Dissabte 25 de març de 2017
Itinerari Jacint Verdaguer
Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.
Ubicació: Comarca d’Osona.
Temps aproximat: 4 h. (11,6
km.)
Desnivell: 400 m. (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada en direcció a
Vic (parant-nos a fer el tallat i el “xuxo” a les 4 Carreteres de Tona)
Després seguirem fins a Folgueroles. Una vegada passat el poble,
continuarem en direcció a Vilanova de Sau, concretament fins al Km 8, on
trobarem una petita esplanada a la dreta de la carretera, i el camí on s’inicia
el recorregut.
Itinerari: Folgueroles – Salt
de la Minyona (Itinerari Jacint Verdaguer)
Iniciarem la sortida vora la carretera, on trobarem
una pista ampla (pal senyalitzador a Sant Llorenç). El camí ens porta a creuar
la riera de Tavèrnoles, tot seguit deixarem una pista a la dreta que ens
conduiria al Mas d'en Coll, des d'on podríem accedir al poblat ibèric de
Puigcastellet. Farem una lleugera pujada per arribar al Pont de les Bruixes,
sota del qual s'amaga el Gorg dels Llitons. En aquest indret, es barregen les
aigües dels torrents que vénen del Sot de Collsameda i del Sot Fosc, els quals
són l’origen de la riera de Tavèrnoles. Un petit corriol, ens apropa a
l’entrada d’aquest estret i curiós encaixat de l’aigua entre roques.
El Gorg dels Llitons, es un lloc ric de
narracions i llegendes. Els Llitons vénen a ser uns follets, personatges també
anomenats; Nyetus, Nyitus, Nitus o Nitons, uns éssers diminuts que formen part
de la mitologia de molts llocs (mossèn Cinto Verdaguer en un escrit seu deia,
que eren negres i banyuts). Sembla que si et descuides, et poden entrar pels
forats de les orelles, dels ulls, o del nas i menjar-te de mica en mica el
cervell, i fins i tot pots perdre l'enteniment. Així un perd la memòria i
altres facultats. Per sort per nosaltres, diu la llegenda que solen sortir de
nit.
Poc després del pont de les Bruixes, trobarem un
pal senyalitzador. Seguirem a la dreta la pista que s'enfila fort, cap a Sant
Llorenç. Al final de la pujada arribarem a una nova pista, trobarem un nou pal
senyalitzador i senyals del GR -2. Girarem a la dreta, i en poc més de 5 minuts
estarem davant del Castell de Sant Llorenç del Munt, avui dia de propietat
privada.
L’església de Sant Llorenç és d’origen força
antic, fins i tot visigòtic, donant nom al castell que es va aixecar a la seva
ombra, i que figura esmentat des del 881. L’església coneguda en aquell moment
com Sant Llorenç de Planeses, figura documentada des del 1012.
Sant Llorenç de Munt o de Planeses té força història: Era un castell,
passa per ordres monàstiques de benedictins i agustins, es vol fer dependre de
Sant Marçal del Montseny i després de Santa Maria de l’Estany. I al final depèn
de priors desvinculats del territori que el porten a la decadència. Amb la
desamortització de 1845 va passar a particulars, i així segueix. El lloc és impressionant pel casalot i per la
vista excepcional.
Tornarem enrere fins a la pista principal,
seguint els senyals del GR-2 fins a coll Pedrís, a l’esquerra ens queda el Puig
dels Jueus (820 metres), al qual es pot accedir fent una curta grimpada. La
història diu que sobre d’aquest puig hi havia el Castell de Meda, dominant una
de les entrades entre la Plana de Vic i les Guilleries, ja que hi passava el
camí que portava a Planeses i a Sau. El trobem documentat des de l’any 992, i
va substituir el de Sant Llorenç, a l’inici del segle XI.
Des del camí continuarem baixant, al cap de poc
deixarem la pista que enllaça amb la carretera de Vic a Vilanova de Sau, i agafarem
la que surt a la nostra esquerra que ens portarà al Collsameda. Aquest coll
separa el Puig dels Jueus, del Turó de la Mina o Puigcastellar, tots dos turons
tenen una alçada semblant. Ben aviat ens desviarem a l’esquerra, per un sender
costerut, anirem seguint els senyals del GR-2.
El camí travessa una zona de gresos vermells,
veurem a la nostra dreta sobre la cinglera, la silueta del Mirador, i la
carretera que porta al Pantà de Sau, estarem situats per sobre del túnel de la
Mina de Sau. Des d’aquí podem pujar al Puigcastellar, per un sender estret que
primer sembla que s’allunya, però al final assoleix el cim coronat per una
senyera, i amb unes bones vistes de la zona.
Retornarem per sobre el túnel de la Mina, i
continuarem pel camí fins a enllaçar amb una pista que seguirem per la dreta.
La pista s'enfila, deixarem les antenes del cim dels Munts (864 m.), on ens hi
podem acostar, bàsicament per poder dir que hem fet un cim. A l'esquerra, cal
estar atents en un giravolt i una esplanada, on ens desviarem a la dreta per un
sender, que en pocs metres ens aproparà al Mirador del Salt de la Minyona.
El Salt
de la Minyona és impressionant, aquí veurem un bocí del pantà de Sau, i
l’espectacle dels cingles de Cabrera, pla d’Aiats, Tavertet i del Far. Als peus
dels cingles Vilanova de Sau, i en front del salt el Montseny amb les
característiques Agudes, les Guilleries, la vall de Sau i el Montseny.
L’imponent paisatge que es presenta des del mirador del Salt de la Minyona fou
un recurs força emprat en l’obra de Verdaguer. Des del cim d’aquest
penya-segat, el poeta va escriure un poema de joventut dedicat a la “nina del cingle” i també en una prosa
evocà la llegenda popular del lloc, que explica la història d’una donzella que
va saltar-hi sense fer-se mal perquè arribava tard al seu casament.
Com la majoria de llocs d’aquestes terres, el
Salt de la Minyona té la seva llegenda pròpia, histories difícils de creure,
que han anat passant de boca en boca al llarg del temps. La llegenda diu que
una minyona va saltar des de dalt de la cinglera, més de 150 metres de caiguda
vertical, i en va resultar il·lesa. Els motius que la van portar a fer el salt,
van lligats a l’església de la Verneda que era la seva parròquia, uns diuen que
va saltar perquè arribava tard al seu casament, d’altres que era molt devota i
no faltava mai a missa, un diumenge que anava molt tard, quan encara era a dalt
del cingle, va sentir que tocaven les campanes de començar la missa. No s'ho va
pensar dues vegades, i va saltar la cinglera per fer més via. Aquesta ultima
història s'allarga una mica més, i com la majoria de temes eclesiàstics i
llegendaris, acaba sortint pel mig el diable, que la va temptar a què repetís
el salt a canvi d’algun present, la innocent minyona va tornar a saltar, i
d’aquesta segona vegada no se'n va sortir. De la situació en podríem treure
dues dites, la que diu que “segones parts, mai són bones”, i que “no cal
temptar la sort, dues vegades”.
Un altre versió sobre el mateix tema ens diu que
ens trobem un home, que havia viscut a una masia de la zona, i ens explica una
versió. La minyona s’anava a casar i feia tard, així que per escurçar el camí
va demanar als àngels que l’entomessin quan es llencés al buit, i aquests així
ho van fer. Però un cop casada, la minyona va voler repetir l’experiència amb
finalitats no tant clares, infidelitats segons ens diu, i els àngels aquell dia
no li van fer cas, amb el que l’accident va ser fatal.
Una barana protegeix del buit vertiginós sota la
mirada de la Verge dels Cingles situada a l’extrem del penya-segat. Camí amunt
i a poca distància s’arriba al cim dels Munts (864 m.), on hi ha diferents
antenes de comunicació i que presideix la serra que s’estén des del Montseny
fins al congost de Casserres i que actua de divisòria entre l’extensa Plana de
Vic i les Guilleries.
El retorn el farem seguint la pista ampla que
ressegueix la carretera a certa alçada, al final (a uns 4 km) arribarem al Pont
del Vent ja a la carretera (N-141d, Folgueroles-Vilanova de Sau), pujarem per
la carretera fins l’Inici al km 8, i per la carretera anirem a trobar el cotxe (Caldrà
anar amb comte doncs la carretera té pocs vorals)
Track: Wikiloc: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17047747
o:
Mapa: Instamaps: https://goo.gl/PkQqTj
Un cop de tornada a Folgueroles, podem visitar:
- La Casa Museu Jacint Verdaguer, al carrer Major, 7. Aquesta va ser una de les cases de la família Verdaguer Santaló al poble, encara que la casa natal del poeta està en el número 15 del carrer Sant Jordi, i l’edifici on va viure fins els 18 anys, a la Plaça Major.
- L’església de Folgueroles: el carrer Major desemboca a la plaça, presidida pel monument a Verdaguer i per l’església de Santa Maria, on va ser batejat el poeta, i que presenta elements arquitectònics romànics i barrocs. A l’interior de l’edifici es pot veure la pica baptismal que es va utilitzar per a l’ocasió i una còpia de la partida de naixement.
Des de aquest punt podem fer una volta,
dirigint-nos a proper turó de Sant Jordi de Puigseslloses.
- Sant Jordi de Puigseslloses. El camí que surt de Folgueroles passa per la font de la Ricardera i per la Codina abans d’enfilar-se al turó de Sant Jordi de Puigseslloses, una ermita situada a un parell de quilòmetres del nucli urbà. Aquí, als 25 anys, Verdaguer va cantar la seva primera missa. Es tracta d’un edifici del segle XV situat al costat de les restes d’un dolmen i amb un mirador excepcional sobre la plana de Vic. Com deia Mossèn Cinto, l’indret és “com un botó en mig de la Plana”
- L’ermita de la Damunt. Les referències a la Damunt són una constant en l’obra de Verdaguer. El petit temple està situat sobre un turó, des del qual es tenen magnífiques vistes. En un dia clar es distingeixen perfectament el Puigmal, el Pedraforca i gran part de les muntanyes del Pirineu i el Prepirineu. L’indret inspirà una de les composicions més destacades del poeta: l’Arpa. Paga la pena fer una ullada al jardí verdaguerià, amb mostres de les plantes que Verdaguer cantà en el seu llibre Brins d’Espígol.
- Les alzines sureres. No és massa comú trobar un bosc d’alzines sureres a la comarca d’Osona. Des de la Damunt tornarem a Folgueroles i, uns 500 metres més amunt de l’església parroquial, n’hi ha un, que a més va servir a Jacint Verdaguer com a inspiració per a molts dels seus poemes. Entre els arbres s’amaga l’Àlbula, una escultura de Pablo Palazuelo de dedicada a la poesia on hi ha gravat un suggeridor vers de Mossèn Cinto: “La poesia és com un aucell del cel que fa sovint volades a la terra”. Hi ha una escultura idèntica a aquesta a Vil·la Joana, a Collserola, on va morir el poeta.
- A Folgueroles també podem visitar la font Trobada, un espai natural on l’artista Perejaume al 2002, amb motiu del centenari de la mort del poeta, va traçar una gran signatura de Verdaguer feta amb aigua només visible des del cel, tot desviant el curs del torrent.
Observacions: Mn. Jacint Verdaguer i Santaló (1845 –
1902) Un dels principals creadors de la literatura catalana moderna. Les seves
obres més conegudes són L’Atlàntida, La
Pàtria, Canigó o Diari d’un pelegrí a Terra Santa. Durant la seva vida va
compaginar la faceta d’escriptor amb la de mossèn.
Una maleta i un paraigua. Amb aquests dos simples
objectes Jacint Verdaguer arribava a tots els racons de Catalunya per fer-ne
una acurada descripció. El poeta va néixer al Folgueroles, un petit poble a
tocar de les Guilleries, entre el Montseny i el Puigmal, i on està situada la
Casa Museu Verdaguer. Aquest espai és el punt de partida per visitar altres
llocs que va plasmar en molts dels seus versos:
No és gaire obrador
damunt lo mapa
Mon estimat poblet de
Folgueroles:
Son nom és una titlla
Al peu del nom de les
ciutats superbes,
Però Déu l’ha posat
entre les dues
Muntanyes capitals de
la nostra terra,
Com bri d’herba entre
enormes mil·liaris....
Jacint Verdaguer, La veu del Montseny, 1906
Dinarem al Restaurant Can Pascual, Pl. Verdaguer, 3 de
Folgueroles, tel.: 93 812 21 18. Tornarem a casa als voltants de les set de la
tarda.
