diumenge, 18 d’agost del 2019

Del mirador de Gresolet a Cal Cerdanyola - 3ª i 4ª etapes dels Cavalls del Vent (1.635 m)

Dissabte 17 d’agost de 2019

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca del Berguedà.

Temps aproximat: 5 h 30 m (15 km)

Desnivell: + 600 m / - 1.240 m (acumulats)

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-16 en direcció a Berga. Passat Berga, ens aturarem a fer el tallat al bar de l’estació del Petromiralles de Sant Jordi (Cercs)

Després seguirem i abans d’arribar a Guardiola del Berguedà, agafarem un trencant a mà esquerra en direcció a Saldes.

Per la carretera B-400 arribarem al poble de Saldes, cal passar-lo de llarg en direcció a Gósol. Aproximadament a un quilòmetre agafarem un trencant a mà dreta cap al mirador del Pedraforca o de Gresolet (està senyalitzat). Cal seguir aquesta carretera veïnal durant 4,5 quilòmetres fins arribar a l’aparcament del mirador. Des d’aquí es pot arribar en 20 minuts a peu al refugi Lluís Estasen (1.640 m – tel.: 608 31 53 12) Al peu de la paret nord del Pedraforca, el refugi és tota una icona per als escaladors catalans, la majoria dels quals s’han forjat en bona part en aquesta impressionant paret de roca. Porta el nom de l’home que el 1928 va obrir les primeres vies d’escalada al Pedraforca. Avui tenim 150 vies d’escalada al Pedraforca.

Des de aquest mirador, situat sota mateix del Pedraforca, hi ha una espectacular vista sobre el santuari de Gresolet i els entorns.


Itinerari: Començarem a caminar per la pista i agafarem un sender estret en baixada fins a la baga de Gresolet. La baixada és pronunciada i envoltada de torrents, pins i faigs, fins al refugi de Gresolet (1.280 m) La baixada és accentuada i caldrà estar atents. Al final, una rampa pronunciada ens deixarà, rebufant, davant del refugi de Gresolet.

Tram frondós i refrescant, ja que baixarem pel mig del bosc. Baixada forta, en arribar al refugi el millor són les vistes que tindrem. De tots els refugis de Cavalls del Vent, aquest és el que està a la cota més baixa, i està entremig dels boscos.

Aquest refugi és l’edifici recuperat a l’any 1997 de la casa de Gresolet. Tel. 600 60 55 30, www.refugidelgresolet.com




La riera de Gresolet proporciona gorgs i aigua fresca, la fageda de Gresolet tanca la vall per l’est; hi habiten els mussols, isards, guineus, senglars, el picot negre i fins hi tot els llops.


Els faigs ens acompanyen vers llevant fins al coll de la Balma (1.577 m), on apareix una pineda immensa fins al coll de la Bena on hi arribarem seguint un sender local en un tram força pla. Trobarem el GR del camí dels Bons Homes


Començarem a pujar de mica en mica. L’itinerari continua cap a l’est en direcció a Sant Martí del Puig i la seva bonica església romànica. (Des de aquest punt s’ha de trucar al taxi)

Des d’aquí baixarem al punt menys elevat del recorregut, Cal Cerdanyola (910 m) també conegut com la casa rural La Salle.

Aquí ens recollirà un taxi per dur-nos fins al Mirador de Gresolet (45 minuts de recorregut)

Taxi Trail – Llorenç, tel.: 637 83 99 69, https://taxitrail.com/ taxi de vuit places, preu: 55.- Euros a repartir entre els que siguem.



Observacions: Fer una excursió a la zona del Pedraforca resulta encisador. És una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una gran riquesa biològica i en un context geològic únic. Observar-lo ja és tot un regal. Des de Saldes es pot admirar a la perfecció.

Situat a 1.215 metres d’altura, Saldes està íntimament lligat a la popular silueta del Pedraforca, veritable símbol de la comarca del Berguedà. Aquest petit poble és una important base i centre d’excursions, especialment a l’espectacular massís i a les serres del Cadí i Ensija. Saldes està documentat als segles X-XII en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell. Al segle XI s’esmenta ja el castell de Saldes, on, segons la llegenda, tornen les bruixes totes les nits de Sant Silvestre i fins i tot les de Sant Joan. Del patrimoni arquitectònic també en destaca l’església de Sant Martí, a la Plaça Major de la vila, una construcció barroca del segle XVIII amb algun vestigi romànic. Conserva retaules neoclàssics i una talla romànica del segle XIII que pertany al santuari de Gresolet.

Ja als afores, des de Saldes i també des de la carretera, hi ha una via de muntanya que porta, al llarg de 5 km, a l’espectacular i ben instal·lat Mirador del Gresolet. La pista porta fins ben a prop del refugi Estasen, on les parets de la cara nord de la muntanya ofereixen un desnivell de més de 800 metres, amb unes espectaculars vistes.

La travessa Cavalls del Vent, és una ruta circular de 97 km i uns 10.000 m de desnivell acumulat, que uneix els vuit refugis guardats del Parc Natural del Cadí – Moixeró. Es pot començar pel refugi que es vulgui i en el sentit que es vulgui, de manera que el refugi de partida serà també el que clourà la ruta. Les altituds de la ruta oscil·len entre els 910 i els 2.510 m. la travessa transcorre íntegrament a l’interior del parc natural; va ser creada l’any 2003 per continuar l’estela de l’èxit de Carros de Foc (travessa que uneix els refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes – Sant Maurici.

L’itinerari de Cavalls del Vent es va dissenyar amb un doble objectiu: per una banda, evitar trams amb dificultats tècniques i, per l’altra, permetre als senderistes descobrir la gran varietat d’ecosistemes i paisatges del parc natural. S’anomena Cavalls del Vent per les banderetes d’oració budista col·locades a les muntanyes de l’Himàlaia.

Tota la ruta està correctament senyalitzada amb marques de color taronja, col·locades de manera discreta, però fàcilment visibles, en arbres, pedres, roques i pals indicadors. Aquestes marques presenten diferents formes: punts, circumferències, rectangles...

Nosaltres, aquest cop, per raons logístiques, començarem al Mirador de Gresolet i anirem fins a Cal Cerdanyola. Les etapes complertes serien:

ü  Etapa 3ª.: Refugi Lluís Estasen – Mirador de Gresolet – Refugi de Gresolet.
ü  Etapa 4ª.: Refugi de Gresolet – Cal Cerdanyola – Refugi Sant Jordi.

Amb el maifemcim.cat hem fet ja varies etapes dels Cavalls del Vent, en aquets enllaços podeu veure les ressenyes i les fotos:







El Parc Natural del Cadí – Moixeró està situat al Prepirineu, és, amb més de 41.000 hectàrees, el més gran de Catalunya, i també un dels espais naturals amb més diversitat biològica. Va ser declarat parc natural el 1983, i en els darrers anys s’ha inclòs dins de la regió alpina de la Red Natura 2000 com a Zona d’Especial Conservació per la Unió Europea. Està dins de tres províncies: Barcelona, Girona i Lleida i les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell.

Dinarem al restaurant Cal General de Saldes, telèfon: 938 25 80 54.

Després farem una visita a les cerve4sses artesanes Pedraforca, a Saldes, tel.: 93 825 81 60, http://lacerveseradelpedraforca.cat/ca/


En aquestes dates el sol és pon pel mig de l’enforcadura del Pedraforca, si ens situem des del mirador que hi ha a la carretera entre Saldes i Maçaners.


Amenitzarem l’espera de la posta de sol amb una performance similar a la de la sortida del 25 d’agost del 2016: http://maifemcim.blogspot.com/2016/08/volta-per-la-vall-i-els-cingles-de.html La posta de sol es preveu sobre les vuit.


Tornarem a casa als voltants de les deu del vespre.

diumenge, 11 d’agost del 2019

Pic de Nou Creus (2.803 m)

Dissabte 10 d’agost de 2019

Hora de sortida: 2/4 de sis del matí.

Ubicació: Comarca del Ripollès.

Temps aproximat: 5 h (10,7 km)

Desnivell: 850 m.

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada. Agafarem la B-30 i seguirem per l’autovia de l’Ametlla en direcció a Vic, (farem una parada als 4 camins de Tona per fer el tallat). Seguirem direcció Ripoll, Ribes de Fresser i Queralbs, on aparcarem i agafarem el cremallera de les 8,10 fins a Núria (consultar els horaris del cremallera, doncs varien d’un any per un altre)

Itinerari: L’itinerari comença, just al baixar del cremallera. Travessarem les vies i ens enfilarem en direcció a la Coma de les Mulleres, per un camí molt evident que s’enfila tota l’estona.


S’arriba a un punt en que el camí es bifurca, just després de quan travessem el torrent de les Mulleres per un petit pontet. Agafarem el camí de la dreta (pal indicador) i continuarem pujant. Si anéssim cap a l’esquerra, aniríem a parar al coll de Nou Fonts.




El camí no té pèrdua i és evident fins al coll de Nou Creus, on com el seu nom indica trobarem 9 creus plantades al terra. A ma esquerra ens queda el cim de Nou Creus i més enllà el de Nou Fonts. Davant nostre i darrera del coll, la vall de Carançà. A la dreta el pic de la Fossa del Gegant (2.805 m) al que hi pujarem en cinc minuts i al darrera la vall de Núria.




Tornarem al proper coll de Nou Creus i seguirem per la carena fins al Pic de Nou Creus.


Per baixar, anirem fins al coll de Nou Fonts i baixarem per la Coma Fonda, on trobarem el mateix camí de pujada just al pontet que hem travessat pujant.


Agafarem el cremallera de les 14,10 h. que ens deixarà a Queralbs al cap de 20 minuts. Agafarem els cotxes i anirem a dinar.




Observacions: Vàrem pujar al Pic de Nou Creus el 5 de juliol de 2008 i el 12 de juliol de 2017, aquí podeu veure les ressenyes i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2008/07/lolla-de-nria-pic-de-nou-fonts-2864-m.html / http://maifemcim.blogspot.com/2017/07/pic-de-noucreus-2799-m-pic-de-noufonts.html

Dinarem al restaurant Can Constans de Queralbs. Tel. 972 72 73 70. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

diumenge, 4 d’agost del 2019

Oix i la vall d’Hortmoier (496 m)

Dissabte 3 d’agost de 2019

Primera sortida de la temporada 2019 / 2020

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca de la Garrotxa.

Temps aproximat: 4 h 30 m (14,1 km)

Desnivell: 500 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per l’autopista Ap-7 en direcció a Girona, fins a la sortida direcció a Vic on agafarem l’autovia C17. Ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreters de Tona i seguirem fins a la sortida 69 cap a C-37 direcció Olot pels túnels de Bracons. Creuarem Olot i ens incorporarem a la A-26. Sortirem per la sortida 79 Castellfollit de la Roca/Sant Joan de les Fonts, on agafarem el desviament cap a Oix-Beget, que seguirem durant 9 Km. fins a Oix.


Itinerari: Començarem la ruta deixant el casc urbà d’Oix tot buscant la pista del Castell d’Oix, amb senyals del PR-C-186. Aquesta pista baixa fins a tocar la riera d’Oix, però abans veurem com depassa el castell i cal Pei i deixa a l’esquerra la pista del coll de Bestracà.

Un cop la ruta es fa “fluvial” resseguirem riera amunt per un bonic bosc de ribera, amb llocs tan bucòlics com el pla de les Guillasses, on hi ha la font del Xiu.

Continuarem en direcció al pont Trencat, on la riera s’estreny fins a convertir-se més endavant en un congost que trenca la cresta del Gall i la cresta de l’Aire. Quan en sortim descobríem una vall i el GR-11. Continuarem per la pista principal tot refusant qualsevol altra opció. La pista coincideix amb el GR, i ens portarà a Plansesilles, un pla on hi ha un aiguabarreig de rieres i uns roures monumentals.

Roures d'Hortmoier (d'Ormoier o de Plancesilles), terme municipal de Montagut (la Garrotxa) Aquests tres roures (Quercus robur) es van declarar arbres monumentals l’any 1988. El 1996, va caure el Roure I (el situat més a l’Est) a causa d'una infecció de fongs i per una forta ventada.

L'any 1748, el rei Ferran VI, va declarar boscos de la Marina Reial, els boscos que es trobaven a menys de "25 leguas" (138 km) de costes i rius navegables, i podien marcar i tallar els arbres que consideraven idonis per a la construcció naval. Aquests roures, sembla que van ser marcats, per això també es coneixen a la comarca com a Roures del Rei. Més informació a: https://plantipodes-am.cat/fitxes/rourehortmoier.html

La situació del mapa que acompanya la fitxa no és correcta, millor veure la traça que esmentem més avall.



Girarem a la dreta en direcció a l’ermita de Sant Miquel d’Hortmoier, abandonant per tant el GR-11. A partir d’aquí seguirem per un camí en direcció Est, que passa ran del Ripoll, un mas en un revolt molt pronunciat. Sant Miquel d’Hortmoier és un edifici romànic bastit cap a finals del segle XI o principis del XII, d'una sola nau, volta apuntada i absis, del segle XIII, semicircular situat a llevant i al damunt hi ha un campanar d’espadanya de doble obertura.




De mica en mica ens allunyarem de l’ermita per un camí que fa via per la ribera esquerra de la riera.

Tot d’una trobarem el torrent de les Teixoneres i el seguirem un xic per creuar-lo fins a la cruïlla del Samsó, on tirarem la dreta per entroncar amb el GR-11 i la palanca del Samsó, rere la qual hi ha la pista del PR-C-186, que agafarem, ara en direcció sud fins al punt de sortida.





Observacions: L’Alta Garrotxa, pàtria de carlins i matiners. El carlisme volia restaurar l’absolutisme davant la pèrdua i el retrocés del poder senyorial i els valors monàrquics de l’Antic Règim, els feus i l’avenç del liberalisme polític i el laïcisme. Els carlins van promoure tres guerres al segle XIX. La segona, l’anomenada Guerra dels Matiners (1846 – 49), es desenvolupà íntegrament al Principat de Catalunya. Fou una revolta més que una guerra, on la crueltat dels dos bàndols antagònics s’allargà durant tot un segle. Els carlins formaven la nota predominant.

Les causes polítiques d’aquell conflicte les trobem en el fracàs d’unir les dues branques borbòniques (la carlista i la liberal) i una sèrie de mesures dictades pel govern moderat de Narváez, força impopulars entre les classes populars catalanes: la restitució de les lleves obligatòries, pujada excessiva d’impostos que afectaven aliments bàsics, el lliure comerç de productes estrangers que malbaratà la indústria catalana i fomentà l’atur, i la desamortització i les disputes entre els nous propietaris rurals i els pagesos, que demanaven antics usos sobre la terra.

Alguns pals indicadors de la ruta no són correctes, es recomana seguir la traça. Igualment, es recomana de fer aquesta ruta a la primavera o la tardor.

Dinarem al restaurant Cal Sordet de Sant Joan les Fonts, Ctra. GI-522 tel.: 972 29 02 21.

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.