Dijous 6 d’octubre de 2022
Matinal
Hora de sortida: Vuit del matí.
Ubicació: Comarca del Garraf.
Temps aproximat: 3 h 30 min (7,1 km)
Desnivell: 330 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Sitges, per la carretera de les costes del Garraf (C-31), fins al nucli de Vallcarca, al terme municipal de Sitges.
En arribar a Vallcarca, hem de passar per un pas sota la via del tren fins a la porta de la fàbrica de ciment Uniland. Llavors hem d’anar cap a una esplanada prop del petit grup de cases velles que hi ha davant de la cimentera.
Aquí comença un sender de pujada, amb les marques blanques i vermelles del GR-92.
Itinerari: Sortirem de Vallcarca. Cal seguir un sender de pujada, senyalitzat amb les marques blanques i vermelles del GR-92.
Aquest camí, que s'endinsa en el bosc, ens portarà a l'ermita de la Trinitat (175 m) després de superar uns 160 metres de desnivell i uns 30 minuts de forta pujada. L’ermita de la Trinitat, penjada sobre l’intens blau del Mediterrani, és la més representativa del Garraf i lloc de peregrinació dels sitgetans. El 1375 ja hi havia ermitans. Quan feia mal temps, tocaven a tempesta per convidar a l’oració als fidels. Un ermità va ser mort per un llampec a la propera Penya del Llamp. També encenien fogueres que servien de far per als vaixells i donaven avís en cas d’albirar-se pirates. Els dies clars, des de la Trinitat es veuen les elevacions de Mallorca, Menorca o el Delta de l’Ebre.
Després de l’ermita seguirem el camí que surt de la banda superior de l’ermita seguint els senyals del GR-92 i passarem pel punt conegut com El Far (204 m)
Immediatament, aquest sender desemboca en una pista asfaltada, que seguirem a la dreta en pujada fins arribar a una zona amb antenes de telecomunicacions. Continuarem per la pista ara sense asfaltar.
A uns 20 minuts de la Trinitat, passarem pel costat del turó de la Penya del Llamp (248 m) amb una creu.
El camí passa per una divisòria de vessants, excel·lent mirador d'aquest tram de costa mediterrània, des de Vallcarca fins a Cubelles, i del Parc Natural del Garraf, cap al Nord, així com els peatges dels túnels de Garraf.
A uns 10 minuts de la Penya del Llamp deixarem el GR-92 que segueix per la nostra esquerra, per anar cap a Sitges, però nosaltres continuarem per la pista, cap a la dreta i passarem pel costat dret del Puig de Sant Isidre (275 m). a partir d’aquí el bosc es fa més frondós.
Al cap d’una hora d’haver iniciat el trajecte arribarem a un collet, just sota el puig d’en Boronet. Continuarem per un sender marcat que surt a mà esquerra, i que puja fins al cim en deu minuts.
Arribarem al Puig d'en Boronet (375 m), on trobarem la creu de Sant Isidre, construcció datada del 1955, molt estimada pels excursionistes sitgetans, que domina Sitges pel nord-est. A la part superior, hi ha diverses imatges de sants i l’escut de l’A.MUNT, agrupació pionera de l’excursionisme sitgetà. Una mica més avall trobarem una barraca de pedra seca i unes immillorables vistes de Sitges.
Des del puig d’en Boronet surten diversos camins que ens portarien a Sitges. Nosaltres la tornada la farem pel mateix camí.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-den-boronet-115509687
Observacions: La ruta proposada, entre boscos i camps de
conreu, finalitza amb la pujada al Puig d’en Boronet, al Parc del Garraf. Allà
s’alça la creu de Sant Isidre.
Les muntanyes del Garraf pertanyen a la porció
més meridional de la Serralada Litoral i tenen un paisatge de relleus baixos i
cims arrodonits, de valls profundes i escarpades, d’una vegetació de màquia,
amb alzinars, pinedes, garrigues, margallons i, a molts indrets, únicament roca
nua, gairebé tota calcària.
A les cingleres i barrancs del Garraf, creix
una vegetació específica. Una d’aquestes espècies és el te de roca (Jasonica
glutinosa), que proporciona una infusió molt apreciada, encara que diferent del
típic te anglès. S’utilitza per alleujar els símptomes de la tos i dels
refredats. La seva flor, d’un groc força lluminós, apareix a la tardor. Les
roques del Garraf també acullen nombroses colònies de petites aus habituades a
viure o menjar a cingleres i penya-segats. Els seus noms són tan vistosos com
el pela-roques (Tichodroma muraria), la merla roquera (Monticola saxitalis), el
roquerol (Ptynoprogne rupestris) o el pardal roquer (Petronia petronia)
Aquest itinerari, proper a les costes, a
l’autopista del Garraf i a la fàbrica de ciment és, curiosament, un dels menys
castigats pel foc. Per això, hi ha un dels espais de pinedes més grans del massís.
Els pins són arbres que creixen de pressa en un clima calorós i eixut, amb un sòl
poc profund, deixen passar molt la llum al sotabosc i creen la perillosament
inflamable pinassa. El Pi Blanc (Pinus halapensis), és el més abundant de les
serralades mediterrànies. És perenne, amb el tronc gris i tort, i les fulles
primes, verdes i flexibles. Aquest pi és refugi d’esquirols i de picots verds.
Antigament s’aprofitava la seva pega per evitar la ronya dels ramats.
Ja vàrem fer aquesta excursió, però sortint de Sitges, el 30 de març de 2016, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2016/03/les-coves-del-garraf-313-m.html
Tornarem a casa als voltants de la una del migdia.
