Dimecres 20 de gener de 2016
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca del Segrià.
Temps aproximat: 4 h.
Desnivell: 430 m
Dificultat: Normal.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i
anirem per la A-2 en direcció a Lleida. Ens pararem a fer el tallat a l’estació
de servei que hi ha abans d’entrar al túnel del Bruc.
Seguirem fins a la sortida 474 ja a l’alçada de Lleida. Anirem cap la
C-12 fins a Maials, passant abans per Alfés.
Un cop passat Maials, trobarem una carretera a l’esquerra que porta a
Almatret. L’agafarem per girar tot seguit a la dreta en direcció a La Granja d’Escarp.
Després de fer uns 4 o 5 km., agafarem un altra pista asfaltada cap a
l’esquerra, que va a les mines del Bajo Segre. Anirem cap a l’esquerra per
aquesta pista. Després d’un parell de quilòmetres, a mà dreta, trobarem un
cartell que indica cap al Montmeneu.
Aquí comença una pista més complicada per als cotxes. Si no es disposa
d’un vehicle tot terreny, és millor deixar-lo en aquest punt i fer aquest camí
a peu. Hi ha un quilòmetre de pujada, més o menys, fins a la bifurcació que porta
al cim del Montmeneu. Hi ha cartells verds, amb pals de fusta, que ho indiquen.
Itinerari: Cruïlla (prop d’unes granges). Començarem a
caminar per una pista de terra que surt a la dreta.
Desviació. 0:45 h; 375 m. Deixem la pista principal, per on va el GR-65-5
(molt poc senyalitzat), que va a l'esquerra, i per una pista secundària (a la dreta) anem a
trobar un corriol que puja entre feixes, voltant la punta del Montmeneu, la
silueta cònica del qual tenim davant nostre, per la dreta. El camí arriba a un
petit collet, al NW del cim. Un marcat camí segueix la carena fins al cim. En
uns 10 min hi arribem.
Montmeneu. 1:15 h; 495 m. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic. La vista
sobre la plana del Segrià és extraordinària i, si el dia és clar, fins als
Pirineus, amb una panoràmica molt àmplia, fins al Cotiella i els Posets. Al sud
les valls on hi ha els embassaments de Riba-roja i Mequinensa i la vall del
Matarranya. A l'oest alguns pobles de la Franja d'Aragó, en especial
Mequinensa, on destaca el seu castell. A l'est les Garrigues i el Montsant. Una
gran amplitud visual que ofereix un cim tan petit. Baixarem pel mateix camí fins
al collet i continuarem, en lleugera baixada pel l'altra banda fins que retrobarem
la pista principal.
Pista. 1:45 h. 400 m. Retrobarem el GR, que seguirem cap a la dreta. A
partir d'ara anirem caminant per la divisió d'aigües, de manera que la vista és
força agraïda, especialment vers el sud, on veurem l'Ebre per sota nostre.
Mas del Tonet. 3:00 h; 350 m. Entrarem en terres aragoneses. Després
d'una estona llarga deixarem la pista (que acaba en unes antenes de telefonia)
i baixarem per un corriol a un barranc que hi ha a la nostra esquerra. Som ja a
sobre de Mequinensa. Hi arribarem pel pont d'Arbora, sobre el Segre, al costat
mateix de l'aiguabarreig amb l'Ebre, que es veu nítidament marcat pel color de
l'aigua.
Mequinensa.4 h; 95 m. Vila de 2.466 hab., construïda gairebé tota de nou
arran de la inundació de l'antiga població pel pantà de Riba-roja.
Observacions: El
GR-65 travessa tota la ruta que haurem fet amb cotxe, des de Maials. Per tant
es pot començar on es vulgui.
En
el cas que proposem, farem una aproximació des de la carretera principal de
terra per un camí més estret, fins a trobar un cartell verd, amb pal de fusta,
que indica, a mà dreta per anar al cim del Montmeneu. És recomanable la pujada
al segon cim més alt del Segrià i més carismàtic perquè des de dalt hi ha una
impressionant vista de tota la comarca fins als Monegres. L’ascensió és ben
fàcil i no costa més d’una hora pujar i baixar del cim.
Tots els camins de Sant Jaume marcats com a GR (marques
blanques i vermelles) s’han enumerat com a 65 i un número apèndix. Concretament
el camí que proposem, que va de Tarragona a Mequinensa, i cap a Saragossa, és
el GR-65-5.
El doctor Enric Aguadé és l’autor del llibre “Camins
mil·lenaris de Catalunya que seguien els pelegrins de Santiago”. En aquest
llibre hi ha una àmplia explicació d’aquests camins històrics i tots estan
detallats pas a pas, amb quilometratge inclòs. Per aquest llibre i per la seva
trajectòria en el món del senderisme, al doctor Aguadé se li va atorgar la Creu
de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya.
El doctor Enric Aguadé va ser la primera persona a pintar
un senyal de GR a Catalunya. Va ser a l’any 1976. En aquells moments es va
crear el Comitè Català de Senders per atendre la proposta d’una entitat
homòloga francesa, de senyalar un sender que travessés tota la península
ibèrica. A principis de l’any 2001 es va pintar la darrera senyal d’aquest GR,
el GR-7. Va ser a Tarifa (Cadis) i el doctor Aguadé també hi va participar. El
sender va ara des d’Andalusia fins a Àustria.
Tot i que es pot visitar el poble de Mequinensa, la presa
que porta aquest nom queda a l’oest de la població. En realitat, doncs,
l’embassament que es travessa en arribar a Mequinensa és la cua del de
Riba-roja, just al punt on s’uneixen els rius Cinca i Segre.
Trac: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4515124
(des de el cim del Montmeneu fins a Mequinensa)
Per tornar a recollir els cotxes, s’haurà de deixar un
cotxe a Mequinensa o agafar un taxi (Manuel Tersa, taxista de Serós. Tel.: 699
43 24 32 – 8 places – 37.- Euros)
Dinarem al Restaurant 2MIL9, c/ Trinitat, s/n Maials,
Telèfons: 973 13 04 83 – 635 69 77 34. (18.- Euros) Tornarem a casa als
voltants de les set de la tarda.
