diumenge, 15 de novembre del 2026

Escletxes de la Freixeneda (1.371 m) - Terra de Remences

Dissabte 14 de novembre 2026

Comarca: Garrotxa. 

Desnivell acumulat: 335 m 

Distància a caminar: 12,3 km 

Temps aproximat: 5 h 30 min 

Nivell de dificultat: Mitjana.


Com arribar al punt d’inici: Sortirem a les set del matí i anirem per la C-17 en direcció a Vic. Ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreteres de Tona. 

Després cal seguir per la C-17 fins a Sant Quirze de Besora i des d'allà continuar cap a Vidrà. Un cop a Vidrà continuarem, per una pista estreta i asfaltada cap a Ciuret fins a arribar al collet de Collfred. Aproximadament a uns 13 km del poble i a 500 metres abans d'arribar a la masia de Casanova de Collfred (propietat privada). Deixarem el cotxe fora de Collfred, ja que no es permet circular si no ets veí. 

 

Itinerari: El punt de partida de l'excursió és el collet de Collfred. Ens trobarem en una espectacular fageda. A l'inici de la ruta trobarem un faig que està catalogat com a arbre monumental (1,7 km). Durant el camí anirem trobant marques grogues, de la xarxa de senders d'Itinerannia, fins a l'entrada de les escletxes.




Pujarem per una pista fins a una cabana de fusta (4,1 km). Aquí girarem completament a la dreta, en pujada pronunciada. Ja en el pla, haurem d'anar atents ja que altrament ens passarem les escletxes (km 4,8 – 1.319 m).



Aquestes escletxes són degudes a un fenomen natural produït per la inclinació i el trencament de les capes de gresos i margues a causa dels plegaments que hi va haver a la zona durant la formació dels Pirineus fa uns 40 milions d'anys a causa del xoc de dues grans plaques tectòniques (l'africana i l'europea). Això va generar unes escletxes de diferents dimensions i algunes comunicades entre si. Tenen un recorregut total de 1.835 metres. Les més profundes superen els 15 mts d'alçada encara que les més habituals tens uns 5-6 mts. Algunes amb contínues pujades i baixades.




És com un petit "Laberint" en què podem dedicar molt de temps per admirar tots aquests bonics racons. Podem passejar-hi per dins. No hi ha cap recorregut senyalitzat. Podem anar investigant entremig de les enormes roques, n'hi ha de més amples i altres de força estretes. Cal vigilar si el terra està moll o cobert de fullaraca. Un paisatge espectacular rodejat d'enormes moles de roca vestides de molsa i vegetació abundant.


A partir d'aquí, la ruta es converteix en més assolellada, travessant preciosos prats amb molts animals pasturant.


Quan portem caminats 6,1 km, arribarem al principi d’un sender que baixa en forta pendent. Es tracta d’una baixada en la que cal anar molt atents a les caigudes. Si ha plogut, plou o hi ha un ambient molt humit, es recomana tornar enrere des de les escletxes i fer una anada i tornada pel mateix camí, doncs l’esmentada baixa es converteix en perillosa, amb caigudes garantides pel fang, les arrels i les fulles seques. 

Un cop feta la forta baixada arribarem a la cabana de fusta on ens havíem desviat a la dreta. En aquest punt, agafarem la pista de pujada i arribarem a les masies que formen Collfred i als cotxes. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/escletxes-de-la-freixeneda-296543889 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6af8755d566244254909bcae 

 

Observacions: Bonica caminada per boscos preciosos de freixes i faigs amb uns exemplars de boix grèvol, tots realment impressionants.

 

Entre les comarques de la Garrotxa i Osona es troba aquest bonic i màgic espai de Les Escletxes de la Freixeneda o també anomenat Escletxes de les Eugues. Són unes enormes roques enmig de la fageda que constitueixen un autèntic laberint natural i rocós amb estrets passadissos i talls elevats. Són visitables, però cal estar atents i vigilar pel terra relliscós i els possibles forats que la fullaraca pugui amagar.

 

A la fageda podrem veure un freixe enorme i monumental (per més informació aneu a: https://plantipodes-am.cat/fitxes/freixefreixeda.html .

 

L'excursió segueix un itinerari per un sender senyalitzat amb marques grogues fins a les escletxes.

 

La ruta pot tenir molt de fang a causa dels innombrables rierols i la densa vegetació que no deixa entrar el sol, recomanable dur calçat de recanvi.

 

Terra de Remences: El nom de Verntallat està associat a una escola, una revista o a l’agrobotiga de la Cooperativa de la Vall d’en Bas. En aquesta excursió, amb una mica d’imaginació, és possible viatjar pel túnel del temps i reviure aquells anys en què els remences s’alçaren per reclamar els seus drets. 

 

On podem dinar: Hostal Serrasolses de Vidrà, Carrer Creu de l'Arç, 2, telèfon: 93 855 09 05 web: https://www.hostalserrasolsas.com/el-restaurant/

diumenge, 8 de novembre del 2026

Torroja – Ermita de la Consolació (455 m)

Dissabte 7 de novembre 2026

Fotografia i senderisme per les vinyes del Priorat

Comarca: Priorat. 

Desnivell acumulat: 193 m 

Distància a caminar: 9,3 km 

Temps aproximat: 3 h 30 min 

Nivell de dificultat: Normal.


Com arribar al punt d’inici: Sortirem a 2/4 de vuit del matí. Anirem per l’autopista AP-7 en direcció a Tarragona. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès. 

Després seguirem fins a la sortida 251 i anirem per la T-11 en direcció a Reus, Les Borges del Camp i Porrera, ja per la N-420. 

Seguirem fins a Torroja del Priorat i seguirem fins a un desviament a la dreta per seguir un tram de la pista que va de Torroja a Escaladei. 

 

Itinerari: 0,0 km: Començarem el recorregut al voral de la pista de Torroja del Priorat a Escaladei, just davant d'un mas en ruïnes (264 m). 

0,1 km: Seguirem la traça per la dreta.

0,5 km: Passarem per la font del Mosquit (281 m) i poc més endavant enllaçarem amb el GR-174.









1,6 km: Mas de l’Ardebol.


Un cop deixem el GR seguirem per pistes entre vinyes fins a trobar el corriol que ens portarà a l'ermita de la Consolació.


3,3 km: Desviament a la dreta (362 m). 

3,6 km: Mas del Balistó (371 m). 

4,5 km: Ermita de la Consolació (441 m).


Desfarem un tram de camí i seguirem a la dreta per una pista fins a trobar dues barraques de pedra. Aquest tram el farem pel voral d'una vinya. 

6,4 km: Barraca de pedra seca (350 m) comencem a caminar pel voral d’una vinya.

6,7 km: Barraca (325 m), fi del pas per la vinya.

7,3 km: Molí de vent (307 m) 

7,6 km: Mas del Damià. Després seguirem el camí fins a trobar la carretera. 

8,2 km: Arribem a la carretera, la seguirem a l’esquerra. 

9,0 km: Deixarem la carretera principal agafarem una carretera a l’esquerra. 

9,3 km: Enllacem amb el tram inicial i final de la nostra excursió. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/torroja-ermita-de-la-consolacio-fotografia-i-senderisme-per-les-vinyes-del-priorat-295491546 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6aef1dbaa3fd7344facaaeb8 

 

Observacions: Bonica caminada de tardor pel Priorat, amb l'objectiu de veure les vinyes entre verdes i grogues, aquest color de tardor que les fa atraients. La forta calor actual, ho ha retardat i tot just algunes comencen el canvi. Un altre atraient són les vistes sobre el Montsant, serra de Llaveria, els Ports de Beseit, entre altres muntanyes. També pobles com La Morera de Montsant, Gratallops, la Vilella...

diumenge, 18 d’octubre del 2026

Castell de Montesquiu – Coll dels Tres Pals (843 m)

 Dissabte 17 d’octubre 2026

Recorregut fotogràfic per la riera de la Solana i el mirador de la Rovira.

Comarca: Osona. 

Desnivell acumulat: 250 m 

Distància a caminar: 8,9 km  

Temps aproximat: 3 h 

Nivell de dificultat: Normal.


Com arribar al punt d’inici: Sortirem a 2/4 de vuit del matí. Anirem per la C-17 en direcció a Vic, ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreteres de Tona. 

Seguirem per la C-17, agafarem la sortida de Sant Quirze de Besora, direcció Vidrà, fins passar el pas a nivell, i seguir la carretera de Vidrà, o bé l'antiga C-17 fins a Montesquiu, on hi ha l'accés al castell. 

 

Itinerari: Castell de Montesquiu. 

Paradís de merlets i finestrals. Abans o després de fer la ruta, val la pena visitar el castell de Montesquiu. Nosaltres mirarem de fer la visita a la tornada, la de les 13 hores, si hi arribem a temps i tenen entrades disponibles. 

Es tracta d’un edifici que té el seu origen en l’època medieval (està documentat des de l’any 1285), però que ha anat remodelant-se en diferents períodes històrics. Actualment es pot fer una visita guiada els caps de set mana i tots els dies a l’estiu. Un cop a dins es visiten totes les estances, d’entre les quals destaca l’escala interior del segle XVI, la sala noble, la terrassa i el dormitori. La visita inclou la projecció de l’audiovisual Temps d’història i misteri, que permet descobrir la història del castell en quatre moments del seu passat. El castell està en voltat de jardins en els quals hi ha tres escultures de l'artista d'Alpens Enric Pla i Montferrer. També hi ha altres equipaments com la Cabanya del Castell, la sala d'exposicions i la masoveria, amb l’oficina del parc.





La riera de la Solana. 

Joc d’ombres. Des de l'aparcament del castell cal prendre el camí asfaltat que deixa a mà esquerra el castell i la masoveria. 

Després, cal continuar a l'esquerra per la pista de terra. En els primers metres el camí, ample i flanquejat per roures i pins, fa una lleugera baixada. Cal deixar a mà esquerra un camí i continuar pel més planer que ens portarà a la riera de la Solana. És un lloc que té força atractius fotogràfics.



Per continuar l'itinerari, cal seguir el camí de la dreta, que puja força, el de l’esquerra és per on es retornarà. Des d'aquest punt l'itinerari és circular. 

La pista segueix pujant fins arribar al bosc de la Rovira, format principalment per roures, pi roig i alguna alzina. 

El camí continua pujant fins arribar a la carena on és possible distingir dos tipus de bosc: el de l'obaga, on hi predominen els faigs, i el de la solana, amb pins i roures.

Coll dels Tres Pals. 

Vistes a la serra de Bufadors. És un bon moment per aturar-se i, en silenci, provar de veure alguns dels  animals que viuen a la zona, com senglars, corbs, cabirols, esparvers i voltors. 

A banda i banda del coll es tenen bones vistes; a un costat el pla del Revell, la capçalera de la vall de la riera de la Solana o dels Ferrers i, a l’altre, la serra de Bufadors. Abans d’emprendre el camí de tornada és recomanable fixar-se en les roques que hi ha en aquest punt, plenes de fòssils de petxines i cargols de mar.

Per tornar al castell cal agafar la pista que baixa fins la riera de la Solana i d’allà, pel mateix camí del primer tram del recorregut, fins al castell. 

Mirador de la Rovira. 

Dinamisme i color. S’arriba al mirador de la Rovira, un punt estratègic des del qual es tenen unes vistes magnífiques del castell, els pobles de Montesquiu i de Sant Quirze de Besora, el massís del Montseny, al fons, i la serra de Bellmunt, a l’esquerra.


Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castell-de-montesquiu-coll-de-tres-pals-291883646 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6ad34f17b51ab8100f116cd8 

 

Observacions: Aquesta ruta és ideal per descobrir en un matí l’interior del Parc del Castell de Montesquiu. Surt des de l’aparcament del castell i s’endinsa pel bosc tot creuant la riera de la Solana. Després de pujar cap al coll de les Planeses arriba al mirador de la Rovira, un balcó natural amb vistes al castell, a la serra de Bellmunt i al massís del Montseny. L’ascensió continua fins al coll dels Tres Pals, el punt més alt del recorregut, des d’on s’obtenen vistes magnífiques de les muntanyes dels voltants. La visita al castell de Montesquiu completa un itinerari, en el qual els afeccionats a la fotografia disposen d’un gran ventall d’elements naturals, arquitectònics i històrics a l’abast del seu objectiu.

 

Per això, aquest excursió és ideal per fer bones fotografies.

 

Ruta circular amb sortida i arribada als jardins del castell de Montesquiu. Està ben senyalitzada i transcorre per pistes amples.

 

El castell de Montesquiu és el símbol més emblemàtic del parc, s’alça majestuós i senyorial envoltat de pinedes i rouredes. Aquest impressionant casal fortificat vigila amatent un bell paisatge boscós, travessat pel Ter. L’itinerari que uneix el castell amb el coll dels Tres Pals, resulta una privilegiada combinació de planes, rieres i muntanya, i permet al visitant retratar unes instantànies inoblidables tant del patrimoni cultural com de la natura prepirinenca.

 

Aquesta ruta es pot realitzar tot l’any, però amb la caiguda de fulles a la tardor, esdevé una ruta ideal per fer en aquesta època. 

 

On podem dinar: Restaurant les carreteres de Tona.

dijous, 15 d’octubre del 2026

Montagut d’Ancosa (963 m)

Dijous 15 d’octubre 2026

Comarca: Alt Camp. 

Desnivell acumulat: 343 m 

Distància a caminar: 9,7 km 

Temps aproximat: 4 h 

Nivell de dificultat: Normal.


Com arribar al punt d’inici: Sortirem a ¾ de set del matí i anirem per l’A-2 en direcció a Lleida. Ens aturarem a fer el tallat a l’estació de servei del Bruc. 

Després seguirem fins a la sortida 559 i anirem en direcció a Vilafranca del Penedès. Passarem per Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, Esblada i Querol. Aquí deixarem la C-37 i anirem a l’esquerra fins al coll de Querol -Montagut, on aparcarem els cotxes. 

 

Itinerari: Punts de pas: 

0,0 km: Coll de Montagut (839 m)

0,8 km: Ermita romànica/gòtica de Sant Jaume de Montagut (861 m) Situada als peus del cim de Montagut, on hi ha les escasses restes del castell homònim, es troba completament isolada entre camps i boscos, en un entorn de gran bellesa. Era la parròquia d'un antic terme format per una trentena de masies disseminades, la major part desaparegudes. La casa del rector ha estat enderrocada i l'església completament restaurada. 

És un edifici datat al segle XIV, que substitueix una construcció més antiga, documentada des de l'any 1154. Té planta rectangular, o més aviat trapezoidal, coberta amb voltes de creueria i capçada amb un absis poligonal de set costats, buidat a l'interior amb sengles capelles. La porta està formada per tres arcs de mig punt en degradació, l'exterior molt ample i perfilat amb un trencaaigües motllurat. Té dos campanars d'espadanya.




1,6 km: Cim de Montagut d’Ancosa de 953 metres d’alçada (100 cims de la FEEC) Hi ha un vèrtex geodèsic.


Un cop fetes les fotos de rigor, tornarem enrere fins a l’ermita de Sant Jaume i seguirem a la dreta. 

3,5 km: Llac de Formigosa (854 m).

4,2 km: Les Cases Noves de Formigosa i Collet del Vent (869 m).

4,5 km: Font de la Clota (870 m). 

6,0 km: Mas de l’Aranya (804 m).



Aquí comença una baixa en forta pendent i amb un terra inestable, de pedres soltes on cal anar amb compte per evitar caigudes.

7,4 km: Desviament a l’esquerra (644 m). 

7,7 km: Roques del Mas de l’Aranya (648 m). Una mica més endavant, agafarem un camí poc marcat i senyalitzat amb fites i amb forta pujada.

8,6 km: Pi de les Quatre Soques (754 m) El pi de les Quatre Soques és un dels dos arbres que formen part del petit però rellevant conjunt d'arbres monumentals del municipi de Querol, a la comarca de l'Alt Camp. Està situat a uns 250 metres de la carretera que connecta Querol amb Montagut, i la seva tortuosa silueta s'alça ben visible quan s'arriba a la verdor de la primera esplanada de vinyes. 

El nom es deu a la particularíssima morfologia que presenta: partint del tronc principal, a poc més d'un metre del naixement, l'arbre es diversifica en quatre troncs una mica més petits (però igualment impressionants, molt més robustos i grans que una branca) anomenats canons, que s'eleven fins a una alçària de vint metres.



9,7 km: Coll de Montagut. Fi de l’excursió. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montagut-dancosa-291421719 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6ad0b14a16e7b9774cda014f 

 

Observacions: La pujada en sí al cim de Montagut d'Ancosa és molt curta des de l'ermita de Sant Jaume. Però la ruta completa té l'atractiu de caminar per una serra poc coneguda, gaudir d'una pau i d'un silenci impressionants, i descobrir una natura de relleus suaus amb camps cultivats i grans extensions de bosc.

 

El Montagut d'Ancosa (963 m) és un cim emblemàtic inclòs al repte dels 100 Cims de la FEEC, situat al municipi de Querol (Alt Camp).

 

Una altra zona poc coneguda pels boletaires de Tarragona és aquest enclavament entre l'Alt Camp, l'Anoia i el Penedès. Amb una altura que pot elevar-se fins als 900 metres, és una zona humida i on la temperatura sempre hi és molt més baixa que la mitjana de la zona. Entre les obagues d'Ancosa i Rofes, a l'altiplà del poble de La Llacuna, hi podem trobar boscos poc concorreguts de pi blanc, prelitorals, on no és difícil trobar bolets.

 

Vàrem fer aquesta excursió el 3 de juny de 2023, aquí teniu la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2023/06/montagut-963-m.html 

 

On podem dinar: Al restaurant Sant Jordi de Querol, tel.: 977 63 84 62, web: https://santjordidequerol.com/