Circular per Pratdip
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca de la Ribera d’Ebre.
Temps aproximat: 6 h. 30 m . (13 Km .)
Desnivell: 800 m .
Dificultat: Mitjana.
Programa: Sortirem cada un del seu lloc a l’hora
necessària per estar a 2/4 de nou a Pratdip (des de Barcelona són unes 2 h sense parades).
Per arribar a Pratdip, caldrà que agafem l’AP-7 fins a Vila-seca i des d’allí
es pot enllaçar amb l’A-7 fins a la sortida de l’Hospitalet de l’Infant; on
trobarem una rotonda i girarem cap a la dreta en direcció Móra (C-44). Després
d’un parell de quilòmetres ens desviarem a la dreta per la T-318 direcció Reus /
Mont-roig del Camp / Pratdip. Un cop en aquesta carretera i després d’uns 2 o 3 km girarem a l’esquerra en
direcció Pratdip (T-310). Aquesta carretera ens durà al poble (5 km ).
Itinerari: Sortirem del poble de Pratdip (240 m ) que es troba al Baix
Camp i farem una ruta circular pel racó de la Dòvia tot passant pel cim del Mont-redon (859 m ), pujarem per les
Crestes de la Seda
i baixarem pel portell del Carreter i els grauets de l’Estudiant. La vall de la Dòvia i el Racó que du el seu nom, junt amb les
cingleres que la clouen, formen en si mateixes un espai natural singular amb
una diversitat de paisatges. Les Crestes de la Seda tanquen el vessant nord, i s'enfilen amb
decisió fins a culminar al cim del Mont-redon, cim que domina tot el terme i,
donat el seu caràcter esquerp, atreu totes les mirades. Es tracta d’una
excursió preciosa i completa i per una serra poc freqüentada. La ruta està
senyalitzada, però cal anar alerta amb el vent, quan en fa, hi bufa de valent.
La ruta és en la seva major part senderista , però la pujada per les Crestes de
la Seda i les
baixades pel Portell del Carreter i els grauets de l’Estudiant tenen un aire
alpinista pel seu pendent acusat.
Cim del Mont-redon
L'itinerari comença a Pratdip (222 m ). Des de l'entrada E de
la població, davant del poliesportiu, aparcarem i començarem a caminar uns
metres per la carretera en direcció a Santa Marina fins arribar a un pal
indicador. S'agafa la pista cimentada
que dur a Colldejou que immediatament gira a l'esquerra (NO). Tot pujant, es
deixen diversos accessos a les cases del voltant. S'abandona la pista principal
i el GR 192 a
mà dreta (senyal indicador) i es continua a l'esquerra (N) per una pista també
cimentada que remunta decididament. Se seguiran els senyals blancs i grocs del
sender de petit recorregut PR C-96 durant uns metres fins a la desviació al
Mont-redon (senyal indicador).
Una mica abans de la casa on mor la pista, es pren a l'esquerra (N) un camí de bast, que conserva algun tros empedrat i que s'enfila entre marges. El sender desemboca a la pista del coll de Llena al pla dels Marinons, o camí de
Es deixa la pista per trencar pel corriol que se'n va a l'esquerra (N) seguint la indicació de Mont-redon i les marques de pintura blaves que acompanyaran l'itinerari (senyal indicador). El camí es dirigeix al N travessant un tram de vegetació arbustiva de garrigues i brolles de romaní. Aquestes formacions vegetals ocupen una gran extensió, especialment al sector meridional de la serra, molt afavorides per la repetició dels incendis forestals. La ruta s'encamina a les crestes de
A
Es deixa a l'esquerra un trencall que va a l'avenc de l'Estel i es continua endavant (N) passant pel costat de l'anomenat pi de
Més endavant trobarem una bifurcació on prendrem
el sender de la dreta i seguirem les indicacions al cim del Mont-redon.
Cim del Mont-redon (859 m ),. Magnífica vista
sobre l'entorn, on destaca la
Miranda de Llaberia (N) i l'edifici del radar meteorològic.
Més enllà, a la seva dreta, separada pel coll de Guix, es veu la mola de
Colldejou, on sobresurt la torre de defensa i, encara més lluny, els molins del
parc eòlic d'Argentera. Més a la dreta (E), a l'altra banda del vessant,
sobresurt l'altiva agulla del Cavall Bernat,
unida a la carena principal pel portell de la Roca Mitjanera ; a
continuació, les valls i els frondosos boscos de llevant, la plana del Baix
Camp i el Tarragonès, amb Reus i Tarragona, i al fons, i tancant l'horitzó, la
costa i el mar.
La baixada la farem continuant uns 100 m recte i després per una
ampla canal situada a la dreta. Un cop baix prendrem un sender que ens durà al
coll del Mont-redon, el Pla de les Saleres i el Portell de Madrocs.
Des del Portell de Madrocs seguirem les
indicacions cap al collet dels Colivassos mentre anirem gaudint de les
esplèndides vistes del Racó de la
Dòvia.
Un cop al collet dels Colivassos seguirem les
indicacions cap al Coll de la
Bassa de les Fonts. Arribats a aquest punt prendrem un sender
carener que ens durà fins al Portell del Carreter, que és pas de forta baixada,
no és un grau difícil, però cal amb compte.
Baixarem aquest grau força dret en algun punt
amb l’ajuda de les mans i després planejarem una estona pel camí de la Forestal observant a
l’altre costat les alteroses cingleres del Mont-redon i gaudint tota l’estona
d’una excel·lent panoràmica. Caminarem en direcció als grauets de l’Estudiant.
Tornarem a baixar decididament durant una curta
estona per aquest grau, per tornar després a anar de pla fins als Solans. Des
d’aquí tenim una excel·lent vista del poble de Pratdip, el puig de la Cabrafiga , la mar i la
serra de Güena. Dels Solans podem prendre a la dreta un viarany que baixa
directament al poble de Pratdip o bé seguir recte i baixar més suaument pel
Maset de l’Estudiant fins a la pista del Racó de la Dòvia que prendrem a la
dreta per arribar al poble.
Crestes de la
Seda
Observacions: El recorregut és molt interessant, ple d'atractius diversos
-paisatgístics, esportius i naturals-, i ens durà pel moll de l'os de la serra
de Llaberia, un espai de gran interès, mostra dels sistemes naturals de
transició entre els massissos de Prades, situat al N, i el de Cardó, més al S.
Acull una notable representació dels paisatges de les muntanyes calcàries del S
del Principat, amb algunes raconades característiques on el relleu ofereix
formes singulars.
L’entorn de Pratdip
està carregat de màgia i misticisme, aquest fet fou immortalitzat en l’obra de
Joan Perucho Les històries Naturals. Era el lloc d’habitatge natural
dels dips, éssers mitològics
vampírics els quals es creu que donen nom al poble a més de figurar al seu
escut i protegir el poble des del seu monument situat a l’entrada. També es
trobaven representats al retaule de Santa Marina de 1730, cremat durant la Guerra Civil , i en el
retaule de 1602 (a l’església parroquial). Aquests vampirs no eren humans sinó
animals. Es tracta d'unes bèsties en forma de llop de tres potes que vivien al
voltant del poble. Seguien els traginers de nit i feien estralls en el bestiar.
Quan mataven es limitaven a beure la sang de les víctimes. Mai se'n va atrapar
ni matar cap, però en algun moment del segle XIX van desaparèixer per sempre.
Detall del retaule de 1602
Qui vulgui venir, cal que m’ho faci saber abans del 14 de març per poder fer les reserves del restaurant. (si us voleu quedar a dinar). Dinarem en un bar- restaurant a Pratdip (preu aprox. per persona: 15.- Euros).
Tornarem a casa a les 7 de tarda aproximadament.
Pratdip i al fons el
Mont-redon.
