Dissabte 20 de setembre de 2008
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca de la Cerdanya.
Temps aproximat: 8 h. (22,5 km.)
Desnivell: 1.131 m.
Dificultat: Difícil.
Ubicació: Comarca de la Cerdanya.
Temps aproximat: 8 h. (22,5 km.)
Desnivell: 1.131 m.
Dificultat: Difícil.
Itinerari: Sortirem de casa a l’hora indicada, agafarem l’autopista Terrassa – Manresa. Seguirem el trajecte direcció Berga (ens aturarem a les vuit a l’àrea de servei de l’estació de servei de Cercs a fer el tallat)i una mica abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, agafarem el desviament que, a l’esquerra, ens porta a Saldes i Gósol. Aparcarem a la plaça Major de Gósol, i sortirem de davant de l’ajuntament (1.423 m.)
9 h. - Sortint de Gósol agafarem l’antic camí de la Cerdanya, seguint les marques blanques i vermelles dels GR-107 i 150. Guanyem altitud per terreny rocallós i entrem en una pineda de pi roig amb boixos i argelagues. Deixem a la dreta un sender local senyalitzat i creuem el torrent dels Escanagats. El GR enllaça amb la pista que puja de la carretera que va a Josa i Tuixén, a l’esquerra. Font Terrers (1.635 m. – 0,30 h.) amb l’àrea recreativa a tocar.
En pocs minuts hem guanyat una alçària considerable i gaudim d’una bella perspectiva del cadí. La font té quatre brolladors que alimenten una bassa. Continuem per un sector planer que surt del costat de la font. No triguem a entrar, vorejant el Pedraforca, a la coma dels Caners. Poc abans d’arribar al torrent hi ha una bifurcació, on deixem a la dreta el PR-C 123, que puja a la collada del Teuler i el coll del Verdet. Travessem el torrent i penetrem en un bosc de pi negre i pi roig.
Per una inclinació pronunciada, remuntem un tram una mica difús, ja que s’hi troba més d’un camí a causa del bestiar. Les marques de pintura ens ajuden a no perdre l’orientació. Així arribem a un gran prat (1.750 m. 1,15 h.) on de vegades, de bon matí, podem veure isards. Més endavant creuem un pas entre roques sedimentàries de color gris clar.
Entrem a la coma de Cerneres, capçalera de la llarga vall de Lavansa. Girem a la dreta, pel serrat de la Portella, i a mig vessant anem travessant una sèrie de torrenteres. Trobem la font de la Roca, d’aigua molt bona, i continuem pel camí, el qual té alguna protecció en punts esllavissats. Estem vorejant Roca Roja, un dels contraforts del Pedraforca. Arribem a un prat des d’on és recomanable dirigir-se al proper Collell (1.840 m – 1,45 h.) a la dreta, ja que gaudeix d’una bella perspectiva de la paret nord del Pedraforca. Confluïm amb el PR-C 124, que ve per la pista que puja del Mirador del Pedraforca.
Seguim en aquesta pista, d’inclinació suau, cap a l’esquerra. Veiem un indicador d’inici del camí que va al pas dels Gosolans, però és preferible no deixar encara la pista fins al coll de les Bassotes (1.860 m. 2,15 h.), amb font i abeurador. És aquí on abandonem el Camí dels Bons Homes i el GR-150, que baixen a Bagà, per anar només per la Ruta dels Segadors. Les marques blanques i grogues del PR-C 124 s’enfilen a l’esquerra, pe runa pista secundària, i pugen al pla dels Toixoners, on val la pena aturar-se per contemplar, un altre cop, l’espectacular paret nord del Pedraforca.
La pista guanya altitud en llaçades a través de pins negres cada vegada més aïllats, torrenteres seques i boixedes. Passa pel clot dels Moros i el prat Socarrat (2.100 m. 2,45 h.), amb una vista interessant de la muntanya dels Cloterons i la serra del verd, i continua pujant en ziga-zagues fins que ateny el prat de Vilec. Cal posar atenció, aquí, als senyals. La pista esdevé un sender que travessa de biaix el prat cap a l’esquerra per la costa Socarrada fins a la serra Pedregosa, la qual creua per una petita bretxa (2.400 m. – 3,30 h.) que dóna pas a la coma dels Cortils, ja molt a prop de la carena del Cadí.
El camí, sempre marcat, segueix per l’altre vessant. Després perd una mica d’altitud per baixar al clot Socarrat, que separa la serra Pedregosa del Comabona, i gira a l’esquerra per anar al pas dels Gosolans. No ens cal arribar-hi. Voregem per la dreta, en sentit ascendent, l’arrodonit puig de Font Tordera (seguint les fites) i deixem més a la dreta un camí evident que volta el Comabona. El flanqueig ens duu, entre tarteres i herbes, al coll entre els dos cims, on descobrim la Cerdanya i on trobem el GR-150-1. Només ens queda superar els darrers pendents de la carena, escarpada a l’esquerra però suau a la dreta. Una esquerda curiosa, amb roques sedimentàries, d’una coloració grisa més opaca que el Pedraforca, ens separa del cim, on arribem sense complicacions.
El Comabona (2.554 m. – 4 h.) és un dels millors miradors del parc i de la Cerdanya, ja que, per l’orientació NE-SO de la comarca, la domina fins al coll de la Perxa. Els punts més elevats del Cadí ens resten perspectives de l’Alt Urgell, però veurem una bona part de la paret nord de la serra. Pel que fa al Berguedà, la vista s’allarga per totes les petites serres i massissos fins més enllà de la confluència amb el Ripollès i el Bages. Tornarem pel mateix camí.
Observacions: L’ascensió al Comabona des de Gósol es pot considerar un recorregut fàcil, però molt complet. Pujarem a una de les muntanyes més elevades del Parc natural del Cadí – Moixeró, amb un cim que gaudeix d’una vista immillorable. Seguirem, alhora, el traçat de dos senders històrics: el Camí dels Bons Homes (GR-107), que ens duu a les Bassotes, i la Ruta dels Segadors (PR-C 124), fins a la coma dels Cortils. Tanmateix, trepitjarem les tres comarques on es troba el parc: el berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Bona excursió.
Tornarem a casa a les vuit de la tarda.
9 h. - Sortint de Gósol agafarem l’antic camí de la Cerdanya, seguint les marques blanques i vermelles dels GR-107 i 150. Guanyem altitud per terreny rocallós i entrem en una pineda de pi roig amb boixos i argelagues. Deixem a la dreta un sender local senyalitzat i creuem el torrent dels Escanagats. El GR enllaça amb la pista que puja de la carretera que va a Josa i Tuixén, a l’esquerra. Font Terrers (1.635 m. – 0,30 h.) amb l’àrea recreativa a tocar.
En pocs minuts hem guanyat una alçària considerable i gaudim d’una bella perspectiva del cadí. La font té quatre brolladors que alimenten una bassa. Continuem per un sector planer que surt del costat de la font. No triguem a entrar, vorejant el Pedraforca, a la coma dels Caners. Poc abans d’arribar al torrent hi ha una bifurcació, on deixem a la dreta el PR-C 123, que puja a la collada del Teuler i el coll del Verdet. Travessem el torrent i penetrem en un bosc de pi negre i pi roig.
Per una inclinació pronunciada, remuntem un tram una mica difús, ja que s’hi troba més d’un camí a causa del bestiar. Les marques de pintura ens ajuden a no perdre l’orientació. Així arribem a un gran prat (1.750 m. 1,15 h.) on de vegades, de bon matí, podem veure isards. Més endavant creuem un pas entre roques sedimentàries de color gris clar.
Entrem a la coma de Cerneres, capçalera de la llarga vall de Lavansa. Girem a la dreta, pel serrat de la Portella, i a mig vessant anem travessant una sèrie de torrenteres. Trobem la font de la Roca, d’aigua molt bona, i continuem pel camí, el qual té alguna protecció en punts esllavissats. Estem vorejant Roca Roja, un dels contraforts del Pedraforca. Arribem a un prat des d’on és recomanable dirigir-se al proper Collell (1.840 m – 1,45 h.) a la dreta, ja que gaudeix d’una bella perspectiva de la paret nord del Pedraforca. Confluïm amb el PR-C 124, que ve per la pista que puja del Mirador del Pedraforca.
Seguim en aquesta pista, d’inclinació suau, cap a l’esquerra. Veiem un indicador d’inici del camí que va al pas dels Gosolans, però és preferible no deixar encara la pista fins al coll de les Bassotes (1.860 m. 2,15 h.), amb font i abeurador. És aquí on abandonem el Camí dels Bons Homes i el GR-150, que baixen a Bagà, per anar només per la Ruta dels Segadors. Les marques blanques i grogues del PR-C 124 s’enfilen a l’esquerra, pe runa pista secundària, i pugen al pla dels Toixoners, on val la pena aturar-se per contemplar, un altre cop, l’espectacular paret nord del Pedraforca.
La pista guanya altitud en llaçades a través de pins negres cada vegada més aïllats, torrenteres seques i boixedes. Passa pel clot dels Moros i el prat Socarrat (2.100 m. 2,45 h.), amb una vista interessant de la muntanya dels Cloterons i la serra del verd, i continua pujant en ziga-zagues fins que ateny el prat de Vilec. Cal posar atenció, aquí, als senyals. La pista esdevé un sender que travessa de biaix el prat cap a l’esquerra per la costa Socarrada fins a la serra Pedregosa, la qual creua per una petita bretxa (2.400 m. – 3,30 h.) que dóna pas a la coma dels Cortils, ja molt a prop de la carena del Cadí.
El camí, sempre marcat, segueix per l’altre vessant. Després perd una mica d’altitud per baixar al clot Socarrat, que separa la serra Pedregosa del Comabona, i gira a l’esquerra per anar al pas dels Gosolans. No ens cal arribar-hi. Voregem per la dreta, en sentit ascendent, l’arrodonit puig de Font Tordera (seguint les fites) i deixem més a la dreta un camí evident que volta el Comabona. El flanqueig ens duu, entre tarteres i herbes, al coll entre els dos cims, on descobrim la Cerdanya i on trobem el GR-150-1. Només ens queda superar els darrers pendents de la carena, escarpada a l’esquerra però suau a la dreta. Una esquerda curiosa, amb roques sedimentàries, d’una coloració grisa més opaca que el Pedraforca, ens separa del cim, on arribem sense complicacions.
El Comabona (2.554 m. – 4 h.) és un dels millors miradors del parc i de la Cerdanya, ja que, per l’orientació NE-SO de la comarca, la domina fins al coll de la Perxa. Els punts més elevats del Cadí ens resten perspectives de l’Alt Urgell, però veurem una bona part de la paret nord de la serra. Pel que fa al Berguedà, la vista s’allarga per totes les petites serres i massissos fins més enllà de la confluència amb el Ripollès i el Bages. Tornarem pel mateix camí.
Observacions: L’ascensió al Comabona des de Gósol es pot considerar un recorregut fàcil, però molt complet. Pujarem a una de les muntanyes més elevades del Parc natural del Cadí – Moixeró, amb un cim que gaudeix d’una vista immillorable. Seguirem, alhora, el traçat de dos senders històrics: el Camí dels Bons Homes (GR-107), que ens duu a les Bassotes, i la Ruta dels Segadors (PR-C 124), fins a la coma dels Cortils. Tanmateix, trepitjarem les tres comarques on es troba el parc: el berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Bona excursió.
Tornarem a casa a les vuit de la tarda.
