De la Casanova de l’Obac a la font de la Portella (667 m.)

Dijous 10 de març de 2016

Matinal

Hora de sortida: Nou del matí.

Ubicació: Comarca del Vallés Occidental.

Temps aproximat: 2 h. (3 km.)

Desnivell: 40 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per l’autopista AP-2 i AP-7 (lateral) fins agafar l’autopista C-16 (Terrassa – Manresa) i agafarem la sortida 23 en direcció Terrassa oest – Andorra – Manresa – Montserrat. Agafarem la Ctra. BV-122 de Terrassa a Rellinars fins al km 9,8 on trobarem, a la dreta, el Centre Cultural Casanova de l'Obac, on deixarem els cotxes. El centre és obert els dissabtes i festius de 2/4 d’onze a 2/4 de vuit.

Itinerari: Situada en un entorn únic al bell mig de la serra de l’Obac, la Casanova de l’Obac és un equipament de la Diputació de Barcelona. Aquesta casa, d’estil italianitzant, va ser construïda a començaments del segle XIX per la família Ubach com a masia vinícola, i comptava amb tots els espais necessaris per elaborar vins i aiguardents. La finca va entrar en decadència amb la plaga de la fil·loxera, a finals del segle XIX. Avui acull un centre cultural on s’ofereixen programes de lleure i d’educació ambiental i cultural, així com una exposició sobre el parc anomenada “Sant Llorenç del Munt: un paisatge mediterrani”, una sala d’art, l’audiovisual La Megafada i el centre d’informació. Des d’aquest edifici es pot fer (si es demana amb antelació) una ruta teatralitzada sobre els bandolers. Al costat mateix de la casa hi ha el restaurant La Pastora. L’itinerari, senyalitzat en tot el seu recorregut, comença des de darrere de la casa, a l’era de la Pastora. Està senyalitzat amb fites verdes.

L’Obac Vell. El primer tram del recorregut, des de la Casanova fins a l’Obac Vell, està asfaltat. Es tracta d’un camí prou ample i planer, amb bones vistes sobre Montserrat i flanquejat per diferents exemplars d’alzina, pi blanc, arboç, marfull i algun roure. En uns 15 minuts s’arriba a l’Obac Vell, un edifici en ruïnes d’època medieval, amb una torre del segle IX. Aquesta casa, originària dels Ubach va dominar durant segles tota l’activitat econòmica de la serra. Avui s’hi poden veure alguns murs i restes de l’ermita. Destaca en alguns racons de l’edifici una tècnica de construcció d’arrels romanes, l’anomenat opus spicatum, amb les pedres col·locades en forma d’espiga. Tornant a les llegendes, diuen que possiblement aquí hi va morir en Capablanca. La tradició diu que es va ofegar amorrat a l’aixeta d’una bota de vi.

El pou de glaç. Cal seguir el camí fins a trobar un senyal que ens indica la direcció cap a la font de la Portella i davant del qual hi ha unes escales a l'esquerra, que baixen. Aquest camí, d'uns 40 metres, porta al pou de glaç de la Portella, una construcció del segle XVIII, que pertanyia també a la família Ubach. El pou, que va ser reconstruït el 1990 per la Diputació de Barcelona, permetia conservar el glaç de l’hivern fins a l’estiu, quan es portava en carros a les ciutats amb finalitats medicinals i per refrescar les begudes de la burgesia.

El turó Roig. Des del pou de glaç cal tornar al camí principal i continuar el recorregut fins al turó Roig, un bon exemple de l’erosió dels materials sedimentaris o conglomerats que deixen al descobert els diferents estrats que s’han format al llarg del temps. Des d’aquí es tenen molt bones vistes de tota la serra de l’Obac, per on passa el famós camí Ral. Es pot veure la Roca Salvatge, Castellsapera, les Boades o el Paller de Tot l’Any, una roca fàcil de reconèixer gràcies a la peculiar silueta en forma de paller. Diuen que des d’aquí el bandoler Capablanca es despenjava mitjançant un sistema secret.

La font de la Portella. Des del turó Roig, un sender a mà dreta porta a la font de la Portella, situada a l’ombra d’un gran plàtan. Per arribar-hi es passa per un camí ombrívol, envoltat d’arbres, que formen un passadís de vegetació que desemboca a la font, un lloc molt agradable. L’aigua no és potable.

Si es vol caminar una estona més, es pot seguir el camí fins arribar a la zona de solana, trasvessant la riera per una zona de roques vermelles.

Tornarem pel mateix camí.

Observacions: Es tracta més d’un passeig que d’una excursió pròpiament dita.

La literatura romàntica és plena de referencies als bandolers. A la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac aquests personatges van tenir un protagonisme especial, sobretot al llarg del segle XVII, ja que el camí Ral entre Barcelona i Manresa travessava el massís. Els viatgers i els comerciants que l’utilitzaven i que s’allotjaven als diferents hostals de la zona van ser les seves víctimes. Són moltes les històries i llegendes que s’han escrit sobre el tema. De totes, destaca la d’en Capablanca, la figura més carismàtica del bandolerisme a Sant Llorenç. Aquesta ruta passa per un bon grapat de punts relacionats amb les seves aventures.

El bandoler Capablanca és el bandoler més famós de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Les llegendes ens expliquen que només calia que estengués la capa al bell mig del camí Ral perquè les víctimes hi deixessin a sobre les mercaderies i els objectes de valor.

Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.