Dimecres 22 de febrer de 2017
Hora de sortida: 2/4 de nou del matí.
Ubicació: Comarca del Bages.
Temps aproximat: 3 h 30 m (9
km.
Desnivell: 225 m.
Dificultat (1): Fàcil.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada.
Agafarem la A-2 fins Abrera (sortida 582A) i seguirem en direcció a Manresa.
Passarem per Monistrol de Montserrat. Més endavant, agafarem l’autopista C-16
(Terrassa – Manresa) i anirem cap al Pont de Vilomara.
Del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort per la BV-1224, poc abans
del punt quilomètric 4, agafarem a mà dreta un pista (indicador Tines del
Flequer), creuem la riera i poc més enllà trobarem un espai destinat a
aparcament.
Itinerari: Aparcament
(256 m) Mapa del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i penells
explicatius de l’itinerari SL-C 52. Ens guiarem per les estaques indicadores
d’aquest sender fins a les Tines del Ricardo.
Pujarem pel camí del Flequer (S), deixant a mà esquerra el d’Oristrell
(retorn) i poc més enllà el de la pedrera.
Enclotat a mà dreta queda el Torrent del Flequer. A l’altre costat,
envaïts per la pineda, veurem marges de pedra seca que suportaven els antics
bancals de vinya i barraques. Deixarem el camí del Flequer per un de carreter a
mà dreta, en baixada.
Tines del Bleda (300 m) Continuarem pel camí carreter, trobarem una
barraca de vinya i creuarem el torrent.
A la bifurcació anirem 100 metres a l’esquerra fins les Tines del Tosques.
Tines del Tosques (287 m) Tornarem enrere i a la bifurcació agafarem
un corriol que gira a l’Est per l’obaga de la Serra de Puig Gili. Passarem pel
costat de marges de pedra i d’un dipòsit de vinya. També sobre diverses lloses
de pedra per salvar rases. Aquestes rases als pendissos evitaven l’erosió
hídrica del terreny.
Baixarem un tram esglaonat i, poc més enllà, ja veurem les Tines de
l’Escudelleta, prop del torrent.
Tines de l’Escudelleta (314 m) Continuarem per un camí carreter, creuarem
de nou el torrent fins a la cruïlla.
Bifurcació (332 m) Indicada. Per l’esquerra retrobarem el camí
del Flequer per on podríem retornar a l’aparcament. Continuarem en direcció Est,
ara pel marge dret hidrogràfic, fins al proper grup de tines.
Tines del Ricardo (338 m) Un cop visitades retornarem a la bifurcació
anterior i agafarem una pista a mà dreta que va guanyant alçària sobre la vall,
pel marge esquerre del torrent.
La pista va remuntant i, en un moment donat, seguint els senyals
indicadors, agafarem un camí a l’esquerra que ens portarà fins a la masia de
Can Flequer. En aquesta masia, a finals dels anys 40 del segle passat, va tenir
lloc un segrest que podeu veure explicat en aquesta pàgina: https://sites.google.com/a/xtec.cat/el-pont-de-vilomara-i-rocafort/els-maquis-a-can-flequer
Des de la masia, agafarem la pista en baixada, que ja no deixarem fins
arribar a l’aparcament on hem deixat els cotxes.
Hi localitzarem diversos penells explicatius sobre l’activitat
vitivinícola i com va influir en el canvi de la fisonomia del paisatge. També
ens permetrà veure els conjunts de tines de l’Escudelleta i del Tosques.
Observacions: El
paisatge que veurem un cop arribats a l’aparcament on s’inicia la ruta per la
vall del Flequer, és ara dominat pel pi blanc, però imagineu-vos tot el
paisatge ple de vinyes, a les acaballes del s XIX.
L’indret
amb més concentració de tines a peu de vinya de la comarca del Bages és un
terreny escarpat, sense cap punt pla, excavat per un torrent pel qual a penes
baixa aigua quan plou....
Els
pagesos van fer un esforç colossal per necessitat econòmica: van arrencar el
bosc i hi van fer feixes amb pedra seca per plantar-hi les fileres de ceps. Com
que les terres eren lluny, es van construir les tines a peu de vinya, perquè
era més fàcil transportar el vi que no pas el raïm, que corria el risc de fer-se
malbé.
Durant
el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya amb més hectàrees de vinya i
producció d’hectolitres de vi. El 1860 el 64% de les terres conreades eren
dedicades a la vinya.
El
bon preu de vins i aiguardents va fer que els pagesos plantessin vinyes en els
vessants més costeruts de les muntanyes i solucionessin el problema del
transport de la verema i la necessitat d’una fermentació homogènia amb la
construcció de tines i fabricació del vi al peu mateix de les vinyes.
La
irrupció de la fil·loxera a la dècada de 1890, va matar els ceps i va fer
abandonar les vinyes. Els bancals que ocupaven resten avui engolits per la
pineda.
Hi
ha escampades tines arreu de la meitat sud de la comarca, en diferent estat de
conservació. Bona colla als termes de Talamanca, Mura i Rocafort.
Les
de la Vall del Flequer, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort,
destaquen pel bon estat de conservació. El sender SL-C 52 les recorre. Hi
localitzarem penells informatius que expliquen detallada i gràficament el
procés constructiu, funcions de les tines i edificacions annexes i l’elaboració
del vi.
La
ruta que farem és circular i està indicada amb plafons explicatius, permet
descobrir quatre conjunts de tines que s’han restaurat – al Parc Natural de
Sant Llorenç del Munt i l’Obac n’hi ha més d’un centenar. Es pot visitar des de
les dues tines adossades a Cal Bleda, el grup icònic de Can Tosques, el gran
grup d’onze tines dividides en tres grups de l’Escudelleta i les set tines,
alguna inacabada d’en Ricardo.
Dinarem al restaurant Cal Carter de Mura, Tel. 938 317
036 http://www.calcarter.net/ .
Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.
