diumenge, 10 d’octubre de 2021

SL-C 101: La vall de la riera de Pineda i cim del Montpalau (265 m)

Dissabte 9 d’octubre de 2021

Hora de sortida: Vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Maresme. 

Temps aproximat: 4 h (10,6 km) 

Desnivell: 330 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en direcció Barcelona (si venim del Baix Llobregat) per la ronda litoral, per seguir després, per la C-32, en direcció a: Badalona, Montgat, El Masnou, Vilassar de Mar, Mataró, Arenys de Mar, Calella de la costa i finalment, Pineda de Mar, on aparcarem al aparcament de l’església parroquial de Santa Maria (zona blava: 6.- euros 24 h).

 

Itinerari: De l’església de Santa Maria al molí i el forn de Can Marquès. 

L’itinerari té l’inici a Pineda de Mar, a l’església parroquial de Santa Maria. La primera referència documental que esmenta el temple és la seva acta de consagració duta a terme pel bisbe de Girona l’any 1079 (1). 

Començarem passant pel pas de vianants subterrani de la carretera N-II i, un cop a l’altre costat, sortirem del nucli urbà pel camí històric de la Rectoria Vella (2). 

El seguirem fins a l’enllaç, després d’un lleuger descens, amb el passeig d’Hortsavinyà. Continuarem recte fins que trobem un camí a mà dreta que ens torna a endinsar pel marge dels camps de conreu. Una pujada suau ens allunya de la riera. Arribarem a la clotada boscosa que s’estén pels vessants de ponent del turó de la Guàrdia. El camí es transforma en un corriol que travessa diverses pinedes, on gaudim de bones vistes de Can Cànovas i de la torre de Sant Jaume.

 

A poc a poc, la vall s’estreny i arribarem al congost, on se situa el viaducte de l’autopista C-32 i la depuradora d’aigües residuals de l’Alt Maresme Nord (5). El corriol no perd la traça i penetrarem en una zona més muntanyosa i boscosa, presidida per l’església parroquial de Sant Pere de Riu (6) , d’origen romànic. 

El corriol, passat el paratge de la font del Ferro on hi ha l’aqüeducte romà de Can Cua i ens condueix a la pista emporlanada que puja cap a Sant Pere de Riu; nosaltres, però, la seguirem en sentit descendent. Aviat trobarem, a la dreta, el restaurat molí fariner de Can Marquès (7) i, al cap d’uns cinquanta metres, creuada la riera, el forn de calç de Can Marquès.




Del molí i el forn de Can Marquès al coll dels Altars. 

Deixarem el forn a la dreta per seguir el camí i remuntar l’obaga de la muntanya de Montpalau. La pista continua, en franca pujada, descrivint revolts, i és flanquejada, a banda i banda, per esponerosos alzinars que s’esclarissen a mesura que guanyem altitud fins a assolir el coll dels Altars (192 m) (9) . En aquest punt neix el corriol que dona accés, carena amunt i fora del SL-C 101, al cim de Montpalau (267 m) (10). Allà trobarem els vestigis del castell del mateix nom, amb els seus potents murs del segle XV. Un cop visita i fetes les fotos de rigor tornarem pel mateix camí fins al coll dels Altars.







Del coll dels Altars a l’església de Santa Maria. 

Des del coll dels Altars davallarem per la solana, per una pista de pendent pronunciat on les pinedes de pi pinyer, algunes atzavares i un terreny inconfusiblement saulonenc ens condueixen fins a l’ermita de Sant Rafael (11). Les parets d’aquesta ermita han estat objecte de vàndals grafiters, una prova més de l’incivisme amb el que hem de conviure.

Seguirem per la pista fins a arribar a l’esplanada de can Martorell, lloc on hi hagué l’abocador municipal de Pineda, clausurat i parcialment restaurat l’any 1994. 

Agafarem el corriol de la dreta que passa per una petita zona boscosa, travessarem l’autopista per sota i deixarem enrere algunes hortes, tot seguint la riera, fins trobar el conjunt patrimonial de Sant Jaume (finca privada). 

Prosseguirem per la pista de l’esquerra fins a arribar al voral de la calçada, que serveix de connexió amb l’autopista; el seguirem a la dreta, en sentit descendent, fins a arribar al punt de connexió amb el passeig d’Hortsavinyà. Desfarem el tram inicial del recorregut per retornar a l’església de Pineda. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sl-c-101-la-vall-de-la-riera-de-pineda-i-cim-del-montpalau-85932164 


Observacions: Aquest itinerari ens introdueix a la vall de la riera de Pineda passant per espais agrícoles i paisatges forestals de gran valor ecològic. Després de travessar la riera, ens enfilarem fins al coll dels Altars i tornarem a Santa Maria per Sant Jaume. 

L’espai agrícola: L’activitat agrícola, centrada en les produccions d’horta, domina el paisatge de relleu suau comprès, per una banda, entre les muntanyes de Montpalau (264 m) i la Guàrdia (221 m) i, per l’altra, pel nucli urbà de Pineda de Mar. El clima benigne, temperat pel mar, i el recer de les muntanyes que protegeix la vall dels vents freds del nord, faciliten el manteniment dels conreus tot l’any.

 

Els masos de la vall: La vall de la riera de Pineda compta amb un nombre considerable de masos l’origen dels quals se situa en plena edat mitjana. En aquest espai trobem els més representatius del municipi. Tenim els exemples de Can Cassola, Can Castellar, Ca n’Oliver de Sitjar o Can Palau de la Guitarra, entre d’altres. Cal destacar, per les seves dimensions, la masia de Can Cànovas (4) . Del conjunt de construccions en sobresurt la casa, de final del segle XVI, adossada a la qual hi ha la torre de planta quadrada. Estructuralment és una masia amb coberta a dos vessants, formada per tres crugies perpendiculars a la façana principal. El portal és de punt rodó, adovellat, amb pedra ben treballada, igual que les llindes i els brancals de les finestres.

 

La riera, corredor biològic: La riera de Pineda realitza una funció important de corredor biològic. En aquest punt observem com la riera abandona definitivament els àmbits muntanyosos i forestals propis de la Serralada Litoral, per recórrer la plana agrícola abans de desembocar a la Mediterrània. Als marges de la riera s’aprecia una galeria de vegetació arbòria i arbustiva amb algunes espècies pròpies dels ambients més humits i frescals, com per exemple l’àlber, l’om, el pollancre o l’aloc. La presència del corredor verd de la riera afavoreix la connectivitat ecològica i paisatgística entre les derivacions del Montnegre i la plana litoral.

 

La font del Ferro: El paratge s’emplaça en una fondalada sota Sant Pere de Riu, dins els dominis de l’antic mas de Can Marquès. Hi discorre una torrentera que desguassa a la riera de Pineda. A pocs metres, tot salvant la torrentera, en època romana es bastí una arcada que forma part de la mateixa conducció d’aigua que el tram d’aqüeducte de Can Cua.

 

El molí i el forn de Can Marquès: El de Can Marquès és un dels nombrosos molins – n’hi ha onze de documentats – que, al llarg dels segles, han solcat la riera de Pineda. És una construcció amb una estructura molt modesta, de planta baixa rectangular i amb teulada d’un únic vessant. El complementa una bassa, amb els contraforts encara ben visibles. Hi ha una citació del molí del 1505, però és probable que, per la seva situació, fos el mateix que l’any 1066 s’esmenta en l’acta de fundació del monestir de Sant Marçal de Montseny.

 

El forn de calç (8) fou bastit per a la cocció de pedra calcària. Tot i que al Montnegre els materials geològics predominants són de caràcter magmàtic, com el granit, en aquest sector de la vall es produeixen afloraments calcaris. El forn és una mena de gran olla troncocònica amb la base inferior més ampla. Les utilitats de la calç cuita eren diverses: es feia servir com a morter per a la construcció, per emblanquinar i desinfectar parets, per a l’agricultura, com a producte medicinal, etcètera.

 

Sant Jaume: Al voltant de la font de Sant Jaume, s’hi apleguen diversos elements arquitectònics d’interès. Hi ha l’ermita dedicada al sant que dona nom al paratge, bastida l’any 1885, i la torre de Sant Jaume, adossada al mas Castellar, una de les moltes torres de defensa construïdes al llarg de tota la costa entre els segles XIV i XVII. A la part inferior de l’esplanada de Sant Jaume (12) hi ha les restes de l’antic molí fariner. Es tracta del molí fariner més proper a la costa i l’únic que no es troba a tocar de la riera.

 

Aquest indret és un espai dedicat a la celebració d’aplecs, especialment els sardanístics. El primer del qual es té notícia s’organitzà l’any 1905 per commemorar la diada de Sant Jaume.

 

Dinarem al restaurant Saborós de Premià de Mar, Gran Via Lluís Companys, 213 tei.: 93 164 45 54 / 640 724 266. 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.