dijous, 2 de desembre de 2021

SL-C 102 Les Torrenteres (428 m)

Dimecres 1 de desembre de 2021

Hora de sortida: Vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Maresme. 

Temps aproximat: 4 h 15 min (11,8 km) 

Desnivell: 426 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem, per la Ronda Litoral i anirem en direcció a Badalona. Agafarem la C-32 en direcció a Mataró i seguirem per la N-II cap a Arenys de Mar i passat Canet de Mar, agafarem un desviament a l’esquerra fins a Sant Cebrià de Vallalta. 

 

Itinerari: Trobem la fita d’inici al parc Puigvert (1) de Sant Cebrià de Vallalta, entrant per la carretera BV-5128. Una vegada travessat el pont sobre la riera de la Vallalta, cal agafar el primer trencall a la dreta i girar altre vegada a la dreta. 

El parc Puigvert, que ens servirà de punt de partida, és un espai lúdic molt important dins del nucli urbà. Hi ha un petit aparcament per deixar els cotxes. Des d’aquest indret, hi ha indicada una ruta molt interessant per les antigues vinyes que envoltaren Sant Cebrià durant bona part del segle passat.

Començarem a caminar en direcció al carrer asfaltat en direcció a l’est. Al cap de pocs metres, travessarem per primera vegada el torrent de Can Mates. 

La vall del torrent de Can Mates. El municipi de Sant Cebrià conserva encara excel·lents mostres de la vida a pagès. A l’entrada de l’ampla vall de Can Mates podrem apreciar encara masos en actiu. 

Continuarem per la pista principal cimentada de l’esquerra. A uns cent metres deixarem un trencall a mà dreta, que ens portaria cap a ca l’Estany, per agafar al cap de pocs metres una pista, també a la dreta, que s’enfila per la vall de Can Mates. En aquesta part més amplia de la fondalada tenim una mostra de les masies de Sant Cebrià, can Ferran (2) a la dreta i a l’esquerra, amb el paisatge dels cultius de maduixers al fons, can Terrades (3), recentment restaurada. Hi podem observar, vorejant el torrent, pollancres, llorers i altres mostres de la vegetació típica de ribera. En aquest primer tram, la pista puja suaument. A tocar de la riera, veurem els prats de pastura de l’antic castell de Can Mates (4) i la urbanització Castellar d’Índies al darrere. 

Vorejarem Can Mates i, al cap de poc, trobarem les restes d’una antiga mina d’aigua, a mà dreta del camí, a tocar ja de can Pau Bachs (5), que deixarem a l’esquerra. Reprendrem el camí i, al cap de cinc minuts, veurem can Matet (6) a l’esquerra. Creuarem el torrent, que ara el tindrem a la dreta, i el camí es comença a enfilar quan arriba a can Jan Llort (7), amb les feixes cultivades de maduixers al fons. A partir d’aquí hi ha una pujada molt forta i constant, i entre boscos d’alzina jove arribarem a les runes de can Llort, amb el torrent que en pren el nom, cada vegada més enfonsat a la dreta. Tot pujant, podem observar que, entre el bosc d’alzina, encara s’aprecien les feixes i les tires de les antigues vinyes. 

L’era d’en Móra. Des de l’era d’en Móra a la dreta (8), just davant dels prats que ens mostren l’antiga ubicació de l’abocador de Calella, hi ha una pista que s’endinsa cap a la serra de les Guilles. A partir d’aquest punt, l’itinerari ens oferirà unes fantàstiques vistes panoràmiques de la costa, a vegades interrompudes per una vegetació força espessa. 

Agafarem la pista de l’esquerra, en direcció a ca l’Estol (9). El camí puja per un pendent molt acusat i fa ziga-zagues en direcció NE per l’obaga de la muntanya. A uns cent metres hi ha bones vistes de la mar. Trobarem la carretera de Calella a Hortsavinyà, que creuarem (cal vigilar!), i continuarem per la pista en direcció a ca l’Estol. 

Som ja als dominis de l’alzinar, amb vistes magnífiques sobre la serra de les Guilles, el puig de Popa i el mar. Passat ca l’Estol, convertit en runes, girarem a l’esquerra i ens enfilarem, amb una pujada molt forta, en direcció oest.

Des d’aquí, tindrem una vista espectacular sobre Sant Pol, Canet, Calella i tota la Vallalta. Seguirem el camí, que gira en direcció est, i arribarem a la carena, flanquejada per un bosc magnífic de suredes, arboços i brucs. Podrem veure a l’esquerra del camí les restes d’una antiga carbonera, record d’un passat recent. El camí deixa la carena per vorejar, per la dreta, la base del turó de Garbí fins al coll que porta el mateix nom. 

Coll de la Punta de Garbí. Des del coll, un camí puja amb un pendent molt fort, s’enfila a l’esplanada que corona el turó. El turó de Garbí (428 m) és un indret estratègic de la costa amb unes vistes excel·lents de 360 graus. El seu cim està ocupat per una aparatosa instal·lació de radar d’AENA destinada al control aeri. 

Voltarem la instal·lació per l’esquerra i agafarem un camí a l’esquerra, que baixa d’una manera força acusada. 

Arribarem al collet de Sant Andreu (10). Si ens endinsem al bosc de pi pinyoner de l’altre costat de l’esplanada per un camí, al cap de poc trobarem les restes de l’ermita de Sant Andreu de l’Arboceda, datada al segle XIII, punt important d’entrada a l’antic condomini de Sant Cebrià i actualment restaurada.


Per la part del darrere de l’ermita, el camí es continua enfilant fins al turó de Sant Andreu. Sortirem tot seguit a can Xic Dalmau, una masia restaurada recentment. 

Agafarem el camí que passa per davant de la casa, a l’esquerra, fins a la cruïlla amb la pista de Calella a Hortsavinyà, que hem deixat anteriorment, al quilòmetre cinc. Seguirem la pista uns cent metres i, poc abans dels Tres Termes (11), girarem a l’esquerra en direcció sud. 

Les Torrenteres. Els boscos del Montnegre ens ofereixen sovint racons humits que contrasten amb l’ambient habitualment sec de les formacions mediterrànies i que tenen un alt valor ecològic, ja que són un ambient idoni per a nombroses espècies. Les Torrenteres és un d’aquests indrets que esdevé un oasi de frescor a l’estiu.

Baixarem entre alzines i brucs, inicialment tot perdent alçada per anar a buscar el fons del torrent. El camí de sauló està escortat per eucaliptus durant el primer tram de baixada. Seguirem pel camí principal, deixant de banda tots els trencalls tot trobant boles granítiques imponents, testimonis de l’erosió.

Ben aviat, creuarem el torrent per passar al costat dret i, ja al llit del torrent, van apareixent les espècies més característiques dels ambients humits, com ara falgueres, heures, galzerans, plataners, pollancres, castanyers, etc., entre boscos de pi i alzina jove. Transitarem per algun tram de vernedes molt refrescants, en èpoques de calor. 

Ens anem enfilant per la dreta del torrent. El camí guanya alçada i el llit del corrent d’aigua queda ensotat de nou, a l’esquerra. Aquest tram del camí, ens porta fins a una cruïlla que, a la dreta, condueix cap a la urbanització Castellar d’Índies. Continuarem baixant per l’esquerra. En aquest punt, i davant nostre, veurem Roca Cavallera (12), antic indret de culte. 

Creuarem tot seguit el torrent de la vall de Siula, mentre que a l’esquerra el fondal es va obrint a poc a poc. Vorejarem, per un tram cimentat, la urbanització Can Xuxa, amb la masia del segle XI que hi dóna nom al fons de la vall. A partir d’aquí, la pista, altre cop de terra, es va eixamplant fins al trencall que hem agafat inicialment per endinsar-nos a la vall de Can Mates i arribar al punt de sortida.


Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sl-c-102-les-torrenteres-parc-del-montnegre-i-el-corredor-89984322 Seguirem la traça circular, en el sentit contrari a les agulles del rellotge. 

 

Observacions: Excursió llarga amb un tram de fort desnivell. L'itinerari està senyalitzat com a sender local (blanc sobre verd, SL-C 102) en fites de fusta. Es tracta d'un itinerari per a vianants, recomanable per a tots els públics, situat al Parc del Montnegre i el Corredor.

 

Dinarem al restaurant Can Talamas, Carrer de Santa Clara, 3, Sant Pol de Mar. Tel.: 93 760 23 65. 

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.