Dissabte 22 d’octubre de 2022
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca del Bages.
Temps aproximat: 6 h 30 m (24
km)
Desnivell: 95 m (acumulat)
Dificultat: Mitjana.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Manresa per la A-2 fins a Abrera, on seguirem per la C-55, en direcció a Olesa de Montserrat, Monistrol de Montserrat, Sant Vicenç de Castellet, Sallent i Balsareny.
Un cop a Balsareny, anirem fins a sota del Castell, fins a la Resclosa dels Manresans, on aparcarem i començarem a caminar.
Itinerari: Des de Balsareny, passant pels termes municipals de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, i arribada al Parc de l’Agulla de Manresa.
Començarem a caminar sota el Castell de Balsareny, a la resclosa dels Manresans, lloc a on la Sèquia agafa l’aigua i acabarem al bonic Parc de l’Agulla a l’entrada de Manresa.
El sender sempre va arran de canal, no té pèrdua. La sèquia s’amaga, però, en alguns trams concrets. Quan arriba a Sallent topa amb les vies del tren i les travessa per sota. Perdrem de vista l’aigua una mica abans d’arribar a l’estació de Potasses del Llobregat. Seguirem els rails tot de dret, en direcció Manresa, fins passat el castellet de les mines. Creuarem les vies i tornarem a trobar la sèquia al costat de la muntanya de runa del jaciment de sal.
El sender és preciós. Estret, gairebé sempre tocant l’aigua. De tonalitats canviants, adornat amb cirerers, roselles, espigues de blat o pàmpols de vinya. I ple de fauna: ànecs, esquirols, bernats pescaires…Passarem pel costat de cases de pagès històriques, com el Mas de les Coves. Caminarem gairebé a tocar de la muntanya de runa salina de la Botjosa. En alguns trams la sèquia entra a dins el bosc i és molt tranquil·la i silenciosa. També passa a tocar de camps de cereals i horts.
El rec té una fondària d’entre 1,20 i 1,40 metres. Conserva totes les parets fetes de pedra. Mai s’ha volgut cimentar. I aquest, justament, és un dels seus encants.
D’inici feia 1,2 metres d’ample. Ara té entre 1,5 i 4 metres a causa de l’erosió de l’aigua.
L’aigua triga dotze hores i mitja a arribar a destí. La concessió és de 1.240 litres per segon
La sèquia de Manresa fa 26 quilòmetres. I n’hi ha marcats 24,8.
El recorregut acaba al Parc de l’Agulla, on hi ha un enorme llac artificial que funciona de reserva d’aigua. Té una capacitat de 200.000 metres cúbics. Des d’aquí es gestiona el cabal que ha d’arribar a la ciutat i a l’horta de Manresa. El Parc és també un dels llocs preferits de la gent de la zona per anar a passejar, a jugar amb les criatures o a fer esport.
Des del Parc de l’Agulla es distribueix l’aigua cap a les hortes de Viladordis i El Poal. També passa una primera depuració biològica i s’envia cap a la potabilitzadora d’aigua de boca.
No us enganyaré….Aquesta excursió per la sèquia són una vintena llarga de quilòmetres meravellosos, molt distrets, envoltats d’un paisatge esplèndid.
Però cap al final, el cansament no se l’estalviarà ningú!
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-sequia-de-manresa-117207713
Recorregut en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6353ea0c49152c13b2f60ef3
Aquí, un taxi ens durà a recollir els cotxes: Ràdio Taxis Manresa, tel.: 93 877 08 77 – www.taxismanresa.cat
Observacions: Calceu-vos bé perquè ens toca caminar….una
mica.
Bé, força. I lluny. Aproximadament uns
set-cents anys enrere, cap al segle XIV. Us proposo seguir el recorregut de la sèquia
medieval més llarga i més ben conservada de Catalunya. Recull d’aigua del riu
Llobregat a Balsareny i la porta fins a Manresa, on rega 600 hectàrees d’horta
i permet que unes 115.000 persones obrin l’aixeta. La gràcia d’aquest canal del
Bages és que està fet d’història, enginyeria, paisatge i activitat humana.
La sèquia de Manresa fa vint-i-sis quilòmetres
de llarg!
Però no us espanteu. Només en farem….vint-i-quatre.
Al segle XIV Manresa va patir una sequera
tremenda. Els pocs torrents i pous de la zona es van eixugar. L’aigua del riu
Cardener no es podia beure de salada que era, perquè travessa la vall salina de
Cardona i Súria. I el Llobregat passa lluny de la ciutat. Però potser hi havia
una solució. Construir una sèquia per desviar l’aigua d’aquest riu, una obra
hidràulica enorme i esperançadora. El canal, però, havia de travessar moltes
terres. I hi ha qui va arrufar el nas.
Va costar molt, acabar el rec! Baralles amb
els propietaris dels terrenys que travessava. Un litigi amb el Bisbe de Vic que
va aturar les obres durant set anys. La pesta negra que va matar mitja ciutat.
El rei Pere III havia donat permís per construir la Sèquia al 1337, però
l’aigua no hi va córrer fins al 1380.
Els esforços van valdre molt la pena. La
ciutat que tenia set es va transformar en un oasi. Muralles enllà, va anar
creixent el regadiu. L’aigua va arribar a les fonts, als obradors de teixit,
als molins de farina, draps i pólvora. I més endavant, a les fàbriques i a les
cases.
La Sèquia és un canal (construït al segle XIV)
per portar l’aigua del riu Llobregat, des de Balsareny, fins a la capital del
Bages. En un moment de forta sequera, es va idear amb l’objectiu de crear una
àmplia extensió d’horta. Projectada pel mestre d’obres Guillem Catà. La Sèquia
de Manresa és considerada una de les principals obres d’enginyeria hidràulica
de l’època medieval. Té un recorregut de 26 quilòmetres i un desnivell de només
10 metres, un fet insòlit si tenim en compte els mitjans rudimentaris de
l’època. Per fer-ho possible es van haver de construir mines i una trentena
d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny, alguns d’aquests són
veritables monuments. Però el major èxit de la Sèquia és que, sis segles
després de la seva construcció, continua en ple funcionament i subministra tota
l’aigua que necessita la ciutat de Manresa i altres poblacions del Bages.
Sembla que en paral·lel a la Sèquia es va
construir un camí que facilitava que els cuidadors de la instal·lació, els
sequiaires es poguessin moure amb total comoditat al llarg de tot el seu
recorregut. Aquest camí, convenientment arranjat es el que avui es fa servir
pels senderistes o ciclistes que fan, tota o part de la ruta.
Coneixent la història, encara fa més gràcia
posar-nos les botes. El Camí de la
Sèquia es pot recórrer de punta a punta. És un sender que van obrir els
sequiaires per fer-ne el manteniment. Des de Balsareny, on es capta l’aigua,
fins al Parc de l’Agulla de Manresa, on es reparteix. Està equipat amb senyals
indicatives i informacions de quilometratge i recorregut.
La ruta es molt senzilla ja que només té l’inconvenient de la seva llargada, però el terreny no presenta cap mena de dificultat i el desnivell es nul. Es una passejada, llarga, però una passejada al cap i a la fi. Té trams macos, curiosos, com la mateixa resclosa dels Manresans, o el pas per la zona a on les mines de potassa de Sallent van aixecant muntanyes de residus.
Que heu de saber:
- Recorregut. 24 quilòmetres, entre la presa dels Manresans de Balsareny i el Parc de l’Agulla. L’itinerari passa per Balsareny, Vilafruns, la Rampinya, la Botjosa, Polígon Pla de Santa Anna, Santpedor i Sant Iscle.
- Important. Sender estret que sovint obliga a caminar en fila. No hi ha tanques de protecció, així que atenció de no caure a l’aigua.
- Mapa. Editat pel Parc de la Sèquia, l’entitat que gestiona el sender. És un tríptic amb mapa, indicacions i descripció dels llocs per on es passa. El trobareu al punt d’informació Infosèquia.
- Llibre. “La sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval.” Josep Alert i Pol Huguet. Cossetània Edicions.
- Transport. Agafarem un taxi per anar a buscar els cotxes.
- La Transèquia. Convocatòria popular per fer el sender caminant, corrent o en bici. La Transèquia es fa sempre un cap de setmana posterior a la Festa de la Llum, el 21 de febrer. Es commemora el miracle que va permetre acabar les obres! Hi ha diversos punts de sortida, segons els quilòmetres que vulgui fer cadascú.
- A la zona hi bufa sempre el vent, no us oblideu una jaqueta!
Ens endurem el dinar.
Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.
