Dissabte 30 d’abril de 2016
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca de la Cerdanya.
Temps aproximat: 4 h. 30 m.
(14 km.)
Desnivell: 450 m.
Dificultat: Mitjana.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada, i per
l’eix del Llobregat anirem direcció a Manresa, Berga i túnel del Cadí. A l’àrea
de servei del túnel ens pararem a fer el tallat.
Seguirem en direcció a Bellver de Cerdanya, Prullans i Viliella.
Viliella (1.550 m). S’hi arriba des de Lles o des de Prullans i Coborriu
de la Llosa per bones pistes de terra. Fins fa poc temps semblava condemnat a
la desaparició, però la rehabilitació d’algunes cases per a noves residències
fa pensar en una revifalla del poble. Església parroquial, romànica si bé molt
restaurada, dedicada a sant Sebastià.
Sortirem de Viliella per una pista que davalla pel bac Forcat i arriba
davant mateix de cal Jan de la Llosa, on deixarem els cotxes (3 km). Podríem
accedir, poc abans de ser-hi, al molí de Salt i a una pista que prové de
Coborriu de la Llosa, ja a l’altra banda del riu. Però aquesta variant no és
aconsellable; la pista es troba en mal estat i ens perdríem el pas per la
bonica masia, típica i clàssica de la Cerdanya.
0.15 h.- Enllaç amb la pista. Trobarem senyals vermells i blancs (GR
11-10). Veurem a l’esquerra, sobre unes roques (gastades i gairebé polides per
les antigues glaceres), les ruïnes del castell de la Llosa, el qual vigilava la
vall durant l’edat mitjana i bona part de la moderna. És probable que els seus
murs fossin aprofitats per a la construcció de cal Jan de la Llosa, que té
també un cert aire de fortalesa. Pendent pronunciat per atènyer un pla situat
rere el castell. Arribarem a una pineda de pi negre amb moixeres de guilla,
bedolls i avellaners. Continuarem per una pujada moderada. Destaca la cúpula de
la Muga a la nostra esquerra. Ferm paisatge d’alta muntanya.
0.45 h.- Barraca de la Farga. Queda en un prat a la dreta, sobre un
marge. Veurem, poc més enllà, les ruïnes de la vella farga. Deixarem una pista
a l’esquerra i arribarem, sempre per la dreta del riu (E), a un prat travessat
pel torrent de Calm Colomer, que davalla de l’estany del mateix nom, enlairat a
la dreta. Iniciarem un seguit de llaçades a fi de superar una graonada.
1.30 h.- Cap de la graonada. Passarem un petit collet. Panorama cada
vegada més bonic, amb el bony d’Engaït (2.747 m) presidint el fons de la vall.
Deixarem una pista a l’esquerra (itinerari 44) i continuarem per la nostra,
pràcticament planera.
2.00 h.- Palanca de fusta. Travessarem el riu de la Llosa i prosseguirem
per l’altra banda, sota els espadats de la Muga. Superarem un petit ressalt,
creuarem un prat i pujarem a un segon graó.
2.30 h.- Prat Xuixirà (2.011 m). Un dels llocs més bonics de la
Cerdanya, representatiu de la solana com el prat de Cadí ho és de la obaga.
Indret d’equilibrada harmonia amb la silueta del bony d’Engaït per teló de
fons. Veurem unes taules de granit, un oratori i les runes del refugi forestal,
dinamitat l’any 1978. Aquest edifici, amb capacitat per a unes 20 places, era
una excel·lent base d’ascensions per la zona. Acaba la pista i continuarem per un
camí ben marcat. Travessarem el riu de Vallcivera i arribarem a la bifurcació
de la vall, sota el bony d’Engaït.
3.00 h.- Cabana dels Esparvers (2.060 m). Encara pot servir d’aixopluc
per a unes 6 places. Ampli prat en un lloc molt pintoresc. Important cruïlla de
camins: el GR 11-10, per on hem vingut; el GR 11, que prové del port de
Vallcivera i es dirigeix a la portella dels Engorgs, i el que va, pel pas dels
Rabadans, a la portella Blanca d’Andorra, on enllaça amb el GR 7. Arribar a
aquests llocs, així com a l’estany de Montmalús, comporta, com a mínim, una
hora més de camí.
Tornarem pel mateix camí.
Observacions: Formidable
passejada per una de les valls més boniques i millor conservades de la
Cerdanya, tot i els encara recents projectes d’un embassament per part d’una
companyia hidroelèctrica i d’un túnel andorrà que comunicaria la vall amb
l’estació d’esquí de Grau-roig. Cal recordar que la frontera amb Andorra, a la
capçalera de la vall, no transcorre per les carenes de les muntanyes, sinó que
n’arriba fins a mig vessant, per la qual cosa llocs física-ment cerdans com
l’estany de Montmalús pertanyen actualment al coprincipat pirinenc.
La
vall de la Llosa, antany, era una important via de comunicació cap a Andorra,
el País de Foix i la vall de Querol. El port de Vallcivera ha esdevingut un pas
freqüentat per contrabandistes fins fa relativament poc, a més de traginers,
pastors i bandolers. El mateix podem dir de la portella Blanca d’Andorra, d’on
per la vall de Campcardós hom podia dirigir-se a Porta. Però la Llosa ha estat
força temps relacionada amb la mina de ferro de Pimorent, des d’on nombroses
caravanes de traginers amb mules ben carregades transportaven el metall pel Pas
de la Casa, el port de Fontnegra i la portella Blanca fins a Viliella, Lles i
Martinet. De l’antiga farga de la vall, a penes en queden vestigis.
Indret també llegendari (un monstre amb set caps, un
gegant amb un sol ull, un diable, uns porcs que parlen...) La vall de la Llosa
gaudeix de característiques pròpies del Pirineu central (morfologia glacial,
estanys, roques granítiques, grans boscos de pi negre), però amb un caire
eminentment mediterrani, salvaguardada dels corrents freds del nord per les
muntanyes d’Andorra.
Recomanem passejar-hi tranquil·lament, sense presses, per
poder gaudir el sensacional paisatge, un dels més peculiars i definitoris de
l’alta muntanya cerdana.
Vàrem estar a la Cabana dels Esparvers a la nostra
sortida del 6 de juliol el 2002 al Pic de la Muga: http://maifemcim.blogspot.com.es/2002/07/pic-i-estany-de-la-muga-2860-m.html,
i el 12 d’agost del 2008 a l’estany de Montmalús: http://maifemcim.blogspot.com.es/2008/08/estany-de-montmals-2440-m.html,
Dinarem al restaurant Cal Lliuret de Travesseres, tel.
629 72 61 65. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.
