Camí de Gallecs (125 m.)

Dimecres 5 d’octubre de 2016

Hora de sortida: Nou del matí.

Ubicació: Comarca del Vallès Oriental.

Temps aproximat: 2 h. 30 m. (9 km.)

Desnivell: 80 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem a l’autopista AP-7 en direcció a Girona. Agafarem la sortida de Mollet Nord. Des d’aquí seguirem, en primer lloc, les indicacions de Mollet, fins arribar a l’estació de la RENFE d’aquest municipi (Mollet – Santa Rosa), on aparcarem.

Itinerari: 0 km. – 0 h. 0 min.: Estació de Mollet Santa Rosa (75 m.)

Sortirem de l´estació del tren en direcció nord per anar a buscar l´únic pas a nivell de tot Mollet. Girarem a l´esquerra (oest) per l’Av. Rafel Casanovas a través de la zona industrial de la Farinera, on podrem veure la característica torre blanca de la farinera Moretó, on abans hi arribava una via des de l´estació.

Creuarem la gran rotonda pel costat esquerra (sud) donat que és l´únic lloc on trobarem passos de vianants. Poc menys de 100 m. després de la rotonda trobarem el senyal d´inici del terme municipal de Santa Perpètua de la Mogoda. És en aquest punt on trobarem el camí d´accés a Gallecs (pàrquing).

700 m. – 0 h. 10 min.: Camí d’accés a Gallecs (88 m.)

Agafarem al N el camí (plafons de benvinguda a Gallecs) en lleugera pujada entre arbres a costat i costat del camí, entre els característics camps de conreu de Gallecs.

Deixarem una primera bifurcació a la dreta que ens portaria a l´hospital de Mollet. Trobarem poc després la única font que hi ha durant tot el recorregut, just en una altra cruïlla, que no prendrem. Després de 200 m. veurem el pont de vianants sobre l´AP-7.

1,7 km. – 0 h. 20 min. . Pas Vianants sobre la AP-7 (114 m.)

Llarg pas de vianants que travessa l´autopista AP-7 i que connecta el sector sud de Gallecs amb el més extens del nord. Just passat el pont trobarem una bifurcació (pal indicador)

Seguirem recte en direcció a Santa Maria de Gallecs (2,5km). Anirem entre camps de conreu mentre el brogit dels cotxes de l´autopista mica en mica van desapareixen a mida que ens endinsem a Gallecs.

El canvi és sorprenent. Haurem deixat enrere l’asfalt, els polígons industrials, les grans superfícies comercials i les aglomeracions urbanes per endinsar-nos, de cop, en un espai obert, cobert de cam ps de conreu, boscos i aiguamolls.

Anirem guanyant lleugerament alçada. Tot i no semblar-ho som a la part més alta del recorregut. Poc després d´un solitari arbre trobarem el Mirador del Vallès.

2,5 km. – 0 h. 30 min.: Mirador del Vallès (123 m.)

El Mirador del Vallès és una mica diferent de la resta de miradors que esperaríem trobar. No està encimbellat en cap penya-segat sinó que el trobarem enmig d´una gran esplanada. Això sí, des d´aquest punt podrem veure la Serralada Litoral al sud, el Montseny al nord-est, Sant Llorenç al nord-oest i Montserrat a l´est, i és que estem recorrent la part més alta del nostre itinerari. Un banc i una taula d’orientació (malmesa) són els elements que distingeixen aquest mirador.

Continuarem pel mateix camí, deixarem un camí a la dreta (E) i uns dipòsits d´aigua a l'esquerra (O) fins arribar a una segona bifurcació (cartell) sota mateix de la gran torre de telecomunicacions.

3,29 km. – 0 h. 45 min.: Torre telecomunicacions (125 m.)

Girarem a la dreta (E) seguint la direcció de Santa Maria de Gallecs que ens indica un pal. La tanca de la torre ens acompanya durant uns metres a la nostra esquerra. El camí va perdent ara alçada entre camps de cultiu, passarem a tocar d’uns grans roures, a la nostra dreta, i quan arribarem a la primera casa de Gallecs, girarem a la dreta (pal indicador) cap a Santa Maria de Gallecs ermita que tenim just davant nostre.

4,30 km. - 1h. 00 min. - Ermita de Santa Maria de Gallecs (97 m.)

Agradable racó on es troba l’Ermita de Santa Maria de Gallecs, bonica església amb murs de pedra irregulars, envoltada d´arbres. Ermita consagrada l´any 1007, d´estil romànic i vestigis paleocristians (preromànic)

Té interès, no només com a patrimoni cultural, sinó també per l'espai natural on es troba. Es sap que abans d'aquesta construcció hi havia hagut altres edificis de culte. És un edifici de planta de creu llatina, campanar d’espadanya i l'absis és quadrat i està orientat a llevant. Al mur sud hi ha una entrada on podrem veure una pila baptismal de pedra i al nord hi ha adossada la sagristia.

Al seu costat, a la placeta, hi trobarem la masia de Can Xambrers on hi ha una agrobotiga que ven els productes produïts a Gallecs (obre divendres tarda de 17 a 20 h, dissabte matí de 9 a 14 h. i tarda de 17 a 20 h. i diumenge matí i festius de 9 a 14 h.) fruit de la iniciativa de  l’Associació de Pagesos de Gallecs i el Consorci de l’Espai Rural de Gallecs, tel.: 93 579 09 57. Està gestionada pels propis pagesos i s'hi poden trobar productes naturals, de producció ecològica certificada.

També podem contemplar els camps de conreu que hi ha als voltants (mongetes del ganxet i calçots entre d’altres), veure el molí de Can Blanc, etc.

Deixarem Santa Maria de Gallecs seguint en direcció l´aparcament (pal senyalitzador). En arribar a la carretera BV-5154 (accés restringit per als cotxes) girarem a l´esquerra (NE) durant 75 m. quan trobarem un al pal indicador amb un plafó informatiu dels camins de Gallecs, a l´altra costat de la carretera. Anirem en direcció al bosc de Can Veire (0,7 km.) ara per un petit corriol que deixa un camp de futbol a la nostra esquerra fins endinsar-nos al bosc de Can Veire. Ocupa una extensió de 40,2 hectàrees a la zona nord de Gallecs. És un bosc mediterrani on s'ha condicionat una zona de berenador.

4,80 km. – 1 h. 15 min.: Torrent de Gallecs (92 m.)

Sobta estar dins d´un magnífic bosc d´alzines i roures després de tanta estona només trobant, de tant en tant, un arbre solitari a les vores del camí. Creuarem la riera de Gallecs a través d´un petit pont de fusta i seguirem tot recte, en pujada, seguint el corriol fins anar a parar a una cruïlla senyalitzada per un pal (Bosc de Can Veire-sud). Seguirem en direcció S. (dreta) cap a la masia de Can Jornet Xic, on trobarem les oficines del Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs i el Centre d’Educació Ambiental de Gallecs. Ens aturarem per adquirir informació de la zona i al mateix temps admirar una de les típiques masies que queden a Gallecs.

Després, seguirem el camí i deixarem una bifurcació a l´esquerra i continuarem durant 5 minuts fins arribar la masia abandonada de Can Cruz.

5,60 km. – 1 h. 30 min.: Can Cruz (masia abandonada) (107 m.)

Masia de construcció típica catalana amb tres naus amb l´entrada a la central. L´any 2005 va ser desallotjada per perill d’esfondrament. Avui dia és objecte de lluita veïnal a fi de recuperar-la com a patrimoni de Gallecs.

Enfilarem el camí de la dreta en baixada (S) per arribar a la carretera BV-5154 a l´alçada de la gran Masia de Can Salvi en 5 minuts.

5,80 km. – 1 h. 45 min.: Can Salvi (carretera) (96 m.)

Creuarem la carretera i agafarem un camí que envolta la gran Masia de Can Salvi pel S. Després de 80 m. trobarem un trencall a la dreta (E) que entra entre una zona d´horts. El camí es va estrenyent fins al punt de dubtar si tindrà cap sortida, tot i que de seguida anirem a parar just davant de l´amagatall dels aiguamolls de Can Salvi.

6,20 km. – 2 h. 00 min.: Aiguamolls de Can Salvi (88 m.)

El camí arriba a aquest punt d´alt valor ecològic, els aiguamolls de Can Salvi (que tenen aquest nom per la masia que hi ha a tocar) ocupen una àrea humida de 1,3 ha. al bell mig de Gallecs. La bassa va ser creada artificialment com a acció de millora i protecció de la zona. També s´hi construí una zona d’aguaits d´observació d´aus per veure els ocells que nidifiquen o passen per aquí, com ànecs, polles d’aigua i rossinyols. Es tracta, per tant, d’una zona humida que s'ha creat per facilitar l'establiment de fauna d'aigua i ocells a la zona i que és molt valuosa dins l'ecosistema del Vallès. El primer que veurem és una tanca vegetal d'arbustos i un punt des d'on observar l'aiguamoll a mà dreta. Ens podem acostar en silenci i observar per les petites finestres la fauna que hi viu i la vegetació existent. Hi ha més d'un miler de plantes aquàtiques entre les que destaquen la boga, el canyís o el lliri groc.

Agafarem el camí en direcció S. i seguirem per aquest tram de l´itinerari entre les agradables ombres d´uns grans plataners. Passats  10 min. (400m) dels aiguamolls trobarem un cruïlla. Girarem a la dreta (pal indicador d´Horta de Gallecs) en direcció a Mollet del Vallès (1 km.) Creuarem el torrent de nou per un pont de fusta. Just creuat el pont, girarem a la dreta, tot deixant un camí que continua recte en pujada, que aniria a parar prop dels dipòsits d´aigua i la gran torre de telecomunicacions que hem trobat a l´inici de la ruta.

Anirem ara pel marge E. del torrent i continuarem durant 15 minuts fins que trobarem a la nostra dreta els aiguamolls de Can Benito.

7,8 km. - 2h. 15 min.: Bassa de Can Benito (75 m.)

Petit espai humit de Gallecs que reté l´aigua del torrent de Gallecs per tornar-lo després esglaonadament i controlar així possibles avingudes d´aigua, alhora que fa de filtre de les mateixes aigües.

Deixarem la bassa i anirem recte pel camí per on veníem per anar a buscar un túnel sota l´autopista AP-7, punt on trobarem uns plafons informatius d´accés a Gallecs. Un cop dins els carrers de Mollet del Vallès continuarem recte pel carrer Francesc Layret (després canvia a carrer Palau de Plegamans) durant 1,1 km. fins que passem sota les vies del tren. Girarem a la dreta (SO) per la Via Ronda per arribar de nou en pocs minuts a l´estació del tren.

9 km. – 2 h. 30min.: Estació de Mollet (75 m.)

Observacions: Al cor del Vallès, s’amaga un espai natural amb un gran interès paisatgístic i una història ben peculiar: el Parc de l’espai d’interès natural de Gallecs. Segurament n’heu sentit parlar en alguna ocasió, i és que el conflicte sobre l’ús d’aquest paratge ha portat molta cua des que als inicis de la dècada dels setanta els seus terrenys van ser expropiats per poder-los urbanitzar. L’arribada de la democràcia a les institucions i la pressió popular van frenar el procés d’urbanització. Des de llavors Gallecs és un paisatge congelat, actualment gestionat per un consorci que vetlla per garantir la seva preservació i millorar els valors productius, ecològics, agrícoles i culturals de la zona.

El 1968 es volien expropiar 1.500 hectàrees de set municipis vallesans per crear-hi la Riera de Caldes, una petita ciutat per a 130.000 habitants. Finalment es va aconseguir aturar el projecte. Fa uns anys es va aprovar el nou pla, que permetia constituir un consorci per gestionar Gallecs. Ara és un espai protegit.

Per tant, Gallecs és un espai natural preservat gràcies a dècades de lluita veïnal, que encara continuen.

Gallecs, també és un espai rural protegit envoltat de grans nuclis urbans. Pertany als municipis de Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Lliçà d'Amunt i Lliçà de Vall.

El travessen tres rieres: la riera de Caldes, la del Caganell i la riera Seca. A banda de ser una zona agrícola és també escenari de passejades, excursions i rutes en bicicleta on es pot gaudir de vistes excepcionals i descobrir la riquesa de la fauna i la flora.

S'ha descrit la zona de Gallecs com un oasi enmig del Vallès. S'hi poden fer excursions tot l'any i observar com va variant el paisatge i com canvien els colors en funció de l'estació. Hi ha diferents passejades circulars de poc desnivell que enllacen els principals punts d'interès i equipaments. Totes les rutes estan ben senyalitzades.

Gallecs és, sobretot, un reducte del Vallès agrícola preservat del creixement urbanístic de les darreres dècades. En fi, un paradís de camps de conreu encerclat de polígons industrials, autopistes i urbanitzacions. Tot i la incertesa sobre el destí dels terrenys de Gallecs, els pagesos d’aquesta terra no s’han rendit mai i continuen treballant-l amb empenta, valorant cada cop més la qualitat envers la quantitat, així com el respecte pel medi ambient. No és gens difícil, doncs, trobar-se tractors aquí i allà del territori i pagesos plantant, segant o recollint els seus fruits. Als camps de Gallecs es cultiven cereals (ordi, blat, civada, espelta), farratges, arbres fruiters, sobretot presseguers, i alguna vinya.

Es poden veure arreu camps de mongetes del ganxet, un tipus de mongeta molt apreciat, sobretot per restauradors, però també plantacions de bledes, alls, faves, calçots i patates del bufet. Alguns treballen l’agricultura convencional i d’altres s’han decantat per l’ecològica, que no fa servir pesticides ni productes químics. A Gallecs aposten per una agricultura sostenible, que vol assolir una economia agrícola més independent i viable, capaç de posar a l’abast de la societat productes de qualitat i de protegir el medi ambient per a les futures generacions.

La zona amb una concentració més gran d’horts és als voltants de Santa Maria de Gallecs i també al costat dels aiguamolls de Can Salvi, on s’han establert un grapat de petits horts de gent de Mollet que els treballa per al consum propi.

Tots els itineraris són molt planers a través de camps de cultiu, masies i boscos. Hi ha escasses ombres així que convé evitar les hores de màxima calor, sobretot a l´estiu.

Us animo a conèixer aquest paisatge tradicional de la plana vallesana, ple de camps de conreu, boscos i masies. Per fer-ho farem tres itineraris diferents, per poder gaudir al màxim de tots els seus atractius: ermites romàniques, camins poc transitats, aiguamolls on s’observen aus de diferents espècies o una agrobotiga per comprar els productes de qualitat produïts pels pagesos de l’espai. Tot a menys de 25 quilòmetres de Barcelona. Increïble però cert.

De moment, aquí teniu la primera de les tres propostes.

Dinarem al restaurant El Jardí, c/. Barcelona, 1 - Parets del Vallès, tel.: 93 562 01 03, www.restauranteeljardi.com Menú diari de mercat: 19,50€ Es pot escollir entre tres entrants, tres segons, el postre, el vi amb D.O, aigua i pa inclòs. El restaurant El Jardí el podem definir com una cuina d’inquietuds. Fa temps que treballen amb productes d’horta local i de recuperació de llavors antigues. Són punt de recollida de cistelles ecològiques a Parets del Vallès i es nodreixen del que surt de l’espai rural de Gallecs i de productes vinguts d’arreu. A l’estiu es pot dinar al jardí que dóna nom al restaurant. Sota ombres centenàries podem gaudir d’un tomàquet de Montserrat farcit de mongeta del ganxet i formatge de la Gleva, d’un tàrtar de bonítol, del timbal d’espatlla de xai amb humus de mongeta.... a l’hivern toca menjar a la sala interior, prop de la llar de foc, plats com bolets saltats amb sorra de trompetes de la mort, farcellets de mar i muntanya de sèpia i orella de porc, coca de verduretes i foie, ànec canetó amb cigró menut (de Gallecs) i rossinyols de pi. De postres, un flam de poma amb crema de calvados.... ja fa vuitanta anys que van obrir! El Jardí també està vinculat amb la cuina VO, que agrupa un conjunt de cuiners i restaurants que promouen les virtuts gastronòmiques del Vallès Oriental. S’hi ha fet una important feina de recuperació d’espècies antigues d’hortalisses. També estan recuperant embotits desapareguts. I és gairebé heroic el compromís amb la terra de la gent de l’espai rural de Gallecs.

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.