Dimecres 6 de desembre de 2017
Hora de sortida: 2/4 de
vuit del matí.
Ubicació: Comarques del Vallès Oriental.
Temps aproximat: 3 h 30 m (7,6 km)
Desnivell: 552 m
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem
de casa a l’hora esmentada i agafarem l’autovia de l’Ametlla, passarem per
Aiguafreda, Centelles i Balenyà. A l’arribar a Tona pararem a fer el tallat al
Bar restaurant 4 Camins i tot seguit agafarem la carretera BV-5301 en direcció
a Sant Esteve de Palautordera. Ens aturarem al punt més alt de la carretera, a
Collformic.
Itinerari: Deixarem el cotxe a l’aparcament de Collformic (1.145 m.) - (Carretera BV-5301 de Seva a Sant Celoni). A mà esquerra de la carretera per la que hem vingut trobarem unes escales, per les que pujarem, seguint en ferma ascensió per un camí pedregós fins trobar la pista del mas de Sant Andreu de la Castanya, que deixarem, per seguir a l’esquerra i muntanya amunt, per una senda anomenada Carena dels Roures, fins assolir el Pla de la Barraca (1.370 mts.), planúria ample i herbada, ocupada al seu centre per un antic pou de gel, quedant un refugi enlairat en un turó a la nostra esquerra. En aquest punt el camí no és tan evident, encara que no té pèrdua, ja que hem de seguir muntanya amunt, remuntant cap a la dreta, un llom pedregós i costerut que ens ha de conduir al Turó Gros (1.542 mts.), des d’on comencen a gaudir de bones panoràmiques de la vall de la Tordera, que neix als nostres peus, de la plana de Vic i de les muntanyes prepirinenques.
Ara el sender es torna planer i caminem a llom de la serra, arribant a
un collet herbat als peus del Turó de l'Estanyol i d’aquí al Collet
del Llops (1.565 mts.), quedant-nos al davant (cap al NE) la darrera rampa
i sobre d’ella el nostre objectiu, la Creu del Matagalls, ja molt evident. En
aquest collet trobarem a la nostra esquerra la font Freda i de la Rosa.
Aquest tram torna a ser bastant pendent, però la visió propera del cim
fa que s’escometi amb ganes i que ens durà directament al cim en més o
menys 1,5 hores. La Creu del
Matagalls (documentada ja l’any 1.614) és un vèrtex geodèsic situat a 1.697
metres d’alçada, i tot i ser la tercera cota del Montseny, després del Turó
de l’Home i Les Agudes, és un dels millors miradors del país, donat
que, en un dia clar, la panoràmica s’estén des del mar fins al Pirineu, sense
oblidar altres zones com la serra de Montserrat i el seus entorns.
Km totals
|
DESCRIPCIÓ
|
Temps totals
|
0
|
Collformic. Hem deixat enrere el bar - restaurant
i travessem la carretera. Pujada marcada.
|
0:00 h
|
0,125
|
Pista.
La travessem i una mica a l’esquerra trobem la continuació del corriol cap
amunt.
|
0:05 h
|
0,400
|
Pujada
forta pel pedregar. Al collet veiem a la dreta la masia de Sant Andreu de la
Castanya.
|
0:10 h
|
0,650
|
Pista.
La travessem i continuem recte amunt.
|
0:20 h
|
1,500
|
Collet.
Canviem de vessant.
|
0:40 h
|
2,284
|
Collet.
Al fons a l’esquerra ja podem veure la Creu de Matagalls.
|
0:55 h
|
3,000
|
Corriol
a l’esquerra (porta a la font). Continuem recte amunt pel de la dreta, cap al
coll.
|
1:15 h
|
3,800
|
Cim i
Creu del Matagalls. El GR5-2 continua per la dreta, planejant i baixant
lleugerament.
|
1:30 h
|
El cim
del Matagalls és arrodonit però es distingeix clarament per la immensa creu de
ferro que hi ha instal·lada. Des d'allà tenim una esplèndida visió de les
veïnes muntanyes del Montseny i de la vall de Viladrau, la Plana de Vic, les
Guilleries i la vall de la Tordera. Els dies clars el panorama s’estén des del
mar fins al Pirineu.
Tornarem
pel mateix camí.
Observacions: El
Matagalls, de 1.697 m, és un dels cims més característic del Montseny, un
massís situat entre les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental. La
zona esta protegida com a Parc Natural i va ser declarada reserva de la
Biosfera per la UNESCO.
El
Matagalls és una de les muntanyes més emblemàtiques del massís del Montseny, no
és la més alta, (1.697 m, contra els 1.707 del Turó de l'Home), però si que té
l’honor de ser la més visitada pels excursionistes a peu.
De tothom és sabuda la tradició
excursionista que té el Montseny, segurament per la seva proximitat a la ciutat
de Barcelona i, òbviament, per la qualitat dels seu entorn natural, amb
notables canvis de color, especialment espectaculars a la tardor, quan les
castanyedes, rouredes i fagedes adquireixen cromatismes encisadors.
