Dissabte 9 de gener de 2010. Balmes, masies i molins (primera sortida de l’any)
Hora de sortida: Nou del matí.
Ubicació: Comarca del Bages.
Temps aproximat: 3 h. (4 Km.).
Desnivell: 152 m.
Dificultat: Fàcil.
Ubicació: Comarca del Bages.
Temps aproximat: 3 h. (4 Km.).
Desnivell: 152 m.
Dificultat: Fàcil.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada. Agafarem l’autopista Terrassa – Manresa i seguirem direcció Terrassa, Matadepera, Coll d’Estenalles i Mura.
Itinerari: L'itinerari surt del Centre d'Interpretació de Mura. Baixem cap a la riera de les Nespres, la travessem i hi trobem la fita d'inici d'itinerari, amb les etiquetes de color marró. Aquesta ruta coincideix amb la d'altres itineraris, de manera que cal posar atenció a seguir les etiquetes del color indicat. Seguim el corriol paral·lel al curs d'aigua, que a poc a poc s'enfila i se separa de la riera. Si continuem per aquest sender principal, tot evitant diversos desviaments menors, al cap d'uns minuts ens apareixerà, a la dreta, un camí empedrat: és l'antic camí de Mura a Montserrat, que ens menarà a la Creu de la Vila.
* El camí de Mura a Montserrat.
El camí de Mura a Montserrat enllaça amb el camí Ral de Barcelona a Manresa, on el bandoler Capablanca estenia el seu capot i enlluernava les víctimes. El camí Ral, que travessa la serra de l'Obac, fou l'única via de comunicació entre Barcelona i l'alt Llobregat fins a la construcció del ferrocarril de Terrassa a Manresa. Els camins havien de garantir en tot moment el trànsit de persones i animals de càrrega, i per això alguns trams eren empedrats. Observeu la perfecció d'un treball que s'ha conservat durant segles. Aquesta història ens revela l'origen d'alguns topònims, com el del coll del Correu, enforcall de camins on havien de convergir els vilatans dels contorns si volien recollir la correspondència.
Quan pugem, a la dreta veiem el nucli de Mura i els seus camps de conreu, alguns dels quals voregen la riera de les Nespres. En poc més d'un quart d'hora arribem a un petit puig on destaca una creu de ferro.** La Creu de la Vila.
La tradició popular atribueix a la Creu de la Vila protecció contra la pesta que assolava l'Europa medieval. També diu que els pelegrins feien descalços el camí fins a Montserrat, com a prometença, i, en passar per la Creu, pregaven al Senyor per conjurar una sequera o per demanar el guariment d'algun parent malalt.
Voregem la Creu de la Vila i reprenem el camí, que ressegueix la capçalera de diversos barrancs i torrents fins arribar al puig de la Balma. Al llarg del sender predominen els boscos, on creixen pins, alzines, roures i algun auró negre. Ben aviat es pot veure la balma obrada a la llunyania, al fons d'una àmplia panoràmica de la vall que constitueix tot un espectacle. En arribar al fons de la vall, on trobem una bassa envoltada d'oms i pollancres, el camí gira cua. Als pocs metres, una fita ens indica que hem d'enfilar-nos per un camp, al costat d'un cobert, per guanyar de nou un camí que ens deixa a tocar del puig de la Balma.
*** El puig de la Balma.
Les cases obrades a la roca són un dels elements més característics del parc natural. A la defensa natural de la balma afegeixen l'estalvi en la construcció, que amb un sol mur tanca el refugi. Tot i que hi ha referents prehistòrics, el fenomen de les balmes obrades a gran escala data de l'alta edat mitjana, per bé que la del puig de la Balma és posterior: l'ala dreta és del segle XIII, i la finestra geminada que s'obre al pis superior, mostra de la prosperitat del mas, és l'únic element baix medieval de l'edifici, mentre que les ales central i esquerra són dels segles X i XVII, respectivament. És la construcció més ben conservada i representativa del seu gènere al massís. Actualment, alberga una capella, consagrada a Santa Margarida; un museu, de visita obligada, obert dissabtes i festius; i una residència casa de pagès amb bar, restaurant i habitacions. Si es surt més tard, pot ser una bona opció per dinar. Tel. 608 267 918
Desfem el recorregut fins al cobert i davallem pel mateix camp, que ens durà al camí d'origen. El seguim una estona fins que, a mà dreta, apareix un viarany que arriba fins al casalot de la Vila i l'envolta per darrere.
**** La Vila.
Després de les epidèmies de pesta negra i les guerres de remença del segle XV, les famílies que es van mantenir al massís van ampliar, durant el XVI i el XVII, les seves propietats amb l'annexió de terres i construccions abandonades. Aquest és l'origen de grans masies com l'Obac, la Mata o la Vila, que han gaudit de temps de bonança i han suportat èpoques adverses, i que es van mantenir actives gairebé fins a l'actualitat, quan les noves estructures socials han abocat aquests masos a l'abandonament o a usos innovadors. La Casa Nova de l'Obac, per esmentar-ne un cas, alberga avui un centre cultural del parc natural.
Seguint les fites, el corriol continua endavant, circumval·la una vella alzina de gran port, davalla fent ziga-zagues en un ambient frescal, entre alzines i marfulls, i travessa alguna codina, fins que, finalment, arriba al llit del torrent dels Codolosos. Seguim la llera a favor del corrent. Poc abans de la seva confluència amb la riera de les Nespres, veiem, a l'altra banda del torrent dels Codolosos, la masia de cal Miqueló.
Us recordem la conveniència de seguir escrupolosament les fites i de ser respectuosos amb les propietats privades. Sobrepassat cal Miqueló, continuem amunt pel camí que voreja i de seguida travessa la riera de les Nespres. Ja a l'altra riba de la riera, ens trobem amb l'antiga edificació del Molí del Mig.
Itinerari: L'itinerari surt del Centre d'Interpretació de Mura. Baixem cap a la riera de les Nespres, la travessem i hi trobem la fita d'inici d'itinerari, amb les etiquetes de color marró. Aquesta ruta coincideix amb la d'altres itineraris, de manera que cal posar atenció a seguir les etiquetes del color indicat. Seguim el corriol paral·lel al curs d'aigua, que a poc a poc s'enfila i se separa de la riera. Si continuem per aquest sender principal, tot evitant diversos desviaments menors, al cap d'uns minuts ens apareixerà, a la dreta, un camí empedrat: és l'antic camí de Mura a Montserrat, que ens menarà a la Creu de la Vila.
* El camí de Mura a Montserrat.El camí de Mura a Montserrat enllaça amb el camí Ral de Barcelona a Manresa, on el bandoler Capablanca estenia el seu capot i enlluernava les víctimes. El camí Ral, que travessa la serra de l'Obac, fou l'única via de comunicació entre Barcelona i l'alt Llobregat fins a la construcció del ferrocarril de Terrassa a Manresa. Els camins havien de garantir en tot moment el trànsit de persones i animals de càrrega, i per això alguns trams eren empedrats. Observeu la perfecció d'un treball que s'ha conservat durant segles. Aquesta història ens revela l'origen d'alguns topònims, com el del coll del Correu, enforcall de camins on havien de convergir els vilatans dels contorns si volien recollir la correspondència.
Quan pugem, a la dreta veiem el nucli de Mura i els seus camps de conreu, alguns dels quals voregen la riera de les Nespres. En poc més d'un quart d'hora arribem a un petit puig on destaca una creu de ferro.** La Creu de la Vila.
La tradició popular atribueix a la Creu de la Vila protecció contra la pesta que assolava l'Europa medieval. També diu que els pelegrins feien descalços el camí fins a Montserrat, com a prometença, i, en passar per la Creu, pregaven al Senyor per conjurar una sequera o per demanar el guariment d'algun parent malalt.
Voregem la Creu de la Vila i reprenem el camí, que ressegueix la capçalera de diversos barrancs i torrents fins arribar al puig de la Balma. Al llarg del sender predominen els boscos, on creixen pins, alzines, roures i algun auró negre. Ben aviat es pot veure la balma obrada a la llunyania, al fons d'una àmplia panoràmica de la vall que constitueix tot un espectacle. En arribar al fons de la vall, on trobem una bassa envoltada d'oms i pollancres, el camí gira cua. Als pocs metres, una fita ens indica que hem d'enfilar-nos per un camp, al costat d'un cobert, per guanyar de nou un camí que ens deixa a tocar del puig de la Balma.
*** El puig de la Balma.Les cases obrades a la roca són un dels elements més característics del parc natural. A la defensa natural de la balma afegeixen l'estalvi en la construcció, que amb un sol mur tanca el refugi. Tot i que hi ha referents prehistòrics, el fenomen de les balmes obrades a gran escala data de l'alta edat mitjana, per bé que la del puig de la Balma és posterior: l'ala dreta és del segle XIII, i la finestra geminada que s'obre al pis superior, mostra de la prosperitat del mas, és l'únic element baix medieval de l'edifici, mentre que les ales central i esquerra són dels segles X i XVII, respectivament. És la construcció més ben conservada i representativa del seu gènere al massís. Actualment, alberga una capella, consagrada a Santa Margarida; un museu, de visita obligada, obert dissabtes i festius; i una residència casa de pagès amb bar, restaurant i habitacions. Si es surt més tard, pot ser una bona opció per dinar. Tel. 608 267 918
Desfem el recorregut fins al cobert i davallem pel mateix camp, que ens durà al camí d'origen. El seguim una estona fins que, a mà dreta, apareix un viarany que arriba fins al casalot de la Vila i l'envolta per darrere.
**** La Vila.
Després de les epidèmies de pesta negra i les guerres de remença del segle XV, les famílies que es van mantenir al massís van ampliar, durant el XVI i el XVII, les seves propietats amb l'annexió de terres i construccions abandonades. Aquest és l'origen de grans masies com l'Obac, la Mata o la Vila, que han gaudit de temps de bonança i han suportat èpoques adverses, i que es van mantenir actives gairebé fins a l'actualitat, quan les noves estructures socials han abocat aquests masos a l'abandonament o a usos innovadors. La Casa Nova de l'Obac, per esmentar-ne un cas, alberga avui un centre cultural del parc natural.
Seguint les fites, el corriol continua endavant, circumval·la una vella alzina de gran port, davalla fent ziga-zagues en un ambient frescal, entre alzines i marfulls, i travessa alguna codina, fins que, finalment, arriba al llit del torrent dels Codolosos. Seguim la llera a favor del corrent. Poc abans de la seva confluència amb la riera de les Nespres, veiem, a l'altra banda del torrent dels Codolosos, la masia de cal Miqueló.
Us recordem la conveniència de seguir escrupolosament les fites i de ser respectuosos amb les propietats privades. Sobrepassat cal Miqueló, continuem amunt pel camí que voreja i de seguida travessa la riera de les Nespres. Ja a l'altra riba de la riera, ens trobem amb l'antiga edificació del Molí del Mig.
***** El Molí del Mig.
Fins fa poc més de trenta anys, quan l'agricultura al massís feia els sospirs darrers abans d'esdevenir-hi una activitat relicta, bona part de la producció de la pagesia passava encara pel molí del Mig. Aprofitant la força d'un salt d'aigua, que s'aconseguia mitjançant un embassament tancat per una resclosa, encara visible riera amunt, i una canalització adequada, el molí fariner feia farina del blat i el d'oli esclafava les olives. També hi havia una premsa de vi i, fins i tot, s'aprofitava la turbina per produir electricitat. Avui aquestes activitats han desaparegut i són substituïdes progressivament per iniciatives turístiques, moltes de les quals tenen per base, precisament, l’interès que desperten en el visitant les antigues tradicions del massís.
Passat el Molí, enfilem per una pista cimentada que ens portarà directament a la carretera. Algunes corbes asfaltades ens duran de nou al Centre d'Interpretació de Mura.
Observacions: Passeig agradable, de dificultat mínima, amb camins ben marcats i alguns pendents suaus en el primer i el darrer sector. L'itinerari és senyalitzat per fites amb etiquetes de color marró.
L'itinerari del puig de la Balma és un passeig agradable que ens il·lustra de manera espectacular l'ocupació humana del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.
Dinarem al restaurant Cal Carter de Mura. Tels. 93 831 70 36, 93 831 73 36, 608 897 365. Web: http://www.calcarter.net/calcarter/elrestaurant.asp
Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.
Fins fa poc més de trenta anys, quan l'agricultura al massís feia els sospirs darrers abans d'esdevenir-hi una activitat relicta, bona part de la producció de la pagesia passava encara pel molí del Mig. Aprofitant la força d'un salt d'aigua, que s'aconseguia mitjançant un embassament tancat per una resclosa, encara visible riera amunt, i una canalització adequada, el molí fariner feia farina del blat i el d'oli esclafava les olives. També hi havia una premsa de vi i, fins i tot, s'aprofitava la turbina per produir electricitat. Avui aquestes activitats han desaparegut i són substituïdes progressivament per iniciatives turístiques, moltes de les quals tenen per base, precisament, l’interès que desperten en el visitant les antigues tradicions del massís.
Passat el Molí, enfilem per una pista cimentada que ens portarà directament a la carretera. Algunes corbes asfaltades ens duran de nou al Centre d'Interpretació de Mura.
Observacions: Passeig agradable, de dificultat mínima, amb camins ben marcats i alguns pendents suaus en el primer i el darrer sector. L'itinerari és senyalitzat per fites amb etiquetes de color marró.
L'itinerari del puig de la Balma és un passeig agradable que ens il·lustra de manera espectacular l'ocupació humana del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.
Dinarem al restaurant Cal Carter de Mura. Tels. 93 831 70 36, 93 831 73 36, 608 897 365. Web: http://www.calcarter.net/calcarter/elrestaurant.asp
Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.
Crònica de la sortida: http://molinsdeferro.blogspot.com/2010/01/puig-de-la-balma.html
