 1960.





Creuarem el Camí de Serinyà a Martís, baixarem fins el Riu Fluvià. El seguirem fins la Presa i Central Elèctrica de Martís. Agafarem un camí que ens acostarà directe al poble d'Esponellà.

Passarem per Can Què, per la Plaça de l'Església i carrer amunt fins creuar la carretera de Banyoles (GIP-5121)

Enfilarem el camí fins el Castell d'Esponellà (198 m), en restauració.

El castell d’Esponellà (segles XI-XVII) és d’origen medieval. Fou construït com a torre de vigilància, però a l’any 1250 el rei Jaume I va donar llicència per aixecar aquí un castell. Les restes de l’edifici dominen els plans d’Esponellà i de Banyoles. El 1495 existia en aquest punt una capella dedicada a la Verge de l’Esperança, molt venerada a la zona, però el 1647, després de l’assassinat del rector d’Esponellà, es va deixar de dir missa en aquest lloc. Després de diverses vicissituds històriques, el castell fou abandonat completament en el segle XVIII.

Foto Lluís Campano

Recularem un tram i farem una pujada per tot seguit passar per Martís de Dalt. Tornarem a creuar la carretera de Banyoles. 

Passarem pel Pont de Martís, sobre el Rec d'Espolla. Al costat veurem la Creu de Terme.

Seguirem pel Camí Vell de Banyoles a Esponellà. Travessarem tot el Pla de Martís fins arribar a l'aparcament i acabar la caminada. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pla-de-martis-136358300 (la seguirem en el sentit de les agulles del rellotge)

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/647720255b6b0771d003c94e 

 

Observacions: L’itinerari proposat descriu un circuit de descoberta per la zona més septentrional del Pla de l’Estany, al voltant del pla de Martís i pel riu Fluvià. A més d’oferir múltiples atractius naturals, artístics i històrics, aquest recorregut permet gaudir d’esplèndides vistes del Pirineu més oriental, del massís de les Salines, de la Mare de Déu del Mont, del Bassegoda, del Comanegra, de la serra de Finestres i del Rocacorba, entre altres muntanyes que circumden la comarca.

 

Vàrem caminar per aquestes contrades el 10 de febrer de 2018 “Castell d’Esponellà”, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2018/02/castell-desponella-271-m.html i el 9 d’abril de 2016, “Una volta a Serinyà....” aquí la ressenya: http://maifemcim.blogspot.com/2016/04/una-volta-serinya-per-les-valls-del-ser.html 

Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.

diumenge, 19 de febrer del 2023

Vilademuls - Sant Marçal de Quarantella - Sant Julià de Galliners - puig de Sant Baldiri (214 m)

Dissabte 18 de febrer de 2023

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca del Pla de l’Estany. 

Temps aproximat: 4 h (13,4 km) 

Desnivell: 239 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Anirem per la AP-7 en direcció a Girona. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny. Després seguirem fins passat Girona. Agafarem la sortida cap a la N-II / Vilademuls / La Jonquera / França i seguirem fins a Vilademuls on aparcarem el més a prop possible de la Plaça Major.

 

Itinerari: Ens situarem al davant de l’ajuntament de Vilademuls. Situat molt a prop de la N-II o de l’autopista AP-7, Vilademuls és un municipi empordanès, però adscrit a la comarca del Pla de l’Estany. Davant de l’edifici de l’ajuntament hi ha un monument on hi ha el nom de tots els antics pobles agregats a Vilademuls, que son: Galliners, Olivas, Ollers, Orfes, Parets d’Empordà, Sant Esteve de Guialbes, Sant Marçal de Quarantella, Terradellas, Viladamí, Vilafreser i Vilamarí. 

Situats doncs, a la plaça de l’ajuntament, tornarem a la carretera per on hem vingut i la seguirem, pocs metres després arribem a una cruïlla, deixarem a la dreta la carretera a Monells, que és per on tornarem i seguim uns metres més la carretera a Galliners, que també deixarem en el proper revolt, per a seguir una pista que surt a l’esquerra. 

Immediatament deixarem una granja a la dreta, i anirem avançant per la pista que creua el Rec del Bosc; seguirem la pista que voreja un camp per l’esquerra i segueix per l’altre costat, tornarem a entrar a dins del bosc i arribarem a una nova cruïlla , on hem de deixar la pista per tal de seguir un bonic camí que arrenca per l’esquerra.



Aquest camí ens deixarà en una pista que seguirem fins arribar a una nova granja, que deixarem a l’esquerra. 

Seguirem la pista que acaba desembocant en una pista o carretera local asfaltada. 

Seguirem una estona aquesta estreta pista, deixant una mica elevat a la nostra dreta el Mas Talaià. Poc després d’haver ultrapassat aquest mas hem d’estar atents al traçat ja que abandonarem la carretera i seguirem per l’esquerra un camí que transcorre entre camps i boscos, una passejada realment molt agradable. 

En una d’aquestes entrades i sortides del bosc, en apareixerà davant nostra la silueta de la torre de Quarantella, voltada de camps. Lentament el camí s’hi va apropant, per acabar-hi d’arribar. 

1 h 15 min: La torre Descall o Quarantella és del segles XV-XVI. Contemplarem la torre i seguirem caminant, i arribarem a una cruïlla, on farem una curta anada i tornada a l’església de Sant Marçal de Quarantella.



És situat sobre un turonet al final de la Serra Viadera que segueix al vell terme de can Viader de Galliners. Pertany a la baronia i municipi de Vilademuls i antigament formava part del comtat de Besalú. Els experts no s’atreveixen a fer cap conjectura sobre l’origen i el significat del seu nom. La dada més antiga que ens ha arribat és de l’any 941 i se cita com a límit oriental de la possessió dels jueus anomenada Coscolla o Garric, potser perquè els arbustos d’aquesta mena abundaven en aquests paratges. La primera notícia d’aquesta església romànica del segle XI, però molt abans, sobre els anys 700 i 800 hi havia en aquesta contrada una colònia jueva d’unes 25 famílies, que posteriorment foren desplaçades al call jueu de Girona. Terra de conquesta i reconquesta, de jueus, musulmans i francs; un capítol molt interessant, inclús del pas de la Via Augusta romana, que es creu que transcorria per la zona. L’església i el seu entorn està una mica deixat, tot i que a tocar hi ha el Mas Gat, i Can Subirós, dos grans casals en perfecte estat i que fa goig de veure, mentre que les herbes i la vegetació es van menjant l’espai de l’església. De tota manera l’indret respira tranquil•litat i recolliment.



Visitada l’església tornarem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguirem el camí una bona estona fins que desemboca en una nova pista o carretera local asfaltada, que seguirem a la dreta. 

A pocs metres a l’esquerra veurem el mas abandonat de Cal Gat; seguirem uns metres més, i haurem d’estar novament atents, ja que haurem d’abandonar aquesta carretera local, per tal de girar a l’esquerra, on arrenca un imperceptible camí que passa per l’extrem d’un camp. 

Superat el camp el camí segueix per l’altre extrem i pocs metres després arribarem a una nova cruïlla. Aquí hem d’abandonar l’ample camí que seguíem i haurem de continuar per l’esquerra, per un estret i planer corriol. 

Haurem de tenir fe en aquest corriol, ja que els primers quinze o vint metres la vegetació sembla que vulgui barrar una mica el pas; però només son aquests primers metres; després el camí és converteix en un corriol molt bonic, i gaudirem d’una nova agradable passejada per dins del bosc. 

Després d’una bona estona d’aquesta agradable passejada, el camí s’apropa a la carretera GIV-5132, que simplement travessarem, i seguirem per l’altre costat, per un curt camí que ràpidament desemboca en una nova pista que ens portaria a Can Guitart; mentre caminem per aquesta pista ens hem de fixar que a molt pocs metres a la nostra dreta en passa una altre i que durant una estona van paral•leles. 

Hi ha un moment en que gairebé es toquen, moment que aprofitarem per passar d’una a l’altre. Hem canviat de pista pocs metres abans de que comencin a separar-se. 

La pista o camí que seguirem ara, va girant a la dreta i es va separant de l’anterior. 

Després d’una estona de caminar per dins del bosc, hem de tornar a estar atents, ja que haurem de girar a l’esquerra per seguir un nou camí. Aquí veurem una petita fita a terra assenyalant aquesta desviació; la primera en tota l’estona. 

Aquest nou camí empren una lleugera baixada, també per dins del bosc, tot passant per indrets on, a part del camí, el bosc és extremadament dens. 

Al final de la baixada, sortirem del bosc i ens apareixerà al davant nostre el poble de Galliners. 

2 h 45 min: Creuem la riera i després d’una suau pujada entrarem a l’esmentat poble de Galliners amb la seva església de Sant Julià i de les seves cases més importants ... i de la inesperada presència d’una perruqueria/barberia. El conjunt arquitectònic de Galliners és molt bonic i molt ben conservat.


Travessarem el poble de punta a punta i just abans d’arribar a la carretera girarem a l’esquerra per a seguir per l’avinguda de Viader, i sota l’ombra dels plàtans d’aquest carrer sortirem del poble per a seguir l’ampla pista o camí de Sant Baldiri, amb molt bona vista sobre el Canigó, si el dia és clar i si està nevat, la panoràmica és molt bonica. 

Després d’un lleuger descens, la pista empren una, també, lleugera pujada, voltats de camps, travessarem un curt bosquet i arribarem a una cruïlla, on girarem a la dreta. 

Aquesta nova pista segueix pujant lleugerament i de sobte veurem a la dreta les ruïnes de Sant Baldiri, a les que arribarem poc després (3 h 30 min). 

La primera impressió és la del singular vèrtex geodèsic, tant o més alt que la pròpia ermita; si aquesta estigués en bon estat, seria un nyap imperdonable; però vist l’estat de tot plegat, “ja no bé d’aquí”. 

Aquest vèrtex, és degut a que aquesta ermita està situada dalt d’un turó, i està voltada de bosc que segurament impedia la triangulació, i la solució va ser fer el piló del vèrtex per damunt dels arbres, però amb tan poca gràcia que el pedestal està al costat mateix de la paret de l’ermita. 

L’ermita en el fons és una construcció relativament petita, que contrasta amb les extenses ruïnes de l’habitatge del ermità. Tot i que l’indret està voltat de bosc, hi ha una gran esplanada, on cada any s’hi celebra un aplec. També hi ha molt ben conservat, un pou.






Una vegada contemplat l’indret, emprendrem la part final de l’excursió. Seguirem la pista, que com que estàvem dalt d’un turó, a partir d’ara el camí serà de baixada per dins del bosc. 

Finalment el camí surt del bosc i ens apareix al davant, però encara una mica lluny, el poble de Vilademuls. 

Ara el camí segueix en mig de camps de cereals i es va apropant al poble, quan ja hi som a prop, el camí fa una marrada a l’esquerra, per a revoltar un camp i torna a entrar al bosc. 

Finalment desemboca a la carretera local de Vilademuls al veïnat de Monells. Carretera que seguirem fins arribar novament al punt d’inici d’aquesta bonica, fàcil i recomanable, excursió (4 h). 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vilademuls-sant-marcal-de-quarantella-sant-julia-de-galliners-puig-de-sant-baldiri-126248112 

 

Observacions: La comarca del Pla de l’Estany és una zona força plana amb petites ondulacions i està plena de petits nuclis habitats, amb les seves esglésies, ermites i torres de defensa.

 

Aquesta excursió voreja el límit del Pla de l’Estany amb l'Alt Empordà i és una recomanable passejada per camps i boscos; és per fer-la lentament, per poder integrar-nos en l’entorn, tranquil, pausat i solitari.

 

Per aturar-nos a contemplar el vast panorama, amb les puntes dels campanars que anirem veient de lluny o de més a prop dalt dels turons, tot sentint el cant dels ocells i amb la imatge del Canigó com a teló de fons.

 

Excepte en algun moment que haurem de seguir alguna pista o camí rural asfaltat, gairebé tot el recorregut el farem per pistes i camins.

 

Camins molt bonics que van combinant el vorejar els camps amb boniques i espesses boscúries. Tot molt planer, amb petites i curtes pujades i baixades.

 

El punt més elevat de l’excursió seran els 176 metres d’alçada del puig de Sant Baldiri, on hi ha les ruïnes de l’ermita i un singular vèrtex geodèsic.

 

De vèrtex una mica elevats ja n’hem vist d’altres, però com aquest potser no...; consisteix en una pilastra quadrada de ciment tant alta com el campanar de l’ermita i amb el cilindre del vèrtex al capdamunt.

 

Potser, pel mateix preu, hagués estat més útil reforçar l’estructura de l’ermita i posar-hi el vèrtex al capdamunt. La primera impressió que es té en arribar-hi és la de “que hi fa aquesta xemeneia aquí”, per comprovar immediatament després que és tot “un senyor” vèrtex geodèsic.

 

D’aquesta excursió també mereixen una menció especial els nuclis de Vilademuls, Galliners i Quarantella.

 

De Vilademuls no podem marxar sense haver-nos passejat pel poble. És o era un poble emmurallat, i des de la plaça de l’ajuntament cal pujar una mica i ens trobarem amb la porta de la muralla i acte seguit amb l’església de Sant Joan Baptista. En diuen el poble de les “places”, ja que en té set; moltes en proporció al nucli del poble.

 

Dinarem en algun restaurant de la zona. 

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

dilluns, 4 de febrer del 2019

Volta a l’estany de Banyoles (240 m)

Dissabte 2 de febrer de 2019

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca de Pla de l’Estany.

Temps aproximat: 2 h (6,6 km)

Desnivell: 10 m (acumulat)

Dificultat (1): Fàcil.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 en direcció a Girona. Ens aturarem a l’àrea de servei del Montseny, on esmorzarem.

Després seguirem fins a la sortida 6 de l’autopista. Anirem en direcció a Banyoles fins a Palol de Revardit on visitarem l’església parroquial de Sant Miquel de Palol de Revardit que és dins el conjunt format pel castell, aquesta església romànica i restes d'una muralla circular que constituïren el primitiu nucli d'un recinte medieval dels s. XII-XIV.



Seguirem fins a Ravós del Terri (4 km – 10 min) on visitarem l’església parroquial Sant Cugat. Originàriament era la capella del castell (s. XII) que encara avui es pot veure, bé que convertit en casa de pagès. És un temple romànic, amb un absis adornat amb pilastres i arcs llombards, i amb una façana que sosté un campanar quadrat amb merlets, rematat per una mena de piràmide. A l'interior, a la volta del presbiteri, es conserven unes importantíssimes pintures murals romàniques dels segles XII-XIII: hi ha representat el Pantocràtor i, al costat, els quatre evangelistes amb els símbols del sol, la lluna i dos querubins. Es suposa que el seu autor fou un pintor itinerant que és conegut amb el sobrenom de Mestre de Ravós. Aquestes pintures, força esborrades pel pas del temps, varen ser refetes a començaments d'aquesta dècada i ara es poden contemplar amb tota nitidesa.







Tot seguit anirem fins a Sant Julià de Corts (7 km – 10 min) on visitarem l’església és situada en un petit promontori al centre del veïnat de Corts. El temple que originalment era d'una nau amb absis semicircular, va ser engrandit amb una nova nau al costat de tramuntana en època gòtica. La nau romànica s'estreny vers la capçalera i és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. La nau lateral de dos trams és coberta amb dues voltes de creueria. Els murs són de carreus i a partir d'una certa alçada són acabades amb maçoneria. Aquest canvi de sistema constructiu ve remarcat per una línia d'imposta que apareix a la façana lateral. El campanar de torre té dos nivells d'obertures a cada cara i coberta de quatre vents. La porta d'accés és romànica i consta de dos arcs adovellats en degradació. L'arcada exterior arrenca d'unes mènsules que descansen sobre columnes amb capitells decorats amb un rostre humà, figures animals i motius vegetals. L'ornamentació de les dovelles de l'arc interior presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles que componen l'arc exterior nou representen figures d'animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té toscament esculpit un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust humà alat. És interessant la decoració de la porta de fusta amb ferramenta en espiral i el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del romànic.








D’aquí seguirem amb cotxe fins a Banyoles, on aparcarem prop de l’oficina de turisme al Passeig Darder cruïlla amb el Passeig del Mossèn Lluís Constans (5 km – 15 min))


Itinerari: L’inici de l’itinerari és a l’oficina de turisme de l’estany, situada en una pesquera remodelada (les obres van permetre recuperar-ne la fisonomia de finals del segle XIX), al Passeig Darder cruïlla amb el Passeig del Mossèn Lluís Constans.

Els passejos de l’estany i les pesqueres són el primer tram de la ruta, declarada per la Generalitat de Catalunya, bé d’interès nacional en la categoria de jardí històric.

Hi ha un total de vint pesqueres, totes a la banda de llevant de l’estany, i daten de mitjan segle XIX i principis del segle XX. 



Quan s’acaba el jardí Històric, s’arriba al paratge dels Desmais, anomenat així pels arbres que s’hi troben. Hi ha dues fonts, la de la Filosa, en honor de les goges (dones d’aigua) de les Estunes, i la font del Ferro.


Després d’omplir les cantimplores, seguirem uns cinc minuts a peu fins trobar l’estanyol del Vilar, el més gran i proper de tots els que envolten l’estany. A continuació, s’entra al terme municipal de Porqueres, on el primer que es veu és l’església romànica de Santa Maria, del segle XII. Molt a prop, hi ha la font del Rector i la punta Freixenet, que ofereix una bona vista de tot el lòbul sud de l’estany.










Passarem per una zona d’estanyols fins arribar a la Curanya, un indret ideal per observar la vegetació i la fauna autòctones. Seguint per la carretera, aviat arribarem al bosc de Can Morgat, un alzinar humit amb diverses espècies d’arbres de boscos mediterranis.

El camí continua i, entre altres elements, ofereix la llacuna dels Amaradors, la torre del rem i la Caseta de Fusta – hi trobarem un dels punts de bany a l’estiu, l’únic de lliure accés -. A la sortida del bosc, apareix el ,parc de la Draga, el més gran de la ciutat, que es va obrir amb motiu dels Jocs Olímpics de l’any 1992.



Després anirem a peu fins a la Pastisseria Padrés al Passeig del Mossèn Lluís Constans, 157 tel.: 972 57 09 34 (15 min des de l’Oficina de Turisme) on anirem a recollir els “xuixos” que haurem encarregat.

El millor xuixo del món el fan a Banyoles. Els germans Jambert, de la Fleca Padrés, van guanyar el concurs del millor xuixo del món, entre una seixantena de pastissers a finals de l’any passat. https://mengem.ara.cat/gurmet/Millor-Xuixo-Mon-troba-Banyoles_0_2127987276.html?utm_medium=social&utm_source=mail&utm_campaign=ara





Dinarem al restaurant Vora Estany de Banyoles, Passeig Antoni Gaudí, 3 (Club Natació Banyoles), tel.: 972 57 63 53, www.voraestany.com


Observacions: Aquest cop farem una passejada per l'Estany de Banyoles, el segon llac natural més gran de Catalunya, i principal signe d'identitat de la ciutat. Mesura aproximadament 2.150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La seva superfície és de 111,7 hm² i la seva profunditat màxima és de 62 m. L'estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la Península Ibèrica, un espai únic d’un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural.

L’estany és, sens dubte, el signe d’identitat de la ciutat de Banyoles, capital del Pla de l’Estany. Per conèixer-lo més a fons i descobrir què s’amaga al voltant d’aquesta superfície de 111 hectàrees, us proposo aquesta ruta, apta per a tots els públics, fent la volta a l’estany i que ens permetrà endinsar-nos als miradors i estanyols de la zona. Amb una mica més de sis quilòmetres i una dificultat baixa, calculo que podem fer la volta en una mica més de dues hores, segons les parades i visites que fem.

Tot el recorregut és un passeig de terra ample amb algunes zones més estretes a la part oest de l’estany (zona de Porqueres)

Dinarem al restaurant Vora Estany de Banyoles, Passeig Antoni Gaudí, 3 (Club Natació Banyoles), tel.: 972 57 63 53, www.voraestany.com

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.