Dijous 10 de març de 2016
Matinal
Hora de sortida: Nou del matí.
Ubicació: Comarca del Vallés Occidental.
Temps aproximat: 2 h. (3
km.)
Desnivell: 40 m.
Dificultat: Fàcil.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per
l’autopista AP-2 i AP-7 (lateral) fins agafar l’autopista C-16 (Terrassa –
Manresa) i agafarem la sortida 23 en direcció Terrassa oest – Andorra – Manresa
– Montserrat. Agafarem la Ctra. BV-122 de Terrassa a Rellinars fins al km 9,8
on trobarem, a la dreta, el Centre Cultural Casanova de l'Obac, on deixarem els cotxes. El
centre és obert els dissabtes i festius de 2/4 d’onze a 2/4 de vuit.
Itinerari: Situada en un entorn únic al bell mig de la
serra de l’Obac, la Casanova de l’Obac
és un equipament de la Diputació de Barcelona. Aquesta casa, d’estil
italianitzant, va ser construïda a començaments del segle XIX per la família
Ubach com a masia vinícola, i comptava amb tots els espais necessaris per
elaborar vins i aiguardents. La finca va entrar en decadència amb la plaga de
la fil·loxera, a finals del segle XIX. Avui acull un centre cultural on
s’ofereixen programes de lleure i d’educació ambiental i cultural, així com una
exposició sobre el parc anomenada “Sant Llorenç del Munt: un paisatge
mediterrani”, una sala d’art, l’audiovisual La
Megafada i el centre d’informació. Des d’aquest edifici es pot fer (si es
demana amb antelació) una ruta teatralitzada sobre els bandolers. Al costat
mateix de la casa hi ha el restaurant La Pastora. L’itinerari, senyalitzat en tot el seu
recorregut, comença des de darrere de la casa, a l’era de la Pastora. Està
senyalitzat amb fites verdes.
L’Obac Vell. El primer tram del recorregut, des de la Casanova fins a l’Obac Vell, està asfaltat. Es tracta d’un camí prou ample i planer, amb bones vistes sobre Montserrat i flanquejat per diferents exemplars d’alzina, pi blanc, arboç, marfull i algun roure. En uns 15 minuts s’arriba a l’Obac Vell, un edifici en ruïnes d’època medieval, amb una torre del segle IX. Aquesta casa, originària dels Ubach va dominar durant segles tota l’activitat econòmica de la serra. Avui s’hi poden veure alguns murs i restes de l’ermita. Destaca en alguns racons de l’edifici una tècnica de construcció d’arrels romanes, l’anomenat opus spicatum, amb les pedres col·locades en forma d’espiga. Tornant a les llegendes, diuen que possiblement aquí hi va morir en Capablanca. La tradició diu que es va ofegar amorrat a l’aixeta d’una bota de vi.
El pou
de glaç. Cal seguir el camí fins a trobar un senyal que ens indica la direcció
cap a la font de la Portella i davant del qual hi ha unes escales a l'esquerra, que baixen.
Aquest camí, d'uns 40 metres, porta al pou de glaç de la Portella, una construcció
del segle XVIII, que pertanyia també a la família Ubach. El pou, que va ser
reconstruït el 1990 per la Diputació de Barcelona, permetia conservar el glaç
de l’hivern fins a l’estiu, quan es portava en carros a les ciutats amb
finalitats medicinals i per refrescar les begudes de la burgesia.
El
turó Roig. Des del pou de glaç cal tornar al camí principal i continuar el
recorregut fins al turó Roig, un bon exemple de l’erosió dels materials
sedimentaris o conglomerats que deixen al descobert els diferents estrats que
s’han format al llarg del temps. Des d’aquí es tenen molt bones vistes de tota
la serra de l’Obac, per on passa el famós camí Ral. Es pot veure la Roca
Salvatge, Castellsapera, les Boades o el Paller de Tot l’Any, una roca fàcil de
reconèixer gràcies a la peculiar silueta en forma de paller. Diuen que des
d’aquí el bandoler Capablanca es despenjava mitjançant un sistema secret.
La
font de la Portella. Des del turó Roig, un sender a mà dreta porta a la
font de la Portella, situada a l’ombra d’un gran plàtan. Per arribar-hi es
passa per un camí ombrívol, envoltat d’arbres, que formen un passadís de
vegetació que desemboca a la font, un lloc molt agradable. L’aigua no és potable.
Si es vol caminar una estona més, es pot seguir el camí fins arribar a la zona de solana, trasvessant la riera per una zona de roques vermelles.
Si es vol caminar una estona més, es pot seguir el camí fins arribar a la zona de solana, trasvessant la riera per una zona de roques vermelles.
Tornarem pel mateix camí.
Observacions: Es
tracta més d’un passeig que d’una excursió pròpiament dita.
La
literatura romàntica és plena de referencies als bandolers. A la zona del Parc
Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac aquests personatges van tenir un
protagonisme especial, sobretot al llarg del segle XVII, ja que el camí Ral
entre Barcelona i Manresa travessava el massís. Els viatgers i els comerciants
que l’utilitzaven i que s’allotjaven als diferents hostals de la zona van ser
les seves víctimes. Són moltes les històries i llegendes que s’han escrit sobre
el tema. De totes, destaca la d’en Capablanca, la figura més carismàtica del
bandolerisme a Sant Llorenç. Aquesta ruta passa per un bon grapat de punts
relacionats amb les seves aventures.
El
bandoler Capablanca és el bandoler més famós de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Les llegendes contenen que només calia que estengués la capa al bell mig del
camí Ral perquè les víctimes hi deixessin a sobre les mercaderies i els
objectes de valor.
Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.