Dimecres 3 de febrer de 2016
La màgia dels castells
Hora de sortida: Vuit del matí.
Ubicació: Comarca de l’Alt Penedès.
Temps aproximat: 4 h. 30 m. (14,8 km.)
Desnivell: 235 m.
Dificultat: Normal.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i
anirem per la C-32 fins a la sortida de Vilanova
i la Geltrú. Agafarem la BV-2115 en direcció a l’Arboç i anirem fins al pantà
de Foix.
Començarem a caminar a la resclosa de l’embassament de Foix, situada a
la carretera BV-2115 que uneix Vilanova i la Geltrú i Castellet.
Itinerari: L’itinerari té com a punt de partida el pantà del Foix. Seguint el riu Foix es
troba la resclosa de l’embassament, acabada el 1928 i reformada el 1936, que
regularitza el cabal del riu. En època de pluges (especialment a la tardor) es
pot contemplar l’espectacular caiguda d’aigua pel sobreeixidor lateral.
Travessarem la resclosa i seguirem el camí que voreja l’embassament fins
arribar a Castellet. Sota l’ombra que proporcionen els pins, les alzines i
altres arbres, es pot gaudir del paisatge i observar alguna tortuga d’aigua,
granotes o alguna de les 143 espècies d’ocells que hi ha catalogades al parc.
Sortirem a la carretera asfaltada, que seguirem a la dreta, per un tram molt estret al costat de la tanca de la carretera.
(1 h. 15 m.) Castell de
Castellet. Un cop a Castellet,
val la pena endinsar-se en el nucli urbà, molt ben conservat, fins arribar al
castell, que domina el paisatge del pantà i els boscos dels voltants. Aquest
castell ja s’esmenta al segle X, i se sap que durant la guerra contra Joan II
va ser assetjat i pres per les forces del rei Pere IV de Catalunya, i va quedar
abandonat. L’any 1925 pel senyor Peray, qui el va reconstruir i rehabilitar per
a ús particular. Ara, tot i que és propietat privada, es pot visitar els caps
de setmana.
Església de Sant Pere. L’església de Sant Pere està situada al redós del castell. Es tracta d’una església romànica, ja esmentada al segle XII.
(2 h.) Torrelletes. Cal seguir el camí des de Castellet en
direcció nord que passa entre vinyes i fruiters, pinedes joves de pi blanc fins
que arribem a Torrelletes, petit nucli d’uns 100 habitants envoltat de camps de
vinyes.
Castell de Penyafort. L’etapa següent d’aquest itinerari pel Parc
del Foix passa per la masia de Mas Bellestar.
De seguida s’arriba al santuari
fortificat de Penyafort, un edifici del segle XII on es diu que va néixer sant
Raimon de Penyafort, eclesiàstic i jurista que va desenvolupar una gran tasca
política i religiosa als països de la Corona d’Aragó i va intervenir en la
fundació dels mercedaris. D’una època posterior, del segle XVII, és l’edifici
del convent i l’església. De tot el conjunt en destaca la torre circular, que
és la part més antiga, la qual té adossats diversos edificis.
Des de aquí anirem fins a un polígon industrial i sortirem a la N-340, a
la sortida de la Ràpita. Seguirem a la dreta, per la vorera de la carretera i
en 15 minuts arribarem a Sant Margarida i els Monjos (4 h. 30 m.), des de on agafarem
un taxi (Taxi Els Monjos: 607 24 89 61 – Alejandro Martínez, Taxi: 627 59 85 17.-
Taxi de 8 places: Sr. Manel de Canyelles, tel.: 687 47 75 87 i 609 31 14 75)
fins al punt de sortida on tenim els cotxes.
Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5999414
(aquest track agafa el tram des del castell de Castellet al de Penyafort)
Observacions: L’embassament
del riu Foix, al seu pas per Castellet i la Gornal ha creat un paisatge
idíl·lic, on ressalta el majestuós castell de Castellet. A l’alta Edat Mitjana,
el Penedès va ser terra de frontera entre el món cristià i l’islam. El castell
de Castellet i també el de Penyafort, a Santa Margarida i els Monjos, en són
bons testimonis. Aquest últim va ser el bressol de sant Raimon de Penyafort.
L’excursió que proposem uneix les dues fortaleses.
Itinerari
molt ben senyalitzat amb marques de pintura grogues i blanques (PR), vermelles
i blanques (GR) i després amb estaques amb senyals de color taronja, de molt
fàcil seguiment, que transcorre per diferents indrets emblemàtics del Parc del
Foix.
Raimon de Penyafort (1185 – 1275): Es diu que va néixer
al castell de Penyafort, al municipi de Santa Margarida i els Monjos. Va ser
canonge de la Seu de Barcelona, conseller del rei Jaume I, confessor del papa
Gregori IX i jurista eminent, i és considerat el patró dels advocats. Va
escriure l’obra Summa penitència.
La Mare de Déu un
roser plantava;
d’aquell sant roser
n’ha nat una planta.
Nasqué sant Raimon
fill de Vilafranca,
confessor de reis, de
reis i papes.
Confessava un rei que
en pecat n’estava.
El pecat n’és gran,
Raimon se n’esglaia.
Anònim. Cançó popular
vilafranquina
Tornarem a casa als voltants de les tres de la tarda.
