Dissabte 9 de gener de 2016
Pel camí de ronda
Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.
Ubicació: Comarca del Baix Ebre.
Temps aproximat: 3 h. 30 m.
(9 km.)
Desnivell: 220 m
Dificultat: Normal.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada,
agafarem l’autopista C-32 en direcció Tarragona i enllaçarem amb la l’AP-7. Un
cop en aquesta autopista, ens pararem a fer el tallat a la primera àrea de
servei que trobarem després de l’enllaç de les dues autopistes (El Médol).
Seguirem en direcció sud fins a la sortida de Vilaseca – Salou, on
agafarem la A-7 en direcció a Castelló. Després d’uns quilòmetres, s’acaba
l’A-7 i empalma amb la N-340. Passarem una sortida a l’Almadrava que no
agafarem. La següent sortida, indicada com Calafat (just passat el punt
quilomètric 1.119) és la que agafarem i entrarem a Calafat. Passarem per sota
de l’autopista i arribarem a una rotonda amb el nom de “Calafat”, sortirem de
la rotonda per la dreta en direcció al mar i més endavant veurem un descampat
on es pot aparcar. Unes escales ens duran fins al principi del nostre camí ja
marcat amb les senyals del GR-92 (també trobarem senyals de color blau que
indiquen el mateix camí que ens interessa).
Itinerari: Cala Calafat. Es travessa i es va a ran de
mar.
Cala Trebol (Cala Sures, Cala Lorribell i Cala Calafató). Es travessen.
Es davallen unes escales i es baixa a la cala Sant Jordi, es travessa i
es va a la dreta per la costa.
Durant segles, l’anomenat “Desert d’Alfama” va ser una costa deshabitada
i molt perillosa, ideal per a les emboscades de bandolers i corsaris. Al port
natural de Sant Jordi d’Alfama, s’hi amagaven els vaixells pirates. Al segle
XIII, els cavallers de Sant Jordi d’Alfama, l’únic orde religiós militar de
cavalleria català, van ser cridats a defensar el desert. I prop del port hi van
construir una fortificació des d’on es van lliurar dures batalles.
Castell de Sant Jordi d'Alfama. L’actual castell de Sant Jordi no té res a veure amb l’antic, ensorrat durant la Guerra dels Segadors, però ens serveix de referència per seguir el camí de ronda, enmig de la urbanització de les Tres Cales.
Cala Vidre. Es pren el camí a l'altra punta.
Cala Forn. Es va al sud-oest pel camí costaner. Es segueix recte i
s’arriba a una cruïlla.
Cala les Ampolles. A la primera cruïlla es va pel carrer de l’esquerra.
Es va recte pel carrer i es baixa per les escales del fons.
Se segueix el camí de ronda.
Els Bufadors. Hi ha uns bufadors de l'aigua del mar. Aquests forats, els
dies de temporal de Llevant l’aigua entra amb força per sota la roca i surt
disparada uns quatre o cinc metres.
Als pocs metres es
deixen unes escales a mà dreta, es davalla a l’esquerra. Se segueix costejant
pel camí de ronda. Cala Mosques.
Es va a l'oest i es baixen unes escales. Platja Torrent del Pi. La
desembocadura forma un petit estany.
Es baixa cap a la
capçalera del barranc, es gira a l’esquerra i es va pel camí de ronda. Es baixa
a la platja per unes escales.
Platja Xelín. Poc més enllà apareix la més verge de totes les platges de
l’itinerari proposat. També és la més àmplia. L’entrada es fa per una rampa,
que baixa des de l’aparcament. A la banda esquerra, la platja es va tancant,
fins arribar a unes roques de mida gran que a darrera hora de la tarda fan una
mica d’ombra. A la part de la dreta també hi ha roques, que la separen
físicament de la platja de l’estany Tort.
Es pugen unes
escales cap a la urbanització. En arribar al passeig es va a l’esquerra.
Platja de l'Estany Tort. Es tracta d’una de les platges més maques i
confortables de la zona. La llengua de sorra queda flanquejada per dues parets
d’altes roques, cobertes de pins. Tot i així, el sol hi toca durant gairebé tot
el dia.
Entre l’estany Tort i Pixavaques hi ha un tram de litoral encara més idíl·lic i espectacular, on no es veuen ni edificis ni xalets i on la costa apareix retallada de forma capriciosa. El GR-92 passa per la cala del Cementiri i la cala Ambrosio entre d’altres. En general són cales estretes.
Es travessa la Cala Ambrosio i després la Cala Cementiri i es deixa el
cementiri a la dreta.
Uns 300 metres més enllà, s’arriba a la cala de Pixavaques, la més
urbanitzada de les cales que hi ha en aquest itinerari. Es va al sud-oest, pel
,camí de ronda seguint el passeig marítim en direcció a l’Ametlla de Mar.
Platja de l’Alguer.
La platja de l’Alguer és cent per cent urbana. Tot i que sol haver-hi força
gent a l’estiu, és un lloc tranquil.
L'Ametlla de Mar. Plaça del Canó. El GR 92 segueix en direcció sud, però
això ho deixem per un altre dia. Ara toca anar a buscar els cotxes i dinar que
ja ens l’hem guanyat.
Observacions: Al
nord de l’Ametlla de Mar la costa adopta formes suggerents, creant racons de
mar poc coneguts, d’accés relativament fàcil i d’una bellesa natural difícil
d’imaginar. El sender mediterrani, també conegut com a GR-92,. Permet
accedir-hi a peu.
La
ruta d’avui ens porta a recórrer petites cales rocoses i a vorejar diversos
ports naturals, per senders que discorren enmig de clapes de pins, atzavares i
figueres de moro. Aquesta descripció podria correspondre a la Costa Brava, però
anirem més al sud, a Tarragona, a la costa que separa l’Hospitalet de l’Infant
del Delta de l’Ebre. Al llarg d’uns trenta quilòmetres, seguint les marques del
GR-92, el sender del Mediterrani, qualsevol punt de partida és bo per descobrir
la bellesa d’aquest paratge tarragoní, un tram costaner que en algunes ocasions
sembla quasi lunar. Us proposo una ruta d’uns nou quilòmetres que comença al
sud del poble de Calafat i acaba al poble de l’Ametlla de Mar.
Des
de la platja de Xelin i fins a la platja de l’Alguer, hi ha una hora i escaig
de passejada tranquil·la pel GR-92. En aquest darrer tram, d’aproximadament
tres quilòmetres, les roques queden disposades de forma caòtica per l’erosió,
que ha format un paisatge que convida a caminar sense presses, descobrint
racons únics i irrepetibles.
L'itinerari
proposat coincideix amb el GR 92 "Sender Mediterrani". Se surt de
Calafat per la costa cap al sud, en direcció a l’Ametlla de Mar. Sempre que és
possible es camina arran de mar; pels antics camins de ronda, tot creuant les
cales on els corsaris barbarescos provaven de desembarcar d'amagat dels
cavallers cristians de l'orde de St. Jordi d'Alfama. Després de passar prop de
les pedres del castell actual (segle XVIII), s'arriba a l'Almadrava on, fins fa
poc temps, encara s'hi desplegaven les xarxes per pescar les valuoses tonyines
de la Mediterrània.
El camí va seguint sempre la línia de la costa, tot i que
en ocasions passa pel mig d’urbanitzacions. Cal seguir en tot moment les
marques vermelles i blanques del GR-92 (o unes de blaves) per no perdre’ns.
Aquest sender travessa un dels darrers trams verges de la
costa tarragonina. Fixeu-vos-hi bé perquè qualsevol dia poden desaparèixer. A
la majoria de llocs com aquests hi ha projectes urbanístics i és possible que
d’aquí a uns anys el paisatge ja no sigui el mateix.
Fa poc més de dos-cents anys que uns pescadors valencians
es van aventurar a establir-se en aquesta costa abandonada. A poc a poc va anar
creixent el poble de l’Ametlla de Mar, que es va omplir de pescadors calafats i
marxants de peix.
A l’Ametlla hi feinegen avui més d’un centenar de
barques, entre les d’arrossegament, les tonyineres o les de cèrcol, entre
d’altres. La ruta passa just a tocar la Llotja, i si hi som a l’hora, veurem com el peix fresc arriba al
port.
Els pescadors més vells recorden les vegades que van
haver d’insistir perquè es construís un port que els guardés de les tempestes.
No fa tants anys, ben bé fins als quaranta del segle passat, les barques
s’havien d’arrecerar al port natural de l’Estany, a uns tres quilòmetres al sud
del poble, un refugi que ja havien utilitzat els romans. El peix l’havien de
portar a casa amb barquetes petites, amb carros o amb paneres que duien sobre
el cap.
Caldrà disposar d’un cotxe al final o agafar un taxi per
tornar a Calafat a recollir els cotxes que haurem deixat.
Dinarem al restaurant La Gramola, c/. Prim, 1 (al costat
de la Plaça Nova) de l’Ametlla de Mar. Tel. 647 61 54 38. Interessant menú
degustació per 21.- Euros amb begudes incloses. Tornarem a casa als voltants de
les sis de la tarda.
